Properes dates importants

Dilluns 21 d’abril: revisió dels comentaris introduïts al bloc sobre les pintures de Grosz i Beckmann

Divendres 25 d’abril: Exposició individuals o per parelles de les escenes de pel.lícules seleccionades que reflecteixin fets que van tenir lloc en el periode d’entreguerres (1919-1939).

Dimarts 29 d’abril: Control de la unitat sobre el període d’entreguerres:

– la crisi del parlamentarisme liberal

– les relacions internacionals després del Tractat de Versailles

– la situació econòmica abans i després del crac del 29

– aparició i ascens dels feixismes

Bellos paisajes de l’Empordà

Francesc Gimeno

Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí MUSEU D´ART DE GIRONA GIRONA Comisaria: Mariona Seguranyes Pujada de la Catedral, 12 www. museuart. com Tf. 972-20-38-34 Hasta el 25 de mayo

ROSSEND CASANOVA

Pincelada ágil, paleta de color intensa e interés por la luz. Estos son algunos de los ingredientes que presentan las pinturas de Francesc Gimeno, uno de los artistas más destacados de la pintura catalana del cambio de siglo y, a su vez, injustamente poco conocido. La obra de Gimeno se encuentra hoy custodiada en varios museos y muy especialmente en colecciones privadas. Por ello, la exposición que presenta el Museu d´Art de Girona es una buena ocasión para descubrirlo y contemplar obras que hasta la fecha no se habían mostrado en público.

La muestra arranca en 1887, con la llegada de Gimeno a Torroella de Montgrí en compañía de los pintores Ramon Call y Modest Urgell. Al descubrir el Empordà, desenvolvió una paleta de gran cromatismo, fruto de captar la luz y el color especial de la zona. Un periodo que se repasa junto con su estancia en Girona y su aislamiento en Begur, en 1916, que darían fruto a sus mejores telas. De esta época es su particular visión de los tejados de Torroella, una mirada casi aérea y muy pronunciada, donde funde la naturaleza humana con la paisajística. Las obras expuestas se analizan en un esmerado catálogo que recoge su producción y la de otros, como Joaquim Mir o Josep Maria Mascort, admiradores de Gimeno, paisajistas como él y que también están presentes por haber retratado Girona y el Montgrí.

Gimeno había nacido en Tortosa el 1858 y se dedicó de joven a la pintura, aprendiendo en Barcelona y Madrid, donde consolidó su lenguaje bajo la protección de Carlos de Haes, destacado paisajista del realismo español. A su regreso, casó con Caterina Massaguer, de Torroella de Montgrí, nupcias que marcarían su vinculación con el Empordà. Pero la fortuna no fue aliada de Gimeno. A las limitaciones económicas sumó las frecuentes críticas a su obra, rehusada en algunas exposiciones por los jurados, críticos e incluso por el público. Esta circunstancia agudizó su marginación con respecto al mundo del arte y la sociedad, pero no le hizo abandonar la pintura de caballete, con la que disfrutaba retratando escenas de su entorno familiar.

Contrariamente, un pequeño círculo de admiradores le animaban, como el crítico Romà Jori, el pintor Ignasi Moll o el galerista Josep Dalmau, que llegó a organizarle la primera exposición individual con buen éxito de público y crítica. Corría 1915, tenía casi sesenta años y su obra empezaba entonces a ser reconocida. Una valoración que aumentó en los años siguientes y que culminó en 1925, cuando la Sala Parés le rindió homenaje. Duró poco: Gimeno falleció en 1927 y la sala barcelonesa se apresuró a recordarlo en una exposición póstuma que, irónicamente, gozó de un éxito de ventas sin precedentes en vida del autor.

Una vida y una obra que se pueden repasar ahora en las dependencias del museo de Girona, que ha coproducido la exposición junto con el Museu de la Mediterrània (Can Quintana) de Torroella de Montgrí, donde se presentó primero con una excelente acogida al ser vista por más de diez mil personas. Con una cifra así, seguro que Gimeno se sentiría feliz.

De la cort a l’obscuritat

Coincidint amb el 200 aniversari de l’inici de la Guerra del Francès, el Museu del Prado presenta des del 15 d’abril fins al 13 de juliol una àmplia exposició sobre Goya que, centrada al voltant dels quadres del 2 i 3 de maig del 1808 a Madrid, recentment restaurats, estudia i presenta la figura de l’artista en un context més ampli. Comissariada per Manuela Mena, Goya en temps de guerra repassa 25 anys de creació artística (1794-1819) a través de 200 obres, entre les quals s’inclouen, a banda de dibuixos, aiguaforts i litografies, 90 pintures, 65 de les quals pertanyen a altres institucions i col·leccions privades. Entre altres novetats, cal destacar 13 peces mai exposades a l’Estat, entre les quals hi ha Manuel García de la Prada i Cap de xai i costelles, així com un parell de quadres recentment atribuïts a Goya (el retrat d’Isidre Máiquez i el de l’ambaixador austríac Kaunitz).

Evolució artística

L’exposició tracta del recorregut vital de Goya des dels darrers anys del Segle de les Llums, quan la seva activitat se centra en el servei al rei Carles IV i a la cort com a primer pintor de cambra, fins a finals de la segona dècada del segle XIX, quan l’artista ha començat ja el gran viatge d’introspecció cap a l’obscuritat de l’esperit humà, l’aïllament i l’exili, tant mental com físic. És el viatge del neoclassicisme cortesà a la modernitat postrevolucionària. I és que en dues dècades Goya va patir la sordesa, les limitacions creatives de l’ambient cortesà, els atacs de la Inquisició, el clarivident contacte amb intel·lectuals de l’època com Jovellanos, la violència i crueltat de la guerra i les seves conseqüències… Però també va viure episodis costumistes i festius com el Carnestoltes o les corrides de toros.

És per això que pel director del Museu del Prado, Miguel Zugaza, la mostra “no és un diari de guerra, sinó el diari d’un artista format a la llum de la raó i del progrés que dóna testimoni de l’absurd i la injustícia”. Segons Mena, “així com Einstein va captar l’univers de les estrelles, Goya va captar l’univers dels éssers humans. Va ser un artista racional: això que estava boig és un mite. Va emprar la bogeria com una metàfora més, però la bogeria no era dins seu, sinó fora”, conclou.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 41. Dissabte, 12 d’abril del 2008

Anàlisi de les pintures de Grosz i Beckmann

Ja podeu trobar a Batxillerat > Història del món contemporani > període d’entreguerres, les dues pintures que heu de comentar. En quant a les pautes per a realitzar el comentari, dins de >Història del món contemporani, podeu clicar a >Lectura d’una obra d’art: pintura i contestar els apartats

– Informació general

– Anàlisi formal

És molt important que llegiu abans l’article “Testigos de una guerra sin causa” per a enriquir la informació referent al context històric que també has de contestar.

Heu de fer un comentari de cada pintura, i desar els dos comentaris a sota de les dues pintures.