EL COCODRIL I EL LLIBRE

En l’època dels nostres avis, hi havia un cocodril que li agradava molt llegir. Era llarg, valent i vivia al costat d’un riu que estava al mig d’un bosc. Cada matí, el cocodril s’afilava les dents a la vora del riu, de manera que l’aigua li feia de mirall. Però, d’un dia per l’altre ,el riu es va assecar. El cocodril no s’ho podia creure. Que podria fer? Un cop a dalt va veure que una pedra immensa no deixava baixar l’aigua. Va baixar a buscar consell als seus llibres. Un cop a baix, va recordar-se que tenia un llibre màgic, que si li deies el problema que tenies es transformava en l’objecte que necessitaves. El va agafar i li va explicar el seu problema. El cocodril va pujar rapidíssim fins on hi havia la pedra. En aquell moment, el llibre es va convertir en una fusta llarga i resistent. El cocodril la va posar a sota la pedra i va saltar tant alt com va poder a l’altre costat. La pedra va sortir volant pels aires i l’aigua va baixar riu avall. Als animals no els va faltar aigua mai més.
I conte contat, ja s’ha acabat.

La granota

El meu avi em va explicar que hi havia una granota que s’havia colat en un coet que anava al futur.
La granota quan va arribar al futur va veure moltes coses rares: cotxes voladors, motos voladores. La granota no sabia on dormir perquè no hi havia rius en aquella ciutat. Va trobar una font que tenia un forat, es va ficar a dins i es va dormir. El següent dia va trobar molts pals i es va fer una caseta on viure. Després d’acabar la casa va veure uns nens que vivien en un pis all a prop. La granota per la nit no podia dormir perquè aquells nens feien molt soroll. Va intentar dormir fins que ja no va poder.
El dia següent va anar a caminar, va veure un riu i va dir:
– Quina alegria un riu!!!
La granota es va banyar i va tornar a casa seva, va beure aigua i es va ficar al llit. Però no podia dormir perquè aquells nens no paraven de fer soroll. No podia dormir, calia fer alguna cosa. En aquell moment va recordar que tenia un anell màgic guardat a la seva caseta en una capsa. La va obrir, va agafar-lo, se’l va ficar i es va dormir molt trist perquè l’anell era trencat. El dia següent va sortir a fora i va trobar un taller on arreglaven anells. Va entrar a dintre al taller. El senyor que arreglava els anells li va dir:
– Amb que us puc ajudar?
La granota li va respondre:
– Aquest anell màgic està trencat.
El senyor li va dir:
– I funciona?
– No. -va dir la granota
El senyor li va arreglar l’anell i va tornar a casa seva.
Ja era de nit, es va ficar l’anell i va veure que funcionava. Estava molt alegre. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat. FI!!

EL CAVALL I L’ASE

Fa molt i molt de temps un ase i un cavall vivien en un estable abandonat a la vora d’un camp de pastura. L’ase tenia el pel gris i llarg i el cavall marró i llis. L’ase i el cavall sempre baixaven a la platja a veure la posta de sol perquè els hi agrada molt veure com el sol s’amagava mar endins.
Un dia l’ase va veure en un diari que havien abandonat a la platja, que havien entrat a robar en una casa del poble que hi havia a la vora de l’estable. L’ase va anar corrents a dir-li al cavall:
-Han robat a una casa del poble que hi ha aquí a la vora!Va cridar l’ase.
-Què! es va sorprendre el cavall.
-Per què crides tant? va preguntar l’ase.
-Perquè quan els lladres roben una casa a la vora d’una altra, van robar totes les cases que veuen! es va preocupar el cavall.
-O sigui que d’aqui uns dies, robaran el nostre estable? va preguntar l’ase
-Es clar que si. va respondre el cavall tot preocupat.
Els dos animals van decidir anar a buscar el lladre. L’ase va llegir de nou al diari que el lladre havia robat dues cases en un dia. L’ase ho va tornar a dir al cavall, i van decidir anar a buscar el lladre amb un carro que tenien a l’estable.
De sobte van veure un carro que marxava del poble molt carregat. Van sospitar que podia ser el lladre escapant-se del poble, rapidamént van pujar al seu carro i el van seguir fins a una casa abandonada. El carro del lladre va entrar a la casa i la porta es va tancar. El cavall i l’ase van intentar obrir la porta, però no van poder obrir-la. Llavors, la veu de l’intèrfon els va preguntar
Què hi feu aquí? va preguntar la veu de l’intèrfon.
Intentem obrir aquesta porta.-van respòndre els dos animals.
-Si encerteu aquestes tres preguntes faré obrir-ne la porta, però si no les encerteu marxareu, d’acord?
-Van respondre els dos animals
– La primera pregunta: Quan els carros van a poc a poc , van carregats o no?
-Quan els carros van carregats van a poc a poc van carregats. Va respondre l’ase.
– L’has encertat, la segona pregunta: que es més llest un gos o un gat?
-Un gat . Va respondre el cavall
-També l’heu encertat, tercera i ultima pregunta.
-Que es més llarg un diccionari o una enciclopèdia?
-Heu encertat les preguntes, obriré la porta.
La porta es va obrir i el lladre va dir:
-No! va cridar el lladre.
L’ase i el cavall van trucar a la policia del poble i es van emportar el lladre a la presó.
L’ase i el cavall van viure feliços per sempre més.
La gent del poble, en mostra de molt agraïment, els hi van arreglar l’estable.
El dia següent l’ase i el cavall es van llevar van trobar l’estable arreglat amb cuina , menjador, dues habitacions,un lavabo i un bonic jardí amb moltes flors.

El Pirata i el collaret

Ara a la Selva hi ha un pirata que es diu Barbaroja i viu en una cova. El pirata porta una barba vermella amb taques grogues, té els ulls blaus amb una mica de color verd, porta una camisa groga amb rodones blaves i uns pantalons vermells. És jove i molt seriós. Viu en una casa molt gran vora del riu. Dins la cova té molts quadres. Avui s’ha aixecat i com que tenia molta gana ha anat a pescar. Quan anava al riu s’ha trobat un collaret. El va agafar, el va mirar i com que li va agradar se’l va posar. Quan va arribar al riu va agafar la canya de pescar que portava en un sac. Va buscar una pedra, es va asseure a la pedra i va començar a pescar. Va notar que del fil estirava algú. Va estirar del fil. I sorpresa!!! Va sortir un peix! El peix no tenia cua. El pirata es va estranyar molt. El pirata va posar el peix en un pot que portava al sac per posar els peixos que pescava per emportar-se’ls i se’l va mirar molta estona… estava molt sorprès. Va continuant pescant i tots els peixos que pescava no tenien cua. Va pensar que allò no era normal. El pirata va marxar cap a la cova. Quan va arribar va posar els peixos en aigua: pel camí va observar que tots els animal que veia no tenien cua: el lloro, els monos… tots els animals eren lletjos. Va deixar el collaret al costat dels peixos. L’endemà al matí, quan es va aixecar de dormir, es va anar a rentar la cara al lavabo i va anar a esmorzar. Després d’esmorzar va anar a veure els peixos i va observar que tots tenien cua menys un. Al cap d’una mica, va observar que el collaret brillava i es tornava d’un altre color i que el peix que no tenia cua li creixia de nou. Es va adonar que el collaret que va trobar al terra, al costat del riu era màgic!!! Va posar el collaret on els animals anaven a beure al riu, perquè els hi creixés la cua. Al cap d’uns dies, el pirata es va adonar que tots els animals de la selva tenien cua una altra vegada. El pirata es va emportar el collaret i el va guardar en un armari molt petit per si una altra vegada passava el que he explicat.

Notícia4. Sortida a Lleida.

El dia 28 d’octubre del 2016, tots els nens de la ZER el Romaní vam anar d’excursió a Lleida.
Vam sortir a les 9:00 de Cubells i vam arribar a les 9:30 a LLeida.
Els de cicle mitjà i cicle superior am anar a un teatre a veure una obra en anglès . Va ser molt xulo . Tractave sobre una història d’amor i por.
A continuació vam esmorzar .
Una mica més tard vam anar a l’ajuntament . Vam passar pel carrer Major . Era molt gran!
Vam veure la sala de “plens” on es reuneix l’alcalde i els reguidors.
Més tard vam anar a la Seu Vella. Vam pujar amb ascensor .Vam passejar pels voltans.
A les 2:00 vam anar a un parc de la Seu Vella a dinar.
Seguidament, vam anr a ràdio Lleida. Pel camí vam parar a un parc i hi vam estar una bona estona. Quan vam arribar a la radio ens vam asseure en una taula i ens van fer preguntes. A l ‘hora de parlar ens vam posar uns auriculars.
Tot seguit vam travessar Lleida per anar a buscar als petits a la ludoteca. La ludoteca es troba als parc Elicis. Finalment vam agafar l’autobús i vam marxar de Lleida.
Vam arribar a Cubells a les 5:00.

Notícia3. Màgia a Montgai

El dia 6 d’octubre del 2016,tots els nens de la ZER ens vam trobar a l’escola de Montgai:la Colomina.
Quan vam arribar a la Colomina vam esmonzar.Després d’ esmorzar vam anar a veure un espectacle que tenia com a objectiu que mengem més fruita . Ens van explicar la seva importància.A l’ acabar l’espectacle ens van regalar una carmanyola en forma de poma.
A continuació vam anar a la plaça a jugar amb uns jocs de fusta.La veritat es que eren bastant divertits. Més tard vam anar a veure un espectacle de màgia on actuava:el mag Reivax.
Quan es va acabar l’espectacle,ens van ensenyar a fer un parell de trucs de màgia.Després vam anar a l’escola i vam dinar.A la tarda vam anar a veure una altre espectacle de màgia.
Finalment ens van donar unes bosses de regal on hi havaia :una poma,una magdalena,un llibre i una petita joguina.Al cap d’uns minuts ens va venir a buscar l’autobús per a retornar a les escoles .Tots ens ho vam passar genial!

Notícia2 . El Carnaval

El dia 23 de març vam celebrar el carnaval a l’escola Sol Naixent de Cubells. Al mati vam fer classe normal. A les 3 de la tarda vam venir a l’escola disfressats. Uns anaven disfressats de cavall,FBI,mecànic…..
Uns altres es van pintar la cara.
Despres amb el carnestoltes vam donar la volta al poble. A continuació vam tornar a l’escola. El carnestoltes portava un paper amagat, el vam trobar i el vam haver de llegir. Vam llegir el full en veu alta. El full deia que aquell dia no el cremarien .
Seguidament vam berenar , vam jugar una estona i després vam agafar les maletes i vam marxar cap a casa.
Durant aquella setmana el carnestoltes ens va dir que havien de venir vestits amb una peruca,ulleres de sol,pijama…
La setmana següent vaig anar a Fraga i a l’escola vam cremar el carnestoltes.

Adelín

Notícia 1 . Trobada Pedagògica a La Sentiu

El día 21 de Març del 2017 a la Sentiu vam fer la Trobada Pedagògica .Vam sortir de Cubells a les 9 del matí amb l’autobús.Quan vam arribar a la Sentiu a les 9 i 20 vam jugar una estona i després vam esmorzar.

Despres d’esmorzar vam fer dos grups:el grup dels grans i el grup dels petits.A continuació els grans vam anar a escoltar una autora que es deia Teresa Duran de la que haviem llegit un llibre , Julivert amb Diamants.L’autora ens va explicar coses de la seva vida, li vam fer preguntes i ens va firmar el llibre.
A continuació vam anar a veure uns esperiments que els feia el Reibax:en un va sortir espuma,un altre en un plat van sortir colors…Després vam fer 4 grups i vam probar els experiments que va fer ell.
Tot seguit vam dinar i després vam jugar .A la tarda vam tornar a fer dos grups , grans i petits.Primer vam anar els videos de magia que van fer les altres escoles.A les 3 la senyoreta de gimnàstica va fer 6 grups:per jugar a diferents jocs:basquet , la bomba,la petanca , el joc de les cadires ,etc.
Cada mestre o mestra estava en un lloc.Després de fer els jocs vam agafar l’autobús i tots vam marxar cap a la nostra’escola . Allà ens van venir a buscar els pares.
El que em va agradar més van ser els experiments.
M’ho vaix passar molt be!!!

!!

Fem un posar-colors .

A partir d’ un cercle de fusta de 2 cm de gruix hem fet un posar-colors .
1.-Primer vam foradar els cercles . Hem fet tants forats com colors hi volem posar .
2.-Afinem la fusta i els forats amb paper de vidre .
3.-Encolem a la part inferios un cercle de goma-espuma que taparà els forats i sostendrà la peça .
4.-Pintem la peça al nostre gust i l’ envernissem .
5.-Finalment i posem el pal central per poder-lo agafar .


Fem uns penjadors

Aquest segon trimestre hem fet uns penjadors de fusta . Aquí teniu tot el seu procès……


1.-Primer vam copiar les plantilles sobre una fullola de 8 mm .
2.-Tallem les fustes segons el model .
3.-Tot seguit decorem les fustes segons el nostre gust amb pintura .
4.-Finalment posem els claus i els cargols per penjar-lo .

El rei conill!!!

Fa anys i anys a la sabana africana hi vivia un lleó molt vell. Tenia el cabell groc, el cos taronja i era alegre.
El lleó era el rei d la sabana però com era vell es va morir. No tenia família, perquè els seus últims fills havien estat portats a un zoo. Tampoc hi havia cap més lleó en aquella zona. Calia que trobessin algun animal per ser rei. Era tradició en aquella zona de la sabana que el rei portés un collaret perquè tothom sabés qui manava .Així doncs els animals d’ aquell lloc tenien un problema : calia trobar un rei .
Els consellers del rei, el tigre i l’ elefant van convocar una reunió amb tots els animals de la sabana i el tigre els va explicar:
-Amics meus ja que el nostre rei s’ha mort hi ha cap més lleó entre nosaltres, hem decidit que cal que busquem algú que ens representi .
Tothom escoltava amb atenció. Ell va continuar:
-Hem amagat el collaret que ha portat tots aquests anys el lleó en algun lloc de la sabana. Qui el trobi serà el rei. Nosaltres no hi participarem.
Tots els animals van acceptar i es van posar a buscar-lo.
Van passar mesos i ningú, el trobava. Havien buscat per tot arreu: Per damunt i per sota dels arbres, pels forats , entre els arbustos, entre les fulles…
Un dia, un conill jove va anar a passejar. El conill era petit, marró i amb taques negres i blanques .Era un animal alegre al que tots els animals respectaven perquè era molt ràpid i cap caçador de la sabana havia caconseguit atrapar mai .
Mentre anava passejant el conill tenia molta molta calor ja que era estiu . Va anar a donar-se un bany a un petit llac que hi havia a la vora del seu cau . Va estar-se una estona nedant i quan ja estava a punt de marxar va fer l’ última bussejada .
Mentre estava bussejant va veure alguna cosa que brillava al fons del llac . Va acabar de baixar més avall per veure què era .
Quina sorpresa!!! Era el collaret!!!
Ràpidament , molt emocionat va anar a trobar els consellers del rei, el tiqre més vell i l’ elefant .
Uns dies més tard el conill es va convertir amb rei. Diuen que va ser un rei molt savi assessorat en tot moment pels seus cinsellers : el tigre i l’ elefant .

EL CÉRVOL I EL COCODRIL

Fa molt i molt de temps,en una cabana feta de branques vivia un cérvol alt,ràpid i pelut.Era jove .Sempre estava content i era molt treballador.Portava al coll un penjoll amb una dent de cocodril que s’ havia trobat a la vora del riu on anaven a beure aigua tots els animals.
Un dia molt calorós,mentre s’estava refrescant amb tres companys més el va atacar un cocodril llarg,fort i que semblava afamat.
El cérvol va començar a córrer però amb la sorpresa va ensopegar amb una pedra i va caure a terra. Ràpidament,el cocodril se li va tirar a sobre i el va i el va agafar.Però quan el cocodril es va moure per donar-li una queixalada al coll,li va veure el penjoll.
De cop l’ animal encara que estava molt afamat va recordar el que li havien explicat els seus avantpassats .No s’ho podia creure,era la dent del seu avi.
El cocodril li va dir que li perdonaria la vida si li deia on l’havia trobat.El cérvol li va dir que se l’havia trobat a la vora del riu i li regalava el penjoll si li perdonava la vida.
I així ho van fer.
Des d’aquell dia el cérvol no va ser molestat per cap altre cap cocodril.Tots els cocodrils sabien que aquella dent era del cocodril més famós que havia existit en aquella zona .

El gat i l’ ocell

Fa un parell d’anys en un bosc proper a les parts més altes del Pirineu hi va haver un ocell que despertava cada matí a tots els animals del bosc amb el seu cant.Aquest ocell tenia les plomes de color verd,vivia en un pi,era molt alegre i li agradava molt cantar.
Un dia un gat que passejava pel bosc -ja sabeu tots que als gats els encanta caçar ocells-va veure a aquell ocell dormint a la branca d’un arbre i va decidir atrapar-lo i menjar-se’l.
El gat tenia el pèl gris- el que el feia dificil de detecta i amés era molt sigilós-,tenia els ulls blaus,era molt trapella i no tenia molts amics. perquè normalment els gats només tenen amics per interessos i aquest era un d’ ells .
Aleshores el gat es va enfilar fins a la branca on hi havia l’ocell, el va agafar amb les dents, va saltar de l’ arbre i va anar a buscar una ombra per menjar-se´l . Finalment se’l va cruspir.
Després del gran sopar li va agafar son i va marxar a dormir a la seva cova,que era on vivia.
L’endemà al matí el gat es va despertar ja que feia una estona que sentia un cant familiar però que no sabia d’on venia.
Va buscar per tot el bosc,però no va trobar l’origen del cant.Llavors es va adonar que el soroll sortia de la seva panxa. Es va començar a espantar. semblava que tenia algú dins . Finalment va entendre que l’ocell que sabia cruspit el dia anterior era qui feia el soroll.Com podia ser ? Potser encara era viu quan se’ l va menjar o potser era cosa de màgia ???’
El gat va comprendre que aquell ocell cantaria tots els matins i no el deixaria dormir gens,però lo pitjor era que a partir d’aquell dia ell seria el nou despertador.

El gos i el conill

Fa molt temps en una casa de pagès tenien un gos.Bé en tenien més de gossos però aquesta història parla del Xuan un gos una mica especial El gos era gran,tenia les potes llargues i el pÈl marró.Era un gos esverat.
Cada dia , després de fer enfadar algun dels seus companys que tenien lligats al voltant de la casa de pagès, sortia a passejar pels voltants de la masia . Normalment caçava algun conill i se’l menjava . El solia trobar als camps del voltant .Un dia el gos va anar a caçar però no va trobar cap conill.La majoria dels conills havien marxat de la zona perquè tenien por d’ aquell gos tant esverat que a diferència dels seus companys que sempre estaven lligats , ell sembpre voltava .El gos va tornar cap a casa.
Al dia següent va tornar al camp i va trobar un conill.El va intentar agafar però el conill va fugir cap al seu cau.Com que el gos no hi cabia dins del cau va marxar cap a casa seva.
Cada dia tenia més gana pequè s’ havia acostumat a menjar conill i el que li donaven a la masia no li agradava .No sabia que fer.
Al dia següent el gos va tornar al cau del conill i li va dir que tenia molta gana i no trobava res per a menjar.El gos li va comentar si el podia ajudar a trobar un lloc .
El conill li va dir que si però ell menjava herba i que no se’n fiava.El gos li va prometre al conill que si sortia del cau no li faria res .
El conill no va trobar solució perquè al gos no li agradava l’herba.El conill va intentar convèncer al gos de menjar herba però… no el va convèncer.Cada dia el gos s’estava quedant més prim.
Finalment el gos li va dir al conill que menjarìa herba.Va ser un dels primers gossos herbívors .
I es van fer amics per sempre.

Un bloc a XTECBlocs