CIENCIES SOCIALS. JOANOT

Deixo un enllaç als indicadors d’avaluació que el Seminari d’Història aplicarà per avaluar als alumnes PEI (adaptacions en general).
Si voleu demanar als professors del Seminari sobre aquesta qüestió, feu-lo!.indicadors d’avaluació alumnes PEI

Recordeu que l’altre dia a classe havíem parlat de la força de Coriollis. Us deixo uns links per a què pugueu veure els efectes d’aquesta força en una animació del “youtube” i la compareu amb els elements climàtics corresponents, comentats a classe.
Espero que us agradin i us facin pensar en el que havíem comentat.

 http://www.youtube.com/watch?v=_36MiCUS1…
 http://www.youtube.com/watch?v=mcPs_OdQO…
 http://www.youtube.com/watch?v=KdD3Wq2DC…

Us deixo un enllaç a un ppt. molt instructiu sobre el comentari del mapa del temps.
Mireu-lo i compareu amb les pautes que vaig donar a classe sobre com es comentava un mapa del temps. Us pot ajudar.
Bertacomentario-del-mapa-del-tiempo-1193686288285809-111

És propietat de Creative Commons i està estret del Slideshare

VOCABULARI TEMA 7: L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ

1. Alfonsins.- Grup de monàrquics liderats per Cánovas del Castillo, que van aconseguir implantar la Restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII. Els alfonsins durant la Restauració formen part del sistema de partits dinàstics. Se’ls coneix també com “canovistes “ i “conservadors”.

2. Anarquisme.- Ideologia política basada en:
i. La llibertat de l’individu
ii. La supressió (eliminació) de l’Estat
iii. Eliminació de la propietat privada
És un moviment polític molt heterogeni. A Espanya va tenir molt d’èxit, Catalunya i Andalusia foren les comunitats on més va arrelar. Al finals del XIX existien dues tendències:
a) La dels partidaris del terrorisme com a forma d’acabar amb l’Estat “opressor”-propaganda pel fet-.
b) La dels pacifistes (tendència majoritària) , anomenats “anarcosindicalistes”, admeten la lluita de classes , però no la participació en la política. Aquesta última tendència va donar lloc a la formació de la CNT. La vaga general és l’ instrument més important de la lluita obrera. Ángel Pestaña i Frederica Montseny van ser dos grans líders anarquistes, entre d’altres.
La CGT (Confederació General del Treball) i la CNT (Confederació Nacional del Treball) són en l’actualitat dos sindicats anarquistes.

3. Cacic.- Persona que exerceix un poder polític abusiu pel fet de controlar als electors d’un municipi. Els controla perquè disposa d’una “clientela” que els vota (als cacics) a canvi de favors. Els cacics tenen influència en l’Administració de l’Estat, són també poderosos econòmicament de manera que poden fer aquests favors. Si els favors no donen el resultat que ells esperen pressionen als electors amb amenaces i violència . A Espanya el caciquisme va estar molt unit a la monarquia parlamentària des d’Isabel II fins a la Segona República. El caciquisme serà molt criticat pels regeneracionistes.

4. Encasellament.- Pràctica característica del caciquisme. A Madrid es decideix quina persona “important” ha de sortir escollida per a representar a un districte electoral. Aquesta persona no té cap relació amb el districte en qüestió, ni abans ni després de ser escollit. Popularment es coneixien aquestes persones amb el nom de “cuneros”:candidat a Corts desconegut en el districte al que representa i patrocinat pel govern.

5. Moviment obrer.- Lluita dels treballadors per aconseguir millorar les seves condicions de vida. Per organitzar la lluita obrera apareixen els sindicats i els partits polítics obrers. La lluita obrera pot anar des de la simple petició als governs o als empresaris fins a la manifestació i la vaga general.

6. Oligarquia.- Minoria privilegiada que té el poder polític i excloent la resta de la població. L’oligarquia espanyola del XIX i el XX estava formada per la noblesa i l’alta burgesia financera i terratinent. Ambdues serien les protagonistes del caciquisme.

7. Tupinada.-Engany electoral que consisteix en introduir paperetes falses a l’urna o alterar-ne el compte. (Ve de tupina o tupí : olla d’una sola nansa: era el mateix recollir els vots de l’urna que d’una tupina preparada pel cacic local)

Kraussisme.- Filosofia o pensament ètic creat pel filòsof alemany Krauss. Es considera com un aprofundiment del pensament de la Il.lustració.

Giner de los Ríos.- Va introduir el Krausisme a Espanya i va estendre’s a través de la Institución Libre de Enseñanza , associació educativa que Giner va crear i que fomentava el laïcisme, l’art, la coeducació i els esports, entre d’altres, en l’ensenyament.

Nacionalisme.- Moviment polític que aspira a la conversió de la “nació” en estat. A Espanya, el nacionalisme ha estat un problema resolt malament o parcialment. A partir del 98 els nacionalismes perifèrics proposen una nova manera d’organitzar política i territorialment l’Estat i ho fa com una alternativa al centralisme liberal de la Restauració i dins del context regeneracionista del moment. Tant en la dictadura de Primo de Rivera com en la de Franco, els nacionalismes van ser durament reprimits.

Regionalisme.- Moviment que reivindica el reconeixement de la identitat diferencial d’una regió (en política, en economia, en l’administració, et. Quan el regionalisme accentua la dimensió política basant-se en el principi de les nacionalitats (a cada nació, un estat) passa a ser definit com a nacionalisme.

Secularització.- Procés mitjançant el qual s’aconsegueix la total separació entre Església i Estat. A Espanya, el poder tradicional de l’Església ha estat molt fort i els partits republicans i obrers han considerat que la pressió exercida per l’Església explicava les condicions desfavorables de l’economia i de la societat espanyoles.

Renaixença.- Moviment essencialment cultural i literari, que sorgeix cap a 1830 a Catalunya. La idea bàsica del moviment és la del redescobriment de la cultura i la societat catalanes com un fet diferencial que cal potenciar.
Anticlericalisme.- Moviment ideològic que considera l’Església Catòlica la seva gran enemiga. Anticlericals van ser a Espanya, alguns liberals, els republicans i el moviment obrer. Veien l’Església Catòlica com suport de les classes altes. Durant la Segona República va tenir el seu moment més àlgid.

Nota: Aquest vocabulari juntament amb el del tema 7 entrarà en el control del dia 4 de febrer de 2010

Els alumnes que no van superar la primera avaluació han de fer les activitats que tot seguit indicare.
La data d’entrega és la del 18 de febrer, sense pròrroga.
Es pot entregar via correu electrònic a l’adreça que ja sabeu o bé entregar-ho en un dossier.
Si hi ha algun exercici que no enteneu em demaneu a les hores de classe, però s’han de fer tots. Consulteu el llibre i els apunt per resoldre les qüestions:

ACTIVITATS DE MILLORA

1.– Defineix:
Història
Mil.lenni
Lustre
Dècada
Any

2.– Què són les fonts històriques?. De quin tipus poden ser les fonts històriques segons el seu origen?.
Ara et posaré dos tipus de fonts i m’hauràs de dir de quin tipus és:

3.– Sabem que els fets històrics són el resultat de múltiples causes, és a dir, són multicausals.. Explica quins tipus de causes provoquen fets històrics i posa un exemple de cada un.

4.– Ara treballaràs la numeració romana i el pas d’anys a segles i de segles a anys:
Ordena de més antic a més pròxim a nosaltres aquest segles anteriors al naixement de Crist:
• XVIII a C
• XV a C
• V a C
• II a C
• I a C

Tenint present tot el que acabem de llegir i observar ordena de més antic a més pròxim a nosaltres aquest segles posteriors al naixement de Crist:
• I d C
• III d C
• VII d C
• X d C
• XX d C
Passa els anys que t’indico a segles
1 28
785 99
104 528
1214 234
934 415

Escriu en números romans:
5 12 4 9 20 19 14 24 34 29 1500 949 333

Us deixo les adreces de pàgines web força interessants sobre la Unió Europea, que us ajudaran a repassar tot allò que ja hem vist a l’aula.
Les adreces web van ser publicades el 6 de desembre de 2009 en el “País Semanal”
Berta

www.europa.eu
La informació és molt atractiva. Presenta uns quant europeus famosos i d’una manera molt senzilla va presentant temes com la geografia del continent europeu, la política, et.

www.ec.europa.eu
Podem fer càlculs a través de les eines que presenta la pàgina sobre la quantitat de carboni que produeix la forma de vida dels països desenvolupats, com són els de la Unió Europea(gairebé tots). És molt interessant el concurs de curtmetratges que s’ofereix sobre aquest tema que tant preocupa actualment.

www.eurochavales.es
Mireu aquest web és de la representació europea a Espanya. Expliquen moltes qüestions d’interès per vosaltres de cara a la selectivitat i, a banda, plantegen molts concursos, fors i una secció d’informació continuada.

Himne de la Unió Europea i senyera

Anàlisi i comentari de mapes històrics:

1.- Introducció: Es tracta de situar el mapa i comporta dues tasques a fer:
- Determinar la naturalesa i l’origen del mapa: Per indicar la naturalesa del mapa heu d’indicar quina classe de mapa és:polític, econòmic…(1), quin àmbit geogràfic comprèn (regional, nacional, mundial…) i si és una font primària o secundària.
- Contextualitzar el mapa: Indicar el moment històric que representa, és a dir situar-lo en el temps, incloent la data(normalment l’especifica el títol,però si no és així s’ha de posar).

2.- Comentari o explicació:És la part més important i comporta dues tasques:
- Explicar el tema del qual tracta el mapa: Començar fent referència al tema central, que també acostuma a ser el que ja ens indica el mateix títol, (el tema central és…).
- Distingir les zones reflectides en el mapa,les dades que aporta o descriure-les però fent referència al marc històric corresponent.

3.- Conclusió:
Valoració de la informació que ens aporta el mapa. No es tracta d’un judici personal, podem limitar-nos a dir, per exemple: podem comprovar, segons la informació que ens aporta el mapa, que els països amb règims autoritaris i els països amb règims democràtics en la dècada dels anys 30 del segle XX, et.

28 12 2009

_____________________________

(1) Els mapes històrics poden ser:
a) Polítics: Quan proporcionen informació sobre:
- Les fronteres dels estats i la seva evolució.
- Les conquestes territorials per guerres,annexion territorials degudes a tractats de pau, l’extensió dels imperis, els resultats electorals, etc.
b) Econòmics: Situen l’extensió d’un fet econòmic en la dimensió espacial i temporal: industrialització, rutes de comerç, vies de comunicació, etc.
c) Demogràfics: Recullen fenòmens relacionats amb la població. moviments migratoris, repoblacions, colonitzacions, etc.
d) Culturals: Fan referència a la distribució, el naixement i/o l’extensió d’un fet cultural, religiós, literari, artístic, etc.

LA REPRESENTACIÓ DEL TEMPS EN HISTÒRIA

Podem representar el temps per mig d’un gràfic anomenat EIX CRONOLÒGIC O LÍNEA DEL TEMPS.

Com hem de dibuixar un eix cronològic?. Llegeix i observa:

1.—Decideixo quin període històric vull representar. Exemple: Representarem les etapes de la història de la Grècia antiga:

Expressat en anys Expressat en segles
Època arcaica: 800 aC al 490aC……………….. Segle IX aC al segle V aC
Època Clàssica 490 aC al 338aC……………….. Segle V aC al segle IV a C
Època Hel•lenística 338 aC al 30aC ………………. Segle IV aC al segle I aC

2.—Escollim la unitat de temps que volem utilitzar, poden ser tant anys com segles. Escollim segles.

3.—Decideixo l’escala que utilitzaré. Cada unitat de temps ha de tenir sempre la mateixa distància. No es pot representar un segle d’un centímetre i un altre d’un centímetre i mig. En l’exemple treballat aquí direm que a cada segle li correspondran dos centímetres.

4.—Si vull representar períodes molt llargs com per exemple des de la prehistòria fins a l’actualitat, els passos són els mateixos, però caldria utilitzar diferents escales en el mateix eix i aquest canvi d’escala s’indicaria amb un trencament de la línea o fris:

Gràfic extret d’Editorial Edebé

Petita explicació. Aquí tens l’enllaç a l’article

Benvingut/da a XTECBlocs. Aquest és el teu primer article. Edita’l o esborra’l i comença a fer ús del bloc!