Un tast de poesia

No puc pas dir que fóssim
feliços, no, però la meva
germana i jo pensàvem, inventàvem jocs.

Joan Vinyoli. Tot és ara i res

El poeta ens parla d’una infància trista i hi oposa la fantasia com a forma d’evasió. Només la imaginació permet oblidar la cruesa del dia a dia. Els jocs inventats pel poeta i la seva germana els permeten construir noves realitats i fugir cap a móns alternatius.