Aprenentatge significatiu, mapes conceptuals i TIC

Com s’aprèn a aprendre? Com un alumne de cicle superior pot comprovar que ha entès els continguts d’un tema treballat? Com és poden relacionar les idees principals d’un text?  Una de les possibles respostes és utilitzant els mapes conceptuals a l’aula.

Els mapes conceptuals de Joseph D. Novak, són una eina força coneguda pels estudiants de nivells superior a la primària. Però per utilitzar-los amb eficàcia se n’ha d’aprendre. Es poden utilitzar individualment o en grup. A primària quan s’inicia als alumnes en el seu ús, és molt recomanable el modelatge per part del mestre i  després el treball en petit grup, on la conversa i l’intercanvi de parers, on el compartir les raons i el com es fa, enriqueix tant o més que la pròpia elaboració final. Estic parlant de l’educació compartida, de l’aprenentatge entre iguals, del treball cooperatiu,  o sigui de les  teories del constructivisme.

P1110483

D’altra banda l’ús d’aquesta eina ens permet facilitar activitats que contemplin les intel·ligències múltiples, contemplant tant els alumnes que aprenen per via visual com per via auditiva.

Per últim dir, que quan s’utilitza com a eina d’avaluació,  per met una avaluació formativa, reflexionant sobre el que s’ha après i les errades que s’han fet. Compartint amb el companys i el mestre la identificació dels errors i del perquè s’han comés. Des d’aquest punt de vista, parlem de la pròpia consciència del propi aprenentatge, la qual cosa fa que encara sigui més significatiu.

Amb aquesta presentació de Beatriu Palau podem seguir pas a pas com es pot fer una mapa conceptual
(La podeu trobar a http://lecturaiaprenentatge.blogspot.com.es/2013/05/aprenem-fer-mapes-conceptuals.html)

Per fer mapes conceptuals utilitzant les TIC podem utilitzar alguna d’aquestes eines:
tap_mapconceptual_soft

Entre elles recomanen “Freemind” per ser una eina gratuïta i no massa complicada per nens de primària.
xap_maps_freemind

Matemàtiques: alguna cosa més que operacions i problemes

Des de fa no massa temps, les matemàtiques han deixat de ser aquella assignatura en la qual et trencaves el cap fent problemes que no entenies i havies de resoldre un número inacabable de pàgines amb operacions aritmètiques.

Si més no, això és el que ens diuen les noves corrents pedagògiques. Els mestres però, no tots estem entrenats en aquesta nova manera de fer, i fins i tot en algun centres, hi ha resistències a canviar de metodologia. Per acabar-ho d’adobar, la gran majoria de llibres de text, tampoc acompanyen al canvi.

Però bé, no tot és navegar contra el vent. El Departament ha publicat no fa massa el desplegament de la competència matemàtica, incloent orientacions metodològiques per aconseguir l’assoliment de les habilitats que inclou la competència matemàtica. També es poden trobar diferents cursets, conferències, lectures i altres suports, que a qui estigui interessat, li pot suposar una llum en la recerca de què i com ensenyar matemàtiques. I evidentment , com avaluar-les.

L’entrada d’avui en aquest bloc, no pretén exemplificar res, simplement compartir amb vosaltres els materials que he elaborat pels meus alumnes, amb un intent de conciliar, les noves expectatives en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques, els recursos de que disposo i el propòsit de millorar en motivació i en resultats.

Els materials corresponen al tema de la numeració a cicle superior. Si és del vostre interès  podeu descarregar-los. Properament aniré compartint altres materials corresponents al currículum de les matemàtiques a cicle superior.

. Joc de tres referents d’aula: Com es llegeix,  valor de posició i comparar

. El número de la setmana: Fitxa per fotocopiar per treballar rutines

. Joc de 10 targes per treballar a racons o pels alumnes que acaben ràpid, inclou llista de control per l’autovaloració.

. Paquet d’activitats per autoavaluar i coavaluar els coneixements treballat en el tema de la numeració.Inclou rúbrica d’avaluació.

«Els adults no juguen a fet i amagar. Al menys, no per divertir-se. És una llàstima».

 

tot el necessito saber 

«Els adults no juguen a fet i amagar. Al menys, no per divertir-se. És una llàstima».
Robert Fulghum

Robert Fulghum fa més de vint anys que va demostrar allò que era bàsic i imprescindible per sortir-nos-en a la vida, ens ho van ensenyar quan érem petits, així ho deixa clar en el seu llibre “Las cosas importantes las aprendí en el parvulario”.  Quan vaig llegir aquest llibre em va fer recordar a Delors i els seus preceptes sobre l’educació. Una educació que ens preparés per a ser ciutadans que sabessin fer, sabessin ser i sabessin estar.  Els tres pilars on s’han de sostenir els continguts curriculars. Un llibre que recorda com els infants tenen la capacitat de mirar el món amb uns altres ulls, que el fan atractiu a la descoberta, al saber, sense prejudicis ni etiquetes, amb aquells ulls que són capaços de normalitzar qualsevol diferència.

Fulghum, en el seu llibre, ens recorda que quan va ser gran es va adonar que per viure una vida plena no li van fer falta molts dels coneixements apresos com lloros. Ens diu que tot el que s’ha de saber sobre com viure, què fer i com s’ha de ser ho va aprendre al parvulari. Ens diu que la saviesa no la va trobar al cim de la muntanya de la Universitat, sinó al sorral del pati.  En el seu llibre ens deixa el seu “CREDO”. Un llistat de 20 enunciats que parlen de valors per a una convivència respectuosa, harmònica i democràtica, d’hàbits i rutines per una vida saludable, de recomanacions per mantenir la curiositat, la motivació, per mirar i pensar. En definitiva per créixer aprenent, sent feliç i compartint.

pizarra3

Recordant  tot això,  penso en com els recursos, metodologies o teories innovadores, estan ,al cap i a la fi, al redós de com es treballa a Educació Infantil. Fer una mirada a com treballen a educació infantil, et recorda els principis metodològics que haurien de sustentar tot el procés educatiu des de l’educació infantil fins a l’educació primària. Us estic parlant del Constructivisme, i com aquest es materialitza amb la presentació dels continguts globalitzats, amb  l’aprenentatge significatiu d’Ausubel, amb l’aprenentatge per descobriment de Brunner. Us estic parlant dels principis de individualització de l’aprenentatge, del respecte dels ritmes, del treball de les  emocions….

Fa temps que els coneixem i també fa temps que fem cursos i cursets de formació permanent on en els recorden. A vegades els acompanyen iniciatives com el treball per projectes,  les caceres de tresors, o ara darrerament el flipped classroom. D’altres vegades les recullen les noves legislacions educatives i les incorporen al que anomenen competències bàsiques. D’altres vegades venen acompanyades de la incorporació de les TAC a les aules, donant-li a aquestes un paper rellevant. Sigui com sigui, aquests principis metodològics van apareixen, encara que de vegades de forma disfressada, en diferents propostes d’innovació educativa, com les anomenades abans o fins i tot les que proposen l’educació emocional o les que proposen contemplar les intel·ligències múltiples. Totes elles són importants, totes elles tenen el seu pes, però……

si sabem tot això, com és que caminem i caminem i a voltes sembla que no avancem?

A on es trenca el procés? potser a primària encara té massa força la resistència al canvi?

Què ens impedeix avançar? potser els llibres de text, la pressió de les proves externes?

Segur que tots els ingredients tenen una porció de responsabilitat, però al cap i a la fi qui té la clau pel canvi és el mestre, ell és el que un cop a dins la classe decideix què fer i com.   Evidentment, si volem assegurar el canvi, aquestes decisions,  s’haurien de prendre en equip i en el marc d’un projecte educatiu comú.

En el dia a dia dels equips de mestres, calen més espais de reflexió i conversa pedagògica.

M’agradaria utilitzar les llibretes interactives: Per on començo?

Fa uns dies vaig publicar un post sobre les llibretes interactives. Després de la gran acollida que ha tingut i les diferents peticions que m’heu fet, he decidit avançar un altre post on explico com s’organitza una llibreta interactiva. Espero que us sigui d’ajuda i us animeu a crear la vostra.

PAS 1: Escollir el tipus de llibreta. Jo aconsello mida A4, amb espiral i d’uns 80 fulls blancs. D’altres mestres prefereixen llibretes sense espiral i d’una ratlla. Això va a gust de cadascú. Jo defenso la mida A4 perquè m’és més fàcil preparar material a l’ordinador i un cop imprès que el puguin enganxar a la llibreta. I prefereixo que sigui amb espiral perquè el gruix de la llibreta, amb tot el que enganxem,  va augmentant al llarg del curs i l’espiral permet que es segueixi manipulant la llibreta sense dificultats.

llibreta quadern

PAS 2: Personalitzar la llibreta. Un cop escollida la llibreta hem de començar personalitzant-la. Es pot optar per elaborar una tapa base amb un disseny igual per tothom, però que cadascú l’acoloreixi o personalitzi com vulgui. O bé donar unes instruccions bàsiques i que cadascú la decori com vulgui. Aquí us deixo algun exemple inspirador.

composition-notebooks-printtaparosaweb

PAS 3: Crear i enganxar la taula dels continguts. La taula de continguts, és més conegut com a índex. Per enganxar-ho es reserva les dues o tres primeres pàgines de la llibreta. Si teniu dificultat per saber tot el llistat de continguts que fareu, comenceu només amb la primera unitat que tingueu planificada. Aneu confegint la taula de continguts abans de començar cada nova unitat.  Us facilito un word amb la plantilla que utilitzo, així la podreu modificar i adaptar-la a les vostres necessitats.

taula continguts1.

PAS 4: Enganxar llengüetes per separar seccions. Depen dels temes que vulguis treballar, les llengüetes t’ajudaran a separar les unitat. Per exemple, si fas servir la llibreta per l’àrea de matemàtiques, et seran útils llengüetes com numeració,  propietats de la suma i la multiplicació, la divisió, les fraccions, els decimals…. Si la fas servir per llengua et seran útils llengüetes com estratègies lectores, com s’escriu, estudi de paraules, construir textos … Això depèn de com vulguis organitzar-la,  per temes o per habilitats que es treballen. Us deixo plantilles  de llengüetes. Us deixo un joc sense res escrit perquè hi pugueu escriure el que volgueu segons les vostres necessitats.  Per utilitzar-les cal imprimir-les, doblegar per la meitat, enganxar esglaonadament a la vora del full .  Si les descarregueu i les editeu amb el GIMP o paint podeu escalar la imatge a la mida que volgueu.separadorsseparadors2

PAS 5: Enumerar les pàgines. Ara arriba una de les tasques difícils, més que res perquè acostumen a no parar atenció i s’equivoquen. Cal donar clarament les instruccions: Números grans i clars a la part inferior dreta, no s’enumera la pàgina de l’esquerra, és com si cada pàgina la consideréssim a format doble pàgina. És important recordar que en un costat hi haurà el material que facilitem per recordar el contingut o el procediment, i a l’altre costat hi haurà la feina o activitat. Per aquest motiu només enumerem la pàgina de al dreta. Per enumerar podeu escollir fer-ho un cop acabada la unitat i després escriure els números de pàgina a la taula de continguts; o bé podeu fer-ho abans de començar la unitat. Jo personalment prefereixo fer-ho al final de la unitat. Més que res, perquè hi ha alumnes que si s’equivoquen en l’activitat i volen arrencar la fulla  per repetir-ho, després no els hi lligaria la paginació.

pagines

PAS 6: Escollir una fórmula per marcar a quin punt de al llibreta estàs. Es pot escollir per tallar la cantonada inferior de cada full, o bé crear un punt de llibre, o més ben dit un punt de llibreta. Jo prefereixo crear un punt de llibreta, entre d’altres coses perquè els hi agrada personalitzar-ho tot i ser creatius.  A mi m’agraden els punts fets amb llana o cintes on es lliguen al final un punt decorat per ells. Aquí us deixo models i plantilles que m’han inspirat. A la xarxa podeu trobar altres idees.

punt de llibrepunt de llibre2punt de llibreta3

PAS 7: Afegir una butxaca a la tapa. Afegir una bossa o butxaca a la tapa ajuda a guardar les peces que es retallen per una feina i que no dóna temps d’acabar dins l’hora de la classe. Tranquil·litza  molt a l’alumne, saber que ho tindrà tot allà a mà, per acabar-ho en un altre moment o a casa. Jo prefereixo una funda perforada i demanar ajuda a la família perquè l’enfilin a l’espiral de la llibreta. Si ho veieu difícil de fer, també va molt bé fer-la de cartolina.

tapa amb bossa

PAS 8: Un lloc per endreçar-les. És molt útil tenir un contenidor on emmagatzemar les llibretes interactives. Un cop han acabat l’activitat prefereixo que no les endrecin als seus calaixos, sinó en unes safates o arxivadors. Acostumo a tenir les safates a prop de la meva taula, i això m’ajuda a revisar-les casi diàriament. D’aquesta manera el feed-back és més àgil i útil.

contenidorllibretes

Bé, ja només em queda animar-vos a fer-les servir i dir-vos que en els pròxims dies publicaré una altra entrada on us explicaré com les utilitzo com a eina d’avaluació formativa. Si tot va bé, fins hi tot us podré facilitar alguna rúbrica.

7 Raons per fer servir les llibretes interactives

La llibreta interactiva és una eina o recurs didàctic, basat en l’ús d’una llibreta tradicional que es transforma en una llibreta personal de l’alumne. Cada alumne hi recull els coneixements apresos, les activitats més significatives i les presenta d’una forma creativa i vistosa.. Es com si estigués construint el seu propi llibre de text  acompanyat de les seves reflexions sobre el seu propi aprenentatge.

La llibreta interactiva té com objectiu crear alumnes que pensin de forma lliure i creativa. Que s’apropiïn del seu propi aprenentatge, que el sàpiguen compartir, explicar i siguin conscients del què han après, com ho han après i per què. Perquè tot això sigui possible, la seva llibreta s’ha de transformar en un quadern particular, personalitzat, que van construint al mateix ritme que van construint el seu pensament. Serà el resultat evident del seu aprenentatge del qual es sentiran orgullosos. La llibreta interactiva és vàlida per a qualsevol assignatura, tant de ciències como de lletres.

Les llibretes interactives, també conegudes com Interactive Notebooks, no són molt conegudes al nostre país, però són d’ús generalitzat als EEUU i a gran part d’Europa.

És xocant la proliferació del seu ús, en un moment on les noves tecnologies són les que marquen els ritmes de la introducció a les aules, de les eines o instruments de la innovació educativa, com els llibres digitals, els portàtils, i de les diferents Apps.

Per què doncs, aposto i defenso el seu ús en l’aula? Què aporta en la millora educativa? Què aporta a la innovació?

Raó 1: Les activitats són divertides, atractives i pràctiques.

Els alumnes s’ho passen realment bé treballant les activitats de la llibreta interactiva. En la meva experiència he pogut comprovar que els hi són una gran font de motivació, se’ls veuen somrients i els hi agrada comentar amb el veí com ho han fet i com els hi queda. Veure als nanos que s’ho passen bé mentre aprenen, és una gran raó per a mi.

Raó 2: Les llibretes són un bon recull de les evidències de l’aprenentatge de cada alumne.

Les llibretes interactives proporcionen un gran resum de les habilitats que s’han cobert. Són una col·lecció de les evidències de l’aprenentatge de cadascú, per la qual cosa són una valuosa eina per l’avaluació i exposar als pares el grau en que les han assolit. A més van acompanyades de les rúbriques de cada tema, on tots, tant els pares, els alumnes com els mestres tenen a l’abast els criteris d’avaluació d’aquell tema.

Raó 3: Les llibretes són una resposta als diferents estils d’aprenentatge atenent a les intel·ligències múltiples.

Són una resposta a les necessitats dels estils d’aprenentatge visual, cinestèsies, espacial, lògic, interpersonal i intrapersonal. Tots sabem que els nostres alumnes aprenen de diferents maneres. Les llibretes són atractives pels qui aprenen visualment. Són una resposta pels cinestèsies que  prefereixen aprendre retallant, enganxant, encaixant peces, aixecant pestanyes i solapes. Els alumnes que aprenen per la via espacial utilitzen imatges, imatges i comprensió espacial. Sovint són els alumnes que recorden alguna activitat tal i com l’han fet a la llibreta i en conseqüència dedueixen les respostes a d’altres situacions problema semblants. També poden satisfer les necessitats dels alumnes interpersonals i intrapersonals .Els interpersonals són els que prefereixen aprendre en grups o amb altres persones. Les llibretes permeten el disseny d’activitats en petit grup o bé permeten fomentar la conversa sobre el tema treballat entre els membres del grup. Els alumnes intrapersonals prefereixen treballar sols i utilitzar l’auto-estudi de manera que aquests estudiants poden treballar en les seves llibretes per explicar el seu pensament i el raonament a través de l’escriptura i l’autoreflexió.

Raó 4: Les llibretes desenvolupen el gust per la feina ben feta i l’orgull pel seu treball.

Els alumnes treballen en els seus quaderns interactius durant tot el curs. Això fa que desenvolupin la propietat i l’orgull pel seu treball. Se li dóna molta importància a la presentació de la llibreta, i a mesura que ells es van sentint orgullosos de les seves llibretes els hi agrada compartir-les amb els seus companys. A finals de l’any estan tan orgullosos de les seves creacions que no poden esperar per portar-les a casa per mostrar-les a les seves famílies.

Raó 5: Les llibretes són grans eines on es recullen els referents dels continguts treballats.

Les llibretes interactives són de gran importància pels meus alumnes. Poso molt èmfasi perquè siguin una eina que utilitzin quan estiguin encallats o quan s’oblidin de com fer alguna cosa. Les bases d’orientació que hi incloem són de gran ajuda. Al final acaben prenent el lloc dels llibres de text  al meu entendre, són més beneficioses perquè estan orgullosos de la seva feina i hi poden trobar com ho han après ells mateixos.

Raó 6: Les llibretes faciliten compartir l’aprenentatge i la reflexió del procés seguit.

En cada tema dissenyo activitats que permetin l’autoavaluació o l’avaluació en parelles. Els hi encanta fer-ho. Diuen que es fer de mestre. Cadascú revisa la feina de l’altre i li suggereix canvis per millorar-ho. Altres cops cadascú justifica o defensa un treball o producte final davant el altres, els quals l’avaluen segons els criteris pactats anteriorment. També dissenyo activitats per compartir el procediment que es requereix seguir per resoldre una activitat. Després ho posem en comú i acabem elaborant una base d’orientació que es converteix en el referent de l’aula. Aquests referents són els que acabem incloent a la llibreta interactiva.

Raó 7: L’ús de les llibretes interactives permeten l’aplicació de “l’educació lenta”.

L’educació lenta és un clam al retorn de l’educació sense preses. A la que posa l’accent en el constructivisme, els aprenentatges significatius, la funcionalitat dels aprenentatges. És la que tracta a cada alumne com una individualitat amb uns trets diferenciats dels qui té al costat, i per tant amb la necessitat de respectar els diferents ritmes i vies dels seu aprenentatge.

L’educació lenta representa el retorn al compromís per afavorir l’observació i l’experimentació i el desenvolupament de les habilitats i capacitats procedimentals. És una educació harmònica amb tots els trets que determinen els condicionants del desenvolupament de l’alumne.

Aquesta educació requereix d’un estudi del currículum per poder escollir i prioritzar els continguts, requereix saber quines habilitats o estratègies afavoriran el desenvolupament de les competències bàsiques. Requereix d’una distribució ecològica del temps educatius, trobant un equilibri en els temps per aprendre, per descansar, per jugar, per reflexionar, per prendre consciencia del que s’aprèn… “més abans i més ràpid, no és sinònim de millor”.

Els lapbook: què són? per què els faig servir?

P1110402Què és? Els lapbook és el resultat d’un treball d’investigació, on es reflecteix tot el que s’ha aprés de forma resumida i gràfica sobre un tema en concret. També se’l coneix com a llibre amb butxaques, o llibre plegat amb llengüetes, per la seva forma i aparença final.P1110403

Quina utilitat té? Usualment s’utilitzen per reunir en un sol lloc, gran quantitat d’informació. Serveix per materialitzar el que s’ha aprés, per reunir tota la informació sobre el que s’ha investigat  de forma resumida, gràfica, ordenada.

Com es fa? Una cartolina gran plegada com un tríptic serveix de suport. Es diferencien les diferents seccions o àrees de treball i es decideix quina informació anirà a cada àrea. Desprès es dissenya com s’exposarà la informació, dins de sobres, fent un mostrari, amb dibuixos, adhesius, amb post its …

Per què els utilitzo? Els utilitzo perquè són un material educatiu senzill, manipulatiu i creat pels propis estudiants. Crear un lapbook els ajuda a entendre millor els conceptes que han treballat i investigat.

Les solapes, mini llibres, imatges, dibuixos, llengüetes fan que siguin un recurs creatiu, divertit i afavoreixen un aprenentatge dinàmic i interactiu.
Els utilitzo perquè són fàcils de crear, només necessites cartolines, llapis, tisores, retoladors, cola, llapis de colors, papers de colors i molta, i tot allò que et porta la imaginació i la creativitat.

També m’ajuden a avaluar el treball final d’un projecte d’investigació i són excel·lents per proposa’ls per la creació d’un producte final en un grup de treball col·laboratiu.

Aquí podeu veure uns exemples que han fet un grup de 5è. Durant un mes els 4 grups de treball col·laboratiu han realitzat els seus projecte d’investigació sobre un animal invertebrat. Cada membre del grup s’ha responsabilitzat d’un apartat de la informació i han treballat de forma col·laborativa per llegir, escollir, resumir la informació, triar les imatges, decidir el format i el disseny, etc..

Al final, cada grup ha defensat el seu lapbook davant tot el grup classe, i ha estat el grup classe qui ha realitzat la seva avaluació utilitzant una graella amb els ítems dels criteris d’avaluació que s’havien consensuat anteriorment.

 

 

Llegir per aprendre: Els meus referents d’aula!

llegirperaprendre1Fa unes setmanes parlava en una entrada del Gust per la lectura, com un dels tres eixos del programa “Impuls a la lectura”  portat a terme pel Departament d’Ensenyament des de fa un temps.  Doncs bé, avui vull parlar del segon eix del programa, Llegir per aprendre.

Quan parlem del concepte  El llegir per aprendre ens referim a la capacitat d’utilitzar la lectura com a mitjà per a adquirir nous coneixements.  Això vol dir que la lectura és  un instrument bàsic per donar sentit als aprenentatges i construir coneixement. És així com mitjançant la lectura s’aprèn història, matemàtiques, geografia …

Ara bé, perquè els alumnes puguin aprendre tot llegint cal que sàpiguen utilitzar estratègies lectores que els ajudin a entendre allò que llegeixen.  Per aquest motiu cal que  els ensenyem a utilitzar aquestes estratègies i que les practiquin. Si es fa de manera sistemàtica i progressiva durant la primària, aconseguirem que els nostres alumnes esdevinguin lectors competents, capaços d’activar les estratègies lectores de forma autònoma  i comprenguin qualsevol tipologia textual, al finalitzar l’educació primària.

Per entrenar-se en l’ús i aplicació d’estratègies lectores,  a la meva aula realitzem un taller de lectura sobre un llibre que llegim tots plegats. Les sessions són d’una hora i ho fem dos cops per setmana. En cada sessió es realitza una mini lliçó de l’estratègia que es treballarà, es realitza la pràctica de l’estratègia i es comenta i reflexiona sobre la feina o l’aprenentatge realitzat.llegirperaprendre2

Utilitzo referents d’aula com els que veieu a les imatges. Algunes de les estratègies lectores aplicables en el procés de llegir per aprendre són:

llegirperaprendre3

  • fer prediccions
  • fer connexions
  • fer visualitzacions
  • fer inferències
  • fer-se preguntes
  • identificar les paraules clau
  • identificar el propòsit de l’autor
  • ordenar les idees…

Per a qui estigui interessat en els referents d’aula els podreu trobar al meu compte de Pinterest.

 

Aquells petits detalls…

El meu post d’avui té a veure amb els petits detalls que fan que una classe sigui diferent a una altra, fins i tot permeten dibuixar un estil de fer o un altre.  D’altra banda pot ser que sigui una  revindicació a aquests petits detalls, sobretot en els cursos de cicle superior o més enllà. Sovint pensem que a mesura que es fan grans, aquests petits detalls resten importància i per tant es poden prescindir d’ells.  En el post d’avui vull donar fe de la importància de no oblidar-los.

P1110319
DETALL 1: Posar rètols en diferents llengües per donar la benvinguda.
Aquest detall comunica als nous alumnes d’aquella aula dues coses. La primera que la tutora espera l’arribada de tots ells. La segona que dóna la benvinguda amb una actitud acollidora i inclusiva, tenint en compte a tots els alumnes, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin.
P1110329DETALL 2: Recordar en un lloc ben visible aquelles paraules que sovint s’obliden pel seu poc ús en les relacions humanes.Posar rètols amb el Si us plau, o amb un gràcies, ajuda a recordar que les relacions a l’aula han de ser cordials i educades. Quan arriben i les veuen en un lloc important de al classe ja estan dient als nous alumnes al importància que té per la tutora tot el que hi ha darrera aquestes paraules.

 

P1110314DETALL 3: Encomanar les tasques de manteniment i organització de l’aula als propis alumnes.Tenir càrrecs com ordenar la classe, tenir cura del préstec dels llibres de la biblioteca o cuidar les plantes que hem posat a l’aula per decorar-la i fer-la més acollidora, contribueix a que els alumnes es facin seu l’espai i en tinguin cura, ajuda a adquirir sentit de responsabilitat, entre d’altres coses.

 

P1110327DETALL 4: Acordar i pactar normes per afavorir la convivència a l’aula, així com les conseqüències si no es compleixen.Tenir en un espai ben accessible de l’aula les normes pactades ajuda a recordar-les. En les assemblees ajuda a parlar-ne d’elles i de les situacions de conflicte. Així com formar-se com a ciutadà responsable i en democràcia. Tenir normes ajuda a créixer amb límits, però també a intervenir per regular les causes dels conflictes i afavorir la conciliació.

 

 

¿Quién no ha sido alguna vez TuperMamá?

(Antes de empezar a leer quiero avisar  que este artículo se basa en una opinión, no en datos ni teorías científicas y que los ejemplos expuestos son meramente eso, ejemplos, sin pretender que nadie se identifique en ellos y por lo tanto sin pretender suscitar 
incomodidades o malentendidos. Recomiendo leerlo en clave de humor al igual que lo he escrito). 

estilos de crianzaHace días que leo, escucho y me comentan situaciones que me recuerdan cuando mis hijos tenían edad escolar y aún los recogía en el cole. Desde entonces ha llovido bastante, pero veo que las cosas no han cambiado tanto, a pesar que algunas mamas incluso hayan cambiado la ubicación (del parque a las redes sociales), para defender su modelo de crianza, compararlo con los de las demás y erigirse modelo de madre. Hace algún tiempo, llegué a la conclusión que un gran grupo de madres, ante la inseguridad de la práctica de la crianza de su hijo/a, necesitan de estas conversaciones para auto justificarse y sentirse convencidas que lo hacen bien.
Pero vayamos por partes. Creo que primero debo explicaros que son para mí las TuperMamá.
Ficha de la TuperMamá:
Mamá, (esporádicamente algún papá), que no pasa de los cuarenta y tantos que se relaciona y conversa con otras mamas de su misma condición a la salida del colegio, ya sea en la puerta del mismo, en el banco que tienen abonado en el parque o en las gradas del campo de fútbol o polideportivo mientras su hijo realiza extraescolares (estas son algunas variantes).
Perfiles de TuperMamá:
La mamá gallina: aquella mamá que antes que su hijo se caiga de bruces, ya está con el botiquín de mano, que lleva siempre consigo en el bolso, corriendo a curar ese pequeño rasguño en la rodilla de su pequeño pollito.
La mamá guardaespaldas: aquella mamá atenta a las discusiones que provoca su hijo y que interviene sacando pecho para defenderlo incluso amenazando al contrario o discutiendo con la otra madre.
La mamá ausente: aquella mamá que la ves llegar, pero no sabes cómo, su retoño trota toda la tarde a su libre albedrio sin oír la voz de la madre ni una sola vez.
La mamá sargento: aquella mamá cuyos hijos la siguen en fila india o la preceden, pero siempre en fila. Cuyo primer saludo es un interrogatorio en primer grado sobre lo que ha hecho en el cole o el por qué de ese rasguño, mientras le da la merienda envuelta simétricamente y ordena su deglución sin tragar aire, sin derramar migas, sin mancharse el jersey…
La mamá reportera: aquella mamá que siempre está a la última de todas las noticias, que si lo hubiera, saldrían en la página de sociedad del periódico local. Sabe quién se separó, quién se juntó, la enfermedad de uno y del otro… Normalmente siempre la acompaña su Smartphone.
La mamá letrada: aquella mamá que cuando habla parece que sentencie porque siempre hace referencia a leyes o informaciones leídas en anuarios sobre educación o simplemente en la columna “como ser padres” de la revista de turno mientras se esperaba en la peluquería, pero que en su boca parecen palabras que no se pueden poner en duda.

Seguramente en opinión de algunos lectores pensaran que se me olvidaron perfiles o incluso que los descritos tienen otras características que los definen. Pero en realidad estos perfiles responden o se pueden resumir en los tres modelos básicos de crianza: “El permisivo, el autoritario y el democrático”. No es mi intención entrar aquí en la descripción exhaustiva de cada modelo, ni tampoco en la comparativa para analizar cual es mejor. Prefiero centrarme en la actitud de esas madres y en las consecuencias de sus comentarios. Para eso es necesario tratar de los temas de conversación. Qué temas tratan en esos corros, en esas reuniones de TuperMamas? Los temas básicamente van entorno a las decisiones y las practicas que conlleva la crianza de sus hijos. Que si mi hijo des del primer día duerme solo, que si el mío con dos años ya hablaba como el tuyo de cinco, que si mi niña con cinco añitos ya lee ( de eco oyes, pues la mía con cuatro), que si no les dejo comer carne de cerdo, que si pues yo voy al Mc Donalds cada semana. A veces los temas van en torno al maestro que les tocó ese curso o la propia escuela. Otras veces el tema es el AMPA. En definitiva, en esa hora o escasamente hora y media, el grupo de mamas conversan y explican sus experiencias. Hasta ahí nada de raro. Entonces en qué recae mi interés en escribir este artículo? En las actitudes, en los mensajes sobreentendidos, en el sarcasmo, la ironía, incluso a veces en el desprecio y enjuiciamiento de las opiniones o decisiones de las otras mamas que optan por un modelo de crianza diferente. Crean grupos cerrados, casi clanes, donde es difícil que te acepten. Crean relaciones desiguales entre las madres de un mismo curso, o eres del grupo o eres la rara. No es necesario que todas las mamas se tomen cada día cafés juntas, ni que salgan de picnic cada fin de semana con sus familias, ni que sean uña y carne y se rían todas las gracias. Pero sí que es necesario que se traten des del respeto de la diversidad, que escuchen y expongan lo que piensen evitando enjuiciar al prójimo. Y sobre todo es muy importante que usen el sentido común y se rijan por el equilibrio en las decisiones vinculadas a cómo ejercer su maternidad. Y ante la duda siempre hay especialistas con los cuales se puede contar, como los pediatras, los maestros, los psicólogos , psicopedagogos etc.
Evitar enfrentamientos y los grupitos es siempre la decisión más inteligente, pues las madres todas parten desde la misma condición: Son madres. Todas tienen el mismo interés: criar y educar a sus hijos de la mejor manera posible, aunque cada una opte una manera distinta. Conversar juntas, aprender juntas de sus reflexiones y experiencias, trabajar juntas en iniciativas des del AMPA o des de la escuela o des de la entidad de las actividades extraescolares, es más inteligente que crear grupitos y provocar incomodidades por rechazo o desprecio. Y lo más importante, es el único camino que ayuda a una crianza sana y feliz.

PORQUE DE MADRE SÍ QUE HAY MÁS QUE UNA, tantas como madres  somos.

whatsapp

Els grups de pares de whatsapp

L’ús de whatsapp entre els pares de l’escola, és un exemple clar, de com les noves tecnologies ens envolten i la seva integració a la nostra vida diària va més de pressa que el nostre canvi conceptual envers elles.

Darrerament i força sovint ,es senten relats de diferents experiències amb el whatsapp. Relats de pares, de mestres, d’entrenadors, de companys de feina….fins i tot d’alumnes i menors de setze anys. Els podem sentir en converses informals, en tertúlies a la ràdio, podem llegir-les a la premsa, per internet… Sembla ser que hi hem trobat el gust en això del whatsapp. Serà perquè hem sabut trobar les seves avantatges en la comunicació.  Afavoreixen els comunicats ràpids, la informació multi personal i instantània, és gratuït (per ara), la gran majoria de persones del nostre entorn disposa d’un smartphone on instal.lar-ho.

Ara bé, amb la mateixa celeritat , hem sabut identificar els seus riscos? Els tenim presents quan en fem ús? És evident que no, perquè sinó no correrien tantes històries basades en experiències que han provocat baralles, manques de respecte i fins i tot denúncies per difamacions.  Repassem aquests riscos. La immediatesa provoca que no es pensi o reflexioni abans de parlar, i segons del que es parli  es pot arribar  a parlar més des de l’estómac que des del cervell. Sovint s’escapa el dit i quan voldríem no haver dit allò ja està publicat. Un altre risc  és el no poder acompanyar  el missatge amb tot el llenguatge no verbal , to de veu, mirada, gest…. i per tant hi ha el risc d’una interpretació incorrecte del que un diu o voldria haver dir. El tercer risc és el parlar darrera una pantalla, per petita que sigui. Això sovint provoca manifestar coses que no es dirien en persona o davant per davant.

Així doncs quina és la solució a tot això? desestimar l’ús de les noves tecnologies? prohibir els smartphones? advertir quasi amenaçant dels grups de pares de whatsapp?

Personalment sóc del parer que prohibint no arreglem el problema, igual que tampoc ho arreglem ignorant la seva existència o relatant històries de lo dolents que són. Prefereixo la formació per la prevenció del mal ús de qualsevol de les noves tecnologies. Per tant seria bo explicar als pares que l’ús del whatsapp sempre ha de respondre a una necessitat de difondre comunicats o informacions que ajudin o facilitin l’exercici de la seva responsabilitat. Seria interessant aconsellar que pensin si utilitzar el whatsapp per substituir l’ús de l’agenda dels seus fills és un benefici o perjudici( tot depen de si és un ajut puntual o els pares s’acaben convertint en la secretària particular del fill/a).  Seria oportú convidar a reflexionar si parlar d’un incident amb un altre company de classe, amb el mestre o amb la pròpia escola pels whatsapp soluciona l’incident. Es recomanable convidar als pares a tractar qualsevol dubte, malentès o incidència en persona i utilitzar les vies preparades per fer-ho: entrevista amb el tutor, amb la direcció, AMPA i/o consell escolar. Per últim, demanaria als pares que abans de formar un grup de whatsapp pactessin quines normes d’ús es comprometen a respectar. Per exemple, contingut dels missatges, horari en el que es difonen, ús de les imatges que surten altres alumnes. Penso que és una manera de facilitar un bon ús del whatsapp i alhora d’administrar el grup.

Per si voleu ampliar informació us deixo els següents enllaços amb experiències i arguments a favor i en contra.whatsapp

Webs amb arguments a favor de l’ús de whatsapp

http://www.xarxatic.com/por-que-existen-los-grupos-de-whatsapp-de-padres/

http://justificaturespuesta.com/12-razones-para-crear-un-grupo-de-whatsapp-para-padres-de-una-tutoria/

http://justificaturespuesta.com/el-dia-que-decidi-crear-un-grupo-de-whatsapp-para-padres-de-mi-tutoria/

Webs amb arguments no favorables al seu ús 

http://www.cadenaser.com/tecnologia/articulo/colegios-avisan-cuidado-whatsapp-padres/csrcsrpor/20141003csrcsrtec_1/Tes

http://www.bebesymas.com/ser-padres/los-grupos-de-whatsapp-de-madres-y-padres-son-lo-peor-que-ha-ocurrido-a-los-colegios-en-anos

http://www.whatsapppara.com/whatsapp-uso-padres-alumnos/

http://www.pequesymas.com/educacion-primaria/has-pensado-de-que-forma-los-grupos-de-padres-en-whatsapp-reducen-tu-participacion-real

La jornada escolar continuada

 En la darrera dècada hem viscut diferents modificacions de la jornada escolar. Els canvis no han estat única i exclusivament a Catalunya i l’Estat Espanyol, també s’han pogut veure en diferents països europeus( Suècia, Finlàndia, Dinamarca…)

Diferents també han estat els motius que han motivat aquestes modificacions. Alguns, han estat motius pedagògics que cercaven la millora dels resultats, altres de política social provant jornades que conciliessin horaris laborals i escolars, i d’altres, han estat purament econòmics recercant l’estalvi.
Fos quin fos el motiu, a poc a poc, com un degoteig, les diferents comunitats autònomes espanyoles han anat aplicant la jornada continuada a l’escola. L’any passat (2013), es va generalitzar arreu la jornada continuada a Secundaria. A Primària, a hores d’ara, només Catalunya, País Valencià, País Basc , Aragó i Navarra no tenen la jornada continua. A aquest curs, sembla ser que la Comunitat Valenciana ha donat el tret de sortida perquè les escoles que la vulguin facin les propostes i les votacions oportunes als consells escolars, els hi han posat com a data màxima el març del 2015.

A Catalunya, fa tres anys, davant les pressions que va rebre el Departament des de diferents àmbits i davant les sol•licituds de sis escoles, provinents de les seves pròpies AMPES, es va engegar una experiència pilot. Les sis escoles van ser dels municipis del Papiol (Baix Llobregat), Platja d’Aro, Esclanyà i Vall-llobrega (Baix Empordà). Els alumnes de les sis escoles han estat cursant les 25 hores lectives en horari de matí, i han disposat d’altres activitats a la tarda. Segons les fonts consultades, comencen a les 9:00 i acaben a les 14:00, i fan dues pauses pel descans. Els alumnes que es queden al menjador, acaben a les 16:00 h.  Les diferents AMPES tenen diverses activitats programades per les tardes, entre les quals hi ha servei de biblioteca, sala de deures, anglès, activitats esportives…, igual que tenien abans del canvi de jornada, però ara les realitzen en franges horàries més d’hora , amb la qual cosa, han comprovat que els alumnes acaben abans les seves ocupacions i poden disposar de més temps familiar i van menys estressats.

Aquest curs acaba la seva participació en la prova pilot per avaluar el funcionament de la jornada intensiva a l’educació primària. Un cop passat el període de prova, durant el qual s’ha estat fent un seguiment de la mesura, diuen que es podrà avaluar el sistema i comprovar les seves conseqüències. Des del Departament d’Ensenyament, però, es va assegurar que en cap cas s’estava plantejant la implantació generalitzada d’aquesta mesura, sinó que continuaran defensant l’horari partit durant aquesta etapa educativa.

Per si fora el cas, que hi hagués escoles interessades en iniciar el procediment de modificació de la jornada escolar, adjunto els passos recomanables a seguir en aquest procés. El procés de modificació de la jornada escolar ho regula cada Comunitat Autònoma. A Catalunya no he trobat res escrit, però us faig referència de les diferents etapes que es solen seguir i /o que han seguit en altres Comunitats.

1. Aprovació en el consell escolar d’iniciar el procés de modificació de l’horari escolar.
2. Elaboració del projecte de modificació de la jornada escolar amb la participació activa de tots els components del Consell Escolar i fent constar els motius de la sol•licitud del canvi i els aspectes organitzatius per aconseguir la millora en diferents àmbits.
3. Aprovació pel consell escolar del projecte dins del calendari establert.
4. Convocatòria d’una assemblea general per donar conèixer a totes les famílies el projecte i iniciar un cicle de xerrades informatives i debats.
5. Consulta a les famílies per donar conformitat. Es sol fer amb vot directe, secret i no es pot delegar. Quan acaba la votació la taula realitza l’escrutini el qual ha de ser públic.
6. Si no s’aconsegueix la majoria que digui la normativa, per exemple a la C. Valenciana, es demana una participació del 55% del pares i un 85% de vots a favor; aleshores el procés s’interromp.
7. Si aconsegueix els vots necessaris per l’aprovació del canvi, el Consell Escolar haurà de sotmetre a votació el projecte en una sessió extraordinària per majoria absoluta.
8. El/la director/a de l’escola sol•licita el canvi d’horari escolar i tramet la documentació requerida per la Direcció Territorial d’Educació.
9. El director de la Direcció Territorial, un cop estudiada la proposta, resoldrà autoritzant o denegant la modificació de la jornada escolar.

Sóc coneixedora, que en alguns casos, ha tingut molt més pes que fos la pròpia AMPA, la que liderés el procés i presentés ella la sol•licitud.

El gust per la lectura

BibliotecaAquest és el primer de tres posts sobre la lectura i la competència lectora. Com tots sabeu, la lectura es treballa des de tres eixos: aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per llegir. L’entrada d’avui està dedicada al gust per llegir.

Tot el que volem que aprenguin els nostres alumnes sobre la lectura s’aprèn llegint. No hi ha cap altre camí. Per tant ,l’objectiu número 1, un cop ja dominen la descodificació gràfica, és aconseguir que els nostres alumnes llegeixen, llegeixin i llegeixin. I per tal que no es converteixi en una tortura cal que ho facin de gust.

Estratègies que funcionen a l’aula: Dedicar 20 minuts diaris a la lectura. Quan arriben a les 9, cada alumne agafa el llibre que ha escollit i el llegeix en silenci durant vint minuts. Quan acaba, anota en el full de seguiment de lectura, de quina pàgina a quina pàgina ha llegit. Hem de planificar aquests 20 minuts en els rutines d’aula. No podem deixa’ls per quan acabin feines, perquè sinó no podem assegurar que tothom llegeixi durant el mateix temps. Hem de deixar que cadascú escolleixi la lectura que li ve de gust, ja sigui un còmic, un conte, un llibre de dinosaures….  Els nostres vint minuts, són un espai màgic, s’atura el temps, tothom llegeix en silenci fins i tot jo. No em calen els avisos, ni les advertències, tothom llegeix a gust i de manera relaxada.

P1110325

 

Els dimecres desprès del pati, cada quinze dies, parlem sobre el què llegim, i es recomanen llibres. És el nostre espai de tertúlies literàries.

En la biblioteca d’aula intentem que hi hagi llibres interessant i nous. Quan no n’hi ha suficients animem a que en portin de casa per compartir a l’aula. D’aquesta forma podem assegurar el servei de préstec.

En un faristol hi posem el llibre del mes. Cada mes hi poso un llibre nou per ells. El presento, fem prediccions, els hi començo a llegir i quan ja els hi he picat la curiositat el deixo a la biblioteca en el faristol. Saben que aquest llibre no es pot portar en préstec durant unes setmanes,  però el poden llegir quan acaben feines.
P1110324Altres estratègies que utilitzem per l’animació lectora i fomentar el gust per llegir són: la maleta viatgera, la visita de l’autor d’un llibre que llegim tots plegats, les activitats d’animació per Sant Jordi… Però tot això ja és tema d’un altra post.

La reunió d’inici de curs

Comparteixo amb vosaltres el vídeo que he preparat per la reunió d’inici de curs.
Un dels moments clau en la relació amb els pares, és la reunió d’inici de curs. Poques altres vegades, els tindreu allà, tots junts i expectants a allò que els hi direu. Per tant val la pena aprofitar cada minut de la reunió.

Si el vostre propòsit és aconseguir la complicitat i la implicació dels pares en el procés educatiu del seu fill, si voleu compartir amb ells la importància d’emprar una metodologia o un altre, si voleu demanar i especificar en què i com poden participar, us recomano no dedicar la major part del temps a repassar les normes o les informacions bàsiques, que es poden facilitar ben explicades en un full de paper. US recomano no planificar la reunió com un classe magistral on només parleu vosaltres.

Seleccioneu eines que facilitin un ambient dinàmic, una comunicació àgil i bidireccional, anticipeu-vos a possibles preguntes i neguits tenint a punt materials per exemplificar la resposta, presenta’t de forma original, deixa clar en quins objectius centraràs el teu treball i sobretot convida’ls a treballar coordinadament, seguint les mateixes estratègies, facilitant el diàleg i aconseguint compromisos de cor-responsabilitat.

Per mi, aquests ingredients formen part de la recepta de més èxit, per aconseguir confiança, diàleg i cor-responsabilitat.