El Sistema Solar

http://www.elcielodelmes.com/el_cielo_del_mes_encurso.php

Un nou motor de cerca de anomenat Wolfram|Alpha ha estat posat en marxa.

A diferència dels motors de cerca convencionals, la resposta es basa directament en les preguntes proporcionades pels usuaris.

Això té especial importància per als astrònoms i estudiants, com el dedicat a la secció d’astronomia.

Els gràfics es poden realitzar per a qualsevol data i el lloc.

Això té implicacions importants per a la planificació d’esdeveniments com observacions d’estels, planetes i altres objectes astronòmics

Wolfram|Alfa produeix ràpidament informació de la data i un lloc específic, que fins i tot pot ser guardat com un arxiu PDF de forma convenient. Les dades cal introduir-les en anglès (diccionari) la situació bcn assumeix com la ciutat de Barcelona, cas contrari hi ha7  a tot el món.

Segons el lloc oficial:

“Wolfram|Alpha pretén apropar el coneixement a nivell d’experts per a la quantitat més àmplia possible de persones que abasta totes les professions i els nivells d’educació. La nostra meta és acceptar completament l’entrada de forma lliure, i per servir com un coneixement potent motor que genera resultats i els presenta amb la màxima claredat “.

Wolfram|Alfa bé pot ser un recurs útil per als astrònoms professionals, aficionats  o aprenents com nosaltres.

Aquesta notícia és una traducció de :

http://www.astronomy2009.org/news/updates/291/

Bloc de treball de física Solar:

http://solarastronomy2009.org/

La XTEC ha engegat aquest recull de treballs:

Projectes i activitats de centres per a la celebració de l’Any de l’astronomia.

Des de fa uns quants dies que sortim enllaçats.

Visiteu el recull amb multitud de projectes de centres de Catalunya:

http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia_centres/index.htm

Gràcies blocaires Grassolencs:

http://blocs.xtec.cat/ceipgrasisoler

http://astronaugis.es.tl/Home.htm

Animació flash interactiva de la NASA que ens explica coses molt interessants sobre el Sol.

Si anem volant al sol amb un avió comercial, quina edat tindrem quan arribem?

I quan tornem?

Pàgina de la NASA en castellà:

http://stargazers.gsfc.nasa.gov/pdf/products/books/Sun_booklet_Spanish.htm

A finals d’aquest mes, es trobarà a 61 milions de quilòmetres de distància. El cometa verd, amb dues cues, està desplegant un bell espectacle per als telescopis petits i després podrà ser observat a simple vista.

L’astrònom aficionat Jack Newton envia aquesta fotografia des del seu observatori, situat en el seu pati del darrere, a Arizona.

El 1996, un nen de 7 anys, a Xina, es va inclinar sobre l’ocular d’un petit telescopi i va veure una una cosa que canviaria la seva vida: un cometa d’extravagant bellesa, brillant i inflat, amb una activa cua. AL principi va pensar que ell mateix ho havia descobert, però no, es va assabentar que dos homes anomenats “Hale” i “Bopp” li havien guanyat. Dominant la seva decepció, el jove Quanzhi Ye va prendre la decisió de trobar el seu propi estel algun dia.

I un dia ho va trobar. Avancem el temps a una tarda d’estiu, al juliol de 2007. Ye, ara de 19 anys i estudiant de meteorologia en la Universitat Sun Yat-sen, de Xina, es va inclinar sobre el seu escriptori per a mirar un camp d’estrelles en blanc i negre. La fotografia va ser presa algunes nits abans per l’astrònom taiwanés Chi Sheng Lin, qui es trobava “patrullant el cel” en l’Observatori Lulin. El dit de Ye es movia de punta a punta i es va detenir. Una de les estrelles no era una estrella, era un cometa i, aquesta vegada, Ye ho va veure primer.

 24 de febrer: El màxim acostament!

 En aquest especial matí, Lulin estarà a només uns pocs graus de Saturn, en la constel·lació de Leo. Saturn es pot observar a simple vista i el mateix podria succeir amb Lulin. Si això no et treu del llit, res ho farà.

MAPA DEL CEL

	Situació del fotògraf	Imatges	Comentaris
	Jack Newton, Arizona Sky Village Portal Feb. 18, 2009	#1	Cometa Lulin està creixent més gran i no cap en el meu camp de visió.
	Joe Gafford, Deer Trail, Colorado, USA Feb. 17, 2009	#1	Cada imatge és de dues exposicions de 5 minuts.
	Karzaman Ahmad, Langkawi National Observatory, Malaysia Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Cometa Lulin passant per una galàxia espiral, el 17 de febrer de 2009.  La segona imatge mostra un avió que transita pel cometa
	W. Borghini, M.Rivera, G. Cornara, L. Torlai, B66 Casasco Observatory Italy Feb. 17, 2009	#1, #2, more	Lulin en moviment a través del que sembla ser una gran quantitat de deixalles espacials.
	Gregg Ruppel, Ellisville, MO Feb. 16, 2009	#1, #2, more	La brillantor i moviment més ràpid a través del cel. La “anti-cua” sembla una mica més brillant que la d’ions de la cua i té un to clarament vermellós
	Alex Roca, Hortoneda, Lleida, Feb. 17, 2009	#1	Lulin ha millorat molt, l’amplificació telescòpica ja no és necessària per fotografiar-lo.

Origen de la notícia:

http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2009/04feb_greencomet.htm

http://spaceweather.com/comets/gallery_lulin_page8.htm

Solstici a la tomba megalítica de Newgrange

El solstici de demà assenyala el punt més al sud al que arriba el Sol en el seu desplaçament anual pel cel de la Terra així com l’inici de l’hivern astronòmic a l’hemisferi nord (i de l’estiu a l’hemisferi sud). Per a commemorar el solstici d’hivern septentrional i l’Any Internacional de l’Astronomia 2009, pots contemplar una emissió en directe pel web de la sortida del Sol del solstici des de la tomba megalítica de Newgrange, al Comtat de Meath, a Irlanda. La tomba de Newgrange data de fa 5.000 anys, molt més antiga que el conjunt megalític de Stonehenge, però que també té acurats alineaments amb el Sol del solstici. A aquesta imatge captada des de la cambra interior del cúmul funerari, els primers raigs de la sortida del Sol del solstici passen a través d’un passadís construït per sobre de l’entrada de tal manera que penetren dins d’un túnel de 18 metres de llarg il·luminant el terra situat al peu d’una pedra decorada. De fet aquesta pedra podria haver estat il·luminada directament pel Sol del solstici fa 5.000 anys. El llarg temps d’exposició de la fotografia també permet captar aquesta figura en un moviment fantasmal degut al desplaçament de la llum solar. Per a observar la retransmissió a través del web utilitza l’enllaç situat a sota d’aquest text. La retransmissió en directe està prevista per a les 08:30 h Temps Universal Coordinat (a les 09:30 h als territoris de parla catalana) demà diumenge dia 21.

Retransmissió pel web de la sortida de Sol del solstici des de Newgrange

Crèdits: Fotografia per Cyril Byrne – cortesia de The Irish Times
Versió original en anglès

Versió APOD en català

Penjo la primera foto de la lluna plena del 12 de desembre de 2008:

Envieu les vostres fotos a:

francesc.redondo-arroba-gmail.com

Podeu afegir comentaris i ben aviat les podreu veure en el Bloc de l’escola.

La lluna plena del 12 de desembre és la major i més brillant lluna plena de l’any.

A dalt: El 2004, l’astrònom aficionat grec Anthony Ayiomamitis va fotografiar un apogeu Lluna i un perigeu de Lluna, per mostrar la diferència.

Bé, la Lluna és 14% més gran, però es pot veure realment la diferència? És difícil!!!

El millor moment per mirar és quan la Lluna està prop de l’horitzó. Que és quan la il·lusió es barreja amb la realitat per produir una vista veritablement impressionant.

OBSERVACIÓ: Entre 17:00 i les 19:00  del 12 de desembre.

Origen de la notícia:

Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA

Al final del dia, quan l’horitzó s’està convertint en vermell i el zenit és de color blau cobalt, surt fora de casa i mira al sud-oest.  Veuràs Venus i Júpiter enganxant-se a través de la penombra. Venus és absolutament brillant i Júpiter és quasi tan brillant com Venus.

El dia 1 de desembre és la millor nit de totes. La Lluna creixent formarà un triangle isòsceles amb Venus i Júpiter com vèrtexs oposats.

Paisatge celeste xilè ( els astres més brillants són Venus i Júpiter)

Crèdits i Copyright: Yuri Beletsky (e-mail) (ESO)

Els tres objectes més brillants en el cel de la nit es van a reunir estretament junts.

El triangle celeste serà visible des de tot arreu del món, fins i tot a les grans ciutats.

La gent a Barcelona o Vilafranca poden veure tan clarament com els astrònoms de muntanyes remotes. Només els núvols i la meteorologia poden espatllar l’espectacle.

Recorre la Lluna amb la vista. Veuràs una fantasmagòrica imatge de la Lluna plena dintre de les banyes brillants de la mitja lluna. S’anomena “lluentor de la Terra” o, algunes vegades, “resplendor de da Vinci” perquè Leonardo da Vinci va ser la primera persona en explicar-ho: la llum del Sol reflexa contra la Terra i arriba de rebot a la Lluna, projectant així una lluentor al llarg del fosc terreny lunar. Per si mateixa, una mitja lluna amb lluentor de la Terra és una de les vistes més encantadores que es poden apreciar en el cel. Afegeix a Venus i a Júpiter i? bé? és hora de deixar de llegir i anar a marcar el teu calendari:

Capvespre del 1 de desembre: L’espectacle celeste de l’any!

Traducció de “SCIENCE@NASA”:

http://science.nasa.gov/headlines/y2008/24nov_skyshow.htm

Autor: Dr Tony Phillips | Crèdit: Ciència @ NASA