http://www.educaplus.org/climatic/

• Tipus genèric de clima (fred, temperat o càlid)
• Nom del clima/paisatge concret

1. Paisatge núm. 1
2. Paisatge núm. 2
3. Paisatge núm. 3
4. Paisatge núm. 4
5. Paisatge núm. 5
6. Paisatge núm. 6
7. Paisatge núm. 7
8. Paisatge núm. 8
9. Paisatge núm. 9

Amb motiu de la nostra participació en les activitats de l’Any Cerdà, en el 150è aniversari de l’aprovació del seu pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona, hem redactat aquesta breu síntesi sobre la seva persona:

ldefons Cerdà (1815-1876)
Va ser una persona polifacètica, combativa i militant. Progressista i republicà. Vinculat als moviments higienistes i un reformador social. Col·laborà en la construcció del ferrocarril Barcelona-Mataró, Barcelona-Granollers i Granollers-Sant Joan de les Abadesses. Començà estudis d’arquitectura però els abandonà per l’enginyeria ja que la va veure més propera al que ell pretenia. Finalment, va abandonar-ho tot per dedicar-se a l’urbanisme.

Prèviament al projecte de l’Eixample va realitzar la Monografia de la classe obrera, de Barcelona (1856). Un cop fet això realitza l’estudi topogràfic del pla de Barcelona. El seu Projecte de Reforma Interior de l’Eixample de Barcelona va ser aprovat el 1859. Posteriorment en va fer una reelaboració el 1863.

Quines són les grans aportacions de Cerdà?

• Se’l considera el pioner de la ciència urbanística moderna (Teoria General de la Urbanización, 1867: 1) Independència de l’individu a la llar, 2) Independència de la llar a l’urbs 3) Independència dels mitjans de locomoció a la via urbana, 4) Ruralitzar l’urbà i urbanitzar el rural). És el primer en abordar la urbanística des d’un punt de vista global (arquitectònic, social, econòmic, jurídic, topogràfic…) tenint en compte les necessitats d’habitatge, de desenvolupament econòmic i de circulació a la ciutat industrial.
• Necessitat d’una ciutat on la qualitat de vida (airejament, zones verdes…) sigui fonamental.
• Reconeixement de la quadrícula urbana -ja emprada des de l’Antiguitat- com a traçat que reuneix els avantatges d’ordre circulatori, topològic, constructiu… en front als models radials, com l’aprovat per l’Ajuntament de Barcelona, obra de Rovira i Trias.
• El concepte de “xamfrà”, retoc a la planta quadriculada per adaptar-la a les necessitats de gir dels tramvies
• El concepte de “mansana”, illa de cases que havia de contenir jardins i horts interiors. El 1863 introdueix el de “mansana ferroviària”, grup d’illes de cases atravessades pel tren. Ell entenia les illes de cases com a unitats de producció i residència, on als baixos hi haurien tallers o magatzems i als pisos superiors habitatges. El tren connectaria les unitats productives i d’habitatge entre si.
• Els carrers perpendiculars al mar eren anomenats per nombres i els paral·lels al mar per lletres —> racionalitat i transparència. Aquest model seria adaptat a Nova York posteriorment.

Fragment del mapa de Waldseemüller

- Planisferi de Cantino. Mapa que mostra els descobriments portuguesos realitzats el segle XV. Sorprén per la perfecció del traçat africà -encara que era ben conegut pels portuguesos- i sobretot, per Cuba, que encara no estava clar si era una illa o una península,  i la Florida, que no seria “oficialment descoberta” per Juan Ponce de León fins el 1513.

- Portolà de Juan de la Cosa (1500). Va participar en el primer viatge de Colom i després amb Americo Vespucci. Té tots els elements dels portolans: noms de les ciutats costaneres, noms de reis, símbols, rutes marítimes, personatges bíblics…

- Mapa de Waldseemüller (1507). Mapa que destaca perquè és el primer en què apareix el nom d’Amèrica aplicat al continent descobert pels europeus. També sorprèn pel fet que apareix l’Oceà Pacífic, quan aquest encara no havia estat vist pels europeus. Quin misteri, no?

- Un altre misteri. El mapa de Piri Reis (1513), realitzat per aquest  almirall otomà contemporani però desconnectat de l’anterior. Alguns experts creuen que Colom podria ser una de les seves fonts. Segons les seves paraules les seves fonts van ser “els antics reis del mar”. I qui eren aquests?

- El mapa de Zheng He. Zheng He (Cheng Ho) va ser un almirall xinès que entre 1405 i 1433 va realitzar un seguit d’expedicions marítimes colossals. Segons Gabin Menzies, el 1421 els xinesos van tocar les costes americanes, avançant-se així molts anys als europeus. El mapa se suposa que és una “còpia fidedigna” feta el 1763 d’un mapa del 1418. Seria aquest mapa la font dels anteriors? Serien els xinesos i no els grecs “els antics reis dels mars”?

 http://virtuallibrary.cincinnatilibrary….

 http://www.neoteo.com/los-lugares-mas-re…

 http://www.elpais.com/articulo/economia/…

L’enllaç és el següent: http://www.alehoop.info/