El fil que canta, de Morris

Una aventura de Luky Luke, el genet solitari més ràpid de l’oest.
En una època on no existien els telèfons, l’única manera de comunicar-se de punta a punta de l’extens oest americà era el telègraf. Aquesta comunicació era possible gràcies als fils aguantats per enormes pals que portaven un missatge codificat d’oficina a oficina. Els pobles autòctons d’Amèrica veien envaït el seu terreny altre cop; però a més, per als que fugien de la llei, aquesta comunicació no era gens interessant…

Portada de l'original en francès

Quant a MARTA LOPEZ DEL CASTILLO RUIZ

Professora de Llengua i literatura catalana de primer i segon d'ESO a l'INS Ramon Coll i Rodés de Lloret de Mar.
Aquesta entrada ha esta publicada en Morris, Pàgines sobre els còmics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>