Category Archives: Segon ESO

El gòtic.

“Memòria de Catalunya” dedica el capítol al moviment gòtic, que es va iniciar entre els segles XII i XIII i que es va allargar fins al segle XVI. Aquest nou estil arquitectònic va arribar a palaus, castells, esglésies, catedrals, llotges i edificis civils.

El pas del segle XII al XIII el marca la recerca de noves solucions arquitectòniques i decoratives identificades amb l’esplendor política i econòmica baixmedieval. Apareix el gòtic, que ràpidament s’escampa per tota l’Europa occidental i que s’aplica a palaus, castells, esglésies, catedrals, monestirs i edificis civils.

Els nous corrents religiosos també s’apunten al gòtic, com els ordes cistercencs o els mendicants. El císter té a Catalunya tres importants mostres: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

Aquest nou estil va influenciar també els grans edificis catedralicis. A la seu de Tarragona, iniciada l’any 1171, destaquen les voltes d’ogives, els dos pisos de columnes i el llanternó. A la de Lleida, del 1203, es combina el romànic i el gòtic, que és ben present al claustre i al campanar.

El gòtic també es va aplicar als edificis del ordes mendicants: franciscans, dominics, carmelites, trinitaris, agustins i mercedaris. N’és una mostra el claustre de les clarisses de Tortosa.

Pel que fa al gòtic civil, en són una mostra l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el castell palau de Verdú o l’ampliació de les Drassanes i la muralla de Barcelona.

Més endavant es van iniciar grans construccions, com la catedral gòtica de Barcelona, iniciada l’any 1298; l’església i el monestir de monges clarisses de Pedralbes; la seu de Manresa; l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; la catedral, el palau episcopal i les muralles, a Girona; la catedral i el palau episcopal, a Tortosa, i l’església de Castelló d’Empúries, iniciada el 1310.

Durant els darrers anys del segle XIV i al llarg del segle XV es van dur a terme grans construccions urbanes, com el Palau de la Generalitat, iniciat l’any 1416; l’hospital de Santa Maria, a Lleida; el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, o la cartoixa de Montalegre, a Tiana.

L’escultura gòtica està representada per artistes com el mestre Bartomeu de Girona, autor del retaule major de la seu gironina, Jaume Cascalls o Jordi de Déu.

Pel que fa a la pintura, cal destacar Lluís Borrassà, Jaume Ferrer Bassa, els germans Serra, Bernat Martorell, Jaume Huguet o Lluís Dalmau.

Catedrals.

“Memòria de Catalunya” fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d’Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona.

El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d’Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d’aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d’acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l’alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d’Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d’estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l’escalinata i la façana barroques, l’església gòtica d’una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d’alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d’una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d’esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.