Cicle inicial

Els alumnes de Cicle Inicial de totes les escoles han fet entre tots un conte que ha viatjat pel riu Noguera Pallaresa. Llegiu el seu llibre

Aquest és el text sense il·lustrar.

EL GRAN VIATGE

Vet aquí fa molt de temps, quan els ocells encara tenien dents, que es va descobrir el riu Noguera Pallaresa.
Tot va començar quan un pagès, que es deia Joan, anava passejant amb la seva mula, la Lleona, per dalt d’una muntanya anomenada Beret. En Joan va pensar que allà dalt era un bon lloc per a fer un hort perquè va veure un rajolí d’aigua que sortia de sota de la terra. Tot decidit, va agafar la seva mula i se’n va anar cap al seu poble, anomenat Baqueira, a buscar les eines i les llavors que li feien falta per fer el seu hort.
Quan va tornar es va posar a treballar de valent, volia plantar moltes verdures i hortalisses, però de tant treballar li va venir gana, i va pensar que podia pescar una truita. Va anar seguint aquell rajolí d’aigua buscant aquella truita per menjar, però cada vegada hi havia més aigua i sense saber com, va anar a parar a un altre poble anomenat Esterri d’Àneu.
Llavors, es va adonar que el riu era massa gran per pescar una truita amb les mans. Així que va construir una canya amb l’esperança de poder, per fi, fer un mos.
Tot i que va ficar un cuc ben apetitós com a esquer, el temps passava i les truites semblaven no voler saber-ne res. Però, de sobte, alguna cosa va començar a tibar amb força. Quina truita! Era de les truites més grans que havia vist mai!
Quan després de molt esforç la va tenir a les mans, la truita el va mirar fixament i va començar a parlar. Li va dir que si la deixava viure li explicaria un secret, un gran secret sobre aquelles aigües que filaven per la vall. En Joan no s’ho podia creure… “Una truita que parla?” No sabia si s’estava tornant boig o si la gana li feia veure coses increïbles. Però, tot i així, li va contestar que sí, que la deixaria lliure. Llavors, la truita va fer un bot capbussant-se altre cop. I en Joan, de l’espant, va relliscar amb tanta mala sort que va anar de cap al riu i la corrent se’l va endur aigües avall.
I llavors va arribar al llac d’un poble anomenat La Guingueta d’Àneu empès per la corrent de l’aigua. Des del llac va demanar si el podien ajudar però no veia ningú; fins que un senyor, que estava pescant amb llaç, el va ajudar i el va convidar a sopar.
L’endemà se’n va anar amb una piragua riu avall i es va recordar de la seva mula, la Lleona, i la va trobar a faltar.
Baixant riu avall se li va tombar la piragua i en Joan, ben espantat, es va agafar en un tronc i, navegant riu avall, arribà a Llavorsí. El tronc es va encallar entre unes roques, i el Joan molt content va saltar de pedra en pedra fins a sortir del riu.
Mentrestant, la truita anava seguint el Joan.
Quan el Joan va sortir de l’aigua es va girar i va veure que la truita l’estava mirant i li va dir:
– Com que em vas tornar a l’aigua i em vas salvar la vida et concediré tres desitjos.- En Joan, rumia que rumiaràs, va decidir que volia una barca per poder baixar cap a Rialp. Mentre baixava pel riu, tranquil·lament, es va trobar un ràpid que gairebé li fa bolcar la barca.
Poc després, va veure un castell i es va adonar que ja era a la vila de Rialp. Allí va decidir fer una paradeta i… la truita l’estava esperant. En Joan, en veure-la allí, va començar a rumiar quin podia ser el segon desig que li demanaria.
Com que se sentia molt sol, li va demanar a la truita si podia tenir un amic per a què l’acompanyés durant el llarg viatge pel Noguera Pallaresa. La truita, sense pensar-s’ho dues vegades, li concedí el desig i se n’anà riu avall.
En Joan, molt content de tenir un nou amic amb qui compartir l’aventura, va pujar a la barca amb el Roger, el seu nou amic, per continuar el seu viatge, ara tots dos junts, cap a Sort.
Amb tot aquest viatge, la barca va anar baixant cap a Sort, el temps va anar passant i va arribar l’hivern. Ara l’aigua estava molt gelada i el Joan i el Roger havien de vigilar amb les pedres per no caure de la barca , mullar-se i agafar un refredat molt gros.
La truita els anava seguint per vigilar que no els passés res, i cada dia que passava es feien més amics.
Quan van arribar a Sort, van lligar la barca en un arbre i se’n van anar a donar un tomb pel poble. Van anar a veure el castell, que els va agradar molt, i mentre eren allí van sentir molt de soroll i crits i van veure molts nens i nenes que jugaven al pati de l’escola. Van anar a l’escola per preguntar als nens i les nenes si sabien d’algun lloc on poder passejar i fer ràfting.
Els nens i les nenes els van contestar que anessin al Parc del Riuet i preguntessin per allí, però que vigilessin amb la cascada del Barranc de Santa Anna, perquè és molt perillosa.
Molt contents, se’n van anar al Parc del Riuet a passejar i fer una mica de ràfting. Però com que estaven molt emocionats es van oblidar del consell i de la cascada i van tornar a caure riu avall i la corrent els va portar fins a Montardit de Baix.
Quan van arribar a Montardit de Baix, el Joan i el Roger es van trobar amb uns quants pescadors que els van convidar a casa seva a passar la nit i escoltar les aventures que havien tingut.
Mentre sopaven; en Joaquim, que era un dels pescadors, els va explicar la seva història:
Quan era petit anava a pescar amb el seu pare a prop del Pont de Claverol. Mentre ajudava al pare, en Joaquim va caure a l’aigua i un blakbas (un peix molt gran) el va rescatar.
Quan van acabar de fer petar la xerrada se n’anaren a dormir.
L’endemà, en Joan i en Roger van continuar el seu viatge direcció a la Pobla de Segur.
Pel camí van parar a Gerri de la Sal i van visitar un molí molt gran ple de sal. Van tastar aquella cosa blanca, i …Puaf! no els va agradar cap mica perquè era molt salada.
Després van continuar la seva gran aventura i quan van passar per Collegats, a prop de l’Argenteria, van veure una llúdriga que es feia una casa amb rames i fulles. La llúdriga els va preguntar on anaven, i ells molt contents li van dir:
– Anem riu avall, a conèixer món!
Quan van arribar a la Pobla de Segur, van passejar per la plaça de l’Arbre, van visitar l’església i van arribar fins l’ajuntament que es diu Casa Mauri, i que aquest any celebra el seu centenari.
En Joan i en Roger es van quedar a la festa del centenari, i allí, l’alcalde els va regalar un mussol perquè els donés bona sort durant el seu viatge.
En acabar la festa, van continuar la seva aventura incansable, creuant el Llac de Sant Antoni, fins que van arribar a la gran comporta
Llavors va aparèixer la truita que els va dir:
– Encara us falta demanar un desig, el voleu ara?
Just, quan anaven a demanar l’últim desig que els quedava, el mussol que els havien regalat a la Pobla va estirar les seves ales i tot volant, va portar a en Roger i a en Joan fins a Tremp.
Deixen la barca i se’n van a passejar per Tremp. Es troben uns nens i els pregunten com poden anar a l’Ajuntament. Els nens els responen que no saben on és. Llavors es troben a un senyor gran i li pregunten a ell. El senyor els diu que segueixin recte fins a la plaça de la Creu i allà el trobaran. Després de visitar l’Ajuntament van al Museu de Ciències Naturals i l’encarregat els hi ensenya i els explica tot el què es troba al museu (papallones, ossos de dinosaures, minerals, … ). Un cop surten del Museu passegen pel centre històric observant la muralla i les torres. També entren a l’església. Com que estan cansats de tan caminar van a descansar al Parc del Pinell. Quan estan descansant descobreixen que tenen ganes de llegir un conte i van a la biblioteca.
Tothom se’ls mirava i ells tenien molta gana. Quan van sortir de la biblioteca es van trobar enmig d’un mercat (era dilluns) i van demanar una mica de menjar: formatge, xorís, coca de samfaina. vi, aigua, allioli de codony, oli, …
Ben tips i amb noves forces van xiular i el mussol els va tornar a “comportes” on tenien la barca. La van enganxar amb una corda i un ganxo d’escalar i la barca va caure relliscant pel mur. La truita va poder sortir per una vora que deixava anar una mica d’aigua.
Baixant, baixant van sentir xivarri de canalla i allà, vora el riu, van trobar una colla de nens que deien:
– Eh! Mireu! Una barca amb dos senyors!
Eren els nens de primer i segon del Valldeflors que cada curs van a estudiar l’ecosistema del riu.
Mentre navegaven, van veure el Castell de Mur i van arribar a Cellers, on un altre cop les aigües eren tranquiles.
Mentre navegaven, van veure el Castell de Mur i van arribar a Cellers, on un altre cop les aigües eren
Allí s’encallaren entre la multitud de canyes-xiules i els mosquits els anaven crucificant. Van demanar ajut al mussol i aquest va prendre el vol per la vora del Montsec i va arribar a Isona. Va veure les nenes i nens del CEIP Aeso, s’aturà a l´aumetller tot florit del pati i explicà el que li passava al Roger i en Joan,
Van prendre la decisió d’anar-los a ajudar, van carregar-se d’alfàbrega i agafant el barranc de Sentanyes, el riu de Conques i el riu Abella van arribar al llac de Cellers i els pogueren ajudar a sortir d’allà. Varen fer una gran festassa amb les guineus, porcs senglars, ànecs, granotes, bernats-pescaires, truites, gripaus,… i tots els animals del patamoll.
Van dinar a Cellers i quan van acabar van pensar l’últim desig entre els dos.
En Roger i en Joan van anar a buscar a la truita al riu i li van demanar l’últim desig i li van dir: volem un helicòpter per anar a Baqueira.
En Joan estava molt content perquè per fi anava al seu poble. La truita els hi van concedir el desig i va fer aparèixer un helicòpter de color groc molt gran.
Tots dos van pujar a l’helicòpter i per a no deixar la truita sola la van ficar dins d’un cubell ple d’aigua. Després de molta estona van arribar a Baqueira. En Joan va anar corrent a ensenyar-li la Lleona al Roger. Quan es va fer de nit, el Roger va preparar la taula per sopar, mentre en Joan estava rostint un jabalí. De sobte va aparèixer tota la gent del poble i van fer una gran festa.
En Joan va dir: – que continuï la festa sense aturador.
Conte contat , aquest conte s’ha acabat.

Aquest conte ha estat realitzat pels nens i nenes de Cicle Inicial de:
CEIP La Closa d’Esterri d’Àneu
CEIP Llavorsí
CEIP Àngel Serafí Casanovas de Sort
CEIP Els Raiers de La Pobla de Segur
CEIP Valldeflors de Tremp
CEIP Vall Fosca
CEIP Aeso d’Isona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà