Arxiu de la categoria: Curs 2010/2011

Castellano.Biografias de Charlie Rivel y de Tortell Poltrona.

En lengua castellana hemos trabajado las biografias de Charlie Rivel y de Tortell Poltrona.

TORTELL POLTRONA

Tortell Poltrona (su nombre real es Jaume Mateu Bullich) es un payaso catalán nacido el Barcelona en 7 de abril de 1955. Es el artista de circo más reconocido en Cataluña, cofundador de Payasos sin Fronteras y un auténtico referente tanto por su trayectoria personal como por la creación de su propio circo, el Circ Cric, que ha sido el referente más destacado de varias generaciones.1 Es considerado un referente europeo de la renovación del payaso

Profesor industrial en electrónica y mecánica, estudió Sociología y Economía Política en el Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Debuta en los escenarios como cantante cómico de la Gran Orquesta Veracruz (1974), hecho que lo volcó a dedicarse irremediablemente al mundo del circo y el payaso, practicando y revalorizando esta profesión, cultivando e investigando los valores escénicos y sociales de la figura del payaso.3
Estrena su carrera artística con Claret Papiol,4 formando la pareja de payasos Germans Poltrona.5 Desde 1975 ha realizado miles de actuaciones dentro y fuera de España. Desde 1978 participa en Festivales Internacionales de Teatro de Europa y América. En el escenario ha trabajado con ilustres payasos como Charlie Rivel, Oleg Popov o Jango Edwards, y ante artistas como Joan Miró o Joan Brossa. También ha producido, dirigido y participado en diferentes series de televisión como Els Pallassos, Poltrona Express o Frekuencia Pirata, tanto para RTVE como para TV3.
Fundador del Circ Cric en 1981, es también el director y fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ con sede estable en Sant Esteve de Palautordera, (1995), director y fundador del Festival Internacional de Payasos de Cornellà, (1984-1986), ideólogo y fundador del Festival de Payasas de Andorra, Forum de la Comicidad, (2001), y fundador y presidente de la ONG Payasos Sin Fronteras (1993),6 organización con la que ha realizado largas expediciones a los campos de refugiados y a las depauperadas zonas de Croacia, Serbia, Bosnia, Kosovo, Sahara, Armenia, Chiapas, Sri Lanka, Colombia, Brasil, Cuba, Sierra Leone, Costa de Marfil, Benín, Haití, República Democrática del Congo, Liberia o Etiopía.
Entre sus numerosos reconocimientos destaca el Premio Festival de Clowns de Viena, Austria, 1983; el Joanot de Teatre, Barcelona 1988; el conseguido en el Festival International Performance d’Acteur, Cannes, Francia, 1993; la Medalla al Mérito Cultural Palestino, Gaza, Palestina en 1984 por su labor con Payasos Sin Fronteras; el Premio de la Crítica Teatral de Barcelona temporada 95-96; el Premio Especial de Circo de la III Edición de los Premios Max, el Premio Nacional de Cultura 2005 de la Generalitat de Catalunya o el Premio Nacional de Circo 2013 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España.78

Aquí podeis ver una de sus actuaciones

EL PASTOR I EL GOS

Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia el pel ros i els ulls marrons. ERaa molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigila-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyaven els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pels costats dels camps. Un dia a mig matí un dels gossos ,el més jove, va veure un conill i el va perseguir.
El pastor el va cridar i cridar que vingués i no li va fer cas. Quan l’ altre gosset, les ovelles i el pastor van arribar a casa ,el gos no havia aparegut.
A l’ arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos havia desaparegut.
L’endemà al matí ell i el gos gran ,que es deia Flow, van sortir a buscar el gos jove. No el van trobar. El pastor cridava: -Wolf Wolf.
Al fons de tot el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca. El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt i molt forta.
-Quina alegria- va cridar.
Els gossos mai més van marxar del costat del pastor.

El nou esportiu

Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.

Joel

El pastor i el gos

Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia els ulls marrons i el pel ros. Era molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà de casa seva hi tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigilar-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyava els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pel costat del sembrat. Un dia a mig matí un dels gossos el mes Jovenet, va veure un conill i el va persseguir.
EL pastor va cridar i cridar que vingues però no li va fer cas. Quan el pastor les ovelles i el gos estaven tornant cap a casa el gosset no havia aparegut. al arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos s’havia perdut. L’endema al matí ell i el gos gran que es deia Flow van sortir a buscar el gos jove. No el trovaven. El pastor cridava: Wolf Wolf.
Al fons del camí el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca.El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt força.
-Quina alegria-cridava.
Els gossos mai mes van marxar del costat del pastor.

Fi

Poemes per Sant Jordi.AM

TEMPS DE NADAL

Per Nadal comença a fer molt fred
i de l’armari agafo l’abriguet.
El 25 de desembre és el dia de Nadal
i a l’escola ja hem fet el festival.

El poble l’arbre de Nadal decorem
i moltes voles de colors hi posem
Els carrers plens de llums i colors
groc, vermell, rosa, blau…ens donen escalfor.

Amb els meus cosins el tió m’agrada cagar
i així molts regals ens pugui portar.
El Pare Noel arriba aquesta nit
quan jo ja estaré ben dormit.

Quan veig els regals em poso molt contenta
i despres hi jugo amb la meva cosineta.
A mi m’agraden les festes de Nadal
son unes festes com cal.

AINOA 4art

El llop i el pastor

Hi havia una vegada un pastor que es deia Hulk. Tenia cinquanta-dos anys i vivia en un poble de Lleida que s’ anomenava Masalcoreig . El poble tenia uns sis- cents habitants . Huck vivia en una masia i al darrere de la masia hi tenia un camp on hi volia plantar oliveres. Al costat hi havia un gran bosc on hi havia molts llops però Huck nos’ho creia perquè mai n’ havia vist cap.
Un dia en Huck va anar al seu garaig, va agafar el seu Opel Frontera i va anar al mercat a comprar petites oliveres, va tornar amb al seu cotxe a la seva casa quan era l’ hora de dinar .
Va dinar i després de dinar va anar al garaig de tractors i va agafar el seu tractor Lamborghini 660 , va agafar la plantadora i va anar al seu camp.
Va plantar totes les oliveres i després va tornar la plantadora al seu lloc i el tractor també. Va entrar a la seva masia. Al dia següent en Huck va mirar el calendari; era dia 3 i es va recordar que el dia 15 era el seu aniversari. Va revisar el seu camp des de la seva finestra i va veure que totes les plantes estaven trencades i fetes malbé. En sortir va veure unes emprentes de llop, va anar a la masia va agafar el seu Samsung S9PLUS i va trucar a un coneixedor d’ empremtes . Al cap d’una estona va arribar ,va mirar les empremtes i va confirmar que eren de llop.
Llavors va anar al garaig i va agafar el seu Lamborghini Murcielago, va anar a comprar unes altres oliveres i va tornar a la masia. Va agafar el seu Lamborghini 880, la plantadora i va anar al seu camp. L’ endemà va veure un llop al seu camp que estava a punt de tornar a destrossar -lo . Huck va agafar ràpidament l` escopeta , va apuntar al llop , va disparar i el va matar.

Adelín

Els ous de Pasqua robats

Joel Boixadera

Vet aquí una vegada un dia abans de Pasqua en un pis del barri de la Mariola a la ciutat de Lleida els conills es preparaven per a anar a amagar els ous de Pasqua per als nens. Aquest any li va tocar a en Rabbito i a en Jakywo , que era un conill de l’Índia. En Rabbito era un conill alegre i graciós, era de color gris. En Jakywo era més seriós i era de color marró.
La matinada del diumenge de Pasqua van començar a repartir els ous.
Els amagaven entre els matolls , a dintre dels testos i darrere de les cases.
Van parar a esmorzar unes maduixes que hi havia allà, però quan van voler reprendre la marxa ja no hi quedava cap ou, els havien perdut o algú els hi havia robat. Van buscar-los per tot arreu, però no els van trobar i el Rabbito va dir:
-I ara que farem?Ens els han robat i demà els nens no tindran dolços per menjar.
-Això és molt estrany, si només hem parat un moment a esmorzar.-va dir el Jakywo.
Llavors , a la llunyania, van veure un esquirol amb un sac igual que el seu. El van seguir fins a una cova i el van veure que es menjava un ou.Sense que se n’adonés van agafar el sac dels ous i van marxar corrents. Van continuar amagant els ous. Havien de recuperar el temps perdut.
Mentrestant l’esquirol estava buscant els ous que li havien tornat a robar.Cadascú dels dos conills va agafar una meitat dels ous i a cada un li tocava anar a unes ciutas i a l’altre unes altres.L’endemà a les 7 del matí ja ho havien repartit tot.
Els dos conills contents d’haver complert la seva missió van tornar nou a casa seva , al barri de la Mariola . Els hi van donar una medalla per haver solucionat el problema.
I el proper any per Pasqua tot els va sortir molt bé i van poder amagar un ou a casa de cada nen.

Joel Boixadera

Un cavall contra Roma.Part 1

Inici del llibre de Josep Vallverdú .
Aldín és un noi íber que es agafat presoner pels romans i portat a Roma , juntament alguns altres . Des del primer moment el noi no accepta la seva esclavitat i no se sent esclau .
Tacca, el general romà se l’ emporta cap a Roma per a fer d’esclau a la seva vil·la.
L’a companyen altres amics com Citus i pel camí coneix un noi que també han capturat .