Vicis i virtuts de les xarxes socials

L’objectiu general consisteix en què els alumnes siguin capaços d’explicar quina és la funció de les xarxes socials/apps que fan servir, que sàpiguen com es financien i quins són els riscos inherents a formar part d’una xarxa social o a fer servir una app.

FOTO EDITADA AMB EL PROGRAMA GIMP

Aquesta reflexió sobre les xarxes socials i les apps es treballa a la matèria Cultura i valors ètics de 4t d’ESO, i connecta amb les competències bàsiques de l’àmbit digital, concretament amb la 11: Dimensió ciutadana, hàbits, civisme i identitat digital. Actuar de forma crítica i responsable en l’ús de les TIC, tot considerant aspectes ètics, legals, de seguretat, de sostenibilitat i d’identitat digital.

FOTO EDITADA AMB EL PROGRAMA PIXLR

Els alumnes treballaran per grups. Tindrem el grup WhatsApp, el grup Instagram, el grup Facebook, el grup Twitter…

Cada grup analitzarà una xarxa social/app (cercarà quan es va fundar, quina és la seva utilitat, com es financia…). L’activitat resultant l’hauran de fer a través de la xarxa social que hagin treballat.

Veure en Twitter

Avantatges i desaventatges del material multimèdia

Com qualsevol professor actual, imparteixo les meves classes fent servir tant “material tradicional” (apunts, fotocòpies, esquemes a la pissarra…) com material multimèdia. És inqüestionable que el material multimèdia engresca els alumnes. Ho comprovo sempre que faig un Kahoot o un Plicker’s  a l’aula, eines que formen part del que s’anomena gamificació: fomenten la sana competitivitat i atreuen l’interès dels alumnes; és evident que no és el mateix dir “anem a fer un Kahoot” que “anem a fer uns exercicis del llibre”: en definitiva, és allò tan antic d’ensenyar delectant. I què delecta al jovent d’avui dia? Pantalles, Internet, tot això.

Però veig riscos si nosaltres els docents abusem d’aquests recursos multimèdia. Si a casa els alumnes dediquen la major part del seu temps a formar-se i a divertir-se a través de les pantalles, i a l’aula continuem amb la mateixa dinàmica, quan llegiran (a Internet no es llegeix, llegir és una altra cosa), quan estudiaran i memoritzaran (concepte aquest últim bastant denostat avui dia)?  El cas és que, quan reparteixo un text fotocopiat, la desídia i la incomoditat de l’alumnat és força elocuent.

Els avantatges dels recursos multimèdia són evidents (per exemple, si a classe parlo d’un filòsof, li puc posar cara en pocs segons), però cal anar amb compte. Aquests recursos acostumen a ser la música de l’aprenentatge, però no podem descuidar la lletra. És molt fàcil taral·lejar la música d’una cançó, però aprendre la lletra requereix esforç.