El francès [francés]^[1] és una llengua romànica occidental. Nasqué als volts de París i s’escampà extensivament per tot França com a llengua de l’Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l’Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d’oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l’Àfrica i en alguns punts d’Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d’Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada.

A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia iBrussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d’Aosta), a Luxemburg i a Mònaco.

Es calcula que parlen francès uns 77 milions de persones com a llengua materna, i uns 128 milions en total si s’hi inclouen els que el parlen com a segona llengua.

Viquipèdia: informació en altres llengües aquí.