TAP !! .2ª part

Va prémer el pedal a fons i va arribar a cent setanta. Semblava un coet . Va sortir per la sortida: Girona , est, Celrà. Va anar corrents cap a Celrà, va veure la vía del tren i quan va arribar va sentir les campanetes del pas elevat, estava molt a prop.
Aleshores va parar el cotxe i va anar a un bar del polígon i va preguntar si l’home calb hi anava sovint . Li van respondre que no se’n recordaven. En aquell moment,entrar l’home calb i va demanar tres cerveses, va pagar i se’n va anar a una fabrica vella i va tancar la porta.
L’Elvira s’hi va apropar i va entrar-hi per una finestra i va veure l’Elisabeth inconscient en una cadira d’oficina.
Polígon industrial a Celrà 21:37. Va deslligar-la i van marxar. Van arribar en Laguàrdia . L’Elvira i l’Elisabeth van córrer cap al cotxe, però l’home calb va ferir l’Elvira en un braç. Com que l’Elvira es pensava que ell era el segrestador va insultar-lo. Però el malfactor era en Cèsar Mayoral, que aquell vespre van dormir a la presó de Can Brians, l’ Elvira el va detindre .
L’ Elisabeth va trucar al sey pare, el president.
Plató de TV3 21:45.
Riing!
-Soc jo, pare estic bé!
-Gràcies a Déu!
-I tu, estàs bé?
-Si, però ara he de fer un dicurs.
Plató de TV3 21:46. El president, junt amb el conseller d’economía, una mica gras i amb el conseller d’interior van donar el discurs.
La caporal Elvira Quatrecases va ser nombrada cap de seguretat del president.

OPINIÓ PERSONAL

Jo li posaría un 10!

M’agradat perquè m’agraden molt les històries de misteri.
La part que m’ha agradat més ha sigut quan l’Elvira li feia preguntes a l’Elisabeth.
El recomanaría a nens que els agradesin els llibres de misteri com jo.

Joel 5è

ELS CASTELL DE ROCA AGARRADA

TITOL : El castell de Roca Agarrada.
AUTOR : Gerònimo Stilton .
ILUSLUSTRADOR : Larry Keys
EDITORIAL: Destino
PERSONATGES : Gerònimo , Tae Martín i Gala

Hi havia una vegada una ciutat molt grat i xula, amb edificis alts i bonics i es deia Ratalona . Allí visc jo ,Stilton ,Geronimo Stilton. Treballo a l ‘eco dels rossegadors es on es fan els diaris….

EL RATOLÍ I LA MOSCA

Hi havia una vegada un ratolí.Era petit, gris, tenia les potes curtes i una taca negra a la panxa. Era espavilat.
Vivia en un cau en una casa de pagès. El cau era gran, però tenia la porta petita, com tots els caus ja que es tractava de que no hi entressin altres animals; i en un racó tenia una mica de palla per a dormir.
Un dia el ratolí va sortir a buscar menjar. Es va dirigir cap al rebost. Va olorar un pot de melmelada, un altre pot de pinya ja tallada…Va intentar aixecar un pot de melmelada però no va poder. Al costat va veure un pot petit de mel que ja estava encetat i aquell si que el va poder obrir. Darrere del pot es va trobar una mosca menjant-se la mel. La mosca al veure’l va intentar escapar però no va poder perquè tenia enganxades les ales a la mel.
El ratolí es va espantar. El ratolí se la va emportar cap al seu cau per treure-li la mel de les ales.
La mosca li va tornar el favor explicant-li un lloc de la casa on el pagès guardava una mica de menjar.
El lloc secret estava al costat del cau del ratolí. Era un petit armari on hi guardava galetes, formatge, patates…
Cada dia el ratolí i la mosca anaven al lloc secret quan volien menjar. La mosca i el ratolí es van quedar a viure al cau del ratolí i van ser molt feliços. .
Com que no n’ agafaven molt, de menjar, el pagès no se’n va adonar

Ainoa 4art.

L’ESQUIROL I EL LLOP

Fa molts anys en un bosc prop de Balaguer hi vivia un esquirol, era de color taronja -Li agradava molt menjar pinyes. Era tímid i vivia en un arbre gran,en un petit forat a les parts altes . A l’ esquerra del cau hi tenia un forat ple de pinyes.
A la dreta de l’ arbre on tenia el cau hi passava un riu gran.
Un dia l’esquirol es va despertar i va anar al bosc a buscar pinyes , però aquell dia no en va trobar cap . Al cap d’una estona va tornar a la seva casa i se la va trobar cremada.
Llavors l’esquirol va anar ràpid al forat de les pinyes per agafar-les. Va marxar corrent amb algunes pinyes a un altre bosc. L’esquirol es va trobar un altre arbre igual i va passar la nit allà.
En aquell bosc hi vivia un llop molt, era un llop gris, alt i fort. Era amable i li agradava ajudar als altres. Aleshores el llop li va dir que ell coneixia un lloc ple d’arbres amb forats . El llop va acompanyar a l’esquirol a aquell arbre. Després de molt i molt caminar van arribar . L”esquirol es va fer el niu i el llop també es va quedar a viure allà. Es van fer amics.

ADELIN 4T

EL PAGÈS I LA TRUITA DE RIU

Vet aquí una vegada hi havai un pagès. Era baixet, tenia una mica de barba blanca i el cabell grisós. Era alegre i molt bona persona. Vivia en un poble molt petit que es deia Cubells i havia fet tota la vida de pagès. Li deien “pagesot” i tenia 59 anys.
Vivia a dalt del poble en una caseta petita i vella per fora , però per dins era molt bonica ,tota decorada de quadres que havia pintat ell mateix. Hi havia un llit molt acolorit i una peixera buida , una petita televisió ,una cuina i un lavabo mot petit.
Vivia sol.
Un dia mentre anava a un dels seus camps amb tractor va pensar:” Ja sóc vell i porto tota la vida fent de pagès, m’agradaria provar alguna feina nova”
Va estar tot el dia pensant què podia provar i va decidir fer-se pescador perquè tenia una peixera a casa.
L’endemà al matí va anar a comprar estris de pescar a un poble del costat. Va comprar unes botes , una canya i tots els complements.
Després va anar a dinar a casa seva i després de dinar va anar a pescar a un riu que passava al costat d’un dels seus camps i que de vegades sentia com els peixos saltaven.
Es va asseure en una cadira que havia portat i va omplir una galleda d’aigua, i va posar un cuc a l’ham de la canya de pescar i va estar tota la tarda esperant a veure si agafava algun peix. Quan estava a punt de marxar va sentir unes petita estrebades, llavors va treure la canya i ……hi havia pescat un peixet, una truita de riu.
Al principi,el pagès, volia menjar-se-la per sopar però, al mirar-la d’aprop li va fer molta pena i se la va quedar com a mascota. Ho va recollir tot i va marxar capa casa seva. Va posar la truita a la peixera i l’ animal va començar a nedar . Ell es va sentir molt orgullós. Va decidir que no tornaria a pescar més : li agradava molt més ser pagés.
A la truita de riu li va posar de nom Tura.Totes les nits la mirava i li explicava com li havia anat el dia.
El pagès estava molt content amb ella ,era com la seva millor amiga.
Pot ser l’animalet també n’estava? Segur que sí!

Ainhoa 6è

TAP! 1ªPART

AUTOR/A: Lluís Prats
IL.LUSTRADOR/A: Pep Brocal
PERSONATGES PRINCIPALS: l’Elisabeth i l’Elvira Quatre cases.

Un dia en una comissaria de mossos d’esquadra reben unes trucades, que algú en comptes de parlar dona cops al mobil i aconsegueixen parlar-hi, descobrint que quan fa un cop es que si, i si en fa dos que no. Descobreixen que la nena es diu Elisabeth.
A través d’aquest sistema saben que la nena ha estat segrestada, que la tenen lligada en un garatge i que la van segrestar en un cotxe de policia. Aleshores va entrar el segrestador mentre la feien preguntes.
Ella es va guardar el mòbil a les botes. Finalment van saber que la segrestada era la filla del president de la Generalitat i que l’havien segrestat mentre estava de colònies a Mieres.
A l’ autopista AP7 km 146. L’Elvira va rebre un missatge, que deia que en Laguardia arribaria a Celrà en 35 minuts, i com que ell era sospitós del cas va accelerar fins que es va posar a cent seixanta. Després va sentir per la ràdio que el president faria un discurs amb el conseller d’Interior i d’Economía , i com que tothom sabria que l’Elisabeth havia estat segrestada .
Va premer el pedal foins que va arribar a cent setanta. Semblava un coet . Va sortir per la sortida: Girona , est, Celrà. Va anar corrents cap a Celrà, va veure la vía del tren i quan va arribar va sentir les campanetes del pas elevat. Estava molt a prop, va parar el cotxe i va anar a un bar del polígon i va pregunta si l’home calb hi anava sovint i li van respondre que no se’n recordaven. Va entrar l’home calb i va demanar tres cerveses, va pagar i se’n va anar a una fabrica vella i va tancar la porta. L’Elvira s’hi va apropar i va entrar-hi per una finestra i llavors va veure l’Elisabeth inconsient en una cadira d’oficina.
Polígon industrial a Celrà 21:37. Va deslligar…

Vilanova de Pinyeta

Continuem treballant els contes del concurs de Les Caixes Catalanes. Estem treballant el nº 3 , Vilanova de Pinyeta .
Els nens i les nenes de Vilanova de Pinyeta, descobreixen un altre poble amb el mateix nom que el seu. Contacten amb els nens i les nenes de la seva escola rural i organitzen una trobada per celebrar l’agermanament dels dos pobles, però d’entrada, no surt com tothom s’esperava.

Un conte sobre gestió de conflictes i diversitat cultural.

La capitana Dofí . 1ª part

Títol : La capitana Dofí
Autora: Mireia Vidal
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial : La formiga vermella

Personatges principals :El capità Strip,l’ Ona (la filla del capità), el Perca (un pirata vell. amic de l’ Ona) i el Sangnegra (un pirata molt dolent).

Resum :
El capità Strip era un home molt fort, era un pirata. Acabava de tenir una filla i li havía arribat una carta que li explicava com era.
Al cap d’una anys. L’Ona volia ser pirata però el seu pare, el capità, deia que era massa jove i que tenia moltes coses que aprendre. però l’Ona era tossuda i no es rendia. El perca, un vell pirata sempre anava al seu camarot a parlar amb ella i li deia que no tenia que anar ràpid que ja li arribaria el moment.
Un dia que estaven tots a la coberta del vaixell va arribar una gavina amb una pedra negra a la boca. Volia dir que el Sangnegra estava a prop. Els pirates es van començar prepara i el capità va empresonar a l’Ona sota coberta par que no li fes res però l’Ona es va enfadar.
Quan va arribar el Sangnegra es va dirigir al capità i el va ferir, l’Ona va intentar sortir i quan va sortir va descobrir que el Sangnegra va matar a la seva mara i amb tota la seva ràbia el va apropar al borde i el va emputxar al mar, les onades se’l van tragar.
Quan va acabar el capità estava ferit al seu camarot i l’Ona va venir. El capità li va explicar que havia d’anar a terra i que a partir d’ara ella seria la capitana…

Els somnis de l’ Aurèlia

TÍTOL : Els somnis de l’Aurèlia.

AUTOR: Eduard Màrquez.

IL·LUSTRADORA: Cristina Losantos.

EDITORIAL: Cruïlla.

PERSONATGES: Aurèlia, fada Clementina,el Galp i l’Onofledis Baumol.

RESUM: L’Aurèlia era una nena que estava enfadada perquè no recordava els somnis que tenia. A l’hora del pati sempre feia el ridícul perquè no sabia què explicar però, en canvi, la Ifigènia, que anava a la seva classe, sorprenia a tots amb les seves històries.
Un dia, l’Aurèlia, mirant les pàgines grogues, va veure que hi posava “fades” i hi va trucar. Després de parlar se’n va anar on li va dir. Allí hi vivia una fada que es deia Clementina. Aquella fada, des que la va conèixer fins que s’acaba el llibre, la va posar en un munt d’embolics. Li va donar una poció darrera l’altra per poder recordar els somnis, però cap funcionava.
Un dia, va tornar a casa de la fada clementina, però no hi era. Només sentia una veueta que estava sota unes capses. Aquella veu era d’en Galp, un baldànder que es podia convertir en el que volgués. Li va explicar que l’Onofledis Baumol, un col·leccionista d’éssers màgics, havia segrestat a la fada Clementina i els dos van decidir anar a rescatar-la. Allí, van descobrir que la Ifigènia era la neboda de l’Onofledis Baumol. Finalment, van poder escapar convertint-se en trolls i enganyant l’Onofledis. Ell va tenir el seu merescut: El van atrapar en una gàbia.
Des d’aquell dia, l’Aurèlia es va fer amiga de la Ifigènia i tenia una història per explicar.

OPINIÓ PERSONAL:

Sí que m’ha agradat perquè és molt interessant i passen moltes històries divertides.
La part que més m’ha agradat ha estat quan deixen l’Onofledis Baumol atrapat dins la gàbia.
El recomanaria a amics que els agraden els llibres d’intriga.

El cangur enfadat i els homes

Hi havia una vegada un cangur que vivia a Austràlia.Era alt ràpid i tenia una cua molt forta. Era de caràcter agradable i simpàtic .Vivia amb la seva cria en una cova. La mare cangur l’ havia capturat uns furtius quan anava a buscar menjar.
Un matí quan van anar a beure aigua al riu,van adonar-se que no hi havia cap animal.Al cangur li va semblar molt estrany perquè no hi havia cap cocodril ni cap hipopòtam.Mentre tornava cap a la cova,una estampida de gaseles li va passar per damunt.Estaven fugin d’uns caçadors.
De cop i volta va va sentir molts trets.Abans de que pugués parar li van tirar un tret a la cama.Ell es va a arrossegar fins a un arbust per a amagar-se.
Quan es va despertar tenia la pota embenada i estava en una sala amb la seva cria.Tots els dies venia una senyora que li donava unes fruites i aigua.
Quan es va recuperar,el van portar a una zona tancada amb tanques de ferro. Allà hi havia molts cangurs i entre ells va trobar la mare cangur.Per fi estaven junts de nou.
GUIFRÉ 5è

Pa amb fuet

Un bon pa amb fuet per esmorzar
a casa no `pot faltar.
El pa al rebost està
corre, anem-lo a buscar .

Una bona llesca de pa
amb tomàquet pots sucar.
L’ oli no pot faltar
o no seria un bon esmorzar.

El fuet cassolà ha de ser
perquè sinó no val res.
El pa amb fuet és molt sa
però no se’n pot abusar .

Guifré 5è

Nadal

Quan la tardor s’ ha acabat
arriba el Nadal ben aviat.
Per la nit tots juntets
soparenm sopa de galets .

A la nit,tots adormidets
esperant que el Pare Noel ens porti regalets.
I si volem l’endemà anem al parc de Nadal
i potser ens deixaran tocar el timbal

Quan arriba Cap d’any
vol dir que s’acaba l’any.
A la casa dels amics anem a sopar
iu passem la nit fins l’ endemà .

Vaig al patge a dona-rli la carteta
ben decoradeta i boniqueta .
A veure si els Reis ´d’ Orient
aquest any em porten el meu tren .

Hug Tufet 3er

Aniversari de l’ Adrià i de la Martina.

Avui, dia 23 de gener , fan anys l’ Adrià i la Marina. L’Adrià és un nen que avui fa 8 anys ; i la Marina , és la seva germana .
No us creieu que són bessons . Ho podria semblar. La Marina fa 2 anyets i la tenim a la guarderia .És una casualitat que neixessin el mateix dia amb sis anys de diferència , però la vida té aquestes coses !!! FELICITATS A TOTS DOS !!!


Els Reis han passat per l’ escola

El dilluns , dia 8 de setembre , a l’ arribar a l’ escola ens vam trobar una sorpresa: el Reis també hi havien passat . A cada un de nosaltres ens van portar un conte i per la classe ens han portat uns jocs de cartes d’ animals de tot el món . Ens encanta !!!
Al nens més petits de l’ altra classe i de la guarderia els van portar, també, jocs per la classe.


La crida del bosc . Part2

En Buck estimava molt a en John i en John estimava molt el seu gos. Encara que gaudia de la companyia d’ en John al gos també li agradava molt explorar el bosc. Un dia va trobar a un llop i es van posar a jugar i córrer pel bosc.
El gos sempre tornava al campament. Un dia quan hi va tornar va veure que en John estava mort i els seus dos companys també. Els indis els havien mort .Havien matat també als gossos.
Aleshores en Buck , molt enfadat, va matar els indis.Una vegada acabada la lluita Buck va jeure al costat d’ en John . Semblava com si s’ estés acomiadant del seu amic.
Al cap d’una estona en Buck va sentir uns llops. Quan els llops van arribar al campament , un d’ells va intentar atacar-lo, però un altre de vell i prim s’ hi va apropar . El gos va reconéixer el seu amic del bosc.
Aleshores en Buck va marxar amb ells i es va convertir en el seu líder.
Els indis encara recorden la llegenda d’un gos que menava una llopada i que era molt valent i astut.

OPINIÓ PERSONAL:
No perquè els indis van matar a en John,perquè no m’agrada els contes de gossos i al final que es queda amb els llops. La part que més m’ha agradat es quan en Buck arrossega el trineu de 300kg.

EL RECOMANARIA…
a un amic o amiga que li agradin els contes de gossos.

NOTA: 4’75.

Adelín Borza 4art

La crida del bosc . Part1

TITOL:La crida del bosc

AUTOR:Jack London

IL·LUSTRADOR
:Joan Fernàndez

EDITORIAL:Castellnou

PERSONATGES:En Buck, en John, en Perrault…

RESUM:

Una vegada, un gos que es deia Buck, vivia a la casa del Jutge Miller. Era una casa rica vora de Sant Francisco.
Una nit, aprofitant que el Jutge Miller estava de viatge, un jardiner el va vendre a un ensinistrador de gossos que se’l va emportar cap a Sant Francisco. El va comprar en Perrault.
En Perrault va comprar més gossos per estirar un trineu. l’ únic mitjà de transport en aquell temps a lesw zones gelades d’ Amèrica del Nord . Van marxar cap Alaska.
En Perrault amb el trineu s’encarregava d’ entregar les cartes als miners de Dawson a més de 1000 quilòmetres de distància. En Buck un dia es va barallar amb Spiz, que era el cap del trineu .En Buck va matar l’ Spitz i va passar a ser el gos capdavanter del trineu.
Una vegada acabada la feina en Perrault es va vendre el trineu , juntament amb els gossos .El van comprar dos homes i una dona que no sabien res de trineus i maltractaven els gossos.
Un dia en John va veure que pegaven a en Buck perquè no volia creure i el va defensar. Els dos homes volien travessar un llac gelat però , arribada la primavera, el gel ja no era capaç d’ aguantar el trineu . En John es va quedar el gos perquè no volia que el maltractessin i va dir als del trineu que no travessessin el llac perquè el gel no aguantaria .
Ells no en van fer cas i trineu, gossos i persones van morir .

OPINIÓ PERSONAL:
No m’ha agradat perquè no m’agrada que matin als animals, perquè els indis van matar a en John i als gossos i perquè pegaven als gossos.
La part que mes m’ha agradat es quan en Buck es queda amb en John i es salva d’ofegar-se.
EL RECOMANARIA a algun amic que li agradessin els contes de gossos.

Un bloc a XTECBlocs