Els mapes temàtics

Deixo una pàgina interessant per conèixer els mapes temàtics més utilitzats en Geografia.comentario-de-mapas-tematicos1

Ara podeu visitar una nova pàgina. Podeu veure com es fa el mapa de coropletes i altres tècniques utilitzades en Geografia.
enllac-a-mapa-coropletes1

ESQUEMA DE LES UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA

Deixo l’esquema. Imprimiu-lo i enganxeu-lo a la llibreta .relleucat

Franquisme

Afegeixo enllaç al vídeo que conté les vivències d’una persona durant el primer franquisme.
;Franquime i repressió – Història horal-
detail.php?id=1360022

Imatge estreta de: Gila, Hermano Lobo nº 49, 14-4-1973

NOU BLOG DE PRIMER D’ESO I COM CONÈIXER

imagen2comconeixer

L’adreça del blog per a primer d’ESO i ComConèixer és:

http://iesjoanotmartorell-berta.blogspot.com/

2n. BATX. GEOGRAFIA MAPES INTERACTIUS

Podeu fer pràctiques de localització: Catalunya, Espanya i resta del món.
Us convé començar el més aviat possible.

Pràctiques amb mapes

http://www.isaacbuzo.com/geografia/ejercicios/ejercicio_mapa1.html

http://www.isaacbuzo.com/geografia/ejercicios/mapa_interactivo_espana.html

http://www.isaacbuzo.com/geografia/ejercicios/localizacion_espana.html

Tots aquests links us ajudaran a practicar geografia física.
Els dos primers són d’Espanya i el tercer de la Unió Europea.
Ara penjaré de Catalunya

http://www.isaacbuzo.com/geografia/ejercicios/construccion_europea.html

ComConèixer Cançó -TOMORROW INNOVATION-

Aquest link us ha de servir per practicar una cançó que cançó que cantarem plegats en la pròxima videoconferència amb Hong Kong i Mèxic. Serà durant el mes de maig, però el dia concret ja us ho direm.
També passarem fotocopiada la lletra de la cançó per poder-la practicar durant les classes d’anglès.

HISTÒRIA 2n BATX. COMENTARIS DE TEXT

f-cappa1
Deixo una prova de selectivitat de l’any 2007. Podeu repassar i practicar el comentari de text.
Si teniu algun dubte ho comentem a classe.

pau_hist07jl1

2n. Batx. GEOGRAFIA: TERRITORI I ACTIVITATS ECONÒMIQUES: LA PESCA

LA PESCA
4.- L’activitat pesquera.
El conceptes bàsics d’aquesta activitat són:

    Aqüicultura: Tècnica de cultiu d’espècies aquàtiques vegetals i animals.
    Calador: Lloc apropiat per a llançar-hi les xarxes de pesca.
    Flota pesquera: Conjunt de vaixells utilitzats per a la pesca. Estan totalment condicionat per a aquesta funció.
    Piscifactoria: Centre on es crien peixos. Existeixen diferents medis de cultiu: en piscines, estanys i gàbies flotants o submergides.

El sector pesquer constitueix una de les activitats més importants a Espanya. La flota pesquera espanyola és la quarta mundial i el consum intern de peix és molt elevat (més del doble que la mitjana consumida en països de la UE.).
La pesca comprèn i actua sobre un ampli sector econòmic perquè inclou des de la construcció dels vaixells de pesca fins als mercats, sense oblidar els sectors conserver,el d’instrumental propi utilitzat, el del gel i el sector dels transports.
La problemàtica a la que s’enfronta actualment el sector pesquer és:

    L’actual i nova ordenació jurídica sobre el sector no ens permet afaenar en caladors que abans eren tradicionals
    La flota pesquera espanyola és bastant antiquada.
    Els caladors interns, a banda de què hi ha poca superfície de plataforma continental, han estat sobreexplotats i alguns contaminats.
    Les zones espanyoles que viuen bàsicament de la pesca (alguns llocs de Galícia) estan sotmeses però, als problemes típics d’un monocultiu: poca demanda, quotes imposades per la UE. , encariment de combustibles, ets.

4.1. Caladors dels vaixells de pesca espanyols i regions pesqueres
L’activitat pesquera està organitzada al voltant de vuit regions:

    Nor-oest.
    Cantàbrica
    Tramuntana
    Llevantina
    Sud-mediterrània
    Sud-atlàntica
    Balear
    Canària

mapa zones pesqueres espanyoles

Actualment la distribució de la flota pesquera es pot reduir a uns determinats ports:

    Regió del Nord-oest: És la més important. Els ports més importants són Vigo i A Coruña.
    Regió Sud-atlàntica: Es practica una pesca amb tècniques molt artesanals característica de la pesca costanera o litoral . Actualment ha patit una forta restricció sobretot perquè Espanya no va renovar els acords pesquers amb el Marroc. Destaquen els ports de Huelva i Algesires.
    Litoral mediterrani: La riquesa marina ha estat sobreexplotada i la costa està molt contaminada. Alguns peixos encara registren captures importants com la sardina, el rap… Predomina la pesca costanera o litoral.
    Regió canària: El tancament del calador subsaharià ha convertit els ports canaris en base d’operacions per a la resta de la flota espanyola a l’Atlàntic sud.

CALADORS:
caladors-internacionals2
4.2 Política pesquera i comunitària

Els factors polítics que han incidit en l’activitat pesquera espanyola són:
a) III Conferència sobre el Dret del Mar (ONU, 1982) .- Aquesta Conferència va establir una nova ordenació jurídica per a l’explotació i ús dels mars, en concret es van ampliar les ZONES EXCLUSIVES ECONÒMIQUES (ZEE) fins a 200 milles. Aquesta nova ordenació va tenir com a conseqüència que Espanya desenvolupés el Plan Económico y Social Pesquero (1983), que proposava dos objectius importants: rendibilitzar al màxim els caladors nacionals i modernitzar la flota pesquera.
b) Adhesió d’Espanya a la UE (1986).- L’entrada d’Espanya a la UE va significar l’acceptació de noves normes sobre política pesquera. Aquestes noves normes constitueixen “La PPC” -POLÍTICA PESQUERA COMUNITÀRIA- Les més importants serien:

    Característiques de les captures: grandària, atur biològic, límit en el volum i el temps de pesca.
    Regulació de l’accés a les aigües i caladors de la UE: Espanya podia pescar tonyina sense límits però va haver de disminuir el nombre de vaixells que podien afaenar.
    Regulació de l’accés als recursos externs a les aigües de la UE: Els acords de pesca d’Espanya amb altres països passen a ser gestionats per la UE.
    Regulació dels mercats: preus, grandària, ajuts comunitaris, control de qualitat, períodes de veda, ets.
    Intercanvis entre Espanya i la UE: Es van establir terminis per a la supressió de les tarifes duaneres.
    La regulació pesquera de la UE. constitueix el que s’anomena “l’Europa Blava”: Canàries, Ceuta i Melilla no estan integrades el que ha suposat situacions molt conflictives.

A llarg termini l’entrada d’Espanya en l’ UE pel que fa a la política pesquera resulta positiva. Espanya rep de la UE subvencions que han estat invertides en la millora i modernització de la flota.
La producció pesquera.
Quan parlem de producció pesquera ens referima a: Quantitat, pes i valor de les captures. Al parlar de rendibilitat no ens hem d’oblidar de la mà d’obra utilitzada.
La rendibilitat de la Costa Cantàbrica és molt superior tant en tones de producció com en el valor de les captures a la costa mediterrània.
Pel que fa a la distribució i comercialització existeixen moltes desigualtats: el 40% correspon a peix fres, el 20% a peix congelat i un 16 % es destina a conserves, farines i olis.
Entre el pescador i el consumidor existeix una gran cadena d’intermediaris: armadors-port-llotja-exportador-majorista-transportista-pescater-consumidor. Us podeu imaginar la conseqüència immediata d’aquesta llarga llista d’intermediaris. Preus més elevats per els consumidors i per tant un excessiu marge de beneficis.
Exportem a Europa uns 0,3 milions de tones (congelats, conserve i sardina principalment). Però la balança comercial pesquera d’Espanya és deficitària i encara ha d’importar com a conseqüència d’elevadíssim consum un 0,8 milions de tones. Comprem a Islàndia, Tunis i Japó.

2n. BATX. GEOGRAFIA. ELS PAISATGES AGRARIS (Continuació)

3.3 (Paisatge agrari mediterrani… )
Característiques regionals (continuació del dia 26/3/10)
En el cas de Catalunya, l’aportació ramadera està molt per sobre de l’agrícola. El regadiu està en expansió i dins d’aquest s’han de destacar per la seva importància els arbres fruiters, els conreus industrials i els farratges.
La Comunitat Valenciana i Múrcia destaquen per l’alt rendiment dels conreus de regadiu especialitzats en cítrics i hortalisses respectivament.
En el cas de les Illes Balears els sector primari ha quedat en un segon pla de desenvolupament a favor del sector turístic.
Andalusia destaca pels conreus de monocultiu de secà. : vinya i olivera.

3.4. PAISATGE AGRARI D’INTERIOR.

3.4.1 L’estructura agrària
La característica més rellevant i negativa pel que fa a qualsevol sector de l’economia, és el gran envelliment de la població com a conseqüència de la forta emigració en els anys 60 i de la escassa inversió a que ha estat sotmès tot l’interior d’Espanya.
L’habitat rural és predominantment concentrat .
Pel que fa a l’estructura de la propietat hem de diferenciar:
Nord i Est: Minifundi , regadiu i bocages
Sud i Oest: Latifundi, secà i openfields.
Les inversions són fortes en aquesta zona per intentar diversificar els productes.
3.4.2. Aprofitament i usos del sòl.
Predomina l’agricultura, tant de secà com de regadiu, per sobre de la ramaderia.
Els cultius de secà responen als productes propis de la trilogia mediterrània i els openfields. L’olivera però no és tant abundant A Castella-Lleó i Aragó.
Cereals, vinya i olivera es complementen amb ametllers, lleguminoses i gira-sol. Abans el cereal per excel·lència era el blat de moro , però ara és la civada, i el guaret i la rotació amb lleguminoses.
Els conreus de regadiu són sobre tot de plantes industrials, farratges, fruiters i hortalisses.
La ramaderia predominant és l’ovina que respon a una cria extensiva i l’avícola i porcina que respon a la cria estabulada .
3.4.3 Característiques regionals
Localització:
Les dues Messetes i la vall de l’Ebre.
Elevada altitud en les primeres.
Clima mediterrani continentalitzat. estius molts secs i glaçades fortes a l’hivern.
Castella-Lleó destaca per l’explotació bovina.
Navarra i Rioja per la indústria vitivinícola, conservera i agroalimentària.
Castella-La Manxa pel vi i les explotacions ovines.
A l’oest abunden les deveses, que són explotacions mixtes: agrícoles, ramaderes i forestals. Actualment estan molt potenciades i protegides per la UE. perquè són altament protectores dels recursos naturals, sòls, vegetació i fauna i suposen un exemple de desenvolupament sostingut.

3.5 PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

3.5.1 L’estructura agrària

Les densitats de població són molt petites. L’hàbitat és dispers i predomina la petita propietat en bocages o terrasses.

3.5.2 Aprofitament i usos del sòl

Depenen fonamentalment del clima. Més o menys trobaríem aquests usos: a les valls de les muntanyes, agricultura diversificada, en els matolls ramaderia, en els vessants de les muntanyes explotació forestal i prats.

3.5.3 Característiques regionals.
Muntanyes del Nord d’Espanya : Agricultura a les valls basada en l’horticultura. Ramaderia bovima
Muntanyes de l’Est i Sud d’Espanya: Ametllers i olivera. Ramaderia ovina i transhumant, encara que aquesta pràctica està en desaparició.

3.6 PAISATGE AGRARI DE LES ILLES CANÀRIES

3.6.1 Estructura agrària
Poca població activa rural, el sector turístic atreu a la joventut.
Litoral canari: Propietats de regadiu que han estat concentrades.
Muntanya: Predomini dels minifundis.

3.6.2 Aprofitament i usos del sòl.

El regadiu aprofita l’aigua del subsòl o bé la del mar dessalada. On la qualitat dels sòls és dolenta es construeixen artificialment (enarenados), si els sòls estan en pendent es construeixen els bancals (sorribas).
Plàtans, patates i tomàquets són els productes principals. Ja fa temps que es conrea en els hivernacles amb molt d’èxit els pebrots, les flors i els cogombres.. Actualment també es potencien productes tropicals com la papaia, el mango, la pinya i l’alvocat (aguacate).
Ramaderia escassa, caprina i ovina.

3.6.3 Característiques regionals
Relleu molt accidentat, volcànic amb sòls poc fèrtils.
Clima subtropical, temperatures suaus amb poques precipitacions i quant hi ha són torrencials.
Al litoral trobem l’agricultura de regadiu i destinada a l’exportació.
A l’interior trobem l’agricultura de secà i de regadiu també basada en el policultiu ¡ d’autoconsum. Aquesta última està desapareixent.

« Pàgina prèviaPàgina següent »