QUÈ EN FAREM DEL VIAL DEL TREN
Veiem que s’acosten les obres i els problemes pel soterrament de les vies del TAV al seu pas per Girona, i això ens fa patir per les òbvies dificultats que tindran unes obres d’aquesta magnitud un subsòl molt freàtic i la composició del terreny. Fa por pensar com pot quedar col·lapsada la ciutat pel trànsit a les entrades i sortides de la ciutat punts on més es veurà afectada ja que serà en aquests llocs per on es començarà el treball de la tuneladora. És raonable doncs aquesta preocupació sobretot quan tenim l’exemple de Barcelona.
El primer debat ciutadà, seriós i amb molt contingut, tant pel tema com pels convidats, és el que s’ha fet aquesta setmana a l’auditori Narcís de Carreres organitzat pels Amics de la Unesco. Representa molt per a la ciutat poder parlar de la xarxa ferroviària, pel volum de gent transportada com per voluminosa arquitectura representada per l’estació i l’actual vial. És una imatge de la ciutat que ens ha identificat més de mig segle, que podria desaparèixer a mig termini i que obre un debat sobre el seu futur. Enginyers, arquitectes, historiadors i polítics van centrar el tema a partir de les potencialitats que té una obra d’aquesta magnitud i amb la perspectiva que dona l’experiència viscuda. Projectes fallits, opcions descartades i pragmatisme al cap i a la fi van donar lloc a l’actual traçat i ubicació de l’estació.
D’usos a l’actual vial n’hi pot haver molts, tant si el deixem com si no. En qualsevol cas, sigui quina sigui el seu final, ho serà des del pragmatisme tenint en compte els interessos de la ciutat i amb la participació dels més afectats, els propers als dos quilòmetres de via, que ronden els setze mil gironins. Tota la ciutat ha de tenir l’opció a dir-hi la seva, però sobretot aquells pacients gironins que han aguantat els més de vuitanta trens diaris que creuen la ciutat. D’idees n’hi poden haver moltes. De fet se’n van llançar un nombre important. Des de mantenir-lo com a passeig, muntar-hi botiguetes a sota, fer-hi passar un tramvia que recorri el nord-sud de la ciutat de forma àgil i sense embussos, fer-lo tren turístic que ensenyi el barri vell, fins a l’enderrocament que faci possible una nova artèria circulatòria tranquil·la i agradable recuperant un espai obert a les dues bandes de la ciutat, reconciliant d’una vegada i sense excuses l’espai de la Devesa i el centre. Fins i tot algú va proposar la desaparició de la RENFE o ADIF. Jo, que ho veig diferent, no comparteixo que el vial d’ara ha fet de barrera cap a la Devesa. Els gironins no fem ús persistent d’aquest espai arbrat perquè no li hem sabut trobar els usos que ens interessaven. Per tant, aquesta no seria la raó.
Tenim tres problemes sobre la taula que s’han de tenir resolts molt aviat. Les vibracions que es generaran al pas de cada comboi tal com passa a Barcelona, el subsòl freàtic que hem vist darrerament en les obres del pàrquing l’edifici de la Generalitat al Carrer Pompeu Fabra i la congestió circulatòria que provocarà el servei, primer en la seva construcció i després pels usuaris. El consistori encara no s’hi ha posat. Ja toca. El debat “oficial” encara és pendent. Els ciutadans ja han començat i molt aviat també ho faran feliçment , des de la dramatització, els amics de Proscènium en els Pastorets.. La consulta popular, el concurs d’idees, o el que es vulgui, és imprescindible per evitar, des del pragmatisme, caure en errors del passat. Girona tenia quatre estacions, recordem-ho. I és que el tren, amb tot el que l’envolta, és quelcom molt important en la vida pels gironins.
The Girona. Què en farem del vial del tren ? by Guirado Serrat Angel, unless otherwise expressly stated, is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 Spain License.