0. LA PLANIFICACIÓ COM A MESTRES.
Com a mestres a l’inici del projecte ens planifiquem què volem treballar amb aquest projecte i quins aspectes del currículum estem tenint en compte.
Aquesta planificació s’anirà modificant a mesura el projecte es comenci a implementar i els alumnes formin part activa.
Sorgiran activitats noves o es modificaran d’altres.
Però nosaltres hem de tenir clar quines són aquelles dimensions i competències que volem treballar principalment.
Planificació Projecte Gaudi Curs by conchi on Scribd
Alhora a mesura que el projecte es va portant a terme aquesta planificació inicial i general l’has d’anar temporalitzant i adaptant als canvis i noves aportacions que es van produint.
El color verd indica activitats que ja s’han portat a terme en el plaç i les fletxes vermelles aquelles que han sofert modificacions temporals.
Aquesta planificació està viva i és movible.
Planificació Temporal per Mesos by conchi on Scribd
1. EL PROJECTE JA ÉS DELS ALUMNES!!!
El mural és una peça molt important del seguiment del projecte. En ell es recull la informació que coneixem i els dubtes que se’ns van creant. A les diferents sessions et vas referint a ell i es miren aquells dubtes ja resolts, els que falta per resoldre i s’apunta com ho podem fer i les noves aportacions.
També interrelaciones les idees que van sortint amb les que ja es tenien.
Des del principi els alumnes es plantegen preguntes sobre les alçades dels edificis de Gaudí i sobre com les podem mesurar.
Cada vegada relacionen més coses de les seves vivències amb el projecte i comencen a fer més preguntes.
Es plantegen més preguntes sobre la època de Gaudi i relacionen aspectes de la seva vida amb la de Gaudí.
En aquest moment et dones compte que el projecte ja és dels alumnes i que estan implicats i motivats per anar trobant respostes a les diferents inquietuds que ens sorgeixen .
Com a docent aquí és on et planteges que el projecte no se t’escapi de les mans i com pots anar relacionant els seus interessos i els teus sense perdre l’objectiu de vista.
2. ACTIVITATS A PARTIR DELS INTERESSOS DELS ALUMNES
– COM I QUAN SORGEIX LA PREGUNTA QUE DONARÀ EL PRODUCTE FINAL?
En aquest moment els alumnes són membres actius i mostren el seu interès implicant-se de forma personal en el projecte.
Comencen a portar retalls de paper amb informació que han trobat a casa de Gaudí buscant per internet, altres et porten petits esquemes fets per ells mateixos sobre la informació que estem treballant, altres et porten dibuixos amb explicacions sobre les obres de Gaudí,….
Fins i tot una nena es troba unes monedes antigues i les porta per saber si aquestes monedes les va poder utilitzar Gaudí.
Tota aquesta informació que van aportant l’anem afegint al nostre racó del projecte.
I gràcies a aquestes aportacions sorgeix la pregunta que vehicularà la utilitat del que estem aprenent i donarà peu al producte final.
A l’aula s’acaben els mocadors de paper i en el moment que anàvem a llençar la caixa un nen pregunta: Me la puc endur a casa ? ; i li pregunto: Per què la vols?; i la seva resposta és: Per fer un timbal.
Llavors pregunto al grup : Què penseu que està fent en Sami amb aquesta caixa de mocadors?
I la resposta entre tots és: La reciclarà perquè la tornarà a fer servir. Igual que feia Gaudí amb les pedres. Com en el Park Güell.
Aquesta conversa dóna peu a dir-lis: I que us sembla si tot el què estem aprenent ens serveix per fer maquetes amb material reciclat com feia Gaudí?
Els nens es mostren entusiasmats i accepten la proposta.
Després de diverses sessions ja tenim quin serà el producte final del nostre projecte!!!!!
Al ser un projecte vehiculat per les mestres el moment de sortir la pregunta a investigar o el producte final no es produeix al principi i això crea angoixa i no saps quin serà el detonant o si l’hauràs de propiciar.
– COM PODEM SABER QUANT MESURA LA SAGRADA FAMÍLIA?
Una pregunta que va sorgir al principi del projecte i que al mural encara consta que no la tenim resolta és saber quant mesura la Sagrada Família.
Durant els dies que porten informació una nena ens dóna la resposta: ha buscat per internet i la Sagrada Família mesura 174m.
Però ara ens sorgeix un altre dubte: Quant són 174 metres?
Els nens comencen a fer hipòtesis i una que tenen molt clara és que el pati de la cúpula de l’escola deu ser més gran que aquesta mesura.
Llavors els proposo que anem al pati a mesurar-ho i si no ens surt la suficient llargada podem anar al riu Besos a fer la mesura, ja que no tenim un altre lloc sense obstacles per poder-ho mesurar.
Llavors primer pugem al pati i mesurem…..
Es donen compte que la mesura que ens surt és un número més petit que la mesura de la Sagrada Família i que no és suficient.
Es porten una sorpresa perquè per ells el pati és gran i pensaven seria suficient.
Així que tots cap el riu Besós per saber quan mesura la Sagrada Família.
Organitzem als alumnes en grups de quatre-cinc nens i tots han d’arribar a fer la mesura.
Ens trobem amb tres dificultats:
– la primera que els metres que portem són de 10 metres així que els hauran de repetir forces vegades fins obtenir el resultat.
– i el dubte de: Què fem quan s’acabi la cinta mètrica i hagin de seguir mesurant?
Tots els grups amb el suport de les mestres van trobant solucions als entrebancs que es troben.
– tenim quatre cintes mètriques ara han de pensar de quants nens han de ser cada un dels quatre grups.
A la tarda expliquem a una altra mestra que hem estat fent al matí i com hem mesurat l’alçada de la Sagrada Família.
– QUANT MESURA L’ESCOLA?
Arrel de mesurar-nos tots en filera ara es pregunten que si ens posséssim en vertical podríem mesurar més o menys que l’edifici de l’escola.
Llavors els pregunto que això com ho podríem fer. Entre tots veuen clar que pujant al pati que hi ha a dalt de l’edifici.
Podríem tirar una corda i després mesurar la llargada d’aquesta corda amb la cinta mètrica.
Així que ho fem.
Mesurem l’Escola by conchi on Scribd
Al pati es crea expectació. Pugem la corda i la mesurem amb la cinta mètrica. La sorpresa és que l’alçada de l’edifici de l’escola és de :19 metres!!!
Així que tots els nens de la classe en filera fem més llargada que l’edifici!!!!
Amb aquestes activitats el fet de mesurar s’ha tornat una activitat quotidiana i significativa en el grup. La comprensió de les unitats de mesura ( metres, centímetres) i el perquè utilitzem cadascuna també ho han integrat i ho poden explicar amb naturalitat.
– QUINA RELACIÓ TENEN LES JOGUINES AMB GAUDÍ?
Al mural una de les preguntes que els nens es fan és si Gaudí coneixia les mateixes joguines que ells. Al veure el vídeo de Barcelona al 1900 aquest tema torna a sorgir.
Quan els experts del grup de l’electricitat ens expliquen quan arriba l’electricitat a les cases de forma generalitzada i que va ser després que Gaudí moris, es fan una idea que a molts jocs que ells coneixen ( Play, Wii,…..) en aquella època no existien.
Llavors els presentem tres joguines diferents : una que va amb corda, una que va amb comandament i una que va amb piles.
I els preguntem si pensen que amb aquestes joguines Gaudí va poder jugar.
I el primer que pregunten després de fer una petita conversa és que sabem que a la època de Gaudi no hi havia electricitat a les cases, però: I les piles? Existien quan vivia Gaudí ?
Aquestes preguntes ens fan fer una altra recerca i descobrim que les piles van aparèixer a les joguines sobre els anys 40.
Aquesta informació l’afegim a la nostra línia el temps i veuen clarament que Gaudí no va conèixer les joguines amb piles.
Llavors els demanem que s’imaginin com són aquestes joguines per dins i ho expliquin en un dibuix. Encara que al principi els sorprèn l’activitat tots són capaços d’imaginar-se algun funcionament i aquí es donen compte de la utilitat de la llengua escrita ja que comencen a preguntar: Podem explicar el dibuix amb paraules perquè hi ha coses que no sabem dibuixar.
Aquí podeu veure les seves produccions.
[vimeo]https://vimeo.com/216558540[/vimeo]
Un primer problema és el punt de vista. Depèn on estaven sentats veient la joguina des de punts de vista diferents i això els va costar al principi.
Un cop fet el dibuix vam obrir les joguines i vam comprovar si les seves hipòtesis eren certes o no.
Per últim vam fer un recull amb les idees generals amb les que ens havíem quedat amb aquesta activitat sobre com funcionaven les joguines.
Gràcies a Gaudí Aprenem Informació Sobre Les Joguines (1) by conchi on Scribd
3. INTERDISCIPLINARIETAT DELS APRENENTATGES EN AQUEST PROJECTE.
Al mateix temps que es van fent les exposicions dels experts de Gaudí, apareixen molts temes que no coneixem i que criden l’atenció dels alumnes i volen saber més.
Així que el projecte es va ampliant i gràcies a Gaudí podem parlar d’altres temes com el cos humà , tècniques de treball o sobre què és un fòssil.
Gaudí es torna l’eix vertebrador d’un munt d’interessos i d’aprenentatges diversos.
La primera pregunta que ens sorgeix, arrel de l’exposició dels experts de la casa Milà, és saber què és un fòssil.
A la informació que hem trobat ens diuen que una de les coses en les que Gaudí es fixava era en aquests per fer les seves creacions.
Un altre dubte que hem d’aclarir és sobre els materials i les tècniques que utilitzava Gaudí. En totes les exposicions surt que Gaudí utilitzava la pedra i el ferro forjat. Però, què és el ferro forjat?; Sabem que és el ferro però no que vol dir forjat.
Necessitem veure un vídeo per aclarir aquesta informació.
Gràcies a l’exposició dels experts en la casa Batlló descobrim que Gaudí es va inspirar en els ossos del cos humà per fer diferents parts de l’edifici.
Alguns els coneixem i els podem buscar en el nostre cos d’altres necessitarem ajuda.
Coneixem les nostres costelles i la nostra columna vertebral i la sabem situar, però el text parla de falanges, húmer, fèmur,… i aquests no sabem quins ossos són ni on els tenim.
Una altra informació que ens crida l’atenció, gràcies a l’exposició dels companys de la casa Batlló és el coneixement dels números romans.
Ens expliquen que Gaudí també es va inspirar per fer aquesta obra en les novel·les d’aventures del segle XIX.
A partir d’aquesta informació els nombres romans apareixen a l’aula i som conscients d’on els veiem, i perquè els utilitzem.
Els nens pregunten: Podríem fer sumes amb nombres romans?
Aquesta activitat ens l’apuntem per fer-la.
4. I COM AVALUEM EL PROJECTE?
– ENS AVALUEM I COAVALUEM
Un cop fet el treball en grup per cercar informació sobre la època de Gaudí i sobre els diferents edificis que va realitzar Gaudí , els alumnes ho exposen davant dels seus companys.
En aquí reben un feedback sobre la seva exposicions i els companys valoren els aspectes positius i negatius d’aquesta.
Ara toca que avaluïn com ha anat el treball en grup per realitzar la recerca d’informació. Avaluaran aspectes propis i també de la dinàmica del grup.
Per fer-ho els presentem la rúbrica del treball en grup que vam fer amb ells a castellà i que tenen guardada a la seva carpeta d’aprenentatge.
Al principi els sorprèn que una activitat feta a una altra àrea ara s’utilitzi al projecte. Per tots és un aprenentatge el treball globalitzat i la interdisciplinarietat de les àrees.
-AVALUEM ORALMENT LES EXPOSICIONS DELS COMPANYS
Cada grup d’experts exposa al grup classe les seves troballes sobre el tema escollit.
Aquesta informació la recollirem en un mural resum i a la nostra línia del temps.
Un cop els grups van exposant els companys els fan una avaluació sobre la seva exposició.
Aquest retorn es fa verbalment, es mostren molt respectuosos i fan comentaris positius i a millorar de les diferents exposicions.
– INTERIORITZACIÓ DELS APRENENTATGES
A aquestes alçades del projecte els alumnes ja són uns experts en l’obra de Gaudí i en la seva època.
Així que decidim fer-lis unes preguntes per saber com estan integrant aquestes informacions.
La idea de les preguntes és que puguin relacionar els aprenentatges fets i donar resposta a les situacions donades.
Al presentar-lis els hi costa fer les relacions perquè no són preguntes directes.
Prova Competencial GAUDÍ (1) by conchi on Scribd
Els has de donar espai perquè puguin preguntar els seus dubtes i corrobarà les seves aportacions. No estan acostumats a preguntes tan obertes.
Així que aquestes es complementen amb una part oral on tu veus les reflexions que l’alumne va fent.
– QUÈ HEM APRÈS?
Fem un recull amb totes les idees que hem après i les anem ordenant per fer una exposició i confegir el Power Point que l’acompanyarà.
Els nens recorden tot el treballat i van sorgint totes les idees.
Exposició Gaudi Que Explicarem by conchi on Scribd
Posteriorment fem una exposició on cada nen té la rsponsabilitat d’explicar una part.
[youtube]https://youtu.be/IkS7f_CLlOc[/youtube]
– PRODUCTE FINAL
Ja hem recollit prou material reciclat perquè es puguin fer les diferents maquetes per grups.
Ens organitzem per grups de quatre-cinc alumnes. La consigna és clara: Crear una maqueta en 3D amb els principis que hem après que Gaudí tenia en compte.
Després cada grup haurà d’explicar als companys la seva maqueta i el significat de cada creació.
Per últim exposarem les creacions en el passadís de la planta.
A l’aula es crea un ambient de treball amb moviment i soroll. És un desordre organitzat.
És necessari passar pels grups per complementar les creacions amb les vivències i verbalitzacions que van fent els nens i nenes al mateix temps que realitzen les seves construccions.
Et dónes compte de com utilitzem en situacions de diàleg amb els companys el vocabulari après, de com el grup interacciona i col.labora, de quines són les dificultats amb els que es van trobant,…
[youtube]https://youtu.be/ETTN5_0JN4s[/youtube]
Al final fan una exposició i expliquen als seus companys les seves creacions.
[youtube]https://youtu.be/hWz8cgKB3UQ[/youtube]
5.PROJECCIÓ DEL PROJECTE.
- EXPOSICIÓ AL PASSADÍS.
- ENTRADES AL BLOC DE L’ESCOLA.
6. COORDINACIÓ DELS DOCENTS
- SUPORT SESSIONS MALL
- SUPORT MESTRA AA
- COORDINACIÓ MESTRA D’ANGLES- TREBALL CONJUNT AMB EL PROJECTE GEP.
