http://www.youtube.com/watch?v=eq0kSSJD1r8

http://www.youtube.com/watch?v=-yDC0kJvj3M

Fragment de la pel·lícula Operación Ogro (1979), recreació de l’atemptat de l’organització terrorista ETA contra l’almirall Carrero Blanco, president del govern.

http://www.youtube.com/watch?v=TbafSmvGnWc

Al juny de 1973 va ser nomenat president del govern, cosa que feia pensar que es convertiria en l’home fort de l’Estat a la mort del dictador, però la seva mort el 20 de desembre de 1973, en un atemptat perpetrat per ETA a Madrid, va avortar aquestes expectatives.

Els terroristes es van desplaçar fins a Madrid i van llogar un semisoterrani en el número 104 del carrer Claudio Coello. A partir d’allí van fer un túnel fins al centre de la calçada on van posar prop de 100 quilograms de goma-2 que van fer fer explotar al pas del cotxe de Carrero Blanco. Quinze minuts abans de l’inici del judici contra deu membres del llavors sindicat clandestí CCOO, conegut com “Procés 1001″, una espectacular explosió va acabar amb la vida del president del govern, Luis Carrero Blanco. L’explosió va ser tan violenta que el cotxe va volar per l’aire i va caure en el terrat d’un edifici annex a l’església en la qual Carrero Blanco havia assistit a missa moments abans. L’objectiu era intensificar les divisions existents en el si del règim, com indicava el comunicat en el qual ETA assumia l’autoria de l’atemptat.

En la següent declaració un dels militants del comando Txikía responia a la pregunta de per quina raó s’havia assassinat a Carrero:

« <> »

La complexitat de l’atemptat ha fet sospitar que tal vegada altres entitats, com ara la CIA van estar-hi implicades. És intrigant constatar que l’únic etarra que va veure la cara a l'”home de la gavardina blanca” que va lliurar els horaris i rutes de Carrero Blanco en l’Hotel Mindanao de Madrid va morir a les mans del BVE el 1978. Un any després ETA va fer circular un llibre, anomenat Operación Ogro de l’escriptora anarquista Eva Forest, en el qual explicava la preparació i execució de l’atemptat. No obstant això, encara que parts del llibre reflectissin veraçment els fets, unes altres semblen escrites per a confondre les investigacions policials de l’època, per la qual cosa no es considera una font absolutament fidedigna. En l’any 1979 es va filmar una pel·lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol, dirigida per Gillo Pontecorvo.

Fragment de l’article Luís Carrero Blanco de Vikipèdia