Història de l’art

Aventura al terrat. Els animals, especialment l’ànec, en el món del cinema i dels dibuixos animats:”Donald en el país de las matemáticas” (Donald in mathmagic land), dibuixos animats Disney; “Feliz cumpleaños! Donald” (Donald’s birthday bash), dibuixos animats Disney i “Millonarios por una pata” (A million Dollar duck) de Vincent McEveety.

Bernat i els bandolers. La revolta dels pagesos del 1640: el Corpus de Sang. Els bandolers catalans. La masia. Els nyerros i el cadells. El Cant dels Segadors.

El fill de la pluja d’or. Els orígens mítics de la humanitat. El tractament del mite en l’escultura, pintura, música. El tractament cinematogràfic del mites: “Hèrcules” (Hercules, 1997) de John Musker, Ron Clements, animació Disney.

El venedor de peixos. El boom turístic català de finals dels cinquanta. L’època dels tecnòcrates del règim franquista. La fotografia. Cinema: el cinema policíac: “El halcón maltés” (The maltesse falcon, 1941) de John Huston.

El viatge del Dofí Rialler. La Guerra Gran, contra la Convenció francesa (1793-95). La situació política a l’Espanya del 1799. L’esclavitud: el comerç d’esclaus africans i la seva expansió cap a les Amèriques. La desaparició de la pirateria. L’aventurer, el viatjant. Els buscats per la justícia. Els rituals: els cants i danses tribals de naixença. Els clubs anglesos. La moda en el vestir. Els costums mediterranis. L’alimentació anglesa i la mediterrània contrastades. Cinema: les aventures marítimes: “La isla del tesoro” (The treasure island, 1934) de Victor Fleming.#”Rebelión a bordo” (Mutiny on the Bounty, 1935) de Frank Lloyd.#”Rebelión a bordo” (Mutiny on the Bounty, 1960) de Lewis Milestone.

El vol del falcó. Els escites (pobles nòmades del SE d’Europa). La Grècia primitiva. Els reialmes. Les confederacions. Les ciutats emmurallades. Les diferents cultures. Els pobles nòmades i els sedentaris. Els temples. Els palaus.

Els amics del vent. La Revolució Francesa. La guerra del Francès. El regnat de Josep Bonaparte. Les juntes de govern. L’imperialisme napoleònic. La figura del guerriller. Els invents. Cinema: els periples aeris: “La vuelta al mundo en 80 días” (Around the world in 80 days, 1956) de Michael Anderson.

Els convidats del bosc. L’edat mitjana: els cavallers, les armes, el castell. L’esoterisme: les bruixes i els encantaments. Cinema: pel·lícules de ciència-ficció de tradició medieval centrades en el món de les bruixes i en el dels éssers fantàstics: “Willow” (Willow, 1988) de Ron Howward.

Els fugitius de Troia. Veritat i mite de la ciutat de Troia. Les descobertes arqueològiques a l’Àsia Menor. El pas del bronze al ferro. Les tribus de l’època del bronze i els seus sistemes de vida. Els enterraments funeraris. Les tribus i les migracions. La ceràmica. Estudi de la Mediterrània com a bressol de cultures. El mite de Troia i la seva plasmació en l’escultura, la pintura i la ceràmica. Cinema: les versions sobre Troia:”Ulises” (Ulisse,1954) de Mario Camerini.#”Helena de Troya” (Helen of Troy, 1956) de Robert Wise.#”La guerra de Troya” (La guerra di Troia, 1961) de Giorgio Ferroni.

Els genets de la tarda. El cinema: el tractament de la violència gratuïta:#”Salvaje” (The wild one, 1953) de Laszlo Benedek.#”La ley de la calle” (Rumble flish,1983) de Francis Ford Coppola.

Els inventors de fantasmes. La Catalunya del segle XV: el Compromís de Casp i el comte d’Urgell. El vassallatge. La Catalunya del segle XVII: els nyerros i els cadells. La Catalunya del segle XIX: la primera guerra carlina. La Catalunya del segle XX: la desfeta de Cuba. Els indians.

En Mir, l’Esquirol. La Catalunya del segle XI: la vida quotidiana i els estaments socials. El feudalisme i les relacions de vassallatge. La cavalleria. L’heretgia. El temps de treva. La repoblació de la Catalunya Nova. Els masos. Els monestirs: economia i cultura. Les fortaleses medievals. L’estratègia militar. El pergamí. El llatí i el català. El terror del mil·lenni. L’art romànic: els monestirs i les esglésies de la Catalunya del segle XI. L’escultura romànica. L’arquitectura musulmana. Cinema: el cinema i el món medieval: “El Cid” (El Cid, 1961) d’Anthony Mann.#”El nombre de la rosa” (Name der Rose, 1986) de Jean Jacques Annaud.

En Roc Drapaire. Els títols i símbols nobiliaris. El procés d’industrialització. Els antiquaris. Les ciutats i els barris. Els cinemes de barri. Cinema: el tractament dels suburbis urbans, “Los golfos” de Carlos Saura, 1959, “Barrio” de Fernando León, 1998.

Estimat Stavros. Les transformacions socioeconòmiques i polítiques de la Grècia contemporània. Aspectes culturals de Grècia. L’eliminació de fronteres en la Unió Europea. La immigració irlandesa i grega en els EUA. Els barris novaiorquesos d’immigrants. Aspectes socioeconòmics dels EUA. La història oral. La sociologia. La guerra del Vietnam. Els temples de la Grècia antiga. Els museus grecs. La fotografia. El cinema: els films i les sèries televisives policíaques:#”América, América” (America, America, 1962) d’Elia Kazan.

Gasan i el lleopard. L’organització social d’una tribu. Els costums tribals d’aparellament i matrimoni. Els ritus d’iniciació a l’edat adulta. Cinema: Relacionar el personatge de Gasan amb personatges literaris passats per la pantalla: Robinson Crusoe, Mowgli, Tarzan: “Tarzán de los monos” (Tarzan the ape man, 1932) de W. S. Wan Dyke; “El libro de la selva” (The jungle book, 1967) de Walt Disney (dibuixos animats); “Tarzán y la ciudad perdida” (Tarzan and the lost city, 1999) de Carl Schenkel.

Gegants a Rocanegra. Estructura i parts d’un castell. El sistema democràtic: el govern municipal i el govern estatal. La Generalitat de Catalunya. Festes i tradicions. Cinema: el tractament del budisme en el cinema: “Petit buda” (Little Buddha, 1993) de Bernardo Bertolucci.

Germana veritat. La febre de l’or. Els germans James. Els tractats del govern ianqui amb els indis. La ciutat de San Francisco. Els indis americans. Cinema: el western: “Raices profundas” (Shane, 1953) de George Stevens, “El hombre del oeste” (Man of the West, 1958) d’Anthony Mann, “El árbol del ahorcado” (The hanging tree, 1959) de Delmer Daves.

Gira-sol d’històries. La guerra del Vietnam. La conquesta de l’espai.

Joc d’eixerits. La febre de l’or. La Confederació Sudista. La guerra de Secessió. La unificació dels EUA. Estudi de la figura del pioner. Els ranxos. Els indis americans: les reserves. Les lluites entre agricultors i ramaders. Cinema: el western: “Río Bravo” (Rio Bravo, 1959) de Howard Hawks; “Horizontes de grandeza” (The big country, 1959) de William Wyler; “La conquista del Oeste” (How the West was won, 1962) de J. Ford, H. Hathawan, G. Marshall; “El pistolero” (The Gunfighter, 1950) de Henry King.

L’alcalde Ferrovell. Les guerres: la guerra del Francès; les carlinades. Cinema: pel·lícules centrades en un heroi que s’enfronta al gregarisme de la societat : “Solo ante el peligro” (High noon, 1952) de Fred Zinnemann.

L’espasa i la cançó. Edat mitjana: les ciutats, les lluites cavalleresques, les cerimònies cortesanes, les croades, els monestirs, les jerarquies de govern, les demarcacions polítiques, el trobador, el soldat, els delmes, les creus de terme, els instruments musicals, els oficis. Els heretatges. Els personatges arquetipus: el poeta, el soldat, l’artista… Les diferències entre un individu de poble i un de ciutat. El poeta i el lluitador: diferències ideològiques. Els monestirs i les ciutats emmurallades.  Cinema: El cinema i el món medieval, “El nombre de la rosa” (Name der Rose, 1986) de Jean Jacques Annaud.

L’home de gregal. El segle XVIII: la burgesia i el comerç marítim. Els turcs: la pirateria. Menorca i els anglesos. El cinema: el mar i els pirates, “El capitán Blood” (Captain Blood, 1935) de Michael Curtiz, “El halcón del mar” (The sea hawh, 1940) de Michael Curtiz, “Piratas del Caribe” (The spanish man, 1945) de Frank Borzage.

L’home dels gats. La creació artística: el pirogravat i l’escultura. Les ermites romàniques.

L’illa groga. El progrés industrial. El concepte de civilització. El naufragi dels vaixells. Els buscadors d’or. El comerç d’armes. L’esclavitud. El tractament cinematogàfic dels naufragis, dels buscadors d’or, de l’esclavitud i dels terratrèmols: “La quimera del oro” (The gold rush, 1925) de Charles Chaplin, “Robinson Crusoe” (Daniel Defoe’s Robinson Crusoe, 1996) de George Miller, Rodney K. Hardy.

L’ombra del senglar. La societat feudal. El castell. Les jerarquies feudals i les eclesiàstiques. Els cavallers medievals i les armes. Les croades. Els monestirs. Els oficis. Cinema: el cinema i el món medieval, “Ivanhoe” (Ivanhoe, 1953) de Richard Thorpe.

La caravana invisible. Cinema: Les tècniques cinematogràfiques aplicades a la literatura, els diferents plans, el tràveling. “En busca del arca perdida” (Raiders of the lost arc, 1981) de Steven Spielberg.

La conquesta del barri. Cinema: els gats en el cinema animat, “Los aristogatos” (The aristocats, 1970) de Wolfang Reitherman, (dibuixos animats Disney).

La creu dels quatre anells. L’Imperi Bizantí: la invasió turca del segle XIII i la relació amb els pobles cristians d’Occident. L’art bizantí: els mosaics.

La perla negra. L’evolució dels països orientals (la Xina, l’Índia…): vestimenta, tipus d’habitatge, armament, organització social, alimentació… Els oficis antics: el corder (les sogues i els cordills).
Aquitectura oriental: els palaus.  Cinema: les pel·lícules d’ambientació oriental: “El ladrón de Bagdad” (The thief of Bagdad, 1940) d’Emeric Pressburger.

Les vacances del rellotge. Cinema: L’animació d’objectes, “Juguetes” (Toy Story, 1995) de John Lasseter, animació Disney.

Lladres de cavalls. Els indis americans: les reserves. Els forts militars. Els colons. Cinema: el western, “La conquista del Oeste” (How the West was won, 1962) de J. Ford, H. Hathaway, G. Marshall.

Mans de bronze. Els orígens mítics de la humanitat. Els inicis del món hel·lènic i la influència posterior. L’arquitectura grega: els estils, l’acròpolis i els temples. El tractament dels mites en l’escultura, la pintura, i la música. El tractament cinematogràfic dels mites: “Hèrcules” (Hercules, 1997) de John Musker, Ron Clements animació Disney.

Nàufrags a l’espai. La prehistòria i les antigues civilitzacions: les formes de vida, l’habitatge, l’utillatge… El canibalisme. Els viatges espacials. El progrés de la tècnica i la ciència. Cinema: el cinema històric i el de ciència-ficció, “El planeta de los simios” (Planet of the Apes, 1968) de Franklin J. Schaffner, “Perdidos en el espacio” (Lost in space,1998) de Stephen Hopkins.

Punta de fletxa. L’Oest americà: les mines i els buscadors d’or; les oficines de registre de propietats; els mitjans de transport (la diligència i el ferrocarril); els indis; els colons; els ranxos; el naixement d’una ciutat. La vida nòmada i la vida sedentària. El comerç de cotó. El circ. El cinema: el Far West, “Flecha rota” (Broken arrow, 1950) de Delmer Davis, “Apache” (Apache, 1954) de Robert Aldrich.

Rovelló. El cinema i el circ. Els gossos en el cinema: “La dama y el vagabundo” (Lady and the trump, 1955) de Hamilton Luske, dibuixos animats Disney; “Yelow, el gos valent” (Far from home: the adventures of yelow dog, 1994) de Philip Borsos; “Ciento uno dálmatas: más vivos que nunca” (101 dalmatians) de Stephen Herek.

Saberut i Cua-Verd. La República Espanyola. La Guerra Civil Espanyola. La dictadura. La monarquia. El sistema de govern democràtic. Els moviments assemblearis. El bestiari. El funcionament de la justícia. Els antics costums matrimonials. L’organització social per rangs o castes. Cinema: procés de rodatge d’una pel·lícula. La personificació dels animals en el cinema i en els dibuixos animats: “Bichos” (A bug’s life, 1998) de John Lasseter, Andrew Stanton; “Formiguez” (Antz, 1998) d’Eric Darnell, Tim Johnson.

Silenci, capità. La ciutat de Londres -vida quotidiana- al segle XVIII. La monarquia britànica: Jordi III (Casa de Hannover). Les colònies de l’imperi britànic. La Marina Reial anglesa. La independència de les colònies d’Amèrica del Nord. La ciutat de Baltimore. Els castells escocesos. Els palauets colonials nord-americans del segle XVIII. Cinema: El cinema i la independència nord-americana. El cinema i la flota anglesa. “El capitán Horotario Homblover” (Captain Homblover, 1951) de Raoul Walsh, “Rebelión a bordo” (Mutiny on the Bounty, 1935) de Frank Lloyd.

Trampa sota les aigües. Cinema: “La ley del silencio” (On the waterfront, 1954) d’Elia Kazan.

Tres xacals a la ciutat. Estudi del pas del paleolític al neolític: la vida nòmada (caçadors i pescadors) i la vida sedentària (agricultors i ramaders). L’evolució històrica en l’armament, l’utillatge de la llar, la vestimenta, la distribució del treball, el tipus d’habitatge. La pintura rupestre.

Un cavall contra Roma. El procés de romanització dels pobles ibers. L’organització sociopolítica de l’Imperi Romà. Els cristians: les persecucions. Estudi de l’arquitectura civil romana: la ciutat i la vil·la. Cinema: El tractament del món romà a través de la cinematografia, “Quo Vadis?” (Quo Vadis?, 1951) de Mervyn Le Roy, “La túnica sagrada” (The robe, 1953) de Henry Koster, “Ben-Hur” (Ben-Hur, 1959) de William Wyler, “La caída del Imperio Romano” (The fall of the Roman Empire, 1962) d’Anthony Mann.

Un estrany a l’Arca. Cinema: El tractament cinematogràfic de les reserves i del tràfic d’animals, “Hatari!” (Hatari!, 1961) de Howard Hawks.

Una quarta a babord. Els buscadors de tresors. La ruta dels vaixells mercants pel Carib i el naufragi de vaixells espanyols durant els segles XVIII-XIX. Les companyies de navegació. El contraban marítim. La Segona Guerra Mundial. Els transatlàntics del s. XX: l’Olympic, el Queen Mary, el Mauretania, el Lusitania… La política matrimonial. La pirateria moderna. Les fàbriques tèxtils. El treball juvenil i infantil. El sindicalisme. La vida quotidiana en la postguerra espanyola. El servei militar: els pròfugs. El circ. El tractament cinematogràfic: els naufragis, la Segona Guerra Mundial i el circ. Cinema: “Capitanes intrépidos” (Captains courageous, 1937) de Victor Fleming.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *