El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s’estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l’idioma cooficial de Gal·les i com a tal s’ensenya a l’escola. L’idioma està documentat des del segle VI dC, la seva literatura és de les més antigues d’Europa.

Avui en dia hi ha moltes escoles i universitats que ensenyen tant en gal·lès com en anglès. El govern de la regió i també tots els serveis públics són bilingües. Hi ha diversos periòdics, revistes, i radioemissores disponibles en gal·lès i també, des de 1982, un canal de televisió en aquest idioma, anomenat Sianel Pedwar Cymru o S4C.

Encara que l’anglès és la llengua dominant a Gal·les en l’actualitat, l’idioma gal·lès encara hi és important, i no posseeix risc de desaparició a curt termini. Segons el Cens de Població del 1991, hi havia oficialment 508.098 parlants de gal·lès a Gal·les. Tanmateix, les dades del Welsh Office del 1992 afirmaven que el total de gal·lesoparlants era de 930.200, d’ells, 467.300 eren capaços de parlar una mica de gal·lès, 94.900 el parlaven de manera acceptable i 368.000 eren totalment gal·lesoparlants.

Endemés de tots aquests que ja s’han comptat, es calcula que hi ha uns 25.000 gal·lesoparlants a l’Argentina, bilingües amb el castellà, a les 17 parròquies dels establiments de Cwn Hyfryd i Y Wlafda, a Chubut. També hi ha 150.000 parlants més a la resta de la Gran Bretanya, sobretot a Shropshire, l’extremitat occidental del qual és tradicionalment gal·lesoparlant, així com a Londres, que té 50.000 gal·lesoparlants. 

                                         Viquipèdia: enllaç aquí.