Quan vaig entrar a l’aula ho vaig fer amb cinc minuts de retard. Els alumnes estaven dintre tots asseguts esperant-me. Portaven pressa per fer l’examen i estaven enfadats amb mi per haver fet tard. Desprès de disculpar-me, vaig repartir l’examen i es van posar a escriure molt aviat, massa vaig pensar. Devien ser molt ràpids llegint els enunciats, perquè tant aviat els hi vaig repartir ja escrivien. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’any 1971 es va inaugurar la presa s’Asuan a Egipte. Es una obra monumental construïda sobre el riu Nil, i es va fer per controlar les riuades que desolaven la part final del riu, sobretot a la desembocadura. Es van trobar molts problemes, però sobretot un: Abu Simbel. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Aquest tren magnètic l’ha fabricat l’Àlex com a estudi d’un treball de recerca. No us deixeu enganyar per l’aparent simplicitat de l’aparell, es van desenstimar altres dissenys que no acabaven de funcionar. Posar els imans junts no va ser gens fàcil.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Theo Jansen és un escultor cinètic. Es dedica a fer estructures que es mouen amb el vent. Son mecanismes molt complexes fabricats amb materials lleugers que es poden moure gràcies a unes pales mogudes pel vent. Aquest vídeo ho ensenya molt bé.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
La Fòrmula 1 ha canviat les seves normes respecte l’any anterior. Aquest vídeo de RedBull mostra quins són tots aquests canvis. Es passa del cotxe del 2008 al del 2009 a mesura que s’explica quines són les variacions. Està en anglès.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Aquest rellotje està amb radians. Les 3.00 serien 90º, les 6.00 serien 180º, i les 12.00, 360º. Si no recordes ben bé la relació entre els graus i els radians, aquest rellotge et pot ajudar
Si heu vist la pel·lícula Matrix, recordareu els efectes especials on els personatges levitaven per l’aire com si estiguessin aturats. Aquest vídeo correspon a un concurs japonès on es recreen situacions com les de Matrix, però a nivell casolà. Es veu el truc, però no deixa de ser espectacular. Té el seu mèrit per la coordinació de tots els membres.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Són dos quarts de quatre a l’aula d’informàtica de l’institut. Avui Miquel no ha vingut, m’han dit que està malalt i, a més a més, s’ha trencat un braç. La resta de la classe està davant els seus ordinadors actualitzant els seus blocs. La majoria parla, sobretot Pau i Xavi. Ara encara riuen més perquè estan veien el que estic escrivint a la pantalla dels projector. Resulta curiós, però els hi ha captat l’atenció veure què fa el professor mentre ells treballen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.
Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica.
Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.
La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.
Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?
Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta…. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Del 8 al 10 de , març es reuniran a Nova York els escèptics dels canvi climàtic. Aquesta trobada la presidirà l’expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar, i asistiran personalitats com el president de la república Txeca Václav Klaus, o Richard Lindzen, meteoròleg de l’Institut Tècnic de Massachusetts.
La reunió ha aixecat moltes critiques degut a que la multinacional petroliera Exxon la patrocina. No se sap què en sortirà, però la presència de científics a més de polítics la fa interessant. S’espera que hi hagi manifestacions a la porta dels catastrofistes, però de la mateixa manera que aquesta trobada la patrocina una multinacional petroliera, és molt probable que darrera les reunions del IPCC hi hagi altres empreses privades interessades en desenvolupar les seves tecnologies en contra de les actuals.
No deixa de ser interessant aquesta iniciativa malgrat el rerafons petrolier, però sí que és una manera que s’escoltin les veus dels qui defensen una postura del tot legítima i que ara per ara els diaris i televisions no difonen i es pugui produir un debat entre les dues postures per a veure si es posen d’acord un i altres.
Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
L’inventor taiwanès Peng Yu-Lu ha presentat un sistema per a que un tren no s’aturi en una estació i pugui agafar passatger igualment. La idea és reduir el temps d’espera a les estacions i fer els trajectes més curts.
Si t’imagines un tren que fa el trajecte de Barcelona a Madrid que té que fer parades a Tarragona, els que van fins a Tarragona poden baixar sense que el tren s’aturi mentre que els que van cap a Madrid segueixen el trajecte sense parar-se. Els que anirien fins a Tarragona anirien en unes llançadores situades al sostre del tren que s’aturarien a l’estació mentre el tren segueix el seu recorregut. De la mateixa manera que una llançadora s’atura, una altra pot enganxar-se al sostre del tren i incorporar-se a la marxa amb nous passatgers.
Fa cent anys, l’home va aprendre a volar… fins que varem acabar per dominar els cels.
Fa cent anys, l’home va saber com generar electricitat… fins que varem acabar per il·luminar les nostres ciutats.
Fa cent anys, l’home va saber com fer fotografies… fins que varem dominar l’art de fer pel•lícules.
Fa cent anys, l’home va aprendre com parlar a distància… fins que varem dominar el telèfon mòbil i Internet.
Fa cent anys, les fàbriques cremaven CO2 sense mesura… fins que hem acabat per controlar les emissions per por a escalfar el planeta…
Un article publicat a la revista Nature diu que la temperatura a l’Antàrtida ha augmentat 0.5 graus en 50 anys. Aquesta dada posa al lloc el que semblava contradictori fins ara, que l’Antàrtida s’estava refredant al contrari que la resta del món, cosa que preocupava a l’IPCC. Aquest estudi fa que tot quadri, i que la Terra s’escalfa globalment, i no localment com fins ara. Però, fins a quin punt és certa aquesta informació? Hi ha gent que discrepa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El 16 de juliol de 1945, al desert anomenat “La Jornada del mort” situat a Nou Mèxic als Estats Units, es va produir la primera explosió d’un artefacte nuclear. Va ser una prova feta pels que més tard llençarien dues bombes sobre el Japó a l’agost del mateix any. El nom d’aquest primer artefacte es va anomenar “Trinity”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El dia 9 d’agost de 1945 un avió bombarder B-29 nord-americà es dirigia a la ciutat japonesa de Kokura per llençar una bomba nuclear. Tres dies abans en va caure una sobre Hiroshima, i Kokura era la segona cuitat que havia de ser bombardejada. Però aquell dia estava núvol sobre Kokura, i el pilot va donar voltes al seu voltant a veure si millorava el temps. Al veure que els núvols no marxaven, es va dirigir a la ciutat que tenien com alternativa: Nagasaki. Aquell dia els seus habitants van veure dos sols: el de l’astre que els il·luminava i el provocat per la bomba que els hi va caure a sobre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
