Mostra tots els articles de c5001436

LA BICICLETA I ELS QUATRE

Hi havia una vegada quatre nois que jugaven al carrer d’ un poble. En Pau era el mes gran, tenia 11 anys. Era alt, tenia el cabell de color negre i els ulls verds. Un dia en Pau va anar a jugar amb el Miquel. El Miquel tenia 7 anys, era baixet, tenia el cabell de color negre i els ulls de color marró. Un dia el Pau es va comprar una bici. El Miquel quan va veure la bici va dir :
-Ostres Pau me la deixes un dia?
-Si-Va dir el Pau. L’endema el miquel no va tornar la bici. El Pau va anar a casa del Miquel per la bici.
-Hola Miquel he vingut per la bici.
-Ah si! m’ho havia descuidat!
Desspres en Miquel li va donar una bici que no era la seva. Al seguent dia va anar a casa de l’ Albert i d’en Marc.
L’ Albert tenia 10 anys, era alt, tenia el cabell de color negre i els ulls de color verd fosc. El Miquel tenia 5 anys, era baixet, tenia el cabell de color negre i els ulls de color verd.
-Fem un pla.Tu Albert, truques i jo amb el Miquel entrem a casa seva i agafem la bici-Va dir en Pau

¡AL FINAL EL PAU VA RECUPERAR LA BICI!

DIARI : UN VIATGE A ANDORRA

Dia 4 de març de 2017

Després de dinar vam marxar cap a Andorra a passar 2 dies perquè en aquell temps hi neva molt i a nosaltres ens agrada molt la neu i el paisatge es molt bonic.
Al arribar a la frontera, la vam creuar de seguida encara que de vegades sobretot al marxar ens fan esperar molt per creuar la frontera.
Ens vam parar al poble de Canillo on havíem llogat un apartament per dos dies per internet.
Als clients del hotel els regalaven una entrada per persona gratuïta, que nosaltres vam aprofitar per anar a mirar la pista de gel, que era també una pista de hoquei. La pista era molt freda perquè sinó el gel es desfaria. Jo no vaig patinar perquè no en sé i tampoc portava l’equipament adequat. Vam fer un sopar ràpid al nostre apartament i vam anar a dormir.
Dia 5 de març del 2017

L’endemà al matí em vaig llevar a dos quarts de vuit del matí i semblava que no volia parar de nevar. Vam esmorzar i vam anar cap a una pista d’esquí i de trineus. Jo vaig anar a la pista de trineus. Em costava molt controlar el trineu i sovint volcava. Quan vam tenir gana vam anar a dinar al restaurant de la pista d’esquí, em vaig menjar una hamburguesa, que per cert estava molt bona, i unes patates fregides que no em van agradar gaire. Després vam agafar el cotxe i vam anar fins a Andorra La Vella, per passejar una estona i per treuren’s la neu. Al cap d’una estona vam anar a la vora de la frontera en un centre comercial i quan van sortir del centre comercial van marxar cap a casa aviat perquè era diumenge i l’endemà havia de tornar anar a l’escola com cada dilluns.

EL GOS I EL RATOLÍ

Hi havia una vegada un gos.Era gran, vivia en una casa abandonada tenia el pel de color negre i els ulls marrons.
un dia va anar a passejar pel camp a veure si trobava menjar. Quan estava al mig del camp es va trobar a un ratolí. Era petit, de color gris i els ulls grisos. Havia sortit per veure si trobava menjar.
El gos va estar a punt de menjar-se el ratolí, però el ratolí es va escapar cap al seu cau.
El gos també va marxar cap a la seva casa abandonada.
Un dia que feia sol el ratolí va anar a caçar i es va trencar una pota perquè se la va enganxar amb una rama. El gos va anar a caçar i va veure el ratolí estirat al mig del camp. El gos va portar el ratolí cap a la casa abandonada per a curar-lo. Quan van arribar a la casa abandonada… Desprès el gos va anar a buscar ajuda i va trobar un nen que anava passejant pel carrer.
Es deia Martí, tenia 11 anys, tenia el cabell ros i els ulls verds. El gos va acompanyar el nen cap a la casa abandonada.
Quan van arribar a la casa el ratolí s’havia recuperat i havia marxat i el nen es va quedar el gos.

EL GOS PELUT

Hi havia una vegada un gos pastor que era molt pelut i molt juganer. Tenia set anys i vivia al camp una padrina de seixanta -quatre anys .Es deia Rosa .Un dia el gos va anar a passejar i es va trobar una cabra salvatge perduda al bosc, tenia cinc anys. Ja li sortien les banyes que feien quaranta- cinc centímetres.
Va anar a casa seva a buscar l’avia perquè ajudés ala la cabra i finalment se la van quedar. La cuidaven i la cabra els donava llet. Van viure feliços.

La serp i la padrina

-Fa molts anys hi havia una ser molt llarga que tenia 8 anys. La serp vivia en un forat d’ una paret. Era de color gris, tenia els ulls de color verd i era molt ràpida. Es passava l’hivern dormint. Un dia d’estiu la serp va anar a una casa tancada, la serp no sabia si era abandonada. Va veure un cartell que ficava:
“”Atenció no feu soroll hi viu una padrina de 70 anys “”.
La serp va córrer dintre un forat que era a la paret de la casa, i va entrar a dins.
-Ui!!! No em mosseguis !-Va dir la padrina.
La serp va dir que no amb el cap. Després va marxar.
La serp va sortir de casa pel forat que havia entrat. Llavors la serp va anar a la seva casa i va pensar que fer.
Uns dies més tard la serp tenia gana i va anar a la casa de la padrina i va veure un gat , el va va mossegar al coll i se’l va menjar.
Aquell gat era de la padrina , que es deia Angeleta, i al qual estimava molt . L’ Angeleta es va enfadar molt.
Uns dies més tard la serp va anar a passejar i va veure un taxi i en un moment que a es va obrir la porta la serp va aprofitar per pujar al taxi.
Va veure que el taxi anava a casa de la padrina. Com que la serp es moria de gana va mossegar la padrina i al noi que era el fill de la padrina. Van trucar l’ambulància. Van agafar la serp , la van ficar en una caixa per portar-la al zoo.

Adelín 4art

EL GOS I LA PADRINA

Vet aquí una vegada. Hi havia un gos abandonat en un poble molt petit de muntanya. Era petit el seu pèl era marró i tenia 5 anys. Quan era petit el van abandonar uns caçadors i des de llavors no havia trobat cap casa on viure.Tothom li donava menjar. Al seu poble només vivien padrins però no l’interessava cap.
Un dia va arribar un avia que semblava especial,quan venien els nets dels altres avis ella sempre els hi donava galetes fetes per ells… El gos pensava que era l’ama perfecta però havia sentit que no li agradaven els animals sobretot els gossos i els gats.
La padrina tenia 65 anys sempre portava una bala i tenia els cabells arrisats, curts i grisos. La seva cara era molt dolça. El gos volia viure amb ella i cada dia es posava davant de casa seva per quan sortís a donar un passeig com cada matí però l’avia sempre el feia fora:
-A vegades li llançava una galeta i el gos l’anava a buscar.
-A vegades el feia fora amb la escombra.
-I a vegades sortia per la porta de darrera.
Una tarda van venir els fills de la dona van venir a visitar-la i li van dir que no volien que estigues tan sola, que un gos potser li agradava.
El gos que voltava per allà a prop va veure una oportunitat i va anar cap allà. La filla petita el va veure i li va preguntar si li agradava. Ella va dir que no però els fills van dir que proves uns dies i no va tindre mes opció que acceptar. El gos es va posar molt content.
El primer dia van anar al veterinari a vacunar-lo, rentar-lo i tallar-li el pèl. A l’avia no li estava agradant molt. Els altres dies van estar a casa seva, pel matí i per la tarda l’avia anava a passejar al gos. Al gos li estava agradant molt i a l’avia també.
Quan l’avia estava mirant la televisió el gos es sentaba amb ella, quan l’avia estava cuinant el gos li feia companyia…
Al cap d’una setmana l’avia i el gos estaven molt contents i quan van arribar els seus fills l’avia els va explicar lo bo que era el gos i que se’l volia quedar. L’avia es va quedar el gos i li va posar dolç perque li agradaven molt les galetes.

EL NOU GOS DE GRANJA I EL RATOLÍ

Vet aquí una vegada hi havia un gos que vivia en una ciutat, el gos es deia Ànec perquè les poques vegades que s’escapava de casa el trobaven a , vora del riu observant els ànecs que nedaven a l’aigua. El gos era de raça pastor, el gos havia fet unes proves per veure si valia per a ser un gos pastor.
Els seus amos van decidir donar a l’Ànec a un granger perquè ja no el podien cuidar i perquè van pensar que viuria molt millor en una granja envoltat de fauna i naturalesa.
Quan el camió on anava el gos va parar a la granja, el gos va baixar del vehicle es va quedar parat envoltat de boscos, prats i molts animals.
El granger se’l li va apropar i li va dir:
-Vinga gosset tanca les ovelles a l’estable!
El gos quan va veure les ovelles es va recordar de les proves que havia fet per ser un gos pastor i va començar a corre a darrere de les ovelles, i les va guiar fins a l’estable.
-Molt bé gosset et felicito. Li va agrair el granger.
-Com et dius? El granger li va observar la placa que duia penjada al coll.
Ah, Ànec! Va exclamar el granger.
Molt bé Ànec ara ves a dormir a la teva caseta, avui ha sigut un dia molt llarg Va dir-li el granger.
El gos va estirar-se a la seva caseta a descansar, quan ja s’estava a punt d’adormir, de repent escolta:
-Quina gana que tinc, On hi ha menjar?! Va xiuxiuejar un ratolí.
-Qui diu això? Va preguntar el gos.
-Soc jo, un ratolí, em dic Spit. I tu qui ets? Va preguntar el ratolí
-Jo soc l’Ànec, un gos. Que et passa? Va preguntar el gos.
-Que fa dies que no menjo res! Va dir el ratolí
-Si vols et dono el meu pinso i carn. Li va oferir el gos.
– Gracies Ànec, Amb una mica ja en tinc prou per recuperar força. Li va agrair el ratolí
El ratolí jove igual que el gos, era de color gris fosc i sempre estava content.
L’endemà al matí tots els animals de la granja buscaven al granger per tot arreu, el gos i el ratolí van anar a veure que passava i els animals els van dir que el granger havia desaparegut i ningú sabia on era el granger.
El gos i el ratolí van anar a inspeccionar la casa del granger i per trobar-lo van veure al seu diari personal del granger i hi deia que el granger tenia un enemic seu que vi via a trenta quilometres de la granja i van deduir que el enemic del granger el podria have segrestat. El gos i el Ratolí hi van anar sense penar-ho dues vegades. El ratolí es va pujar a damunt del gos i van marxar galopant. Es van trobar amb un llac molt gran i tots dos van exclamar:
-Que gran que es el llac, però com el travessem?
– Ja ho sé nedant. Va dir el gos.
-Però no se nedar. Va dir el ratolí.
-Doncs pujat al meu damunt mentres nedo. Va dir-li el gos.
Van travessar el llac i van arribar a la mansió.
Hi havia un guàrdia a la porta, el gos se li va llençar al damunt, van obrir la porta i van trobar el granger lligat amb una corda, el gos va llençar al segrestador al soterrani i el va tancar amb clau. El ratolí va rossegar les cordes amb les que estava lligat el granger i el va alliberar. El granger els va dir:
-Moltes gracies Ànec i moltes gracies ratolí.
S’en van tornar a la granja i van viurew feliços per sempre més.

M’he fet mal

Hola!em dic Ainhoa i visc a Cubells.
Avui us explicaré una història que em va passar fa uns quants mesos.
Un dia estava a casa fent tombarelles:
-Ainhoa vigila que et faràs mal-Va dir la meva mare.
-No,no, és impossible, jiji-vaig dir rient.
Al cap d’una estona vaig fer la roda i…:
-Aiii, quin mal, quin mal!!!-vaig dir queixant-me.
-Que t’ha passat?-va dir la meva mare espantada.
-M’he donat contra la cadira fent la roda-deia plorant.
-Ja t’ho he dit, has de vigilar dona…
-Vale, però em fa molt maaal.
-Et porto al metge?-va preguntar la mare.
-Vale-Vaig dir jo pujant cap a l’habitació per canviar-me.
La meva mare i jo vam pujar al Joan i com la porta estava oberta vam entrar. De seguida el metge ens va atendre:
-Hola Ainhoa que t’ha passat?
-M’he fet mal al peu fent la roda- Vaig dir.
El metge em va donar una crema que m’havia de posar cada nit i al cap de dos setmanes se’mm va curar.

EL GOS LLAMPEC

El Llampec és el meu gos. És un gos gran, juganer i és ràpid com un llampec, d’ aquí el seu nom .Té el pèl negre i brillant i li agrada mossegar les nines de la meva germana.Us explicaré com el Lampec va arribar a casa meva.
Un dia vaig sortir a donar-li les restes del dinar als gats i vaig veure una ombra darrere un arbre.Vaig apropar-m’ hi lentament i vaig veure un gos gran i negre.Llavors li vaig donar un tros de pa i se’l va menjar ràpidament però quan els hi van creure.
L endemà,quan vaig tornar de l’escola estava davant de casa. Li vaig donar un tros d’ entrepà i ara si que el vaig acaronar.A la nit quan vaig baixar al rebost a buscar pa ,s’ estava menjant el pernil. Ràpidament li vaig demanar als pares si me’ l podia quedar i,tot i que el pare estava enfadat pel pernil,vam deixar que es quedés.I així es com el Llampec va arribar a casa.

Guifré 5è