Arqueòlegs del Vaticà han descobert a les catacumbes romanes de Santa Tecla quatre frescos que representen els apòstols Pere, Pau, Andrei i Joan, considerades les tres últimes imatges més antigues d’aquests seguidors de Crist.
“Ciudad de vida y muerte” és un film-recreació, a través de poderoses imatges, de la sagnant invasió de la Xina pels japonesos, el 1937. El director Lu Chuan posa literalment l’espectador dins l’horror de la guerra, primer vista com a gran conflicte, i després des de la perspectiva del patiment individual, en un film guardonat amb la Conxa d’Or de Sant Sebastià.
La malària i una malaltia òssia van causar la mort prematura de Tutankamon als 19 anys d’edat, segons un estudi paleogenètic que també revela la seva nissaga i que amb tota probabilitat era fill del faraó Akhenaton. Els científics van dur a terme exhaustius anàlisis antropològiques, radiològiques i de l’ADN de la mòmia de Tutankamon i altres deu mòmies de l’època (entre 1.410 i 1.324 aC) possiblement emparentades amb ell, de les quals només es coneixia amb certesa la identitat de tres .
Els científics assenyalen que és la primera vegada que es reconeix en els neandertals la pràctica d’ornamentació del cos, que els arqueòlegs consideren com una conducta moderna i un pensament simbòlic característic dels éssers humans moderns.
L’11è Congrés d’Història de Barcelona ha posat en comú les noves aportacions acadèmiques que estan redibuixant la imatge de la colònia fundada sota August i que el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, està disposat a començar a divulgar: un centre amb una muralla cívica simbòlica, amb espais públics exagerats per l’escala de la ciutat, uns suburbis extramurs tan extensos com el mateix recinte emmurallat i un ager que arribaria fins a Martorell.
El cos embalsamat del rei Pere el Gran abandonarà els pròxims mesos el sepulcre de pòrfir vermell egipci que l’ha protegit durant 707 anys. Els tècnics del Museu d’Història de Catalunya ja han confirmat, després d’introduir una càmera endoscòpica a la tomba, que el cadàver del fill de Jaume I, conquistador de Sicília i vencedor del rei de França, segueix intacte a l’interior del seu monument funerari del monestir de Santes Creus.
L’exlíder serbo-bosnià Radovan Karadzic, acusat de genocidi i crims de guerra comesos durant el conflicte a Bòsnia (1992-1995), va boicotejar l’inici del judici en contra al Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) de l’Haia, Holanda. L’expresident de la República Sèrbia de Bòsnia va estar absent en la primera audiència, argumentant que no va tenir temps de preparar-se, i el tribunal va entrar en recés fins dimarts. Karadzic va ser detingut a Belgrad a finals de juny de 2008, després d’estar fugitiu durant 13 anys. Entre els onze càrrecs en contra seu figuren crims de lesa humanitat relacionats amb la massacre de més de 7.000 musulmans bosnians el 1995 a Srebrenica.
Crims dels líders serbis ultranacionalistes.
Massacres sèrbies:
Rogove (fotos)
Drenica (fotos)
Racak (fotos)
Lybeniq (fotos)
Aquest film recrea un dels episodis més foscos de la història de Polònia i de la URSS: l’assassinat de més de 22 mil oficials polonesos a mans de la policia secreta soviètica el 1940. La veritable autoria d’aquesta massacre ha estat oculta durant anys, servint com a excusa a interessos partidistes de nazis i soviètics. El gran realitzador polonès Andrzej Wajda presenta la seva versió filmada dels fets, retratant l’angoixa de les dones que esperaven el retorn dels seus éssers estimats i procurant donar als caiguts la memòria històrica merescuda.
La Xina commemora seixanta anys de govern comunista: l’1 d’octubre de 1949, Mao Zedong va proclamar la República Popular de la Xina a la plaça de Tiananmen de Pequín, poc després d’haver derrotat les forces invasores japoneses i les del Guomindang de Chiang Kai-shek, que es va refugiar amb els seus partidaris a l’illa de Taiwan. L’actual govern, empès per la puixança econòmica del país, ha decidit de celebrar fastuosament els seixanta anys amb actes espectaculars a Pequín.
Aquest any 2009 es compleixen 150 anys de l’avarament del primer Ictineu de Narcís Monturiol, avarat el 1859. Molts coneixem la rellevància d’aquest científic i dels seus invents i investigacions. Va construir uns dels primers submarins de la història, i va ser el primer que ho va fer sota criteris científics, tal com ho demostra el seu llibre “Assaig sobre l’art de navegar per dessota de l’aigua”, un extens treball científic publicat per primera vegada l’any 1891.