Mostra tots els articles de c5001436

La vareta boja

TÍTOL : La vareta boja.
AUTOR : Núria Prada
PÀGINES : 91

T’ha agradat el llibre? Si
Personatges que surten? Moltes fades , un creador de varetes i en Rodasoques
Què els passa? Que el creador de varetes havia de fer 100 varetes i en va fer 101 . La vareta 101 era una vareta boja.
On els passa? A casa d’algunes fades i a la fabrica del creador de varetes.
Com acaba la història? El creador de varetes li dóna el llibre d’instruccions i una fada i en Rodasoques se’n van a un país d’alegria creat amb màgia.

El fill d’ un comerciant fenici

Hola, em dic Guifré i tinc 10 anys .Tinc els ulls verds, el cabell castany i sóc bastant alt. Sóc un nen rialler: positiu.
Sóc el fill d’un comerciant fenici.Visc amb el meu pare i els meus avis en una petita ciutat de la costa de Fenicia , tocant a la mar Mediterrània.
Avui al meu pare li han manat que al ser el millor artesà d’ armes de la ciutat, fes una espasa especial. M’ha demanat ajuda pera fer-la.
Mentrestant els meus avis anaven a per fusta pel mànec, jo i el pare em començat a fer el motlle de l` espasa.
Una hora més tard els avis han tornat i han portat unes branques d’un lledoner del qual treurem la fusta.
Per fondre el metall,el pare a encès el foc amb el carbó . Una vegada calent ha posat el ferro a fondre.
Quan el ferro s’ ha fos l’ ha posat al motlle. Mentre hem dinat, el metall s’ha refredat.
Quan hem acabat,l ‘hem temperat, li mem posat el mànec i amb resina l’ hem enganxat i li hem posat quatre passadors.
Quan hem acabat ja era de nit ;i després de menjar una mica de peix per sopar, hem anat tots a dormir anat a dormir. Demà serà un altre dia!

GUIFRE
TUFI

Sóc fenici ( Capítol 1 )

Hola, em dic Joel , tinc 14 anys, visc en una ciutat de Fenícia, a Àsia, tocant al Mediterrani .
Tinc els ulls blaus, sóc alt i prim. M’agrada jugar amb el meu germà petit, de vuit anys, a la rajola.
Visc amb el meu pare, amb la meva mare i amb el meu germà en una casa de dues plantes. El meu pare treballa criant i venent cavalls. La mare treballa en un forn de pa. Ven pa i galetes. Cada dia al matí anem a l’escola. Tant el meu germà com jo sabem escriure i llegir.
Jo i el meu germà hem agafat els nostres dos cavalls i hem anat cap a l’escola. Hem entrat i el mestre ens ha donat la bufetada de sempre per haver arribat tard.
Al tornar de l’escola hem jugat al palet i hem ajudat al pare a donar de menjar als cavalls . Després, jo i el meu germà, hem anat a comprar el sopar: ous, peix i enciam. Abans de sopar he anat a ajudar el meu amic Guifré a tallar llenya. Després hem sopar i cap a dormir. El meu germà es va adormir de seguida. Però a mi m’ha costat una mica…..

Una nena de Fenicia

Hola!, em dic Ainoa,tinc 10anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el cabell castany. Sóc una nena simpàtica i amable. M’agrada ajudar a la meva família.
Visc amb el meu pare, la meva mare, els tiets i els avis en una ciutat a la costa del Mar Mediterrani.
Som una família de comerciants fenicis que venem objectes de metall, que el pare ha fet i ha comprat a altres petits comerciants dels pobles de l’ interior de Fenícia, i també fruita, que collim . Avui he d’ajudar al meu pare a carregar objectes de metall en un vaixell.
Ara, de bon matí, tota la família esmorzem fruita. Desprès el meu pare i jo anem a buscar objectes de metall com: escuts, ganivets, aixades…que tenim al magatzem, ho carreguem en un vaixell i vaixell i el vaixell s’ho emporta. A la tarda, me’n vaig amb la mare al mercat a vendre fruita mentre el pare carrega objectes de metall en un altre vaixell que salparà demà al matí cap a terres llunyanes.
Ens passem la tarda venen pomes, peres, cireres, mangranes…
Quan es fa fosc tornem cap a casa. Per sopar mengem peix i fruita.
Ara me’n vaig a dormir. Ha sigut un dia molt llarg!!!

Ainoa 4art

Faula : el talp i la guineu

En un bosc de muntanya hi vivia un talp gran i espavilat que cada dia sortia a buscar menjar
Un dia no gaire lluny del seu cau va aparèixer una guineu que se`l volia menjar amb patates. Era una guineu peluda , molt gran i ferotge que tenia molta gana.La guineu ,que era ràpida , va agafar el talp amb totes les seves forces
-Deix’am!!!si no em deixes no serem amics ni tindràs menjar per menjar .
-Per què ? No vull, jo sóc una guineu gran i peluda. Un amic com un talp petit que viu sota terra , per què l’ he de perdonar ?
-Perquè si som amics t’ajudaré sempre .
La guineu el va deixar anar encara que no havia cregut res de lo que havia dit el talp .
El talp va marxar corrents i la guineu va continuar fent el que feia , buscar menjar.
De sobte una trampa agafa la guineu i cau en un forat.El talp va sentir-la gemegar . Hi va anar a ajudar-la.El talp va fer un forat en forma de túnel i la va salvar .
La guineu li va demanar perdó al talp pel que li havia dit i llavors van ser amics.

Hug 3er

Mi juguete: el mono rosa

Un juguete que recuerdo con más cariño de mi infancia es un peluche de un mono rosa que me regaló mi ex mejor amiga antes de irse a vivir a Polonia: El mono es un peluche rosa. Tiene las pupilas negras y florecitas verdes amarillosas al lado de las pupilas. En la barriga tiene un corazón rojo con letras blancas donde hay escrito “I love you”-“te quiero”.
Me gusta mucho este juguete ya que siempre que lo miro me recordaba a ella, a la Suzanna. Siempre jugaba con él. Actualmente lo tengo en mi estanteria y no lo pienso mover de allí…

Ainhoa Ruiz.

UN DIA AL PALEOLITIC

Hola!Em dic Ainoa, tinc 10 anys. Sóc baixeta, tinc els ulls marrons i el pèl castany. Visc en una tribu amb la meva familia: la meva mare, el meu pare, els meus tiets, els avis; els meus 4 germans grans i els meus cosins.
Avui quan ha sortit el sol m’he despertat i he esmorzat una mica de fruita que va sobrar ahir. Hem esmorzar amb els pares i els 4 germans.
Al cap d’una estona he anat a recol·lectar fruita amb la meva mare. Anem a recol·lectar fruita als arbres que hi ha a l’altra banda del riu. Travessem el riu per les pedres que hi ha al mig. La fruita la portem en un cistell fins la cabana. A l’hora de dinar menjarem carn de cérvol que el pare ha caçat. El pare ha encès el foc rascant dos pedres, ha tallat la carn i l’ha rostit i la mare l’ha repartit entre tots. Estava molt bona!!!
Desprès de dinar descansem una mica i cara a la nit vaig a ajudar a la mare a fer el sopar. Una mica més tard quan ja es fosc, sopem. Per sopar hi ha carn i fruita.
A l’acabar de sopar he pintat a la paret d’una cova que hi ha al costat del campament. He dibuixat un parell de cérvols.
Quan la mare m`ha cridat he ant cap a la cabana i ara estic a punt de adormir-me.Demà serà un altre dia !!

Ainoa 4art

Un dia al paleolític

Hola,em dic Guifré.Tinc 10 anys.Tinc el cabell d castany i sóc molt alt.Visc en una cova a la vora d’un riu.En aquesta cova vivim tants com dits tinc a les mans.
Avui m’he aixecat a la vora del foc que ha cremat part de la nit.Al matí estava apagat . Fregant dues pedres l’he encès per escalfar-me.
Al passar l’estona,m’ha agafat gana i he anat a pescar però,quan era allí,he vist que gairebé no quedaven peixos.Tornat a la cova ho he explicat al pare.Llavors el pare m’ha demanat que l’acompanyés a caçar per poder menjar.
Em caçat molt poc perquè el pare m’ha explict que cada dia hi ha menys animals per caçar i aviat haurem de marxar a un altre lloc a viure. Només hem caçat un cérvol i un conill.
Un cop a la cova,la mare ha despellat el conill i el cérvol i el pare ha rostit la carn del cérvol al foc.El conill l’ha guardat per un altre moment .
Després de menjar-nos el cérvol entre tots, la mare i jo hem anat a recollir fruits per sopar . Hem trobat unes cuantes móres i unes cireres. Poca cosa !
Mentre el sol s’estava ponet he observat , que allí on tirem les restes de la fruita que ens mengem, comença a créixer un arbre , que també té fruits . He tingut una idea….,però ara me’n vaig a dormir ,demà ja us ho explicaré.

Guifré 5è

El nou esportiu

Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.

Joel