W. E. OWEN
Wilfred Owen neix l’any 1893 a Oswestry a la frontera entre el País de Gal·les i Anglaterra, “on dues tradicions han lluitat i s’han entremesclat durant tretze segles”* dins una família anglicana petit burgesa d’ascendència mixta anglesa i gal·lesa. Cursa estudis de botànica i d’anglès antic a la Universitat de Reading i, després de fer de mestre un temps, als 20 anys, troba feina de tutor particular i s’instal·la a les localitats occitanes de Bordeus i de Banhèras-de-Bigòrra l’anglès i el francès. Allà coneix el poeta Laurent Tailhade, amb qui més tard mantindria correspondència en francès, que l’encoratja vivament a continuar la seva obra poètica.
La guerra esclata quan ja fa un any que és en territori francès, tot i que, de primer, Owen no s’hi sent gaire implicat. No és fins al 1915 quan, en llegir els articles del Daily Mail que li envia la seva mare, comença d’envair-lo un sentiment de culpa per la seva inhibició en el conflicte.
L’octubre d’aquell mateix any se’n torna a Anglaterra per allistar-se a l’exèrcit i, després de fer instrucció durant mesos, és enviat al front el darrer dia de 1916. En tornarà l’any següent, greument traumatitzat a causa d’una explosió que el manté durant tres dies atrapat dins un celler –experiència que sembla ser a l’origen de les llòbregues imatges de l’inframón d’alguns dels seus millors poemes–, és evacuat a l’Hospital Militar de Craiglockhart a Escòcia. Allà coneix el poeta Siegfried Sassoon, lloctinent com ell, heroi condecorat de la Gran Guerra, que li hauria de canviar la vida, tant en l’àmbit personal com literari.
En efecte, el gest de Sassoon, que acaba de manifestar obertament el seu pacifisme, l’empeny a utilitzar l’experiència viscuda en la seva obra poètica. És a partir de llavors que Owen troba per fi la seva veritable veu literària i comença a escriure els seus grans poemes.
Alhora, pacifista convençut, la tardor de 1918, malgrat haver estat destinat a la comandància de Ripon, al nord d’Anglaterra, pren l’aparentment paradoxal decisió de tornar al front. La raó ens la dóna la darrera conversa amb el seu germà Harold: “Sé que em mataran. Però és l’únic lloc des d’on puc fer pública la meva protesta.” Aquestes paraules serien malauradament premonitòries.
Així, de retorn a França, després de rebre la Creu MIlitar per la seva valentia i capacitat de lideratge, el 4 de novembre de 1918, una setmana abans de la signatura de l’armistici, moriria als vint-i-cinc anys, en la batalla per creuar la Sambre a la localitat d’ Ors, on seria enterrat.
* Cita extreta de l’article que C. D. Greaves publicà l’any 1933 a The Visor , la revista escolar de Institut Birkenhead. És accessible a: http://www.freewebs.com/birkenheadinstitute/wilfredowen.htm
