Si heu vist la pel·lícula Matrix, recordareu els efectes especials on els personatges levitaven per l’aire com si estiguessin aturats. Aquest vídeo correspon a un concurs japonès on es recreen situacions com les de Matrix, però a nivell casolà. Es veu el truc, però no deixa de ser espectacular. Té el seu mèrit per la coordinació de tots els membres.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Aquell dia Marc tornava de l’escola desolat. El dia havia estat nefast: els professors es limitaven a explicar la lliçó sense cap vídeo que les acompanyés; les classes d’informàtica s’havien suspès; educació física l’havien fet al pati a pesar del fred, ja que dintre al gimnàs no s’hi veia; l’excursió a Port Aventura s’havia anul·lat ja que les instal·lacions estaven tancades definitivament perquè no podia funcionar amb tant poca llum. El món ja no era el mateix, ja no hi havia electricitat: acabaven de tancar la última central nuclear del país. Però encara hi havia un anhel d’esperança: aquell dia feia vent… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Són dos quarts de quatre a l’aula d’informàtica de l’institut. Avui Miquel no ha vingut, m’han dit que està malalt i, a més a més, s’ha trencat un braç. La resta de la classe està davant els seus ordinadors actualitzant els seus blocs. La majoria parla, sobretot Pau i Xavi. Ara encara riuen més perquè estan veien el que estic escrivint a la pantalla dels projector. Resulta curiós, però els hi ha captat l’atenció veure què fa el professor mentre ells treballen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Un motor desmodròmic de combustió interna és un motor com qualsevol altre amb la diferència que en lloc de molles hi ha una palanca que obre i tanca les vàlvules.
Es veu que altes revolucions la molla no té temsp a recuperar-se i es perd potència. Amb el sistema de palanques això no passa. No és un motor molt popular, ja que tan sols la marca de motos Ducati les fabrica.
Com que una imatge val més que 1000 paraules, els dos vídeos següents ho explica molt bé: el primer motor és el normal (fixeu-vos en les molles de les vàlvules), i el segon és el desmodròmic, sense molles.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
El gràfic correspon al Hadley Center for Climate Prediction, i es pot veure la evolució de les temperatures globals dels darrers 20 anys.
La tendència sembla a l’alça, però dista molt de la marcada per l’IPCC on les temperatures havien de ser molt més elevades. A més a més, aquest mes de gener han caigut en picat, concretament 0.6ºC respecte el pic del 2006, i no se sap si el febrer seguirà igual o no. Predir el clima és molt complicat, sobretot a tant llarg plaç, i més tenint en compte que molts cops previsions a curt plaç fallen, com les que van passar recentment amb la nevada de Madrid que va fer tancar l’aeroport. Aquell dia, els meteoròlegs van pronosticat nevades moderades, i en va caure una de grossa.
Si amb un dia d’antelació passen aquestes coses, què no podrà passar en cent anys?
Perquè cada dia em pregunten el mateix, perquè cada dia els hi responc amb la mateixa resposta, perquè cada dia decideixen que definitivament allò no els servirà per a res, perquè els hi contestes que no ho saben, que potser més tard els hi farà falta…. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Del 8 al 10 de , març es reuniran a Nova York els escèptics dels canvi climàtic. Aquesta trobada la presidirà l’expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar, i asistiran personalitats com el president de la república Txeca Václav Klaus, o Richard Lindzen, meteoròleg de l’Institut Tècnic de Massachusetts.
La reunió ha aixecat moltes critiques degut a que la multinacional petroliera Exxon la patrocina. No se sap què en sortirà, però la presència de científics a més de polítics la fa interessant. S’espera que hi hagi manifestacions a la porta dels catastrofistes, però de la mateixa manera que aquesta trobada la patrocina una multinacional petroliera, és molt probable que darrera les reunions del IPCC hi hagi altres empreses privades interessades en desenvolupar les seves tecnologies en contra de les actuals.
No deixa de ser interessant aquesta iniciativa malgrat el rerafons petrolier, però sí que és una manera que s’escoltin les veus dels qui defensen una postura del tot legítima i que ara per ara els diaris i televisions no difonen i es pugui produir un debat entre les dues postures per a veure si es posen d’acord un i altres.
Al sortir del cinema estava totalment trasbalsat. El documental “una veritat incòmoda” em va fer veure que estic fent malbé el planeta amb les emissions de CO2 del meu cotxe i dels aparells elèctrics de casa meva. No podia estar equivocat, un premi Oscar de Hollywood l’avalava, a més d’haver estat vicepresident d’Estats Units. Fins i tot, va estar a punt de ser president, però va perdre contra George Bush per molt poc. Si, definitivament, Al Gore tenia raó: el CO2 està escalfant el planeta i alguna cosa havia de fer. Però un dia les coses van canviar.
