l’univers en expansió

L’any 1929, l’astrofísic nord-americà Edwin Hubble, després de localitzar i identificar diferents galàxies, observà que s’allunyaven de nosaltres amb velocitats proporcionals a les seves distancies.

Aquesta observació de Hubble comortava implicacions trasbalsadores: l’univers no és estàtic, s’està expandint i, conseqüentment, en temps anteriors els seus objectes havien d’estar més propers els uns dels altres; en un «temps zero», l’univers estava superconcentrat. L’observació de Hubble suposà una gran revolució intel·lectual que reactivà la recerca sobre l’origen o inicis de l’univers. La observació i llei de Hunbble constituiran el primer pilar sobre el qual s’aixecarà la teoria de la Big Bang; el segon pilar serà la teoria de la relativitat general d’Einstein.

llegeix l’article complet: Filòpolis

escala del temps de l’univers: temps
.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m151.rm" width="322" height="288"/]

vida de les estrelles

Les estrelles són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears.

Els estels evolucionen al llarg de milions d’anys. Neixen quan s’acumula una gran quantitat de matèria en un lloc de l’espai. Es comprimeix i s’escalfa fins que s’inicia una reacció nuclear, que consumeix la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten lentament, i duren més que els grans.

Segons la massa que tenen en formar-se tindràn un cicle diferent:

Les estrelles amb molta massa (a partir del triple que el Sol) poden acabar el seu cicle esdevenint una supernova, una estrella de neutrons (o púlsar) o un forat negre.

llegeix l’article complet: univers bàsic

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m115.rm" width="322" height="288"/]

què sabem de les estrelles?

Qualsevol objecte existent, d’una manera o d’una altra, emet radiacions, llum. Tot el que sabem sobre l’Univers és gràcies a aquest fenomen.

 
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m22.rm" width="322" height="288"/]

prova també aquest simulador per a entendre l’ efecte Doppler

.

l’aventura dels voyager

El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA enviades amb l’objectiu d’investigar Júpiter i Saturn. A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú. Actualment els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans i s’estan acostant al què es considera el límit del sistema solar. Les fonts d’alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra.

llegeix l’article complet: voyager

enllaç amb el lloc oficial del projecte: voyager NASA

enllaç sobre el  sistema solar

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

música: J.S. Bach - Preludi coral en Fa menor

l’univers mecànic de Newton

Isaac Newton (1643 -1727) va portar més enllà les teories de Kepler i Galileu: va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i va deduir les lleis fonamentals de la mecànica celeste:

– Llei de la inèrcia. Tot cos té tendència a mantenir el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa.

– Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l’acceleració.

– Llei de l’acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.

Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari.

– Llei de la gravitació universal: Entre dos cossos s’exerceix una força d’atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.

Amb aquestes lleis va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica.

Biografia d’ Isaac Newton

stellarium

 

Stellarium es un programa que et permet tenir un planetari al teu ordinador. Representa un cel realista en 3D, tal com es veuria amb l’ull nu, amb binoculars o amb telescopi. És programa gratuït i de codi obert.

Descàrrega del programa:  Stellarium

la revolució de Copèrnic

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m7.rm" width="322" height="288"/]

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/nostranau/5m3.rm" width="322" height="288"/]
Biografia de Copèrnic 

Simuladors per a entendre els models de sistema solar: 

model geocèntric (Ptolomeu)

(el punt blau és la Terra, i pots escollir l’altre planeta a “presets”)

model heliocèntric (Copèrnic)

(fixa que el punt blau sigui la Terra i escull el planeta gris a “presets”)

(font: University of Nebraska-Lincoln)

moviment de la Terra, el Sol i la Lluna

Amb aquests simuladors es pot reproduir força bé el moviment dels astres que veiem cada dia… si mirem el cel.

Activa la simulació amb “Start” o “Run”.  Pots modificar els paràmetres amb el cursor sobre el dibuix de l’esfera, variar temps i posició, canviar opcions, consultar “help”…

Font:  University of Nebraska-Lincoln

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.