Tensió superficial: caminant sobre les aigües

31 03 2008

sabater.jpgA la final van arribar Simó i l’Albert. El llançament de pedres al riu a veure quina rebota més havia estat molt renyida. Simó havia derrotat a les semifinals a Jaume, mentre que l’Albert s’havia desfet de Xavi amb una facilitat impressionant. El primer en llençar era l’Albert, que va optar per un llançament suau i molt tècnic: un… dos… tres… quatre… cinc… sis rebots fins caure al fons del riu. Simó ho tenia difícil, però havia preparat un llançament especial per aquella final. Va agafar la pedra i la va llançar amb molta força a sobre la superfície del riu: un… dos… tres… quatre rebots… i la pedra va fer cap a l’altra banda creuant tot el riu.

- He guanyat!!- va exclamar Simó.
- però que dius? La teva ha rebotat quatre vegades, la meva sis. He guanyat jo- va reclamar l’Albert.
- Però jo he arribat més lluny.
- Ets un trampós!

Aquella discussió va animar a la resta de la colla, on cadascú deia la seva. Tots menys un, Ignasi, que contemplava el riu embadalit. Es preguntava perquè les pedres podien rebotar sense caure a la primera dintre de l’aigua… Llegeix la resta d’aquesta entrada »



Aerogeneradors: molins d’electricitat

27 03 2008

aerogenerador.jpgL’autocar va sortir puntual de l’institut en direcció al coll de la Teixeta, on anirien a visitar un parc eòlic. Els de batxillerat estaven més pendents de les vacances que d’altra cosa, però aquella sortida ja els anava bé, tot sigui sortir de l’institut.

-Estarem tot el dia, no?- va preguntar l’Ignasi.
-Només pel matí, a la tarda tornem a l’institut- va contestar el professor.
- Au, va! No hi ha dret- va protestar l’Àlex.
- És que tampoc dóna per més, el parc eòlic està prop i la visita dura 2 hores.
- Podríem anar a Port Aventura a veure els mecanismes de transmissió del Dragon Khan- va suggerir Simó.

Finalment van arribar al parc i van contemplar majestuosos els aerogeneradors. Però hi havia una cosa que no entenien: estaven tots aturats a pesar que feia molt de vent.

- Això és per que si en fa massa es podrien espatllar.- va explicar el monitor de la visita
- Doncs aquell d’allà està girant molt ràpid- va informar l’Albert.

Al girar-se tots, van contemplar com un dels aerogeneradors girava molt de pressa fins que… Llegeix la resta d’aquesta entrada »



L’infern d’Hamburg i les tires d’alumini

25 03 2008

radar2.jpgEl 24 de juliol de 1943, prop de 800 avions bombarders britànics van sortir a les 10 de la nit en direcció a la ciutat alemanya d’Hamburg. A la una de la matinada del dia 25, els avions van arribar a la ciutat on va començar un dels bombardejos més sanguinaris de la Segona Guerra Mundial. Però, com s’ho van fer per a que els radars alemanys no detectessin una massa tant gran d’avions? Doncs amb unes innocents tires d’alumini… Llegeix la resta d’aquesta entrada »



“Never was so much owed by so many to so few”

13 03 2008

raf.jpgAquesta frase, “mai tants han degut tant a tan pocs” la va pronunciar el primer ministre britànic Winston Churchil l’any 1940 quan van guanyar la batalla d’Anglaterra a la Segona Guerra Mundial sobre els alemanys. Els pocs als que fa referència són els pilots de la RAF, la Royal Air Force, l’aviació britànica que va fer front a la totpoderosa Luftwaffe alemanya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »



Scapa Flow: de la mar a la lluna

8 03 2008

scapaflow.jpgVaixells alemanys de la primera guerra mundial han arribat a la Lluna. Aquesta afirmació no és cap tonteria, de fet, és certa d’alguna manera. L’acer d’aquests vaixells va ser utilitzat per fabricar la nau apol·lo 11 que va arribar a la Lluna. Però, què els feia especials a aquests vaixells per utilitzar el seu acer, i on els van trobar? Llegeix la resta d’aquesta entrada »



El túnel transatlàntic

3 03 2008

tuneltransatlantic.jpgLa classe de primer de batxillerat estava de viatge final de curs a París. Venien de Roma, i tenien previst anar a l’Òpera a veure Turandot de Puccini. A molts d’ells no els agradava la idea, preferien un concert de “DJ Peres”. Però hi havia un problema que no acabaven d’entendre: les entrades eren del teatre Metropolitan de Nova York, i això estava bastant lluny de París i feia falta només una hora per al començament.

- Tranquils- va dir el professor.- arribarem a temps
- Però com?- va contestar un del batxillerat científic- . És impossible, això està a l’altra punta de món.
- Això ja us ho expliquem nosaltres, que sabem de què va – va dir Jaume -. Anirem amb el tren que creua el túnel transatlàntic. Amb una hora arribarem a Nova York.
- Efectivament, – va dir el professor-. No us en lliurareu de Turandot… Llegeix la resta d’aquesta entrada »