PARADES
Sallent. Barri de l’Estació.
Sallent. Camí cap a Cabrianes.
Artés. Sortida a l’eix Transversal.
Horta d’Avinyó. Torrent Salat.
Sant Feliu de Sasserres. Forn d’obra.
Sant Feliu de Sasserres. Forn de ceràmica fina.
Sallent. Barri de l’Estació.
Vista aèria del barri de l’Estació i del camí que va a Cabrianes des de Sallent. S’assenyalen els indrets des d’on s’han realitzat les fotografies.
Mapa geològic del poble de Sallent i rodalies.
Aprop de les instal·lacions de les mines de “potassa” s’hi observa la falla del Guix.
A continuació ens dirigim a l’I.E.S. Llobregat per observar els desperfectes provocats per la subsidència del terreny deguda a la formació d’una bòfia en el subsòl salí.
Desperfectes en una porta del pati i a la tanca.
Desperfectes a la tanca del pati.
Des del mateix institut s’observa, a l’altra riba del riu Lobregat, el resultat d’un fenomen de reptació a la vessant d’un turó proper. Fixeu-se en els troncs dels arbres a la part dreta de la foto, molts d’ells situats perpendiculars al desnivell.
Sallent. Camí cap a Cabrianes. Tombarem per un dels trencalls situats a la placeta que hi ha davant el Passeig de la Biblioteca, a Sallent, anant direcció al riu Llobregat, i continuarem per un camí asfaltat que al cap d’avall porta a Cabrianes.
De camí a la parada, si mirem per la riba esquerra del riu veurem uns estrats gairebé verticals.
Parant a peu de carretera, tornarem a observar la falla del Guix a la riba dreta del riu llobregat, així com una de les terrasses fluvial del riu al damut.
Artés. Sortida a l’eix Transversal. En arribar a Cabrianes agafarem la carretera B 430 fins que es creua amb l’eix transversal ( C 25)
Mapa geològic d’Artés i rodalies.
Aprop de la sortida d’Artés a l’eix Transversal, a banda esquerra de l’autovia (en sentit Manresa-Vic), s’observa al talús del vial els plecs de l’anticlinal d’Artés (foto de l’esquerra). L’anticlinal és clarament asimètric, la qual cosa ens indica, en aquest cas, que les forces que l’originaren provenien del nord, degudes a l’orogènia alpina que afectà els Pirineus, pert tant, no té un origen diapíric.
També s’oberva la formació Artés a la serra de Fucimanya (foto de la dreta).
Horta d’Avinyó. Torrent Salat. A l’eix Transversal agafarem la sortida d’Avinyó-Prats de Lluçanès per entrar a la carreterra B 431. Un cop passat un pont que hi ha després de Can Abadal agafarem un trencall que hi ha a banda esquerra de la carretera, per seguir per un camí de terra.
Mapa geològic del voltants de can Abadal, Horta d’Avinyó.
Deixarem els cotxes, per caminar sense presses, i pel camí que ens portarà cap el torrent Salat podrem observar alguns dels estrats de la formació Artés: calcàries, calcolutites i algun nivellet de lignits amb oligist. Ara bé, per veure aquests darrers serà necessari gratar la superfície del tallat on semblem trobar-s’hi les calcolutites.
Les aigües d’aquest torrent (foto de l’esquerra) serveixen com a indicador de la salinitat natural, sense interferència de l’activitat minera, a l’àrea de Súria.
Poc abans que el torrent Salat cedeixi les seves aigües a la riera de la Gavarresa (foto de la dreta) constatarem l’alt grau d’eutrofització que aquesta presenta al seu pas per Horta d’Avinyó.
St. Feliu de Sasserra. Forn d’obra. Tornarem a agafar la carretera B 430.
Arribarem al forn d’obra agafant un trencall que es troba a mà dreta de la carretera, uns 5 km abans d’arribar a la població de St. Feliu de Sasserra, i seguirem uns 200 m per una pista forestal.
El forn d’obra i diferents parts de l’instal·lació.
St. Feliu de Sasserra. Forn de ceràmica fina. Continuarem per la B 430.
Quan veiguem les primeres cases de St. Feliu observarem l’alta xemeneia d’un antic forn de ceràmica fina.
