MAPES MENTALS i LES PARTS DEL TOT

Els alumnes de 4t d’ESO hem acabat el tema de les revolucions liberals  i per cloure la unitat,  tot repassant-la, hem fet un gran mural per l’aula que és el mapa mental de la revolució francesa.

Per fer-ho hem utilitzat la metodologia d’aprenentage: les parts del tot. Així, cada grup cooperatiu ha realitzat una part del mapa mental i, finalment, hem aplegat el que ha fet cadascú per aconseguir resumir i repassar el tema entre tots.

 

TALLER DE GEOGRAFIA

Alumnes i professors de la Facultat de Geografia de la Universitat de Girona van fer un taller de geografia als alumnes de 3r d’ ESO de la nostra escola.

L’objectiu era que els nostres alumnes coneguessin la part més pràctica pels ciutadans de la geografia: geolocalitzar coordenades, saber interpretar un plànol i reconèixer diferents tipus de paisatges i la seva variació amb el pas dels anys.

Una activitat molt engresacadora pels nostres estudiants.

Gràcies als estudiants i professors de la UdG.

IMG-20170505-WA0002 IMG-20170505-WA0000

@UdGeografia

#Geografia-UdG @Geografia-UdG

 

PLE A AL’AJUNTAMENT DE BLANES

Els alumnes de 3r d’ ESO del Col.legi Santa Maria -Manyanet- de Blanes vam celebrar dimecres 3 de maig una sessió plenària de l’Ajuntament de Blanes.
Els alumnes vam preparar des de l’àrea de Socials una sèrie de propostes des dels àmbits d’ Educació, Joventut, Esports i Civisme.
Van simular ser l ‘equip de govern del consistori blanenc i els regidors de l’oposició. Tot sota l’atenta mirada del veritable alcalde blanenc, Sr. Lupiáñez, que ens va felicitar.
Una grata experiència per conèixer el funcionament de la política local.
Podeu veure les fotografies  en aquest link:
Imatge de previsualització de YouTube
https://youtu.be/ONWC30HwHAk

VOTE FOR WOMEN

MOVIMENT SUFRAGISTA: VOTE FOR WOMEN

HISTÒRIA- ANGLÈS 4t ESO

Des de l’ inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

Per finalitzar els temes treballats aquest segon trimestre, a 4T d’ESO hem preparat un projecte interdisciplinar sobre el moviment sufragista femení.

Per posar-nos en situació i empatitzar amb el tema, vam veure la pel·lícula “Sufragistes” de la directora Sara Gavron de 2015.  Ja érem a punt de començar!

Després de diverses actives utilitzant la paleta de les intel·igències múltiples, vam convertir-nos en autèntiques sufragistes de primers del segle XX i vam fer campanya a favor del dret de vot femení.

Aquí teniu el link a youtube on podreu veure la nostra feina.

 

 

DIE WELLE

Els alumnes de 4t d’ESO hem treballat aquesta darrera setmana el tema del feixisme.

La classe va començar amb una pregunta inicial de partida que ens va fer la nostra professora: què és el que sabem sobre el feixisme? Tots sabíem o havíem sentit a parlar alguna vegada de Hitler, Mussolini i Franco; coneixíem la salutació feixista amb el braç estirat, reconeixíem el símbol de l’esvàstica, coneixíem el terme “nazi”… I va començar una pluja de paraules: racisme, homofòbia, odi, violència…

La nostra professora ens va explicar què és el feixisme i, després de treballar-lo  durant unes quantes classes i com a punt final al tema, ens va preguntar: creieu que actualment pot haver o hi ha feixisme a Europa? Tots vam dir la nostra i no ens posàvem gaire d’acord. Llavors ens va proposar veure una pel·lícula alemanya , Die welle -L’onada- , de l’any 2008 dirigida per Dennis Gansel que ens va agradar molt a tots.

La pel·lícula va sobre un professor en un institut alemany que durant la setmana de projectes ha d ‘ ensenyar què és l’ autocràcia als seus alumnes de batxillerat. D’entrada els seus alumnes no estan gaire interessats en el tema i només volen que la setmana passi ràpid i no tinguin massa feina. El professor els hi pregunta: creieu que el feixisme pot tornar a l’Alemanya actual? Tots els seus alumnes li responen que no, que ja tenen ben apresa la lliçó. Aleshores, el professor els proposa fer un “experiment” i converteix els seus alumnes , sense que ells se n’adonin,  en un grup de feixistes.

Els seus comportaments i actituds van variant al llarg de la setmana: es tornen severs, intransigents, intolerants, violents… Quan el professor es conscient que el projecte se li escapa de les mans intenta aturar-lo i fer reflexionar els seus alumnes de com de manipulables han estat, però per alguns ja és massa tard.

la pel·lícula ens va agradar molt i vam obrir un debat a classe. La conclusió que en vam treure és que, en general, ens deixem manipular i persuadir molt fàcilment per aquells que convertim en els nostres líders. Cal que tinguem criteri propi, esperit crític, capacitat de raonament i capacitat d’empatia.

No us expliquem el final perquè us recomanem que la veieu!

SERGI i JOEL