< “més petit que”

> “més gran que”

≤ “més petit o igual que”

≥ “més gran o igual que”

Aquests símbols s’utilitzen, per exemple, per comparar nombres:   3 < 5 ,   9 > 6 .

També es poden utilitzar per comparar expressions:   x+1 ≤ 4  (en aquest cas x pot ser 3 o qualsevol nombre més petit que 3).

Observa que la part més gran dels símbols de desigualtat sempre ha d’estar orientada cap al nombre o la expressió amb valor més gran.

Algunes de les coses que va fer són:

A ambdós costats d’un = només hi poden haver expressions amb el mateix valor. Per exemple:  2+3=5.
A ambdós costats d’un ≠ només hi poden haver expressions amb valors diferents. Per exemple: 2+3 ≠ 6.

Cal vigilar com utilitzem el símbol d’igualtat. No podem escriure: 2+3=5-1=4 !!!  Estariem dient que 2+3 i 5-1 són el mateix, cosa que no és certa, evidentment. Segurament el que voliem era dir que 2+3 és 5 i que si a 5 li restem 1 dóna 4. Per dir això, hauriem d’escriure: 2+3=5 ,  5-1=4 .

La notació matemàtica és el sistema de signes que s’utilitza per expressar conceptes matemàtics.

Si a un nen de 5 anys que ha anat a l’escola del nostre poble li demanem que ens expliqui el significat de “2+3″, segurament no tindrà cap problema en dir-nos que això significa “dos més tres”. Però si li demanem que ens expliqui el significat de “2 x 3″, el més problable és que digui “dos ics tres”, ja que a aquesta edat encara no sabrà que la “x” , en aquest context, significa “per” (multiplicat).

Per entendre les matemàtiques escrites, és importantíssim conèixer el seu llenguatge propi, és a dir, entrendre la notació matemàtica. A més, molts problemes es resolen de forma molt més senzilla si s’utilitza la notació matemàtica en el seu plantejament. Així doncs et recomano que aprofitis qualsevol ocasió per aprendre més sobre la notació matemàtica.