Mostra tots els articles de CONXITA

TALLER DE GEOGRAFIA

Alumnes i professors de la Facultat de Geografia de la Universitat de Girona van fer un taller de geografia als alumnes de 3r d’ ESO de la nostra escola.

L’objectiu era que els nostres alumnes coneguessin la part més pràctica pels ciutadans de la geografia: geolocalitzar coordenades, saber interpretar un plànol i reconèixer diferents tipus de paisatges i la seva variació amb el pas dels anys.

Una activitat molt engresacadora pels nostres estudiants.

Gràcies als estudiants i professors de la UdG.

IMG-20170505-WA0002 IMG-20170505-WA0000

@UdGeografia

#Geografia-UdG @Geografia-UdG

 

2

PLE A AL’AJUNTAMENT DE BLANES

Els alumnes de 3r d’ ESO del Col.legi Santa Maria -Manyanet- de Blanes vam celebrar dimecres 3 de maig una sessió plenària de l’Ajuntament de Blanes.
Els alumnes vam preparar des de l’àrea de Socials una sèrie de propostes des dels àmbits d’ Educació, Joventut, Esports i Civisme.
Van simular ser l ‘equip de govern del consistori blanenc i els regidors de l’oposició. Tot sota l’atenta mirada del veritable alcalde blanenc, Sr. Lupiáñez, que ens va felicitar.
Una grata experiència per conèixer el funcionament de la política local.
Podeu veure les fotografies  en aquest link:
Imatge de previsualització de YouTube
https://youtu.be/ONWC30HwHAk
derecho-de-la-mujer-al-voto

VOTE FOR WOMEN

MOVIMENT SUFRAGISTA: VOTE FOR WOMEN

HISTÒRIA- ANGLÈS 4t ESO

Des de l’ inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures per prevenir-los.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.

A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar fent el darrer diumenge de febrer.

Per finalitzar els temes treballats aquest segon trimestre, a 4T d’ESO hem preparat un projecte interdisciplinar sobre el moviment sufragista femení.

Per posar-nos en situació i empatitzar amb el tema, vam veure la pel·lícula “Sufragistes” de la directora Sara Gavron de 2015.  Ja érem a punt de començar!

Després de diverses actives utilitzant la paleta de les intel·igències múltiples, vam convertir-nos en autèntiques sufragistes de primers del segle XX i vam fer campanya a favor del dret de vot femení.

Aquí teniu el link a youtube on podreu veure la nostra feina.

 

 

La-ola-1

DIE WELLE

Els alumnes de 4t d’ESO hem treballat aquesta darrera setmana el tema del feixisme.

La classe va començar amb una pregunta inicial de partida que ens va fer la nostra professora: què és el que sabem sobre el feixisme? Tots sabíem o havíem sentit a parlar alguna vegada de Hitler, Mussolini i Franco; coneixíem la salutació feixista amb el braç estirat, reconeixíem el símbol de l’esvàstica, coneixíem el terme “nazi”… I va començar una pluja de paraules: racisme, homofòbia, odi, violència…

La nostra professora ens va explicar què és el feixisme i, després de treballar-lo  durant unes quantes classes i com a punt final al tema, ens va preguntar: creieu que actualment pot haver o hi ha feixisme a Europa? Tots vam dir la nostra i no ens posàvem gaire d’acord. Llavors ens va proposar veure una pel·lícula alemanya , Die welle -L’onada- , de l’any 2008 dirigida per Dennis Gansel que ens va agradar molt a tots.

La pel·lícula va sobre un professor en un institut alemany que durant la setmana de projectes ha d ‘ ensenyar què és l’ autocràcia als seus alumnes de batxillerat. D’entrada els seus alumnes no estan gaire interessats en el tema i només volen que la setmana passi ràpid i no tinguin massa feina. El professor els hi pregunta: creieu que el feixisme pot tornar a l’Alemanya actual? Tots els seus alumnes li responen que no, que ja tenen ben apresa la lliçó. Aleshores, el professor els proposa fer un “experiment” i converteix els seus alumnes , sense que ells se n’adonin,  en un grup de feixistes.

Els seus comportaments i actituds van variant al llarg de la setmana: es tornen severs, intransigents, intolerants, violents… Quan el professor es conscient que el projecte se li escapa de les mans intenta aturar-lo i fer reflexionar els seus alumnes de com de manipulables han estat, però per alguns ja és massa tard.

la pel·lícula ens va agradar molt i vam obrir un debat a classe. La conclusió que en vam treure és que, en general, ens deixem manipular i persuadir molt fàcilment per aquells que convertim en els nostres líders. Cal que tinguem criteri propi, esperit crític, capacitat de raonament i capacitat d’empatia.

No us expliquem el final perquè us recomanem que la veieu!

SERGI i JOEL

 

20170310_142106

FEM UN EIX CRONOLÒGIC

Enguany, a l’àrea de Ciències Socials, estem introduint un seguit de noves activitats cooperatives per promoure l’aprenentatge i motivació dels nostres alumnes.

Ara que hem acabat l’ apartat de Geografia del currículum, abans d’encetar l’apartat d’ Història Moderna , amb els alumnes de 3r d ‘ESO hem dut a terme una d’aquestes metodolgies actives: les parts del tot.

Hem dividit els períodes de la Prehistòria i de la Història entre els nou grups cooperatius de l’aula. Cada grup ha hagut de fer una recerca d’informació sobre el període que li ha tocat i confeccionar un apartat del fris cronològic. Finalment, hem integrat tots els períodes compartint el que cada grup ha après , i, confeccionant plegats un gran eix cronològic que hem penjat a l’aula i que ens servirà per recordar les etapes generals de la humanitat.

20170310_142025

FELIZ NAVIDAD

BON NADAL!

feliz-navidad

 

A classe d’Història a 4t d’ ESO, en acabar el tema de la Primera Guerra Mundial, la nostra professora Conxita ens ha passat la pel·lícula: Feliz navidad.

La pel·lícula tracta sobre la Primera Guerra Mundial. Hi havia dos bàndols: el dels alemanys i el dels francesos i escocesos que eren aliats. Els dos bàndols són a les seves trinxeres (a França). La Nit de Nadal de 1914 es produeix un alto al foc  i els soldats dels dos bàndols confraternitzen. Quan es produeix aquest fet tots els soldats (alemanys, francesos i escocesos) surten de les trinxeres, parlen, comparteixen el menjar i la beguda, intercanvien fotografies… Per aquest motiu, quan els comandaments d’ambdós bàndols se n’assabenten, els castiguen a tots.

Són dues les seqüències de la pel·lícula que més m’han impressionat. La primera és quan l’oficial alemany avisa els francesos i escocesos de l’atac de l’artilleria alemanya i els dona refugi a la seva trinxera. Crec que això simbolitza la relació que havien fet durant la Nit de Nadal i també perquè és un gest molt humà per part dels alemanys, tot i estar en guerra.

La segona seqüència que m’ha marcat és el partit de futbol que juguen fora de les trinxeres alemanys contra francesos i escocesos; ho he trobat molt surrealista, però alhora molt humà.

Crec que el veritable tema de la pel·lícula és que fins i tot en una guerra es pot crear un  vincle d’amistat entre ciutadans de països enemics i que en una guerra no hi ha soldats “bons “ o  “dolents”.

La pel·lícula m’ha agradat molt i m’ha ajudat a entendre el patiment, dolor i tristesa que provoca una guerra; guerra que provoquen els governs, però que la viuen soldats anònims innocents.

MARIA SANCHA 4t ESO A

 

 

LA HISTÒRIA DE BEN A PROP

20170302_131339

Els alumnes de 3r i 4t d ‘ESO del nostre centre han rebut la visita dels Manaies de Blanes que els han fet una classe pràctica d’ Història.

Els han ensenyat com era l’exèrcit romà: vestimenta, armes, tàctiques.

Prèviament, a classe d’història, ambdós cursos van preparar amb la seva professora la visita i van realitzar un seguit d’activitats per conèixer els aspectes més importants de l’exèrcit romà: reclutament, organització de les tropes, formació d’un campament, armes més utilitzades, funcions de l’exèrcit (construcció vies, romanització…), maquinària bèl·lica, tàctiques, etc.

Alhora, els alumnes de la matèria optativa de 4t d’ ESO de Lingua Latina van preparar el tema a classe i van treballar tot el vocabulari referit a l’exèrcit en llatí: exercitus Romanus, milites Romani, castra, gladio, testudo…

MILES ET EXERCITUS ROMANUS

Professors i alumnes volem agrair als Manaies de Blanes la seva dedicació i el seu temps per acostar-nos de ben a prop la història. Moltes gràcies.

Aquest és el link on podreu trobar les fotografies de la visita:

 

moda-2

SWEATSHOP: MODA BARATA DE LA MORT per NORA JUST 4t ESO B

A classe d’Història hem estudiat la Revolució Industrial dels segles XVIII i XIX. Hem après com va aparèixer la societat de classes i un nou tipus de grup social, el proletariat. La Conxita, la nostra professora, ens va explicar com la classe obrera -el proletariat- estava sotmesa a unes dures condicions de vida tant dins com fora de la fàbrica.

A classe es va encetar un debat quan la nostra professora ens va preguntar: “Creieu que aquestes inhumanes condicions de vida i de treball del proletariat continuen vigents en l’actualitat?” Entre nosaltres hi havia divergència d’opinions i la Conxita va proposar-nos veure un reportatge: Sweatshop.

Sweatshop, Deadly Fashion és un reality show que va portar tres fashion bloggers de Noruega a les fàbriques tèxtils de Cambodja on es confecciona molta de la roba que consumim a Europa. Un cop en aquest país del sudest asiàtic, Anniken, Frida i Ludvig, els tres adolescents noruecs protagonistes del reportatge i grans consumidors de roba, viuen la mateixa experiència que qualsevol treballador cambodjà: viuen en una petita casa, dormen a terra, treballen 10 hores diàries i cobren un petit sou.

El seu primer dia, els noruecs van a la petita casa de la cambodjana Sokty que viu a la capital del país, Phnom Penh. Es queden sorpresos d’on i com viuen allà. Una sola habitació, parets brutes i plenes d’insectes, dormen a terra… L’endemà, cansats i adolorits de la mala nit que han passat, van a treballar a la fàbrica. El primer dia de treball a la fàbrica és molt dur pels tres joves noruecs. Seuen 10 hores diàries en un tamboret fent un treball en cadena molt rigorós. Són moltes persones treballant en una habitació amb un únic ventilador al sostre. Fan una breu parada a l’hora de dinar. Seuen a terra i mengen un arròs i una mena d’arengades plenes de mosques. A l’acabar la jornada, cobren 3 $. Els cambodjans treballen 12 hores diàries i els diumenges, 8. Cobren uns 100-130$ mensuals. Amb aquest salari han de pagar el lloguer del seu habitatge, el menjar, les medecines, la roba…

De compres, els noruecs visiten una botiga Mango. És impossible que els treballadors del país comprin res; així que visiten un mercat local on per 3$ poden comprar unes 4 peces de roba. La noia cambodjana, la Sokty necessitaria estalviar quasibé un any per poder comprar-se a Mango la roba que ella cus a la fàbrica en una hora. En Ludvig creu que una persona hauria de poder comprar-se amb el seu sou allò que ha fet amb les seves mans.

Amb el sou total de 9$ que han cobrat els tres joves noruecs, es proposen comprar aliments per cuinar el dinar. Entren en un supermercat i els resulta impossible comprar res. Cal que vagin als mercats locals a comprar menjar, on no hi ha cap mesura higiènica ni salubre. A casa meva comprem al supermercat una vegada a la setmana i ja ens gastem 100€; només per una setmana!

Els tres joves noruecs parlen amb treballadors tèxtils cambodjans. Els cambodjans els expliquen que reclamen un sou “digne”  de 160$ mensuals. Els manifestants reivindiquen els seus drets i millores salarials amb mitjans pacífics, però són colpejats violentament per la policia.

Empreses com H&M, GAP, Levi Strauss & Co, Adidas i  Target tenen la seva producció a Cambodja. Els governs permeten aquests abusos. I nosaltres?

El reportatge m’ha fet pensar molt i valorar el que jo tinc. Reportatges com aquest són realment necessaris perquè la gent moltes vegades no actua perquè no sap que això passa o existeix aquest problema.

Nosaltres no escollim on naixem. Allà hi viu gent bona i dolenta, com a tots els llocs. Una noia cambodjana explica com la seva mare va morir de gana i que ella va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar; no hi ha temps per plorar tot i que la vida sigui un infern.

Crec que som molt egoistes; plorem perquè tenim dos exàmens el mateix dia quan hi ha gent que mataria per poder estudiar i no poden. No es lamenten, aixequen el cap i segueixen endavant.

Crec que són un exemple de superació a seguir. Però això ha d’acabar; no podem deixar que la gent segueixi així per culpa que volem “aquella jaqueta” tot sabent el que comporta.

Es mereixen un sou digne, amb bones condicions laborals.

Imatge de previsualització de YouTube

 

img-20161216-wa0006

“Give me a museum and I’ll fill it” (Pablo Picasso)

Els alumnes de 4t d’ESO han dut a terme un Projecte educatiu interdisciplinar.

Les àrees implicades han estat Història, Anglès,  Català, Plàstica, Tecnologia, Religió i  Informàtica.

El treball ha partit d’uns fils conductors:

Com relacionar una pintura amb l’estil artístic i l’època històrica a la que pertany?

De quina manera es reconeixen les diferents tècniques de la pintura?

Quins són els pintors més representatius de cada època i estil artístic?

Quina és la utilitat/funció d’una pinacoteca?

Com s’organitza una pinacoteca?

Quin pot ser el vocabulari bàsic d’aquest art en anglès?

A partir d’unes activitats prelimars, seguides d’una investigació guiada, els alumnes van arribar al producte final: la seva pròpia interpretació personal d’una famosa pintura de la història de l’art.

En el següent vídeo podreu veure’n el resultat final: