El mestre/a té i ha de tenir molta incertesa. Un element important és la programació. Com ha de ser per tal que realment reflecteixi allò que volem.
No podem plantejar fer un projecte amb les dues pròximes setmanes programades, no podem fer projectes un dia a la setmana. Allò ric seria que la vida a l’aula sigui un projecte.
Això si que crea incertesa, ja que no sabem on anirem a parar. Hi ha un exemple referent de la xarxa de CCBB de tres tipus de programacions o de mestres programadors: model locomotora, model penell o model Califòrnia. Amb aquests tres conceptes ens interessa destacar el tercer, on el mestre/a no sap on arribarà però porta tot allò que pot necessitar.
Tornem a l’exemple de la botiga de P5: El mestre/a té una programació però aporta la idea general. Les criatures decideixen tots els elements de la botiga. El docent fa aparèixer el vocabulari que li interessa més
Si els criteris pedagògics ens han deixat preguntes sense resoldre, establir alguns indicadors també pot ser complex
L’aprenentatge ha d’arribar a tot l’alumnat, el projecte ha d’afectar a tothom independentment del nivell.
Dividir els temes per subtemes o per petites preguntes que s’han de cercar i desenvolupar.
El producte final ha estat per l’alumnat i no per agents externs
No pot ser només preguntar el que els interessa, ja que sovint són coses allunyades del context. Hi ha molta informació que no està sostinguda, no hi ha esforç per adquirir-la. Interessos poc sostenibles amb el temps. Tenen curiositats. Les respostes immediates i quantificables, no són interessos són curiositats.
De vegades no volem saber quins interessos tenen o perquè.
Exemple: tenen interessos per un joc de la play station, és el seu context. Davant l’adult no en parlen. Hem de conèixer els jocs seus, veure si són adequats i potser els podem treballar. S’haurien d’usar aquests jocs. Com ensenyem a posar límits en el joc? l’escola no ha avançat amb el joc de ordinador, hem d’educar en aquest joc. Aprendre a autoregular-se, a deixar de jugar perquè porto molta estona.
En relació a la gestió del temps: no és treballa. Es dona quan comencem quan acabem i no s’organitzen.
Interessos que no es corresponen per l’edat, no tinc la ment preparada per actuar com un nen adol·lescent però en canvi, els seus interessos si ho són. Diferenciar entre interessos socials (fa de gran) més que no pas reals.
Com diferenciem entre interessos reals i no socials? no ho sabem
CRITERIS PEDAGÒGICS:
Els contextos han de ser educatius, que arribi a tothom igual qualsevol aprenentatge és impossible. Tothom ha de tenir les mateixes possibilitats d’aprendre però poden seguir camins diversos.
Potser l’alumnat s’enganxen (al projecte) per motius diferents, han de ser projectes oberts, que no siguin tancats i enfocats a una àrea o una temàtica. Poden triar els mateixos temes però per motius diferents i els seus interessos també ho són.
Un projecte que pretén pescar aprenentatges, ha de ser més més com una xarxa i no com una canya de pescar.
Per tal que siguin contextos educatius, s’ha de buscar la part formativa dels interessos, sense que s’adonin.
Pendents del que fan els altres i no del seu context proper.
Còrrer massa: hi ha projectes que la capacitat que tenen no arriba a crear el conflicte. Entendre una cosa sovint és impossible a aquests anys…
La frustració i la immediatesa no es treballa.
Sovint hi ha un context extern que els motiva però no és un interès sostenible per mantenir l’atenció o l’esforç.
Resulta molt complex trobar indicadors de consistents i de vàlids….però ho intentem
Creiem que els criteris pedagògics es compleixen si…
La resposta a la pregunta o enigma no es troba a internet
El títol del projecte és una pregunta
Una actuació, una construcció….ha de representar el procés.
La documentació ha d’estar al llarg del procés d’aprenentatge i l’ha de reflectir.
Els alumnes parlen del projecte i es fan preguntes entre ells/es.
Sobre les preguntes:
Les preguntes no poden ser senzilles* de respondre. Preguntes obertes i no tancades.
*Per vivenciat entenem que l’alumnat toca, manipula, crea, viu en primera persona i no pas mira com un altra o la mestra ho fa.
*Per preguntes no senzilles entenem que no podem respondre de manera ràpida amb una cerca sinó que hi ha d’haver una reflexió conjunta i comú.
CRITERIS PEDAGÒGICS
Projectes de recerca:
Si trobes la resposta a internet no és un projecte
L’aprenentatge ha de ser vivenciat*
Cal diferenciar la informació bona i la que no (no només la que és mentida, també la que no ens serveix)
A infantil resulta molt complex evitar el pregunta-resposta, especialment amb els animals. Cal saber que volen saber realment, no hem d’esperar que ens diguin Com mengen? On viuen…El mestra a P3 (potser a tot infantil o a tota la primària) és un provocador de situacions. Preguntant que volen saber, no obtenim resposta real sinó allò que pensem que volem sentir. Hem de proposar, observar i reorientar la proposta.
Es necessita documentar el procés d’alguna manera.
Projectes de creació:
Podem trobar a internet com crear una cosa i fer-ho seria un projecte.
S’ha de crear una cosa per tal que sigui un projecte. El producte final ha de ser una creació i no una reproducció que ha de reflectir el procés.
Característiques comunes del treball globalitzat o per projectes
Per començar ens sembla que cal diferenciar entre tipus de projectes, ja que hi ha condicionants que determinen els indicadors. En funció de les característiques del projecte ens valen uns indicadors o no. Segurament quan iniciem un projecte no sabem de quin tipus serà, però quan el portem a terme ho podem decidir. De moment tenim:
Projectes de recerca
Projectes de creació
El projectòmetre.
Concepte inventat per mirar de definir què és un projecte a l’escola Barrufet.
Com moltes coses de la vida, fer un projecte no és un SI o un NO. No podem tenir una visió senzilla d’un aspecte tan complex.
Fer un projecte té molt a veure amb moltes coses del mestre/a. La intenció del projectòmetre és crear un document que ens serveixi per identificar una sèrie d’aspectes que mostren si cada ítem es compleix o no. A partir de diferents aspectes treballats per Fernando Hernàndez discutirem i elaborarem una sèrie d’indicadors que ens haurien de servir pels nostres projectes. De cada ítem mirarem de respondre a la pregunta, com ho demostrem? quines evidències tenim que els nostres projectes ho són com a tal. Quins indicadors farem servir per veure això.
De la mateixa manera ens agradaria valorar la importància que té cada ítem o cada indicador. No tots són igual d’importants. Cal plantejar-se i quantificar els més significatius o trascendents per nosaltres.
És una tasca molt complexe però ho intentarem! En el pitjor dels casos parlarem de què és per nosaltres un projecte i com aprenem.