We Choose the Moon és una espectacular pàgina que recrea pas a pas la missió Apol.lo 11, el primer coet que va arribar a la Lluna l’any 1969. Vídeos, so original, fotos i una representació feta amb ordinador que recrea amb precisió tots els detalls de la missió fa que valgui molt la pena visitar-la.
20 de juliol de 2009: es celebren 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. Al menys això és el que es va poder veure per la televisió i el que ens han estat contant fins ara. Una productora francesa va fer un documental on s’explica d’una forma molt consistent que aquelles imatges eren falses, que estaven rodades a un plató aquí a la Terra. El curiós del cas és que aquest documental és fals… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’any 1971 es va inaugurar la presa s’Asuan a Egipte. Es una obra monumental construïda sobre el riu Nil, i es va fer per controlar les riuades que desolaven la part final del riu, sobretot a la desembocadura. Es van trobar molts problemes, però sobretot un: Abu Simbel. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El dia 9 d’agost de 1945 un avió bombarder B-29 nord-americà es dirigia a la ciutat japonesa de Kokura per llençar una bomba nuclear. Tres dies abans en va caure una sobre Hiroshima, i Kokura era la segona cuitat que havia de ser bombardejada. Però aquell dia estava núvol sobre Kokura, i el pilot va donar voltes al seu voltant a veure si millorava el temps. Al veure que els núvols no marxaven, es va dirigir a la ciutat que tenien com alternativa: Nagasaki. Aquell dia els seus habitants van veure dos sols: el de l’astre que els il·luminava i el provocat per la bomba que els hi va caure a sobre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Werner Heisenberg va ser el director del programa Alemany per obtenir una bomba atòmica a la Segona Guerra mundial. Una de les decisions que va haver de prendre va ser la d’elegir el moderador de la bomba, el producte que frena els neutrons per a que puguin impactar sobre el nuclis d’urani amb més facilitat. Heisenberg dubtava entre dos productes: l’aigua pesada i el grafit. Una mala interpretació dels resultats dels experiments fets amb el grafit, el va desestimar com a moderador. Finalment, es va decidir per l’aigua pesada, i aquest va ser el seu gran error. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’any 1957 l’URSS va enviar a l’espai el seu primer satèl·lit, l’Sputnik 1, una esfera d’uns vint quilograms que acollia un transmissor. Un més desprès van enviar el primer ésser viu a l’espai: la gossa Laika, que aniria en la Sputnik 2.
Des de que el codi Morse es va convertir en el llenguatge internacional de la telegrafia, la idea de comunicar Amèrica i Europa a través d’un cable submarí es va convertir en un objectiu prioritari.
L’any 1854 el financer nord-americà Cyrus Field, Samuel Morse i d’altres, van formar una companyia per promoure la idea d’un cable oceànic entre Terranova i Irlanda. Els governs nord-americà i britànic van proporcionar els vaixells, l’Agamemnon i el Niagara. El cable, amb aïllament i una coberta exterior de fils d’acer va ser fabricat a Londres i pesava una tona per milla. Dos mil cinc-centes milles del van ser carregades a parts iguals entre els dos vaixells, a causa que cap vaixell de l’època no era capaç d’acollir la longitud completa. Acompanyats per les fragates Leopard i Cyclops, els vaixells van arribar en la primera setmana d’agost al port irlandès de Valentia. Les operacions d’estesa del cable dutes a terme el 1857 van culminar sense èxit a causa que el cable va trencar a unes 300 milles de la costa irlandesa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El primer bombardeig nuclear el 1945 sobre objectius civils en la història de la humanitat a Hiroshima i Nagasaki, va implicar la rendició del Japó davant les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. Amb el córrer del temps, les imatges d’alguns supervivents d’aquell holocaust nuclear, que caminaven desorientats, amb els seus cossos cremats i amb els globus oculars rebentats i penjant sobre les seves galtes van produir una reacció de fàstic i repulsió entre els japonesos. Així va néixer el Butoh o “la dansa cap a la foscor”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
El del discurs és John F. Kennedy, president nord-americà assassinat l’any 1963 a la ciutat de Dallas. El discurs parla sobre les conseqüències del canvi climàtic i que hem d’actuar per evitar l’escalfament del planeta. Però Kennedy mai va pronunciar aquestes paraules, forma part d’un muntatge fer per Greenpeace, una organització ecologista que està a favor de l’escalfament del planeta per culpa de l’home. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
TV3 ha llençat una campanya per la Marató d’aquest any sobre “sempre reps més del que dónes” on en un curtmetratge s’explica que el pare d’Alexander Fleming va salvar de morir ofegat a Winston Churchil quan era jove. Com a recompensa, el pare de Churchil va pagar els estudis a Alexander que va esdevenir el descobridor de la penicilina. Anys més tard, Winston Churchil va caure malalt i, curiosament, la penicilina de Fleming va salvar de nou al primer ministre britànic. Però aquesta història podria ser falsa, ja que a cap de les biografies tant de Fleming com de Churchil surt aquesta anècdota.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Aquest és un dels molts anuncis que ha fet la Creu Roja per captar voluntaris. Els origens d’aquesta institució es remunten a l’any 1859 quan un home anomenat Henry Dunant va contemplar a una batalla que els ferits es quedaven sense asistència. Llavors va pensar que podria fer alguna cosa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La primavera del 1946 un arbre va rebrotar a Hiroshima, un any desprès de la caiguda d’una bomba atòmica que ho va deixar tot arrasat. Es tractava d’un Ginkgo biloba, un tipus d’arbre que ha esdevingut un símbol d’esperança al ser el primer senyal de vida vegetal desprès de la explosió nuclear.
L’any 1962 un llibre va transvalsar la societat nord-americana: l’escriptora Rachel Carson escrivia “Primavera Silenciosa”. Denunciava l’abús de tractaments pesticides als camps Nord-americans amb conseqüències desastroses per al medi ambient i per a la salut de les persones. Va atacar a un dels pesticides amb més mal nom del món, el DDT, dient que provocava càncer. A conseqüència d’això, el govern Nord-americà va prohibir l’ús d’aquest insecticida. Però aquesta prohibició va anar molt més enllà i va ressuscitar un vell problema a països del Tercer Món on el DDT s’usava per combatre la malària. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Amb aquest nom es coneix a les vuit persones que van sobreviure a les dues bombes atòmiques llençades pels nord-americans a la Segona Guerra Mundial sobre el Japó l’any 1945. Tots vuit es trobaven a les dues ciutats on van caure les bombes, Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost d’aquell any. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El concurs consistia en tombar un gran bloc de formigó de 5 metres d’altura. El primer dels finalistes, un home molt corpulent, va empènyer amb totes les seves forces des de l’alçada del seu pit. El bloc no es va ni tan sols bellugar una mica. El segon finalista era un home molt escanyolit, però que a les proves anteriors havia mostrat una gran habilitat. Es va mirar el bloc de dalt a baix i, desprès d’estudiar-s’ho una mica, va demanar una escala. L’home escanyolit va pujar fins assolir els cinc metres del bloc. Amb una petita empenta, el bloc va començar a caure davant la sorpresa de tothom
El migdia era tan negre com la nit. Era el 19 de maig de 1780 i alguna gent de Nova Anglaterra va pensar que el dia del judici havia arribat. Les cròniques d’aquest dia, el qual es coneix com el “Dia Negre de Nova Anglaterra”, inclouen mencions d’ocells nocturns que començaven a cantar, les flors tancant els seus pètals i estranyes conductes animals. El misteri d’aquest dia ha quedat resolt per investigadors de la Universitat de Missouri que diuen que els anells dels arbres revelen incendis massius com la causa probable. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El soldat creuava la ciutat en busca de presoners. L’havien acabat de conquerir desprès de moltes penúries, i ja era hora de rendir comptes amb aquella gent. Va entrar dintre una casa on regnava un gran silenci, però no estava buida. A terra, envoltat de papers, hi havia un home vell amb barba blanca que no feia cas al soldat que acabava d’entrar. Estava enfeinat mirant els plànols que tenia davant i fent anotacions. El soldat, molest per la seva indiferència, va advertir de nou la seva presència, però el vell no li feia cas. Amb un atac d’ira, el soldat va agafar la seva espasa i … Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La Tecnologia és la satisfacció de les nostres necessitats: si volem anar lluny, fem cotxes; si temin fred, fabriquem roba; si volem descansar, construïm llits. Des d’aquest punt de vista, el bàsquet ben bé podria ser un invent propi de la Tecnologia, ja que l’any 1891 va satisfer la necessitat d’un professor d’educació física d’una ciutat on a l’hivern feia molt, però que molt de fred… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El 24 de juliol de 1943, prop de 800 avions bombarders britànics van sortir a les 10 de la nit en direcció a la ciutat alemanya d’Hamburg. A la una de la matinada del dia 25, els avions van arribar a la ciutat on va començar un dels bombardejos més sanguinaris de la Segona Guerra Mundial. Però, com s’ho van fer per a que els radars alemanys no detectessin una massa tant gran d’avions? Doncs amb unes innocents tires d’alumini… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Aquesta frase, “mai tants han degut tant a tan pocs” la va pronunciar el primer ministre britànic Winston Churchil l’any 1940 quan van guanyar la batalla d’Anglaterra a la Segona Guerra Mundial sobre els alemanys. Els pocs als que fa referència són els pilots de la RAF, la Royal Air Force, l’aviació britànica que va fer front a la totpoderosa Luftwaffe alemanya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
