1. Necessitat d’un habitatge. Evolució

L’habitatge ens dóna:

• protecció contra el medi natural (fred, calor, pluja, vent …)
• permet el descans
• permet rentar-nos
• permet cuinar
• permet relacionar-nos
• permet estudiar
• permet guardar les pertinences …

Activitat 1 Necessitat d’un habitatge  

El projecte
Un cop disposem de sòl apte per construir l’habitatge caldrà que un tècnic (un arquitecte) ens realitzi el projecte arquitectònic de l’habitatge.
Recorda que un projecte consta de tres parts:

• Memòria i plec de condicions (es una descripció en paraules de les característiques principals del projecte, els càlculs, material utilitzat, procés de construcció…).
• Plànols (contenen tota la informació gràfica del projecte)
• El pressupost (quantificació de costos)

La construcció
Un cop el promotor (persona que ordena l’obra) té el projecte i els permisos pot començar la construcció seguint el plans de treball marcat al projecte.
Molts són els tècnics i especialistes que treballen en la construcció, tots dirigits pel seu encarregat i tots coordinats pel director de l’obra (arquitecte tècnic)

L’avaluació
La realitzen els usuaris que viuen a l’habitatge (tenen dret a una sèrie de garanties)

• Hi ha un període de garantia de 10 anys en defectes greus
• 6 mesos per defectes lleus

Aquesta garantia fa que es millorin els dissenys i els materials per evitar que es repeteixin els mateixos defectes.

Activitat 2  El procés tecnològic d’un habitatge   

2. Representació gràfica d’habitatges. Escales de dibuix.

Els plànols són la representació gràfica, a escala i sobre un pla, de totes les parts que integren l’obra.
Els plànols són l’element de comunicació entre l’arquitecte, el propietari i el constructor.

Per dibuixar els plànols en cal seguir unes normes així tothom podrà interpretar-los.

Escales. Els plànols es dibuixen a unes mides inferiors a les reals, a  una escala de reducció.

Acotació .  Per saber les dimensions reals de les parets i els espais cal informar dibuixan les cotes.

Símbols. Els signes gràfics o dibuixos representen els diferents components d’una contrucció.

Activitat3 Dibuixar el plànol d’una casa

3. Elements constructius i els seus materials

Procés de construcció d’un habitatge
Un cop dissenyat un habitatge i s’han demanat tots els permisos cal començar l’edificació. Cal fer aquesta construcció ordenada i no “començar la casa per la teulada”.
Fases de construcció d’un habitatge:

1. Els fonaments
2. L’estructura
3. Les cobertes
4. Els tancaments
5. Les instal·lacions
6. Els revestiments i els acabats  

a) Els fonaments
És la primera part de la construcció i es la part de la casa que estar en contacte amb el terra.
Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i segura.
Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de preparació.

b) L’estructura

Té la mateixa funció que l’esquelet en les persones (dóna rigidesa i resistència).
Es la part que dóna rigidesa i resistència a l’edifici, suporta l’esforç i el pes de l’edifici i el transmet als fonaments.

c) Les cobertes
Un cop fets els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que puguem seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la construcció.
La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment de l’exterior i el protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a l’interior.

d) Els tancaments

Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb l’exterior. Els elements de tancament són les parets (si suporten càrregues formen part de l’estructura.

Tipus de parets:

• Façanes: parets que separen l’habitatge de l’exterior (parets que es poden veure des de l’exterior). Se solen fer de doble paret separades 5 mm per un material aïllat com el poliestirè expandit o la llana de vidre. La finalitat es aconseguir un bon aïllament de l’exterior per reduir el consum d’energia.
• Mitgeres: parets que separen l’habitatge d’altres veïns (si no hi ha cap veí de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes d’uralita).
• Parets mestres o de càrrega: parets que suporten el pes dels sostres dels pisos superiors o de la teulada (forma part de l’estructura).
• Envans: parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents dependències) l’envà sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons, fusta o prefabricades de gruix

e) Les instal·lacions

Un habitatge per tenir totes les comoditats, conforti bones condicions de vida ens calenles instal·lacions.
Són les encarregades de subministrar aigua, energia i comunicacions als futurs ocupants.
Les més importants la d’aigua, llum, gas i calefacció.
Solen ser encastades però també poden ser vistes com la de gas.
Totes han de seguir la normativa.

f) Els revestiments i els acabats
Es el toc final de la construcció però no per això menys important.
Els revestiments solen amagar irregularitats de les parets i els forjats.

• Enguixar: és donar una capa de guix a les parets i als sostres per amagar-ne irregularitats i les imperfeccions.
• Enrajolar: hi ha parets com les del bany o les de la cuina que cal enrajolar-les per a protegir-les de la humitat i per garantir la higiene.
• Pavimentar: Es fa als terres amb una capa de morter que serveix de base als rajols (ceràmica, gres o marbre), al parquet o a la moqueta.

Algunes façanes (si no són d’obra vista) es recobreixen amb pedra natural o amb una capa de morter (arrebossat, remolinat o lliscat)
Acabats:

• muntatge de portes i finestres.
• instal·lació d’endolls i els aparells de comandament elèctric
• muntatge d’aixetes.
• mobles de la cuina.
• pintura i / o empaperat de parets.
• poliment dels terres
• neteja general…

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fz5j8KeZ08g[/youtube]