Per fer el comentari, tot i que hem presentat les pautes generals a classe, hi ha diferents llocs web que us poden ser útils:
http://www.xtec.cat/~jroca124/figures.htm (figures retòriques)
http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/metrica.htm (mètrica)
El treball de poesia que us demanem és un comentari poètic d’un dels poemes que apareixen a l’antologia Sol de palla trenada.
Així doncs, el primer pas és escollir el poema per comentar i notificar-m’ho.
Després, heu de preparar un comentari per entregar per escrit (data d’entrega: 6 d’abril de 2010) i una exposició oral del comentari (ja penjarem més endavant la data de les exposicions).
Recordeu que el comentari poètic ha de tenir els diferents apartats treballats a classe!
Hi ha diferents llocs webs que presenten biografies de Miquel Martí i Pol. Podeu consultar, per exemple:
http://www.escriptors.com/autors/martipolm/pagina.php?id_sec=972
L’obra poètica de Miquel Martí i Pol es pot dividir en diferents etapes.
a) De 1948 a 1956
Durant la primera joventut del poeta trobem una preocupació per a la recerca de la seva pròpia identitat humana. És una etapa en què predomina una reflexió metafísica i existencial.
b) De 1957 a 1970
La segona etapa comença quan l’home perdut a la vida demana a Déu l’ajuda que li cal, però Déu no respon. Això li suposa una crisi de fe de la qual l’home només es pot salvar si creu en allò que és viu i present davant seu: la condició humana. Així doncs, comença a desenvolupar el sentit de solidaritat que vol projectar en els altres.
Aquesta actitud serà l’eix que dominarà bàsicament en tota la segona etapa de la seva obra. Una etapa de forta conscienciació social i col·lectiva, on la lluita contra el franquisme portà les classes socials més desfavorides a reivindicar drets i millores en la condició de vida.
c) De 1971 a 1975
L’any 1970 es declara en el poeta una greu malaltia, l’esclerosi múltiple. La irrupció de la malaltia marca un punt d’inflexió en l’obra i la vida del poeta.
En la tercera etapa trobarem reflexió sobre el canvi de vida a què l’obliga la malaltia, sobre les limitacions que li imposa, sobre els interrogants que obre, sobre la proximitat de la mort, i sobre els sentits.
d) de 1976 a 1982
El poeta obre una nova etapa d’expansió i obertura que, respon a una nova onada vitalista. Viure és allò que és essencial i la malaltia no ha de ser un condicionant que ho impedeixi. No hi ha previsió de futur; hi ha afirmació de present, que és el que de cert i segur té el poeta. La gran afirmació de vida i vitalisme que traspuen molts dels poemes d’aquesta quarta etapa. Coincideix, en un moment d’expansió de la societat catalana que viu una nova etapa històrica d’afirmació i creixement nacional. Aquesta quarta etapa respon clarament a un d’aquests moments de vitalisme i obertura. Però també és un cicle on intervenen diversos elements autobiogràfics que donaran una complexitat major a aquest moment.
e) de 1983 a 1989
Una vellesa que avança lentament en el món físic, interior i espiritual fa que emprengui el que s’ha de considerar com un balanç de vida. Tot reapareix en el pensament del poeta. Davant del vitalisme exultant de l’etapa anterior, ens trobem ara amb un vers greu, profund, trist, que ens mostra un home cansat i sol, però que no renúncia a continuar. El seu signe vital és un moviment oscil·latori on afirmació i negació es van alternant, perquè, en realitat, una no viu sense l’altra o, millor perquè la vida és una tensió entre aquests dos pols aparentment en contradicció però necessaris per seguir-nos interrogant a la recerca d’una resposta que mai no arriba.
f) de 1990 a 2003
En les obres d’aquesta època predomina l’actitud humana i poètica de Martí i Pol de mirar enrere,, de fer repàs crític amb voluntat de revisió dels moments viscuts i de les decisions preses.
També hi trobem el sentiment de solitud amb què s’enfronta a la recta final de la vida. Aquesta solitud és serena, assumida, vista com un refugi íntim.
A més, és una etapa per al judici de la realitat política i social (catalana i mundial) que el segueix preocupant profundament.
Per arrodonir el comentari poètic, aquí teniu una caracterització general de la poesia de Martí i Pol.
La poesia de Miquel Martí i Pol és una poesia fortament autobiogràfica. És a dir, un tipus de manifestació poètica que pren en la pròpia experiència personal el material de referència bàsic i essencial que es transforma en una matèria poètica i en poesia.
A través de la poesia de Miquel Martí i Pol descobrim, doncs, una experiència vital concreta lligada, però, a un temps històric determinat. La seva vida, la seva biografia, amb una experiència vital específica, representativa d’una classe i una condició social determinada, no està deslligada d’un temps històric que ha marcat el devenir de la societat catalana d’aquestes darreres dècades. I per sobre de tot, una representativitat de la quotidianitat humana que es trenca, amb una experiència excepcional i única que malauradament l’allunyen del que havien de ser uns camins de normalitat per acarar l’experiència vital del poeta davant una situació límit. Aquesta excepcionalitat és donada per la malaltia que es declara al poeta a principis dels anys setanta –una esclerosi múltiple- i que, a partir d’aquell moment, es converteix en l’eix i el condicionant absolut de la vida de Miquel Martí i Pol, tal i com queda reflectit en la seva poesia.