LA VIDA ALS ANYS 30-40

 

 

Aquest curs 2008-2009 els alumnes de la nostra ZER, El Romaní”, hem treballat l’ obra de Miquel Rayó, autor que hem escollit dins de l’ activitat del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Itineraris de lectura 2.0.

Els alumnes de Cicle superior hem llegit i treballat el llibre , “El camí del far “. Aquest llibre narra la història d’ un grup de presoners republicans, que una vegada acabada la Guerra Civil, són enviats a un poblet de Mallorca per arreglar el camí que porta al far.

És una història d’ amistat, tendresa i amor entre un nen d’ uns deu anys, en Miquelet, un presoner i la mare del nen., barrejada amb l’ odi de l’ alcalde vers els presoners i simpatitzants republicans.

Els alumnes de Cicle Superior de Cubells hem aprofitat que aquest llibre ens situa a l’ inici dels anys 40 per preguntar als avis i a les àvies del poble com era la vida a Cubells en aquella època.

Hem passat un qüestionari amb qüestions sobre quatre vessants: el poble, la casa , l’ escola i el temps lliure. Les preguntes les hem passat a dotze avis i àvies entre 70 i 85 anys, la majoria d’ ells entre els 80-85 anys. És a dir alguns eren nens que van viure la Guerra Civil a una edat entre els 9-11 anys.

La majoria dels avis són fills de Cubells, 11 de 12, i vivien a la part vella del poble. En aquella època Cubells es trobava agrupat a dalt del turó al voltant de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria del Castell i al voltant de la plaça de la Castella. Cal recordar que en els mesos finals de la Guerra Civil, Cubells es trobava prop del front .

Així doncs el poble era bombardejat algun cop. Al 25% del entrevistats els van destruir la casa o part d’ ella. Quan hi havia bombardejos es refugiaven als cellers de casa o en algun refugi proper. També hi ha qui comenta que es refugiaven en les cabanes que hi ha al voltant del poble, potser més segures.

Quatre dels entrevistats recorden que van perdre algun familiar proper durant la guerra : pare, germana o tiet.

Algun entrevistat comenta que recorda que era una època de por i bombardejos. Algú altre recorda que el van fer marxar de casa, o que bombardejaven l’ església, o que es va escapar un presoner i van estar a punt de matar un nen que voltava per allà……

LA CASA

La majoria dels entrevistats vivien a dalt al poble. Vivien en cases més aviat petites, els altres vivien en masies, més grans. A casa hi havia de 6 a 11 persones, normalment tres generacions.

Les cases eren de pedra, les habitacions senzilles, amb poc mobiliari i amb poca decoració, potser un quadre religiós de la Verge o del Sant Crist.El mobiliari estava compost pel llit, alguna tauleta i la calaixera que en aquests anys feia la funció d’ armari.

El 50% dels entrevistats dormen en una habitació amb els seus germans i els pares.

La majoria d’ ells tenien animals a casa a la part baixa: gallines, conills, i els animals de treball com rucs i mules ja que gairebé tothom era fill de pagès.

Les mares eren mestresses de casa però també ajudaven en les tasques del camp.

La majoria dels entrevistats ajudava a casa : les nenes a la mare a casa i els nens al pare en les tasques del camp ja de molt petits.

Tothom recorda que ja tenien llum elèctrica a casa. El menjar es cuinava en una cuina econòmica de llenya o al foc de terra.

La cuina era petita amb la llar de foc com a centre, un banc a la vora, una taula de fusta, la cuina econòmica – si n’ hi havia – i l’ aigüera. Tots els entrevistats a la pregunta que si s’ ho menjaven tot diuen que si i que la seva mare cuinava molt bé.

Els aliments els conservaven assecant-los o confitant-los i es guardaven en un lloc fresc: el celler del qual disposaven totes les cases.

La majoria comenta que no es podien comprar tot el que volien per manca de diners i que tampoc a les botigues hi havia de tot. Un entrevistat comenta que no li faltava de res perquè els soldats s’ hostatjaven a casa seva. Habitualment era així durant la guerra com fins uns anys més tard d’ acabar-se.

La casa s’ escalfava amb estufes de llenya i amb el foc de terra. La majoria dels entrevistats comenta que ja tenien lavabo .

Ningú disposava a casa de telèfon i es comunicaven amb els familiars amb carta. El 60% tampoc tenia radio a casa i s’ assabentaven de les notícies pels que tenien radio o al cafè.

Ningú disposava de rentadora, la majoria rentava la roba en el safareig públic, però hi havia qui ho feia a la sèquia o a casa amb una galleda plena d’ aigua, o amb cendra.

Gairebé tothom tenia hort, el qual ajudava a millorar l’ alimentació.

La majoria recorda l’ època com trista, dolenta, de patiment però també hi ha qui la recorda bé… són els més petits , els de 2 , 3 i 4 anys.

L’ ESCOLA

Excepte un entrevistat tota van anar a l’ escola i a tots els agradava d’ anar-hi.

L’ edat d ‘ anar a l’ escola varia: la majoria comença als 4-5 anys però hi ha qui va començar als 7-8 anys. Normalment en surten als 14-15 anys però alguns abans.

L’ horari escolar és normalment de 9 a 12 del matí i de 3 a 5 de la tarda, és a dir un horari de cinc hores.

Disposaven dels llibres necessaris. La majoria anava a l’ escola caminant ja que la tenien a prop, però hi ha un entrevistat que la té a 6 quilòmetres i ha de començar a caminar abans.

A l’ escola hi havia molts nens, una mitja de 40 per aula amb els nens separats de les nenes en diferents aules; la majoria dels entrevistats van anar-hi després de la guerra-.Hi havia un mestre pels nens i un per les nenes. Una quarta part dels entrevistats comenta que com a mestra tenien una monja. Cal recordar que durant molts anys al poble de Cubells hi havia hagut monges.

Tots els entrevistats comenten que anaven cada dia a l’ escola, així doncs no hi havia absentisme. El dijous a la tarda no es feia classe després de la Guerra Civil ni tampoc el diumenge.

Les matèries que estudiaven eren: matemàtiques, història universal, història d’ Espanya, llengua castellana, dibuix, història sagrada, cal·ligrafia…..

Un entrevista que actualment té 86 anys comenta que abans de la guerra , durant els anys 1932-1936 s’ estudiava llengua catalana. Un altre entrevistat comenta que després de la guerra les alumnes feien costura.

Les matèries que els agradaven més eren les matemàtiques i després la història.La majoria dels entrevistats comenta que tenien llibres per llegir però pocs de consulta.

La majoria dels alumnes anaven a dinar a casa.

A les parets de las classe hi havia penjat una imatge de la Verge i de la Creu i una fotografia de Franco. Algú també comenta que una de José Antonio.

Abans de la guerra una imatge del Rei i l’ escut reial.

A l’ entrar a l’ escola, després de la Guerra Civil, cantaven el Cara al Sol, l’ himmne nacional.

Abans de la Guerra Civil els alumnes portaven llenya a l’ hivern per escalfar l’ escola.

Més tard s’ escalfaven amb una estufa de llenya. Cada alumne portava un tronc.

Els dies que no hi havia escola els alumnes l’ utilitzaven per ajudar a casa, per fer els deures i per jugar, amb aquest ordre. Quan feia mal temps a l’hora del pati llegien llibres.

A l’ hora del pati jugaven a jocs tradicionals :saltar corda, empaitar-se, al io-io ,a bales. A patacons, al cavall fort, a futbol, a fer ballar la baldufa, al salt de la guineu, a la paret, a arrencar cebes, a la serp, a amagar, als ossets…..

Les taules eren de dos alumnes, de fusta i amb la part on els alumnes escrivien que s’ aixecava i servia per posar-hi el material. També hi havia un forat per posar el tinter, que s’ utilitzava a l’ hora d’ escriure amb ploma ja que en aquesta època encara no hi havia bolígrafs.

Els llibres que es llegien eren tots en castellà però abans de la guerra comenta un alumne que n’ havia amb català.

Per Nadal feien el pessebre.

A la pregunta si els castigaven tothom comenta que si i que els tipus de càstigs eren: de cara a la paret, de genolls, copiar , algun cop de regle als dits …..

Realitzaven poques excursions i les que es feien eren als voltants del poble.

EL TEMPS LLIURE

El temps lliure l’ utilitzaven per passejar, jugar, ajudar els pares, cosir…Destaquen que jugaven al carrer i al voltant del poble.

El diumenge anaven a missa i després a jugar. Algun també feia d’ escolanet. A la tarda al rosari i al cinema. Destaquen que el diumenge era una festa amb un alt contingut religiós.

Els jocs del temps lliure no varien gaire dels de l’ escola : saltar corda, empaitar-se , patacons, anar a passeig, el joc dels disbarats, el salt de la guineu, a cartes, als ossets…

Durant les vacances d’ estiu alguns ajudaven els pares i també es banyaven quan podien.

Tots comenten que la festa que es celebrava amb més rebombori era la Festa Major, després la Pasqua ( Setmana Santa ) i que la festa que estava prohibida després de la guerra era el carnaval segons comenten perquè la gent portaven caretes. També algun entrevistat comenta que per Setmana Santa estava prohibit ballar. Naturalment tampoc se celebrava l’ 11 de setembre.

La majoria dels entrevistats comenta que els nens d’ aquella època eren més feliços que els actuals- segons ells- per diverses raons: no tenien tantes coses per lo que disfrutaven més del que tenien, no hi havia tanta maldat perquè tothom estava content amb el que tenia, amb qualsevol cosa es divertien….També n’ hi ha que pensen que els nens actualment són més feliços perquè: aquell era un temps de tristesa, por i gana. També hi ha qui pensa que són temps diferents i a vegades difícils de comparar.

EL POBLE

Tots els entrevistats vivien en un poble petit-Cubells- situat dalt del turó i al voltant de les esgésies del poble. La zona actual que hi ha als voltats de la carretera que va de Lleida a Puigcerdà hi havia camps i hi vivia poca gent. Una de les entrevistades passa aquests anys a Lleida.

Els carrers eren de pedra i terra i no estaven esfaltats. Les cases – la majoria- eren petites – exepte les masies-, de pedra i i de fang.

Gairebé tothom es dedicava a l’ agricultura. Hi havia dues botigues: una de comestibles i una de roba. En alguns moment només n’hi va quedar una i en alguns moments tres.

Hi havia forn- actualment no-, barberia, ferrer, fuster, molins d’ oli.

No hi havia cap indústria, ni biblioteca. També comenten que no hi havia cap cotxe o només el del metge.

Per carretera l’ únic mitjà de transport per traslladar-se era l’ autobús de l’ Alsina Graells . Només hi havia un telèfon, la central

El diumenge el jovent anava a missa al matí i a la tarda es divertien al ball- se’n feia sovint, jugant a futbol, passejant,al cafè, al cinema o a jugar a patacons.

Per acabar se’ls va preguntar als entrevistats que es quedessin amb una cosa bona i una altra de no tan bona; vet aquí les seves respostes:

Bones

Dolentes: van ser uns anys penosos, quan ens castigaven, la manca d’ alguns aliments, la guerra, la por….

?

Moltes gràcies a: Mª Rosa, Carlos ,Tresina ,Miquel , Josep, Dolores ,Engràcia , Josep,

Francisca , Ramón ,Teresa i Antonieta,

: amb la felicitat de ser jove, tenien el necessari per viure, anar al col·legi, que jugaven al que volien, la família, la gent era més feliç, que anaven a passejar amb les noies, el ball…

 

 

poble001

Un pensament a “LA VIDA ALS ANYS 30-40”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Un bloc a XTECBlocs