TURISME DE SINGLES (DE SOLTERS/ERES)

El passat 11 de novembre va tenir lloc a la Xina ( amb el conseqüent ressò mediàtic a occident¡¡) el Singles  Day (el Dia dels Solters/eres). He introduït en un cercador d’internet les paraules single, turisme, viatge, solters i Lleida, tenint com a resposta una multitud d’ofertes per fer i desfer comiats de solter/a per totes les nostres comarques; fins i tot s’albira algun club o associació d’aquest segment turístic en espera d’activitats o ofertes que realitzar. Tot i que en aquest títol s’hi poden afegir mes variants: separats/des, divorciats/des, vidus/es i tota aquella persona que segons la wikipedia, viatgi sol, buscant o no una parella durant el viatge. De fet, es tracta d’una fase de la vida per la que s’hi pot transitar o un s’hi pot quedar: a vegades per gust, de vegades per circumstàncies de la vida , que diem.

Per una altra banda, les vacances poden ser sinònim d’ansietat per alguns “singles”, que temen veure’s envoltats per famílies o parelles en el seu destí de vacances. Però la situació està canviant per ells/es a causa de que l’oferta turística per als singles va especialitzant-se any a any. Un record en la nostra història recent, el trobem en la caravana de dones organitzada pels solters de Plan, a la Vall de Gistain (Osca) fa mes de trenta anys.  I sense allunyar-me dels record però ara en clau personal, faig memòria dels primers viatges, sortides, circuits, excursions…on tot estava absolutament organitzat per aquells que viatjaven en parella o en família: les habitacions, les activitats,…tot estava estandaritzat d’una forma que no convidava a participar-hi sol: si ho feies, et trobaves fora de lloc. En diferents activitats et tocava fer de tramoista, sense cap altre paper que el d’afegit a les parelles les quals acompanyaves. Es en aquest context es  quan sorgeix el turisme per solters/es.

I és que aquest sector té grans possibilitats de despesa, i  a més viatgen un 39% més que la mitjana. Aproximadament, en tot l’estat, vuit milions de persones es troben dins d’aquest perfil.  També naveguen per internet més que la mitjana i són bastant donats a buscar informació sobre els seus viatges a la xarxa: coneixen que hi ha productes específics, i per tant es converteixen en més selectius. Elles són més viatgeres: les xifres mostren que hi ha més homes que dones sense parella, però a l’hora de viatjar, elles s’animen més

Pel que fa a les destinacions, hi ha gran diversitat, des de escapades de cap de setmana (gastronòmiques d’esports d’aventura, festes temàtiques i visites culturals) a viatges de llarga distància (sense oblidar els creuers). Pel que fa als grans operadors turístics, segueixen sent reticents a proporcionar viatges per aquest sector, i la seva publicitat es  centra principalment al voltant de les parelles i les famílies, els clients considerats mes rentables. Ara per ara, la principal oferta de viatges per ells/es es troba en mans de petites agències de viatges especialitzades que exploten aquest nínxol; la importància d’aquest sector comença a ser tal que ja existeixen mes d’una desena d’agències en aquest sector (http://www.webviajes.com/opinion/agencias-de-viajes/agencias-de-viajes-para-singles/):  oferint la possibilitat de realitzar viatges compartint habitació, portar de viatge als fills, seleccionar el tipus de grup segons aficions, destinació, transport pel desplaçament, etc… fins i tot,  compartir una habitació per a dues persones, per tal de no pagar suplement individual.

Però no ens equivoquem, aquests tipus de trobades i viatges sorgeixen per que ja es tracta de mercat important i durant les diferents activitats estan amb gent sota unes condicions similars a les seves. Això no vol dir que l’únic objectiu d’un viatge per a singles sigui trobar parella. Molts tornen sense ella, però la immensa majoria sí torna amb nous amics/gues. Estan en contacte a través de fòrums en pàgines específiques per a ‘desaparellats’, mitjançant els quals es citen. També utilitzen aquesta via per buscar companys de travessia. I és que molts van amb intenció de conèixer gent i passar-ho bé. No en va, en aquest carro també s’estan apuntant persones que no tenen amb qui anar de viatge perquè el seu període de vacances no coincideix amb el de la seva parella. Són ‘singles’ només a l’hora de viatjar.

2016: un any de turisme a Lleida

Diferents publicacions ja han informat quines han estat les noticies que mes interès han despertat en el sector turístic a nivell estatal o en el nostre país. En el primer cas, caldria parlar de que les xifres de turistes s’han incrementat, arribant als 70 milions, tot i que la despesa mitja per viatger baixa. També parlen de que el mercat financer cada dia posseeix mes immobles hotelers,  dels escàndols amb els vols de Vueling a l’estiu, etc…A Catalunya es podria parlar, entre d’altres coses de que el 2016 va ser declarada  Regió Europea de la Gastronomia, de l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Barcelona World (que canviarà de nom), o de les disputes de l’Ajuntament de Barcelona amb Airbnb sobre la comercialització o no d’allotjaments il·legals.

Però en aquest article em centraré en Lleida i les nostres comarques, que han tingut els seus moments importants i de representativitat i també trobarem punts que es poden millorar. Començaré per la part positiva i acabaré per la que no ho es tant. En primer lloc, destacar la projecció de la nostra gastronomia  mitjançant la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Col·lectiu Noguera Cuina dins l’àmbit de promoció de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 i de l’any temàtic de la Gastronomia i Enoturisme. En aquest mateix sentit, també cal destacar el paper de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra D.O.de les Garrigues (Gener, les Borges Blanques), l’ Aplec del Caragol (Maig, Lleida), la Fira del Vi D.O. Costers del Segre (Octubre, Lleida), la Fira de Sant Ermengol de Formatges Artesans (Octubre, La Seu d’Urgell) i  les Jornades Gastronòmiques del Bolet (Octubre, Alta Ribagorça).

Una altra acció destacable en la que va participar les nostres contrades, va ser “Benvingut a Pagés”, on durant un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agrícoles i ramaderes, ens podíem acostar als productors, visitar les seves explotacions, tastant i comprant (si es creia convenient) o realitzar activitats complementàries, com una baixada de falles o un tast d’olis. A més, la restauració i l’hoteleria oferien estades i menús amb promocions específiques. A les comarques de Lleida van formar part d’aquest esdeveniment unes 40 explotacions agrícoles i ramaderes, i en tota Catalunya van participar com a visitants més 12500 persones.

Encara dins el sector gastronòmic, felicitar-nos perquè les nostres comarques tenen ja una nova estrella Michelin, La Boscana a Bellvís amb en Joel Castanyé al capdavant, que s’uneix al Malena (4t any més un de no consecutiu) de  Gimenells amb en Xixo Castaño i el Fogony de Sort (11è any), amb Zaraida Cotonat.

Ja en un altre àmbit, cal fer especial esment de la distinció que acredita la Vall d’Aran com a Destinació Turística Intel·ligent (DTI: certificació que te en compte quatre variables: innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat) atorgada per la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR), en la darrera edició de la Fira Internacional del Turisme- FITUR.

També cal parlar de la ocupació en les nostres contrades,que tot i les infraestructures amb les que comptem (autovia a la Vall d’Aran per finalitzar, carretera N340 sense desdoblament, autopistes de pagament, etc…), segueix augmentant any rere any en els controls estadístics que es fan públics tant a l’estiu com a l’hivern. A pesar que les dades definitives de l’any 2016 encara no han estat publicades, tot fa pensar que es seguirà el ritme de creixement en pernoctacions que es va confirmar en les estadístiques de l’estiu: més d’un 8% de mitja entre totes les marques turístiques del nostre territori (Terres de Lleida, Vall ‘Aran i Pirineus).

Finalment, pel que fa a  la oferta hotelera de la ciutat de Lleida, cal donar la benvinguda als apartaments (amb gimnàs propi) de la cadena Eizasa Hoteles al carrer Princep de Viana, que seran gestionats per l’Hotel Real Lleida; també cal fer esment, desprès de set anys, de l’acabament de les obres al Parador Nacional del Carrer Cavallers: ara cal, segons diuen, esperar aquest trimestre per moblar-lo i obrir-lo.  Per una altra banda acomiadar a l’Hotel Trànsit (des de 1996) i el servei de cafeteria ubicat a la nostra estació de trens. Ara tenim una estació sense serveis hotelers, un aeroport quasi sense serveis regulars (un setmanal tot l’any, algun mes a l’estiu, més els xàrters anglesos quan no són desviats a Reus per la boira i des de fa poc un xàrter des de Tel Aviv els divendres de l’hivern) i una envellida estació d’autobusos que el proper any celebrarà el mig segle…

Turisme Sostenible

Any del Turisme Sostenible. Mesures i accions a emprendre mitjançant les certificacions

2017, ANY INTERNACIONAL DEL TURISME SOSTENIBLE

 

Segons la definició de la Organització Mundial del Turisme (OMT), aquest ha de tenir en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones. En aquest sentit el 2017 va ser designat l’Any Internacional del Turisme Sostenible en l’Assemblea General de les Nacions Unides (resolució del 4/12/2016) per actuar en cinc àrees: creixement econòmic inclusiu i sostenible; inclusió social, ocupació i reducció de la pobresa; eficiència dels recursos, protecció del medi ambient i canvi climàtic; valors culturals, la diversitat i el patrimoni; comprensió mútua, pau i seguretat.

Per tal de demostrar la sostenibilitat de les destinacions turístiques, existeixen diferents certificacions. La mes important a nivell mundial que assegura els paràmetres d’un Turisme Sostenible en una destinació es la Biosphere Destination que promou l’Institut de Turisme Responsable, organisme independent impulsat per la UNESCO, soci de l’OMT i del Global Sustainable Tourism Council (GSTC). Aquesta contempla mesures de sostenibilitat que s’agrupen en les àrees del desenvolupament social i econòmic de la destinació turística, la conservació del patrimoni cultural, la gestió mediambiental i la implicació i satisfacció del visitant. Catalunya va ser la primera en rebre-la com a destinació turística integral. Fins llavors els altres destins turístics catalans que ja el tenien, eren la ciutat de Barcelona i la Vall d’Aran. Des de l’any 2016, també s’hi va incloure Sitges com a certificada entre les 13 actuals, a nivell estatal.  Existeixen més de 100 certificats ambientals que operen a tot el món, del quals mes de 30 es troben a Europa. Per aquest motiu el GSTC utilitza criteris globals com a base per al reconeixement internacional de totes les normes i programes de certificació, esdevenint indispensables en tot tipus de serveis turístics que es vulguin acreditar: allotjaments, ports, àrees protegides, restaurants, artesania, camps de golf, viatges organitzats.

Actualment el Departament de Territori i Sostenibilitat controla un registre amb les certificacions del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, l’EMAS (acrònim de l’anglès Eco-Management and Audit Scheme, sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals) i l’Ecolabel (entre parèntesi i dins un total de 125 establiments acreditats fins al gener de 2017, les certificades a les comarques de Lleida en qualsevol dels tres tipus): càmpings (0), instal·lacions juvenils (3), establiments hotelers (1), establiments de turisme rural (13), museus (0), teatres i espais d’art (0).

Pel que fa als parcs naturals, cal destacar la distinció d’EUROPARC, que certifica un desenvolupament del turisme de forma sostenible, d’acord amb els objectius de la Carta Europea del Turisme Sostenible (CETS). Recentment l’han obtinguda el Parc Natural de Montsant i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; també l’han renovat al Parc del Montseny, al de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i al de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que va ser el primer parc de l’Estat en obtenir-la. Cal afegir, a més, el parc natural del Delta de l’Ebre que també té aquesta acreditació d’àmbit europeu. Dins d’aquest àmbit cal destacar que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (que també   te la certificació internacional l’ISO 14001 pel sistema de gestió ambiental) ha renovat recentment la certificació EMAS.

Finalment i sense deixar de banda les nostres contrades, aquest any cal destacar el projecte Ponent Actiu, amb una inversió de gairebé 4 milions d’euros, dels quals el Govern en finançarà 1,6 mitjançant els fons europeus FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional, que es una eina de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions). Es durà a terme a les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià, la Noguera i la Segarra. Aquest projecte pretén consolidar aquest territori com a destí turístic recuperant i posant en valor el seu patrimoni natural i cultural, mitjançant un model de gestió unificat que permetrà crear nous productes turístics sostenibles.

No oblidem que a Lleida ciutat tindrem aviat el Museu de la Ciència, el Medi Ambient i el Clima, i on es oportú cercar la oportunitat per inaugurar el primer museu certificat en sostenibilitat al nostre territori.

TURISME DE CONGRESSOS I CONVENCIONS (TURISME MICE)

Una visió del turisme de congressos i convencions a les nostres comarques

Cal començar aquest article donant un doble títol a l’article per tal d’introduir un nom mes actual en el sector: turisme MICE (acrònim en anglès de Meetings, Incentives, Conferences and Eventsr: reunions, convencions i viatges d’incentius). En definitiva, es tracta una forma de visitar un pais, ciutat o zona que te un valor molt alt, donat que acaba sent com un aparador d’aquell territori

Les convencions habitualment son planificades i coordinades, de forma exigent per organitzadors professionals de congressos (OPC’s), per personal dels equipaments d’allotjament i hoteleria on s’organitza l’esdeveniment o pels diferents centres de convencions (Convention Bureau) de que disposen els països, poblacions o zones amb un alt índex d’aquestes trobades professionals. Aquests esdeveniments proporcionen una oportunitat única perquè visitant i resident coincideixen en unes determinades activitats planificades i de durada limitada. Es passa d’una hospitalitat passiva a una d’interactiva que permet noves possibilitats en la innovació del turisme. Així doncs, hi trobarem uns nous beneficis relacionats amb les relacions publiques i el nous coneixements personals i professionals produïts arran de l’esdeveniment, relacionats també amb una comunitat d’acollida que te l’oportunitat d’enriquir-se mitjançant la interacció de la seva cultura local i una actitud amable . Finalment, si l’esdeveniment te èxit, suposa una millora en la reputació del territori on ha tingut lloc i provoca el retorn de visitants.

Dins de les nostres comarques, trobarem Lleida Event & Convention Bureau, (LECB, Turisme de Lleida) que comercialitza i promociona la ciutat de Lleida en l’àmbit de l’organització d’esdeveniments. En el territori de les nostres comarques també hi trobarem la Val d’Aran Convention Bureau (VACB). Totes dues es troben integrades en  el Catalunya Convention Bureau (CCB) que és un programa de l’Agència Catalana de Turisme amb l’objectiu de posicionar Catalunya com una destinació líder en aquest sector. Normalment, aquestes entitats compten amb la participació dels sectors empresarials i la resta d’institucions especialitzades en aquesta activitat. D’aquesta forma faciliten la tasca dels organitzadors en el procés d’identificació i selecció dels espais i serveis més adequats per a cada congrés d’acord amb les necessitats i les expectatives de cada trobada. Dins del CCB, cal destacar el programa Ambassadors que aplega professionals reconeguts internacionalment i que ajuden a promoure Catalunya com a seu per acollir congressos, reunions i esdeveniments. Actualment està format per 132 professionals de referència, procedents de diferents sectors econòmics i de tot el territori català. D’aquesta iniciativa en forma part, de forma recent, el també col·laborador de La Mañana, Enric Ribera Gabandé, afegint-se als 8 de les comarques de Lleida que inicialment van participar en l’inici d’aquest programa l’any 2014.  Una altra línia d’actuació dins d’aquest àmbit es dona a través del MEET Catalunya (juny) i el CONNECTA Catalunya (setembre). MEET Catalunya és una jornada comercial en la que diferents operadors turístics europeus especialitzats en aquest segment es reuneixen amb empreses turístiques catalanes per conèixer la seva oferta i comercialitzar-la posteriorment en els seus països. CONNECTA Catalunya és una trobada per fomentar la innovació i la co-creació de nous productes entre les empreses del sector, que així mateix facilita el networking per identificar possibles oportunitats de col·laboració i negoci entre els assistents.

També cal esmentar de forma destacada, el proper Congreso Nacional de Organizadores de Congresos que tindrà lloc a la nostra ciutat del 16 al 18 d’aquest mes de febrer i que reunirà uns 250 professionals del Turisme MICE de tot l’Estat. El Congrés es celebrarà a La Llotja, i estarà dirigit a OPC ‘s, professionals del sector (agència de viatges, etc.), proveïdors (hotels, línies aèries, restauració, audiovisuals, etc.), estudiants, i mitjans de comunicació especialitzats, entre d’altres.

No ens enganyarem a nosaltres mateixos pensant que aquest esdeveniment pot suposar una plataforma per acollir en el futur un Mobile World Congres però si que el nostre territori pot organitzar de forma exitosa trobades professionals de mida mitjana: es tracta d’una bona oportunitat per a que els assistents puguin conèixer les nostres infraestructures, recursos turístics, enogastronòmics i sobre tot, la capacitat professional de les nostres contrades. Tot i això, en la darrera actualització del programa publicat en la web d’aquest esdeveniment, es previst la visita a un celler i un moli d’oli de les nostres comarques. Ningú hi troba a faltar cap altra visita?