ESQUEMES HISTÒRIA D’ESPANYA SEGLE XIX

new-picture-101Esquemes d’història d’Espanya segle XIX. Utilitzeu-la per repassar abans dels controls.ESQUEMES HISTÒRIA D\'ESPANYA I CATALUNYA SEGLE XIX<

La consolidació del catalanisme

el-catalanisme-polatic-berta

Espanya i Catalunya en el primer terç del segle XX – LA RESTAURACIÓ II -

Presentacions tema RESTAURACIÓ I

Deixo les presentacions que us serviran per repassar els temes d’Història del control del dia 28 de febrer de 2011.
Si teniu algun dubte ja sabeu com us podeu posar en contacte amb mi.

la-restauracio-borbonica-ieconomia-i-societatpptx

Franquisme

Afegeixo enllaç al vídeo que conté les vivències d’una persona durant el primer franquisme.
;Franquime i repressió – Història horal-
detail.php?id=1360022

Imatge estreta de: Gila, Hermano Lobo nº 49, 14-4-1973

HISTÒRIA 2n BATX. COMENTARIS DE TEXT

f-cappa1
Deixo una prova de selectivitat de l’any 2007. Podeu repassar i practicar el comentari de text.
Si teniu algun dubte ho comentem a classe.

pau_hist07jl1

VOCABULARI – 0 (2n. Batx)

VOCABULARI TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ

1. Alfonsins.- Grup de monàrquics liderats per Cánovas del Castillo, que van aconseguir implantar la Restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII. Els alfonsins durant la Restauració formen part del sistema de partits dinàstics. Se’ls coneix també com “canovistes “ i “conservadors”.

2. Anarquisme.- Ideologia política basada en:
i. La llibertat de l’individu
ii. La supressió (eliminació) de l’Estat
iii. Eliminació de la propietat privada
És un moviment polític molt heterogeni. A Espanya va tenir molt d’èxit, Catalunya i Andalusia foren les comunitats on més va arrelar. Al finals del XIX existien dues tendències:
a) La dels partidaris del terrorisme com a forma d’acabar amb l’Estat “opressor”-propaganda pel fet-.
b) La dels pacifistes (tendència majoritària) , anomenats “anarcosindicalistes”, admeten la lluita de classes , però no la participació en la política. Aquesta última tendència va donar lloc a la formació de la CNT. La vaga general és l’ instrument més important de la lluita obrera. Ángel Pestaña i Frederica Montseny van ser dos grans líders anarquistes, entre d’altres.
La CGT (Confederació General del Treball) i la CNT (Confederació Nacional del Treball) són en l’actualitat dos sindicats anarquistes.

3. Cacic.- Persona que exerceix un poder polític abusiu pel fet de controlar als electors d’un municipi. Els controla perquè disposa d’una “clientela” que els vota (als cacics) a canvi de favors. Els cacics tenen influència en l’Administració de l’Estat, són també poderosos econòmicament de manera que poden fer aquests favors. Si els favors no donen el resultat que ells esperen pressionen als electors amb amenaces i violència . A Espanya el caciquisme va estar molt unit a la monarquia parlamentària des d’Isabel II fins a la Segona República. El caciquisme serà molt criticat pels regeneracionistes.

4. Encasellament.- Pràctica característica del caciquisme. A Madrid es decideix quina persona “important” ha de sortir escollida per a representar a un districte electoral. Aquesta persona no té cap relació amb el districte en qüestió, ni abans ni després de ser escollit. Popularment es coneixien aquestes persones amb el nom de “cuneros”:candidat a Corts desconegut en el districte al que representa i patrocinat pel govern.

5. Moviment obrer.- Lluita dels treballadors per aconseguir millorar les seves condicions de vida. Per organitzar la lluita obrera apareixen els sindicats i els partits polítics obrers. La lluita obrera pot anar des de la simple petició als governs o als empresaris fins a la manifestació i la vaga general.

6. Oligarquia.- Minoria privilegiada que té el poder polític i excloent la resta de la població. L’oligarquia espanyola del XIX i el XX estava formada per la noblesa i l’alta burgesia financera i terratinent. Ambdues serien les protagonistes del caciquisme.

7. Tupinada.-Engany electoral que consisteix en introduir paperetes falses a l’urna o alterar-ne el compte. (Ve de tupina o tupí : olla d’una sola nansa: era el mateix recollir els vots de l’urna que d’una tupina preparada pel cacic local)

VOCABULARI HISTÒRIA – I (2n. Batx.)

Kraussisme.- Filosofia o pensament ètic creat pel filòsof alemany Krauss. Es considera com un aprofundiment del pensament de la Il.lustració.

Giner de los Ríos.- Va introduir el Krausisme a Espanya i va estendre’s a través de la Institución Libre de Enseñanza , associació educativa que Giner va crear i que fomentava el laïcisme, l’art, la coeducació i els esports, entre d’altres, en l’ensenyament.

Nacionalisme.- Moviment polític que aspira a la conversió de la “nació” en estat. A Espanya, el nacionalisme ha estat un problema resolt malament o parcialment. A partir del 98 els nacionalismes perifèrics proposen una nova manera d’organitzar política i territorialment l’Estat i ho fa com una alternativa al centralisme liberal de la Restauració i dins del context regeneracionista del moment. Tant en la dictadura de Primo de Rivera com en la de Franco, els nacionalismes van ser durament reprimits.

Regionalisme.- Moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió (en política, en economia, en l’administració, et. Quan el regionalisme accentua la dimensió política basant-se en el principi de les nacionalitats (a cada nació, un estat) passa a ser definit com a nacionalisme.

Secularització.- Procés mitjançant el qual s’aconsegueix la total separació entre Església i Estat. A Espanya, el poder tradicional de l’Església ha estat molt fort i els partits republicans i obrers han considerat que la pressió exercida per l’Església explicava les condicions desfavorables de l’economia i de la societat espanyoles.

Renaixença.- Moviment essencialment cultural i literari, que sorgeix cap a 1830 a Catalunya. La idea bàsica del moviment és la del redescobriment de la cultura i la societat catalanes com un fet diferencial que cal potenciar.
Anticlericalisme.- Moviment ideològic que considera l’Església Catòlica la seva gran enemiga. Anticlericals van ser a Espanya, alguns liberals, els republicans i el moviment obrer. Veien l’Església Catòlica com suport de les classes altes. Durant la Segona República va tenir el seu moment més àlgid.

Nota: Aquest vocabulari juntament amb el del tema 7 entrarà en el control del dia 4 de febrer de 2010

COMENTARI DE MAPES HISTÒRICS (2n. Batx)

Anàlisi i comentari de mapes històrics:

1.- Introducció: Es tracta de situar el mapa i comporta dues tasques a fer:
- Determinar la naturalesa i l’origen del mapa: Per indicar la naturalesa del mapa heu d’indicar quina classe de mapa és:polític, econòmic…(1), quin àmbit geogràfic comprèn (regional, nacional, mundial…) i si és una font primària o secundària.
- Contextualitzar el mapa: Indicar el moment històric que representa, és a dir situar-lo en el temps, incloent la data(normalment l’especifica el títol,però si no és així s’ha de posar).

2.- Comentari o explicació:És la part més important i comporta dues tasques:
- Explicar el tema del qual tracta el mapa: Començar fent referència al tema central, que també acostuma a ser el que ja ens indica el mateix títol, (el tema central és…).
- Distingir les zones reflectides en el mapa,les dades que aporta o descriure-les però fent referència al marc històric corresponent.

3.- Conclusió:
Valoració de la informació que ens aporta el mapa. No es tracta d’un judici personal, podem limitar-nos a dir, per exemple: podem comprovar, segons la informació que ens aporta el mapa, que els països amb règims autoritaris i els països amb règims democràtics en la dècada dels anys 30 del segle XX, et.

28 12 2009

_____________________________

(1) Els mapes històrics poden ser:
a) Polítics: Quan proporcionen informació sobre:
- Les fronteres dels estats i la seva evolució.
- Les conquestes territorials per guerres,annexion territorials degudes a tractats de pau, l’extensió dels imperis, els resultats electorals, etc.
b) Econòmics: Situen l’extensió d’un fet econòmic en la dimensió espacial i temporal: industrialització, rutes de comerç, vies de comunicació, etc.
c) Demogràfics: Recullen fenòmens relacionats amb la població. moviments migratoris, repoblacions, colonitzacions, etc.
d) Culturals: Fan referència a la distribució, el naixement i/o l’extensió d’un fet cultural, religiós, literari, artístic, etc.