EXPERIÈNCIA EN PRIMERA PERSONA

Aquest és un projecte molt gratificant en tots els sentits, però hi ha moments i fets que criden molt l’atenció i que potser els dones més importància que altres. Un dels països que visita la Nirina és Índia. Aquest és un país força desconegut per la majoria de nosaltres, no obstant en saben el nom perquè a la classe tenim dos alumnes nouvinguts de la Índia.

Un d’aquests alumnes és un nen que es distreu molt fàcilment, amb poca motivació a classe, que sovint interromp les explicacions amb comentaris que no vénen al cas. El que em va agradar veure és que quan vam llegir el conte i vam descobrir que la Nirina anava a la Índia, a aquest nen se li van obrir els ulls com taronges, estava emocionat i motivat com mai l’havia vist. En una sola tarda ens va explicar i compartir més coses rellevants de les que hagi aportat en la meitat del curs.

És un nen que no destaca pel nivell a classe i molts cops li costa aprendre els conceptes i el que es treballa. En aquest cas va ser totalment diferent. Ell hi posava molta atenció i ganes, ens va ensenyar balls típics de la Índia, que les lletres eren diferents, vocabulari en panjabi, ens va explicar que hi havia vaques sagrades i que la gent es desplaça en “rickshaw”. També ens va parlar sobre el ioga i sobre els “baba”, els gurus, i com ho fan per meditar. Fins i tot va portar algun text escrit en panjabi que havia fet a casa seva.

Va ser una experiència impressionant, els companys i companyes i fins i tot jo vam veure que tenia il·lusió per participar, no interrompia amb comentaris fora de lloc, feia bones aportacions i, en resum, semblava un nen diferent. Segurament que al ser molt més significatiu per a ell i el sentiment de pertinença del país van fer que poguéssim gaudir d’una experiència tan enriquidora.

Publicat dins de Calaix de sastre | Deixa un comentari

UN PROJECTE COMPARTIT

A mida que anem desenvolupant el projecte i portem viatjant virtualment amb la “Nirina” per alguns països, ens adonem que el projecte ja no és nostre, s’ha EXPANDIT, i ara ja és dels nens/es i de les seves famílies que l’ha fet seu i en gaudeixen.

Aquestes famílies, quan els seus fills van començar a P-3 ja les varem involucrar per tal de que ens vinguessin a mostrar el seu ofici o la seva afició o la d’altres membres de la família, aconseguint que tots els nens/es del curs els coneguessin i apreciessin.

Ara amb aquest projecte tan engrescador també participen moltíssim. Cada vegada que la “Nirina”, la nostra protagonista, viatja a un nou país reben una petita nota on els seus fills escriuen el nom del país i pinten el color de la gota d’aigua que aconseguirem ajudant-la.
Les famílies sempre ens sorprenen amb aportacions diferents i molt interessants. No és necessari que ens programem de forma molt rígida el que volem aprendre de cada país, sinó que del que es tracta és de que estiguem oberts a tot el que ens arriba, que sempre va del que és més important i significatiu fins el que és més anecdòtic, i tot es converteix en interessant.

Ens hem adonat de que el nostre paper com a mestres és el de CANALITZAR I AMPLIFICAR i DONAR VALOR a totes les aportacions.

Cada dia els nens i les nenes que ens porten algun material (vestuari, fotos d’animals i de monuments, jeroglífics, mapes, jocs del país…) tenen l’oportunitat d’explicar-ho a tot el grup, que ho rep amb interès i amb atenció i es produeix un debat molt interessant en el que la mestra també participa donant el valor que es mereix i enllaçant amb altres coses interessants o recollint altres interessos dels infants.

Molt sovint les famílies es sorprenen de que nens i nenes tan petits mostrin tan interès i tanta facilitat per aprendre coses difícils que aparentment no pertoquen a la seva edat i no s’adonen que tot això ho hem aconseguit entre tots. Són aprenentatges significatius i molts d’ells segur que duraran per sempre.

Intentem que la relació que establim amb les famílies es basi en l’autenticitat, la confiança, el reconeixement i la complicitat i si ho aconseguim tot flueix molt fàcilment.
En aquest cas sembla que ho hem aconseguit i el projecte de “La Nirina i les gotes de colors” ja no és nostre, ha sortit de l’àmbit escolar i ja és dels infants i de les seves famílies i de la resta de l’escola…

Publicat dins de Planificació | Etiquetat com a | Deixa un comentari

PER QUÈ “GOTES DE COLORS”

A infantil acostumem a treballar per centres d’interès tot i que mica en mica ens anem deixant anar i intentem treballar cada vegada més en la metodologia per projectes. Tenim dubtes, incerteses, pors… però anem veient que partint dels interessos dels nens/es tot és molt més significatiu i els aprenentatges queden molt més consolidats. Aquest projecte ens ho està demostrant. Els alumnes estan molt engrescats, les famílies molt involucrades i si treballem motivats, tot és molt més fàcil.

La idea és que el tema dels projectes surti dels nens/es però aquesta vegada no ha estat així. A final del curs passat vàrem anar a unes jornades que organitza el CRP d’Olot on diverses escoles presenten alguna experiència educativa que els ha funcionat al seu centre. Aquesta la van presentar unes noies d’una escola d’educació especial i ens va ben emocionar. Aquell mateix moment, al descans, ja vàrem comprar el llibre “Gotes de Colors” per internet. Totes les d’infantil teníem clar que d’alguna manera o altre ho treballaríem al curs següent.

I quines casualitats té la vida!!! Arriba el dia que comencem el projecte a P4. Comencem explicant la introducció del conte: La Nirina, una nena de Madagascar, marxa del seu país amb la Divi (un bernat pescaire) per aconseguir una gota de cada color en cada un dels països que anirà a visitar. Al primer lloc que arriba és a Kènia i aquí demanem als alumnes que portin coses de casa i en funció del que vagin portant anem aprenent coses d’aquest país. Doncs resulta que aquest any tenim una nena nova a la classe, l’Olinah. De seguida quan veu la Nirina i preguntem si saben qui és, ella es veu reflectida i de seguida diu: l’Olinah! Resulta que l’Olinah és una nena adoptada nascuda a Madagascar i només fa mig any que és aquí. De seguida ens comença a explicar coses que recorda (els baobabs, els animals, el color de la pell de les persones…)

Amb l’altre mestra de P4 ens mirem i diem: Waw!! No podríem haver escollit un projecte millor!!!

Publicat dins de Implementació | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LES MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL

Som les mestres d’Educació Infantil de l’Escola Castanyer. Un equip molt cohesionat de 6 mestres que intentem motivar, educar i ensenyar els nostres alumnes.

Comptem amb un grup de 23 alumnes a P3, dos grups de 15 a P4 i dos grups de 18 a P5.

Aquest any ens hem engrescat a dur a terme el projecte de la NIRINA, una nena de Madagascar que viatja pel món buscant gotes d’aigua de colors per poder tornar i regar els baobabs, ja que el riu del seu país està sec.

El fil conductor és el conte de l’Asha Miró “Gotes de Colors”. De cada país a on va parar la Nirina, la protagonista, n’estem fent un projecte diferent. La veritat és que estan sortint coses ben interessants!

Mestres i alumnes estem molt engrescats!

Publicat dins de Qui som | Etiquetat com a , | Deixa un comentari