LA CIUTAT, CONTAMINACIÓ CONTROLADA ?
Quan els problemes se’ns acumulen, les persones tenen dificultats per gestionar-los satisfactòriament. A un problema de la manca d’aigua s’hi pot afegir el dels incendis i, no a més tardar, els de la contaminació atmosfèrica que plana sobre la ciutat. En un dels recorreguts que en aquests dies hem pogut realitzar des de la variant de Girona s’observa amb certa coincidència la presència d’una boirina que entela i desdibuixa la netedat dels edificis i l’estructura de la trama urbana. Una afirmació sobre el fet contaminant que pateix la ciutat de Girona podria semblar precipitada si no ens ajudem d’arguments. La realitat visual, l’anàlisi organolèptic i la valoració tècnica ens poden portar cap a una afirmació més contundent de la que aquí voldria fer.
La nostra ciutat, igual que d’altres de les mateixes condicions, situació, dimensió i sistemes de producció, precisen de materials per a la seva construcció urbanística. Rajoles, ciment, moviments de terra, extraccions de pedra, asfaltat, tots ells en quantitat importants representen moviments, transport i extraccions que s’han de fer, per economia, en espais propers a la ciutat. Valgui l’exemple del Pont Major amb la proximitat de la pedrera. Qualsevulla d’aquestes activitats genera partícules en suspensió, imperceptibles la majoria de les vegades, altament contaminants. En períodes de sequera, com les d’ara, això és més pronunciat per la dificultat de que hi hagi sedimentació de les mateixes i en conseqüència l’indicador per patir patologies respiratòries és més alt.
Els vehicles a motor, el rodatge dels mateixos pels carrers de la ciutat és una altra font de contaminació que s’afegeix a l’anterior. Girona té un trànsit rodat complex i dens, tant per la seva dimensió com a ciutat com pel parc automobilístic que és alt. Les xemeneies, estufes, el fums de fàbriques i d’altres gasos procedents de la combustió segueixen afegint-se a la resta de materials en suspensió. Els arbres de carrers i places desprenen en aquests dies el pol·len que tantes al·lèrgies provoca. Preveient períodes secs serà convenient replantejar determinades espècies.
La proximitat a l’aeroport augmenta els sediments per combustió del querosé sobretot en els enlairaments dels avions molt propers a la ciutat en alçada. La crema d’escombraries i d’altres material de rebuig a la incineradora de Campdorà genera dosis mínimes de dioxines , furans, plom i d’altres partícules que també contribueixen a una salut medioambiental de l’aire preocupant. Per acabar, les obres del TAV que aviat començaran provocaran un increment significatiu d’una pol·lució ambiental, a cops inobservable, d’un aire brut que respirem tots els gironins i gironines si no canvien les condicions climatològiques. Però l’activitat humana és imparable. Per contrarestar-la calen respostes immediates per tal de que la salut dels gironins , la dels nostres pulmons sobretot, no vagi a pitjor. Són nous problemes als quals cal plantejar noves solucions, intel·ligents, urgents i pràctiques.
Àngel Guirado i Serrat
The La ciutat contaminada by Guirado Serrat Angel, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 Spain License.