Faula.

Fa uns anys hi va haver-hi un escarabat que vivia al bosc.Era de color negre,tenia els ulls grisos i vivia en un petit forat amb la seva família i era molt pesat.
Un dia, mentrestant passejava pel bosc,va sentir veus que deien que hi havia una serp que anava de casa en casa demanant caritat(alguna cosa de menjar),però llavors entrava dins de la casa i es menjava a tots els animals que hi havia dins.
En escoltar això,el petit escarabat es va pensar que era una petita broma i ho va ignorar.Al cap d’uns dies una serp va entrar dins de la casa de l’escarabat.Aquesta serp era groga,tenia taques marrons,era força llarga i molt dolenta.A l’ entrar a la casa va veure a l’escarabat i li va dir:
-Bon dia,senyor escarabat!Li volia preguntar una cosa:que hem podria donar alguna cosa de menjar?
-Clar que sí!-va dir en petit animal.
Aleshores l’escarabat va endinsar-se dins d’un forat per agafar un tros de fruita.Aprofitant que l’ escarabat havia marxat la serp es va menjar els pares de l’escarabat i va fugir.Quan l’escarabat va pujar no va trobar a la serp ni als seus pares.
“No te’n pots fiar dels desconeguts”

LA GUINEU I LAPERDIU

En un país molt llunyà hi vivia una guineu que passava molta gana.Era petita , dèbil i astuta.
Sabia que hi havia una granja de perdius grasses i com que no hi podia entrar una perdiu molt grassa se’n reia i se’n burlava de darrere la tanca .Un dia va veure que el granger entrava i que es deixava la porta oberta. Al veure que la porta estava mig oberta, va entrar-hi tan ràpid com un llampec.A l’ entrar totes les perdius van començar a cridar al veure-la.Va decidir agafar la perdiu que se’n burlava i se la va cruspir però per mala sort perla guineu el granger la va veure.
Va agafa l’ escopeta sense fer soroll i li va dispara un tret per espantar-la.
El granger va obrir la porta i la guineu va surti cames ajudeu-me perquè amb el tret li va cremar la cua.
No la va torna a veure mai mes.

És millor ser considerat que cregut.

GUIFRÉ

EL GAT I EL GOS

Fa molts anys en un poble anomenat Ponts un gos de color negre li agradava molt empaitar els gats. Un dia el propietari del gos va marxar de casa i va lligar el gos d’un arbre. Va descuidar-se deslligar el gos perquè vigiles. Per la nit encara no havia vingut, el gos va veure un home amb un llanterna, aquell no era el seu propietari sinó un lladre. Aquell lladre portava un bossa amb un gat a dins que havia robat dels veïns. Aquell gat va trencar la bossa i va passar vora el gos. El gos amb tantes ganes de empaitar-lo va trencar la corda i el gat va correr rapid i va pujar dalt de l’arbre. El gos va veure que el lladre volia escapar-se. El gos en lloc de de perseguir el gat va perseguir el lladre. Al cap d’una stona el gos va atrapar el lladre, el propietari del gos va venir a casa i va veure el lladre i va trucar la policia. El gos i el gat es van fer amics i van acabar sent amics els dos *FI*

-ELS AMICS S’AJUDEN-

L’elefant i el ratoli .Faula

Fa molts I molts anys al desert hi vivia un elefant. Vivia allà perquè s’havia perdut .Tenia la trompa llarga, els ulls de color gris, les orelles molt llargues i molt amples. Un dia per allà va passar un ratolí. El ratolí era petit i de color gris, tenia les potes curtes i els ulls de color marró. L’elefant va notar moltes pessigolles per la seva esquena.
-Qui em fa aquestes pessigolles?
Era el ratolí que s’havia posat en una pedra molt i molt alta, va fer un salt molt i molt gran i va pujar a l’esquena de l’elefant. El ratolí va començar a córrer per l’esquena de l’elefant i a l’elefant li deia moltes pessigolles.
El ratolí va baixar de l’esquena de l’elefant i va marxar cap a seu cau. L’elefant , al cap d’una estona va anar a passejar i va caure en un toll de fang. El ratolí va sentir un soroll molt fort des del seu cau. El ratolí va marxar corrents cap al toll de fang perquè el soroll venia d’ allà .
El ratolí va veure al toll de fang l’elefant atrapat. El ratolí pensant i pensant no recordava que tenia molta força: va agafar la trompa de l’elefant, va estirar molt i molt fort i… va treure l’elefant del toll de fang. L’elefant quan va sortir del toll de fang va agafar el ratolí i el va abraçar amb la trompa. L’elefant li va dir al ratolí que es podia quedar a viure a casa seva. Es van fer amics i van viure feliços per sempre.

*El petit , a vegades, ajuda al gran*

FI

La roda

La roda és un objecte rodó que serveix per a transportar objectes amb la facilitat de fer-la rodar.Les primeres rodes eren de pedra,però amb els anys es van nana canviam:de fusta, de ferro,coure i al final de goma i de ferro.
Les rodes es posen a cotxes,avions,bicicletes i la resta de vehicles pilotats.Es un dels millors inventa roda la roda ens a millorat la vida perquè abans s’avia d’anar a peu a l’escola ara gracies a la roda podem anar amb bicicleta, patinet, cotxe, autobús, moto i també altres vehicles.Alguns vehicles voladors porten rodes com els avions, l’helicòpter, l’avioneta etc.

El telèfon mòbil

És un telèfon sense fils.
Serveix per comunicar-se les persones , per jugar als videojocs , per mirar vídeos , per escoltar música , per buscar coses a internet…
Pot ser petit , gran , tàctil , ample, estret , amb pantalla normal o més gran.
La tapa està feta de plàstic i la pantalla de vidre.
Primer cal obrir-lo, després cliques una aplicació i ja el pots utilitzar.
El poden fer servir totes les persones que ho facin servir.
A mi m’ha millorat la vida perquè em puc comunicar amb la meva mare , el meu pare , la meva tieta , la meva família , els meus amics, amigues.

El cotxe

El cotxe es un mitja de transport amb el que et pots desplaçar més ràpid.
El cotxe serveix per desplaçar-nos.
Amb ell vas més ràpid que a peu. Pot ser gran o petit també de molts colors verd,blau,vermell…
El cotxe esta fet de metall,goma,plàstic i porta vidre. Esta format per una carrosseria , quatre rodes, un motor i a dins els seients el volant, el canvi de marxes el fre de ma i els pedals. També els cotxes moderns porten un equip de musica i alguns,GPS.
A l`entrar cal engegar-lo, posar les marxes i accelerar. Si volem parar apretem el fre. El pot servir les persones que tenen carnet. Les persones també els fan servir per anar a treballar. A mi m`ha canviat la vida perquè em puc desplaçar mes ràpid.

Adelin

La millora dels transports

El transport ha millorat amb el pas dels anys. Al principi, la gent es desplaçava a peu, amb cavall o amb carros, fins que van sorgir el tren i el vaixell de vapor. El vaixell de vapor es un mitjà de transport, que es va inventar
al segle XIX, es capaç d’anar per mar. N’hi ha de grans, que són els vaixells de passatgers, que estan fets de ferro o d’altres materials resistents. També hi ha vaixells de fusta, que són els més sencills.
El tren es va inventar al segle XIX, es un mitjà de transport que pot transportar persones i mercaderies per terra mitjançant les vies de ferrocarril, poden estar fets de fusta, de ferro, d’acer…
El condueix un maquinista.
Més tard, a principis del segle XX, es van inventar el cotxe, l’avió, la moto, el camió i l’autocar.
El cotxe es un mitjà de transportar capaç de transportar persones per carreteres, per camins o fins i tot per boscos. Perquè més tard es van inventar els tot terrenys, que es diuen així perquè poden anar per tot arreu. Els cotxes estan fets de goma, d’acer, de ferro, de cuir, de vidre i d’alumini. Per poder conduir un cotxe, s’ha de tenir el carnet de cotxe, que es pot aconseguir a l’autoescola a partir dels 18 anys.
També va sorgir la moto, que es un mitjà de transport, que pot transportar 2 persones, està feta de goma, d’acer i de cuir. Per poder conduir la moto s’ha d’aconseguir el carnet de moto a partir dels 16 anys.
També va sorgir l’avió, que es un mitjà de transport que pot transportar persones a llocs llunyans per l’aire. Funciona mitjançant els motors amagats dins les ales. Els avions estan fets d’acer, de cuir, de vidre o de qualsevol altre material resistent. Els avions els condueixen dues persones, que són el pilot i el copilot.
També va sorgir el camió , que es capaç de transportar mercaderies per tot el país. Hi ha camions grans, que són els traílers i n’hi ha de més petits que no poden portar tantes coses com els traílers. Estan fets d’acer, de
cuir, d’alumini , de vidre, de goma i de tela. El carnet de camió s’aconsegueix treballant a l’exercit o en autoescoles.
L’autocar es un mitjà de transport capaç de transportar moltes persones i aixó fa reduir la contaminació atmosfèrica. Estar fet d’acer, d’alumini, de vidre i de goma. El carnet d’autocar es pot aconseguir treballant a l’exercit o en autoescoles.
Més tard, a finals del segle XX, va sorgir el tractor, que era capaç de conrear la terra o transportar mercaderies amb el remolc, estar fet d’alumini, d’acer, de goma, de vidre i de cuir. El carnet de tractor es pot aconseguir en autoescoles a partir dels 16 anys.
Crec que aquests mitjans de transport han millorat la vida de les persones i per el fet de poder transportar persones i mercaderies més ràpid que a cavall, a peu o amb carro.
A mi m’ha millorat la vida perquè em puc desplaçar més ràpid per tot arreu, per tot el país, per tot el continent o fins i tot per tot el món.

La bicicleta i el violí

Fa uns dies , diaris, radios i televisions van anunciar la desaparició de les estrelles.Tothom estava molt preocupat. Tots menys en Paulo,un nen que no es preocupava de res.
Arribat aquest punt pensareu que en Paulo és el protagonista del meu conte ,però no,deixeu que continui amb el conte.Ell tenia el pèl marró,era baixet, prim i li agradava tocar el violí.Cada nit,en Paulo anava a la muntanya propera a la seva casa amb la seva bicicleta i allí tocava el violí.
El dia que van desaparèixer les estrelles, va anar a tocar el violí a la muntanya, com cada dia .Va agafar el violí i va marxar cap a la muntanya amb la bici.Quan va arribar-hi es va posar a tocar el violí,però al cap de no res va veure un gos.
Aleshores el nen va marxar a jugar amb l’animal.
I arribat en aquest punt us puc dir que el protagonista és la bicicleta,si si,tal com sona.Continuem !.
Aleshores va passar una cosa molt particuliar:la bici i el violí es van posar a parlar!
-Eh!Violí,he sentit dir que han desaparegut les estrelles.
-De debó?-va preguntar el violí.
-Si,però jo tinc la solució!-va dir la bici.
-Quina?
Tinc que tocar una melodia molt aguda,i tu m’ajudaràs.Estira’t a terra !!!.
Llavors el violí es va estirar i la bicicleta va passar per sobre de les seves cordes crean una melodia molt aguda i…de repent van començar a aparèixer milions d’estrelles.A partir l’allí tota la gent va admirar la bici i el violí d’en Paulo i ell es va fer famós per arreu.

PAU

EL COCODRIL I EL LLIBRE

En l’època dels nostres avis, hi havia un cocodril que li agradava molt llegir. Era llarg, valent i vivia al costat d’un riu que estava al mig d’un bosc. Cada matí, el cocodril s’afilava les dents a la vora del riu, de manera que l’aigua li feia de mirall. Però, d’un dia per l’altre ,el riu es va assecar. El cocodril no s’ho podia creure. Que podria fer? Un cop a dalt va veure que una pedra immensa no deixava baixar l’aigua. Va baixar a buscar consell als seus llibres. Un cop a baix, va recordar-se que tenia un llibre màgic, que si li deies el problema que tenies es transformava en l’objecte que necessitaves. El va agafar i li va explicar el seu problema. El cocodril va pujar rapidíssim fins on hi havia la pedra. En aquell moment, el llibre es va convertir en una fusta llarga i resistent. El cocodril la va posar a sota la pedra i va saltar tant alt com va poder a l’altre costat. La pedra va sortir volant pels aires i l’aigua va baixar riu avall. Als animals no els va faltar aigua mai més.
I conte contat, ja s’ha acabat.

La granota

El meu avi em va explicar que hi havia una granota que s’havia colat en un coet que anava al futur.
La granota quan va arribar al futur va veure moltes coses rares: cotxes voladors, motos voladores. La granota no sabia on dormir perquè no hi havia rius en aquella ciutat. Va trobar una font que tenia un forat, es va ficar a dins i es va dormir. El següent dia va trobar molts pals i es va fer una caseta on viure. Després d’acabar la casa va veure uns nens que vivien en un pis all a prop. La granota per la nit no podia dormir perquè aquells nens feien molt soroll. Va intentar dormir fins que ja no va poder.
El dia següent va anar a caminar, va veure un riu i va dir:
– Quina alegria un riu!!!
La granota es va banyar i va tornar a casa seva, va beure aigua i es va ficar al llit. Però no podia dormir perquè aquells nens no paraven de fer soroll. No podia dormir, calia fer alguna cosa. En aquell moment va recordar que tenia un anell màgic guardat a la seva caseta en una capsa. La va obrir, va agafar-lo, se’l va ficar i es va dormir molt trist perquè l’anell era trencat. El dia següent va sortir a fora i va trobar un taller on arreglaven anells. Va entrar a dintre al taller. El senyor que arreglava els anells li va dir:
– Amb que us puc ajudar?
La granota li va respondre:
– Aquest anell màgic està trencat.
El senyor li va dir:
– I funciona?
– No. -va dir la granota
El senyor li va arreglar l’anell i va tornar a casa seva.
Ja era de nit, es va ficar l’anell i va veure que funcionava. Estava molt alegre. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat. FI!!

EL CAVALL I L’ASE

Fa molt i molt de temps un ase i un cavall vivien en un estable abandonat a la vora d’un camp de pastura. L’ase tenia el pel gris i llarg i el cavall marró i llis. L’ase i el cavall sempre baixaven a la platja a veure la posta de sol perquè els hi agrada molt veure com el sol s’amagava mar endins.
Un dia l’ase va veure en un diari que havien abandonat a la platja, que havien entrat a robar en una casa del poble que hi havia a la vora de l’estable. L’ase va anar corrents a dir-li al cavall:
-Han robat a una casa del poble que hi ha aquí a la vora!Va cridar l’ase.
-Què! es va sorprendre el cavall.
-Per què crides tant? va preguntar l’ase.
-Perquè quan els lladres roben una casa a la vora d’una altra, van robar totes les cases que veuen! es va preocupar el cavall.
-O sigui que d’aqui uns dies, robaran el nostre estable? va preguntar l’ase
-Es clar que si. va respondre el cavall tot preocupat.
Els dos animals van decidir anar a buscar el lladre. L’ase va llegir de nou al diari que el lladre havia robat dues cases en un dia. L’ase ho va tornar a dir al cavall, i van decidir anar a buscar el lladre amb un carro que tenien a l’estable.
De sobte van veure un carro que marxava del poble molt carregat. Van sospitar que podia ser el lladre escapant-se del poble, rapidamént van pujar al seu carro i el van seguir fins a una casa abandonada. El carro del lladre va entrar a la casa i la porta es va tancar. El cavall i l’ase van intentar obrir la porta, però no van poder obrir-la. Llavors, la veu de l’intèrfon els va preguntar
Què hi feu aquí? va preguntar la veu de l’intèrfon.
Intentem obrir aquesta porta.-van respòndre els dos animals.
-Si encerteu aquestes tres preguntes faré obrir-ne la porta, però si no les encerteu marxareu, d’acord?
-Van respondre els dos animals
– La primera pregunta: Quan els carros van a poc a poc , van carregats o no?
-Quan els carros van carregats van a poc a poc van carregats. Va respondre l’ase.
– L’has encertat, la segona pregunta: que es més llest un gos o un gat?
-Un gat . Va respondre el cavall
-També l’heu encertat, tercera i ultima pregunta.
-Que es més llarg un diccionari o una enciclopèdia?
-Heu encertat les preguntes, obriré la porta.
La porta es va obrir i el lladre va dir:
-No! va cridar el lladre.
L’ase i el cavall van trucar a la policia del poble i es van emportar el lladre a la presó.
L’ase i el cavall van viure feliços per sempre més.
La gent del poble, en mostra de molt agraïment, els hi van arreglar l’estable.
El dia següent l’ase i el cavall es van llevar van trobar l’estable arreglat amb cuina , menjador, dues habitacions,un lavabo i un bonic jardí amb moltes flors.

El Pirata i el collaret

Ara a la Selva hi ha un pirata que es diu Barbaroja i viu en una cova. El pirata porta una barba vermella amb taques grogues, té els ulls blaus amb una mica de color verd, porta una camisa groga amb rodones blaves i uns pantalons vermells. És jove i molt seriós. Viu en una casa molt gran vora del riu. Dins la cova té molts quadres. Avui s’ha aixecat i com que tenia molta gana ha anat a pescar. Quan anava al riu s’ha trobat un collaret. El va agafar, el va mirar i com que li va agradar se’l va posar. Quan va arribar al riu va agafar la canya de pescar que portava en un sac. Va buscar una pedra, es va asseure a la pedra i va començar a pescar. Va notar que del fil estirava algú. Va estirar del fil. I sorpresa!!! Va sortir un peix! El peix no tenia cua. El pirata es va estranyar molt. El pirata va posar el peix en un pot que portava al sac per posar els peixos que pescava per emportar-se’ls i se’l va mirar molta estona… estava molt sorprès. Va continuant pescant i tots els peixos que pescava no tenien cua. Va pensar que allò no era normal. El pirata va marxar cap a la cova. Quan va arribar va posar els peixos en aigua: pel camí va observar que tots els animal que veia no tenien cua: el lloro, els monos… tots els animals eren lletjos. Va deixar el collaret al costat dels peixos. L’endemà al matí, quan es va aixecar de dormir, es va anar a rentar la cara al lavabo i va anar a esmorzar. Després d’esmorzar va anar a veure els peixos i va observar que tots tenien cua menys un. Al cap d’una mica, va observar que el collaret brillava i es tornava d’un altre color i que el peix que no tenia cua li creixia de nou. Es va adonar que el collaret que va trobar al terra, al costat del riu era màgic!!! Va posar el collaret on els animals anaven a beure al riu, perquè els hi creixés la cua. Al cap d’uns dies, el pirata es va adonar que tots els animals de la selva tenien cua una altra vegada. El pirata es va emportar el collaret i el va guardar en un armari molt petit per si una altra vegada passava el que he explicat.

Notícia4. Sortida a Lleida.

El dia 28 d’octubre del 2016, tots els nens de la ZER el Romaní vam anar d’excursió a Lleida.
Vam sortir a les 9:00 de Cubells i vam arribar a les 9:30 a LLeida.
Els de cicle mitjà i cicle superior am anar a un teatre a veure una obra en anglès . Va ser molt xulo . Tractave sobre una història d’amor i por.
A continuació vam esmorzar .
Una mica més tard vam anar a l’ajuntament . Vam passar pel carrer Major . Era molt gran!
Vam veure la sala de “plens” on es reuneix l’alcalde i els reguidors.
Més tard vam anar a la Seu Vella. Vam pujar amb ascensor .Vam passejar pels voltans.
A les 2:00 vam anar a un parc de la Seu Vella a dinar.
Seguidament, vam anr a ràdio Lleida. Pel camí vam parar a un parc i hi vam estar una bona estona. Quan vam arribar a la radio ens vam asseure en una taula i ens van fer preguntes. A l ‘hora de parlar ens vam posar uns auriculars.
Tot seguit vam travessar Lleida per anar a buscar als petits a la ludoteca. La ludoteca es troba als parc Elicis. Finalment vam agafar l’autobús i vam marxar de Lleida.
Vam arribar a Cubells a les 5:00.

Un bloc a XTECBlocs