El Sistema Solar

Una col·lecció de fitxes sobre el Sistema Solar molt completa i útil per a treballar el tema a l’aula:

http://www.scribd.com/doc/26103137/Sistema-Solar-Tema-5

Comentari de l’autor del vídeo a YouTube

Hi ha diversos vídeos que circulen mostrant una comparació de les estrelles més grans. M’agrada aquest tipus de coses, i jo volia provar el mateix. Probablement, perquè jo també vaig veure “Cosmos” de Carl Sagan quan era un nen. En realitat, la meva aportació a YouTube. Espero que t’agradi …

Si  vols experimentar la pluja de meteors d’una manera diferent, per què no tractar d’escoltar les estrelles fugaces en viu per Internet.

 Spaceweather.com està oferint una transmissió en viu a una estació de radar militar a Texas que poden recollir els ecos de meteors ionitzants a l’atmosfera superior per sobre de la instal.lació.

El que se sent està descrit com un misteriós ping, pots escoltar un clip d’àudio de la mostra aquí (triga uns segons a carregar). Val la pena escoltar aquesta nit, perquè les taxes de meteors serà de més de 30 estels fugaços per hora.

I si s’ennuvola, només has d’entrar a la localització del radar i gaudir de l’espectacle des de la comoditat de la llar.

geminidecho

Via: The Night Sky Guy

40 aniversari de l”arribada de l’home a la lluna

El telescopi espacial Spitzer de la NASA va descobrir un nou anell de Saturn de mida considerable que comença a uns sis milions de quilòmetres d’aquest i que s’estén per altres 12 milions de quilòmetres, amb un gruix gens menyspreable d’uns 2,5 milions de quilòmetres. Farien falta uns mil milions de Terres per omplir-ho.

Si el poguéssim veure, tindria l’ample de dues Llunes, una a cada costat de Saturn.

Si aquest anell, malgrat la seva mida, no ha estat detectat abans és perquè les partícules que el componen es troben molt disperses ,segons els científics que l’han descobert podries estar enmig de l’anell sense adonar-te’n d’això, i perquè a penes reflecteixen la llum visible, encara que en l’infraroig l’Spitzer no ha tingut problemes per veure-ho donada la seva temperatura d’uns 80 kelvin (uns 193 graus centígrads sota zero).

NASA Space Telescope Discovers Largest Ring Around Saturn.

Via Microsiervos

Imatges: NASA/JPL-Caltech/Keck

6 anys de Saturn

6 anys de Saturn

© Alan Friedman

Avui el planeta Terra creua el pla dels anells de Saturn. Des de la perspectiva dels astrònoms terrestres, els anells de Saturn es veuran de perfil. El problema és que ara Saturn està molt aprop del Sol al cel, i es veu baix a l’horitzó després de l’ocàs, de manera que serà difícil obtenir imatges de qualitat amb telescopi. Tot i això, la composició que publiquem d’imatges de Saturn captades entre els anys 2004 i 2009 (en ordre cronològic ascendent des de l’extrem inferior dret) il·lustra el canvi en la inclinació dels anells durant els darrers sis anys, i inclou una imatge on els anells es veuen gairebé de perfil, elaborada amb fotografies captades a principi d’enguany. Mentre que el pol sud de Saturn és clarament visible a la seqüència, particularment a l’extrem inferior dret, en els anys vinents restarà ocult a la nostra vista. El pol nord, pel contrari, serà cada vegada més visible, juntament amb els anells en inclinació, quan el planeta emergeixi la propera tardor al cel previ a l’albada.

Orígen de la notícia: APOD en català

Crèdits i Copyright: Alan Friedman

Les Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa al seu pas. S’anomenen Perseides en referència al seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel), que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea.

Aquest cometa descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa la seva cua. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); degut a aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.

La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n’observen més és entre els dies 8 i 14 d’agost, assolint un màxim d’activitat al voltant del 12 d’agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora, segons l’any ^{[1] [2]}. La intensitat d’aquesta pluja de meteors i l’època de l’any en què es produeix fan de les Perseides una de les pluges d’estels més populars i fàcils de gaudir.

Les Perseides s’anomenen també “llàgrimes de sant Llorenç” per la proximitat de la festa de Sant Llorenç al màxim de la pluja. Com que les Perseides apareixien la nit que se’l recordava, es van associar amb les llàgrimes que va plorar el sant en ser cremat en una graella.

Fonts:

Viquipèdia Perseides

Tag perseid on Flickr

Combinació d’imatges i música dedicades a l’Any Internacional de l’Astronomia 2009, creades per “La Aldea Irreductible” (Javi Peláez).

La selecció s’ha fet seguint criteris de bellesa, curiositat, història i sota Llicència Creative Commons.

Foto: Public Domain
Nasa, Jaxa, Esa

Music: Creative Commons
Tryad (Beauty & Lovely)

La conspiració lunar quina estafa!

Encara que són molts els enganys que circulen, especialment per Internet, són també cada vegada més aquells que  intenten esfondrar-los.

En aquest llibre, l’autor intenta - i aconsegueix - desmuntar i tirar per terra l’engany o la creença que l’ésser humà mai va arribar a la Lluna.

Eugenio Fernández Aguilar , La conspiración lunar ¡vaya timo!

176 pàgines
ISBN: 978-84-92422-14-2
15,00 euros

A la venda el 13 de juliol

Pàgina de la col·lecció (amb altres fraus històrics):

http://www.laetoli.net/col_timo.htm

Les efemérides més interessants d’aquest mes seran:

Mercuri anirà perdent altura segons vagi avançant el mes, passant, de veure’s abans de les albes a veure’s abans dels vespres en la segona quinzena. Serà molt difícil la seva observació donada la seva proximitat al Sol.

Venus anirà guanyant altura i s’observarà abans de les albes, arribant-se a poder observar gairebé tres hores i mitjana abans de l’alba al final del mes.

Mart anirà guanyant altura i s’observarà abans de les albes, arribant-se a poder observar gairebé quatre hores abans de l’alba al final del mes.

Júpiter dominarà els cels, podent-se observar practicament durant gairebé tota la nit. S’aproxima al seu moment d’oposició, que serà a l’agost.

Saturn solament es podrà observar tres hores després del vespre, escurçant el seu temps d’observació segons vagi avançant el mes.

Origen de la notícia:

http://www.elcielodelmes.com/el_cielo_del_mes_encurso.php