SWEATSHOP: MODA BARATA DE LA MORT per NORA JUST 4t ESO B

A classe d’Història hem estudiat la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX. Hem après com va aparèixer la societat de classes i un nou tipus de grup social, el proletariat. La Conxita, la nostra professora, ens va explicar com la classe obrera -el proletariat- estava sotmesa a unes dures condicions de vida tant dins com fora de la fàbrica.

A classe es va encetar un debat quan la nostra professora ens va preguntar: “Creieu que aquestes inhumanes condicions de vida i de treball del proletariat continuen vigents en l’actualitat?” Entre nosaltres hi havia divergència d’opinions i la Conxita va proposar-nos veure un reportatge: Sweatshop.

Sweatshop, Deadly Fashion és un reality show que va portar tres fashion bloggers de Noruega a les fàbriques tèxtils de Cambodja on es confecciona molta de la roba que consumim a Europa. Un cop en aquest país del sudest asiàtic, Anniken, Frida i Ludvig, els tres adolescents noruecs protagonistes del reportatge i grans consumidors de roba, viuen la mateixa experiència que qualsevol treballador cambodjà: viuen en una petita casa, dormen a terra, treballen 10 hores diàries i cobren un petit sou.

El seu primer dia, els noruecs van a la petita casa de la cambodjana Sokty que viu a la capital del país, Phnom Penh. Es queden sorpresos d’on i com viuen allà. Una sola habitació, parets brutes i plenes d’insectes, dormen a terra… L’endemà, cansats i adolorits de la mala nit que han passat, van a treballar a la fàbrica. El primer dia de treball a la fàbrica és molt dur pels tres joves noruecs. Seuen 10 hores diàries en un tamboret fent un treball en cadena molt rigorós. Són moltes persones treballant en una habitació amb un únic ventilador al sostre. Fan una breu parada a l’hora de dinar. Seuen a terra i mengen un arròs i una mena d’arengades plenes de mosques. A l’acabar la jornada, cobren 3 $. Els cambodjans treballen 12 hores diàries i els diumenges, 8. Cobren uns 100-130$ mensuals. Amb aquest salari han de pagar el lloguer del seu habitatge, el menjar, les medecines, la roba…

De compres, els noruecs visiten una botiga Mango. És impossible que els treballadors del país comprin res; així que visiten un mercat local on per 3$ poden comprar unes 4 peces de roba. La noia cambodjana, la Sokty necessitaria estalviar quasibé un any per poder comprar-se a Mango la roba que ella cus a la fàbrica en una hora. En Ludvig creu que una persona hauria de poder comprar-se amb el seu sou allò que ha fet amb les seves mans.

Amb el sou total de 9$ que han cobrat els tres joves noruecs, es proposen comprar aliments per cuinar el dinar. Entren en un supermercat i els resulta impossible comprar res. Cal que vagin als mercats locals a comprar menjar, on no hi ha cap mesura higiènica ni salubre. A casa meva comprem al supermercat una vegada a la setmana i ja ens gastem 100€; només per una setmana!

Els tres joves noruecs parlen amb treballadors tèxtils cambodjans. Els cambodjans els expliquen que reclamen un sou “digne”  de 160$ mensuals. Els manifestants reivindiquen els seus drets i millores salarials amb mitjans pacífics, però són colpejats violentament per la policia.

Empreses com H&M, GAP, Levi Strauss & Co, Adidas i  Target tenen la seva producció a Cambodja. Els governs permeten aquests abusos. I nosaltres?

El reportatge m’ha fet pensar molt i valorar el que jo tinc. Reportatges com aquest són realment necessaris perquè la gent moltes vegades no actua perquè no sap que això passa o existeix aquest problema.

Nosaltres no escollim on naixem. Allà hi viu gent bona i dolenta, com a tots els llocs. Una noia cambodjana explica com la seva mare va morir de gana i que ella va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar; no hi ha temps per plorar tot i que la vida sigui un infern.

Crec que som molt egoistes; plorem perquè tenim dos exàmens el mateix dia quan hi ha gent que mataria per poder estudiar i no poden. No es lamenten, aixequen el cap i segueixen endavant.

Crec que són un exemple de superació a seguir. Però això ha d’acabar; no podem deixar que la gent segueixi així per culpa que volem “aquella jaqueta” tot sabent el que comporta.

Es mereixen un sou digne, amb bones condicions laborals.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Deixa un comentari