Tarraco , any 200

Hem dic Martina. Tinc 10 anys. Tinc el cabell ros, els ulls verds i la cara rodona. El meu pare, la meva mare i jo som plebeus .
Visc al segon pis d’ una ínsula – bloc de pisos a les ciutats de l’ Imperi Romà-que hi ha al costat de les termes, a Tarraco. El meu pare és forner i la meva mare l’ajuda.
Cada matí em desperto, esmorzo amb el meu pare i la meva mare. Mengem pa amb oli i formatge i el pare beu vi. Després d’esmorzar tots anem al taller del pare. Quan arribem ajudem al pare a fer pa.
Mentre que el pa es fa la meva mare neteja l’obrador i jo l’ajudo. Quan el pa ja està fet hem dona el pa que he d’anar a repartir a les cases dels rics. Quan reparteixo el pa passo per sota l’aqüeducte, que es una mena de pont per on passa aigua que arriba a la ciutat.
Després vaig cap a l’obrador a buscar el pare i la mare que estan acabant de fer el pa. Quan arribo la mare, el pare i jo anem cap a casa , a dinar. Quan arriba la mare prepara el dinar. Jo paro la taula i dinem:sopa i carn.
Després tornem cap al forn. Encara ens ha quedat pa . El pare m’envia a repartir pa pel barri : a cal ferrer, cal carnisser, a una ínsula propera a la nostra casa…
Quan anava a cal carnisser vaig relliscar i em va caure el pa. Vaig plegar el pa i continuo em meu camí.
Quan ja tornava cap al forn em vaig trobar amb una amiga i vam estar parlant. Al tornar al forn ja era de nit. El meu pare, la meva mare, i jo vam anar cap al nostre pis. Quan vam arribar la mare va preparar el sopar i jo vaig preparar la taula. Pel camí hem trobat els últims rics que venien de les termes .
Ens hem assegut a la taula força cansats i sopem: peix que ens ha portat el meu veí que es pescador i fruita que ens ha portat un client del forn que viu a les afores de la ciutat i té camps. Després de sopar hem anat a dormir.
El dia ha sigut molt llarg i molt cansat perquè m’he passat tot el dia repartint pa.

SOC FENICI (CAPITOL 2)

L’endemà al matí, el meu pare ens va dir que ens en aniriem a viure a Roma. Ens va explicar que allà hi havia termes per banyar-se , cases boniques i més botigues.
Hi vam anar amb el nostre vaixell. Ens vam emportar tot el que era nostre. A ‘l arribar ens vam instal.lar a la nostra nova casa. Després vam anar a dinar a un restaurant.
Després, ens vam anar a banyar a les termes, en dues piscines hi feia molta calor i a l’ultima hi feia molt fred. Ens va agradar molt el primer dia a Roma .Els meus pares no van canviar de feina : es continuaven dedicant al comerç de pedres precioses que ens portaven amics nostres de Fenicia . Algunes vegades, el pare, agafava el vaixell i tornava al nostre país a buscar més mercaderies.
Ens vam quedar a viure a Roma.

Joel

SOC ROMÀ

Em dic Joel, tinc 11 anys, tinc el cabell marró, m’agrada anar a jugar a la palestra i m’agrada també anar a les termes amb els meus amics. Visc en una domus amb el meus pares i amb el meu germà a la vora del fòrum, a Tarraco.
La nostra mare no treballa.
Ahir vam pujar amb el nostre criat Joan al carro i ens va portar a l’escola a jo i el meu germà, li vam dir adéu amb el cap. En Joan és plebeu , ens acompanyava a tot arreu perquè el meu pare és senador .
Vam entrar a l’ aula i ens vam seure al nostre lloc, el mestre ens va dir que hi havia un examen sorpresa de llengua.Jo no havia estudiat però la prova em va anar bé.
Quan vam acabar vam marxar de l’escola .A la sortida ens esperava en Joan amb el carro , ens va portar cap a casa i vam dinar.Vam fer els deures a l’habitació del meu germà.
Després vam anar cap a les termes amb el nostre pare. Primer jo i el meu germà vam anar a jugar a la palestra. Vam fer una cursa, jo vaig quedar segon. El pare mentrestant parlava amb en Pere, un altre senador.
Després vam entrar a les termes. Primer la piscina de suar i després a les altres dues per acabar ,finalment a la piscina exterior.
En acabar vam anar cap a sopar. Vam sopar sopa de galets i carn de xai. Després vam anar a dormir cansats.

Joel

LA NOIA I EL TORN

A la ciutat de Barcelona hi vivia una noia. Es deia Maria, tenia 37 anys, era alta, tenia el pel ros i els ulls marrons. Era amable i simpàtica. Treballava fent figures de ceràmica al seu taller. Li agradava molt. Vivia sola però tenia un gos i un gat.
Un dia quan va començar a treballar el torn no girava. Es va espantar ja que sense el torn la seva feina i els encàrrecs que tenia s’ haurien alentit. Va entrar a moltes botigues que li semblava que en podien tenir , però sempre obtenia una resposta semblant ;
-No aquí no tenim torns només tenim menjar i joguets-
Va passar tot el matí i tota la tarda buscant un torn . No en va trobar cap. Només en venien en els pobles del Pirineu que es dedicaven a fer-ne .
-No puc anar-hi jo sola, hi ha molts quilometres i no puc deixar el gat i el gos sols.
Va decidir anar-hi amb el gat i el gos. Va preparar la maleta i va posar el gat i el gos en un maletí i va marxar amb el seu cotxe cap a Estimariu. Al cap de tres hores va arribar i estava tot nevat.
-Que bonic!!!M’ancanta.-va dir la Maria.
Va trobar un avi que treisa la neu i li va preguntar on era el taller que fabricaven torns. L’avi li va indicar el camí per anar al taller. A l’arribar va obrir la porta i va entrar.
Hi havia un avi que estava fent un torn. L’avi va parar i va atendre a la Maria. La Maria li va explicar que feia figures de ceràmica i se li havia trencat el torn. L’avi li va ensenyar tots els torns i també li va dir que n’arreglava. La Maria va decidir comprar-se’n un.
Quan tornava cap al cotxe va veure una casa que es venia. La casa era de pedra i petita. Va pensar que es podia quedar a viure allà i que podria posar el taller al garaig. La va comprar, i va anar a Barcelona a agafar les seves coses. Es va quedar a viure a Estimariu.

Ainoa

La princesa i geni.

Vet aquí una vegada fa molts anys, en un castell a dalt de la muntanya, vivia una princesa amb el seu pare, el rei. La princesa era baixeta, tenia el cabell castany i els ulls marrons verdosos. Tenia 19 anys. Era alegre i aventurera.
Li agradava escapar-se del castell per anar al bosc a muntar amb cavall, ho feia casi cada dia.
Un dia mentre anava pel bosc amb cavall es va trobar una ampolla se vidre amb uns espècie de ….

EL PASTOR I EL GOS

Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia el pel ros i els ulls marrons. ERaa molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigila-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyaven els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pels costats dels camps. Un dia a mig matí un dels gossos ,el més jove, va veure un conill i el va perseguir.
El pastor el va cridar i cridar que vingués i no li va fer cas. Quan l’ altre gosset, les ovelles i el pastor van arribar a casa ,el gos no havia aparegut.
A l’ arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos havia desaparegut.
L’endemà al matí ell i el gos gran ,que es deia Flow, van sortir a buscar el gos jove. No el van trobar. El pastor cridava: -Wolf Wolf.
Al fons de tot el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca. El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt i molt forta.
-Quina alegria- va cridar.
Els gossos mai més van marxar del costat del pastor.

La vareta boja

TÍTOL : La vareta boja.
AUTOR : Núria Prada
PÀGINES : 91

T’ha agradat el llibre? Si
Personatges que surten? Moltes fades , un creador de varetes i en Rodasoques
Què els passa? Que el creador de varetes havia de fer 100 varetes i en va fer 101 . La vareta 101 era una vareta boja.
On els passa? A casa d’algunes fades i a la fabrica del creador de varetes.
Com acaba la història? El creador de varetes li dóna el llibre d’instruccions i una fada i en Rodasoques se’n van a un país d’alegria creat amb màgia.

El fill d’ un comerciant fenici

Hola, em dic Guifré i tinc 10 anys .Tinc els ulls verds, el cabell castany i sóc bastant alt. Sóc un nen rialler: positiu.
Sóc el fill d’un comerciant fenici.Visc amb el meu pare i els meus avis en una petita ciutat de la costa de Fenicia , tocant a la mar Mediterrània.
Avui al meu pare li han manat que al ser el millor artesà d’ armes de la ciutat, fes una espasa especial. M’ha demanat ajuda pera fer-la.
Mentrestant els meus avis anaven a per fusta pel mànec, jo i el pare em començat a fer el motlle de l` espasa.
Una hora més tard els avis han tornat i han portat unes branques d’un lledoner del qual treurem la fusta.
Per fondre el metall,el pare a encès el foc amb el carbó . Una vegada calent ha posat el ferro a fondre.
Quan el ferro s’ ha fos l’ ha posat al motlle. Mentre hem dinat, el metall s’ha refredat.
Quan hem acabat,l ‘hem temperat, li mem posat el mànec i amb resina l’ hem enganxat i li hem posat quatre passadors.
Quan hem acabat ja era de nit ;i després de menjar una mica de peix per sopar, hem anat tots a dormir anat a dormir. Demà serà un altre dia!

GUIFRE
TUFI

Sóc fenici ( Capítol 1 )

Hola, em dic Joel , tinc 14 anys, visc en una ciutat de Fenícia, a Àsia, tocant al Mediterrani .
Tinc els ulls blaus, sóc alt i prim. M’agrada jugar amb el meu germà petit, de vuit anys, a la rajola.
Visc amb el meu pare, amb la meva mare i amb el meu germà en una casa de dues plantes. El meu pare treballa criant i venent cavalls. La mare treballa en un forn de pa. Ven pa i galetes. Cada dia al matí anem a l’escola. Tant el meu germà com jo sabem escriure i llegir.
Jo i el meu germà hem agafat els nostres dos cavalls i hem anat cap a l’escola. Hem entrat i el mestre ens ha donat la bufetada de sempre per haver arribat tard.
Al tornar de l’escola hem jugat al palet i hem ajudat al pare a donar de menjar als cavalls . Després, jo i el meu germà, hem anat a comprar el sopar: ous, peix i enciam. Abans de sopar he anat a ajudar el meu amic Guifré a tallar llenya. Després hem sopar i cap a dormir. El meu germà es va adormir de seguida. Però a mi m’ha costat una mica…..

Una nena de Fenicia

Hola!, em dic Ainoa,tinc 10anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el cabell castany. Sóc una nena simpàtica i amable. M’agrada ajudar a la meva família.
Visc amb el meu pare, la meva mare, els tiets i els avis en una ciutat a la costa del Mar Mediterrani.
Som una família de comerciants fenicis que venem objectes de metall, que el pare ha fet i ha comprat a altres petits comerciants dels pobles de l’ interior de Fenícia, i també fruita, que collim . Avui he d’ajudar al meu pare a carregar objectes de metall en un vaixell.
Ara, de bon matí, tota la família esmorzem fruita. Desprès el meu pare i jo anem a buscar objectes de metall com: escuts, ganivets, aixades…que tenim al magatzem, ho carreguem en un vaixell i vaixell i el vaixell s’ho emporta. A la tarda, me’n vaig amb la mare al mercat a vendre fruita mentre el pare carrega objectes de metall en un altre vaixell que salparà demà al matí cap a terres llunyanes.
Ens passem la tarda venen pomes, peres, cireres, mangranes…
Quan es fa fosc tornem cap a casa. Per sopar mengem peix i fruita.
Ara me’n vaig a dormir. Ha sigut un dia molt llarg!!!

Ainoa 4art

Faula : el talp i la guineu

En un bosc de muntanya hi vivia un talp gran i espavilat que cada dia sortia a buscar menjar
Un dia no gaire lluny del seu cau va aparèixer una guineu que se`l volia menjar amb patates. Era una guineu peluda , molt gran i ferotge que tenia molta gana.La guineu ,que era ràpida , va agafar el talp amb totes les seves forces
-Deix’am!!!si no em deixes no serem amics ni tindràs menjar per menjar .
-Per què ? No vull, jo sóc una guineu gran i peluda. Un amic com un talp petit que viu sota terra , per què l’ he de perdonar ?
-Perquè si som amics t’ajudaré sempre .
La guineu el va deixar anar encara que no havia cregut res de lo que havia dit el talp .
El talp va marxar corrents i la guineu va continuar fent el que feia , buscar menjar.
De sobte una trampa agafa la guineu i cau en un forat.El talp va sentir-la gemegar . Hi va anar a ajudar-la.El talp va fer un forat en forma de túnel i la va salvar .
La guineu li va demanar perdó al talp pel que li havia dit i llavors van ser amics.

Hug 3er

Mi juguete: el mono rosa

Un juguete que recuerdo con más cariño de mi infancia es un peluche de un mono rosa que me regaló mi ex mejor amiga antes de irse a vivir a Polonia: El mono es un peluche rosa. Tiene las pupilas negras y florecitas verdes amarillosas al lado de las pupilas. En la barriga tiene un corazón rojo con letras blancas donde hay escrito “I love you”-“te quiero”.
Me gusta mucho este juguete ya que siempre que lo miro me recordaba a ella, a la Suzanna. Siempre jugaba con él. Actualmente lo tengo en mi estanteria y no lo pienso mover de allí…

Ainhoa Ruiz.

UN DIA AL PALEOLITIC

Hola!Em dic Ainoa, tinc 10 anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el pèl castany. Visc en una tribu amb la meva familia: la meva mare, el meu pare, els meus tiets, els avis; els meus 4 germans grans i els meus cosins.
Avui quan ha sortit el sol m’he despertat i he esmorzat una mica de fruita que va sobrar ahir. Hem esmorzar amb els pares i els 4 germans.
Al cap d’una estona he anat a recol·lectar fruita amb la meva mare. Anem a recol·lectar fruita als arbres que hi ha a l’altra banda del riu. Travessem el riu per les pedres que hi ha al mig. La fruita la portem en un cistell fins la cabana. A l’hora de dinar menjarem carn de cérvol que el pare ha caçat. El pare ha encès el foc rascant dos pedres, ha tallat la carn i l’ha rostit i la mare l’ha repartit entre tots. Estava molt bona!!!
Desprès de dinar descansem una mica i cara a la nit vaig a ajudar a la mare a fer el sopar. Una mica més tard quan ja es fosc, sopem. Per sopar hi ha carn i fruita.
A l’acabar de sopar he pintat a la paret d’una cova que hi ha al costat del campament. He dibuixat un parell de cérvols.
Quan la mare m`ha cridat he ant cap a la cabana i ara estic a punt de adormir-me.Demà serà un altre dia !!

Ainoa 4art

Un dia al paleolític

Hola,em dic Guifré.Tinc 10 anys.Tinc el cabell d castany i sóc molt alt.Visc en una cova a la vora d’un riu.En aquesta cova vivim tants com dits tinc a les mans.
Avui m’he aixecat a la vora del foc que ha cremat part de la nit.Al matí estava apagat . Fregant dues pedres l’he encès per escalfar-me.
Al passar l’estona,m’ha agafat gana i he anat a pescar però,quan era allí,he vist que gairebé no quedaven peixos.Tornat a la cova ho he explicat al pare.Llavors el pare m’ha demanat que l’acompanyés a caçar per poder menjar.
Em caçat molt poc perquè el pare m’ha explict que cada dia hi ha menys animals per caçar i aviat haurem de marxar a un altre lloc a viure. Només hem caçat un cérvol i un conill.
Un cop a la cova,la mare ha despellat el conill i el cérvol i el pare ha rostit la carn del cérvol al foc.El conill l’ha guardat per un altre moment .
Després de menjar-nos el cérvol entre tots, la mare i jo hem anat a recollir fruits per sopar . Hem trobat unes cuantes móres i unes cireres. Poca cosa !
Mentre el sol s’estava ponet he observat , que allí on tirem les restes de la fruita que ens mengem, comença a créixer un arbre , que també té fruits . He tingut una idea….,però ara me’n vaig a dormir ,demà ja us ho explicaré.

Guifré 5è

El nou esportiu

Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.

Joel

Un dia a la prehistòria

Em dic Joel, tinc 10 anys, vesteixo amb pell de guineu. Gairebé sempre estic content, sobretot quan vaig a pescar. Tinc els ulls blaus, el cap gros i el nas petit. Visc en una tribu a la vora del riu, amb el bosc al costat, hi ha unes 30 cabanes. Visc amb els meus pares, amb els meus 5 germans, els meus tiets i amb els meus cosins.
Cada matí vaig amb la meva mare al bosc a recollir pomes, móres i castanyes i després vaig anar amb el meu cosí i amb el meu pare a pescar .
Vam pescar bastants peixos, els vam pescar amb un pal afilat. Després de pescar, jo i el meu cosí ens banyem al riu. Tot seguit ajudo a la meva mare a fer carn de cérvol per sopar.
Abans d’anar a dormir ajudo al meu pare a afilar els ganivets.
Finalment me’n vaig a dormir.

Joel

Celebrem Sant Jordi !!

El passat 23 d’ abril vam celebrar la diada de Sant Jordi !! Al matí vam anar a la parada de roses i llibres que fan l’ agrupació de dones del poble al davant de l’ hostal Roma .
Per la tarda vam pujar a l’ Ajuntament a recollir els premis de poesia, dibuix i text que organitza cada any per Sant Jordi l’ Ajuntament .


En Juan

Hi havia una vegada un senyor que es deia Juan,Era alt i prim i tenia 43 anys . Era una persona molt tranquil·la i no sènfadava ni cridava mai. vivia en un poblet de plana.Vivia amb la Marta la seva dona que tenia 40 anys. Tenien un fill que es deia Joel. Travallaba en una fabrica de pinso en Joan portava el blat amb el tractor lambohrgini fins a la fabrica de blat .Peró una nit un lladre es va colar a la fabrica de pinso per la finestra va agafar les claus que estaven pengades i va obrir la porta, va agafar el camio que avia robat feia dos mesos i va agafar tot el camio de pinso .
L’endema en Juan i en Joel cuan van obrir la porta i van veure que no i avia pinso. Tot estaava tirat pel terra, les eines…Ban veure rastre de les rodes del camio i les van seguir. Ivan trovar un magatzem van trucar i va sortir un home duns 40 anys.
Li van preguntar si ell els avia robat. Ell va dir que si pero que no els i tornaria .En Joel va trucar a la polcie.
el llade conque no volia anar a la presor els va tornar tot el pinso que avia rovat.

Hug e3

Un bloc a XTECBlocs