LES MEVES VACANCES A CÓRDOVA

El dilluns per la nit molt contenta estava
perquè el dimarts a Córdova marxava.
La maleta estava tota preparada,
i llesta per les vacances que esperava.

De Barcelona a les nou amb els avis amb “AVE” vam marxar
i a Córdova a les dos vam arribar.
El primer dia a la tarda ens vam instal.lar
i un passeig pel parc vam donar.

Dimecres al centre i a la perruqueria,
dijous a comprar vi a Montilla,
divendres la família ens va venir a visitar,
i dissabte al poble del meu avi (a Monturque) vam anar.

Diumenge la processó vaig anar a contemplar
i dilluns la maleta vaig, tristament, preparar.
Avui que es dimarts a Barcelona amb “AVE” he arribat
i aquest poema amb molt d’amor he realitzat.

Ainhoa Ruiz

L’ avi amb mala sort

Hi havia una vegada en un poble molt petit un avi que es deia Josep, tenia 75anys .Tenia tres fills, un nen i dues nenes.L’avi era alt i mai cridava.Tenia el pèl gris i els ulls marrons.
Vivia en una casa petita però tenia el garaig molt gran. Tenia un gos que es deia Nami.
Tot sovint sortia amb el seu gos a passejar pels voltans del poble.Un dia tots dos es van perdre.
L’avi va trucar als seus fills perquè l’ajudessin a tornar a casa.L’avi sempre portava la Nami deslligada. Els fills van agafar el cotxe i van buscar i buscar-los.
A l’avi, la Nami se li va escapar. Els fills van trobar a l’avi però no al gos.El gos va anar directe cap a casa de l’avi perquè ell tenia molta memòria.
Quan l’ avi va veure el gos a la porta de casa, es va quedar parat, el gos això mai ho havia fet.
L’avi ja sabia que sempre havia de portar el gos per si es tornava a perdre .El gos cada vegada guanyava una llaminadura i menjar i estava encantat.

Hug Tufet

LA SETMANA SANTA

Aquestes festes de Pascua m’agraden per jugar
i amb els nens córrer i disfrutar.
Amb tota la familia reunida
el dia de la mona farem una calçotada.

Amaguem els ous de Pasqua pel carrer
a veure qui els troba primer.
Tots els ous hem buscat
i tots els nens n’han trobat.

La mona hem anat a entregar
i la meva cosina molt contenta està.
M’agrada menjar-me la mona
amb els meus padrins de Vallfogona.

Les festes de Pasqua s’han acabat
i tornem a la rutina tots plegats.
A l’escola tornem a anar
i un altre cop a matinar.

Ainoa Montoliu

EL CONILL I L’OU DE XOCOLATA

Hi havia una vegada un conill. El conill era petit, tenia el pÈl gris, els ulls marrons i les orelles llargues. Vivia en un cau. El cau estava a la vora d’un camp de blat. Vivia sol. Cada matí anava a buscar pastanagues.
Un dia molt assolellat va sortir a passejar. Mentre buscava pastanagues va trobar un ou de xocolata al costat del camí. L’havia perdut un nen que portava l’ou en una bossa. Se’l va mirar. No sabia què era, fins que al final va descobrir que era un ou de xocolata.
El conill va agafar l’ou i se’l va emportar cap al seu cau. Aquell dia no va trobar pastanagues , però havia trobat l’ ou. es donava per satisfet. Va agafar blat del camp i se’l va menjar. Era de nit i va deixar l’ou de xocolata al terra vora del jaç on dormia . Al dia següent , quan es va despertar,l’ou de xocolata no hi era.
-Qui l’havia agafat?
Va sortir a buscar pastanagues. Pel camí es va trobar una tortuga i se la va mirar ben mirada per tot arreu …potser ella li havia robat l’ou. Es va adonar que la tortuga no havia agafat l’ou perquè se’ l va mirar estranyada.
Va continuar el camí i al cap d’una estoneta va trobar una guineu. La va mirar per tot arreu. La guineu no havia agafat l’ou.
Se’n va anar cap al cau a menjar del blat tendre que tenia al voltant. Era de nit i se’n va anar a dormir.
L’endemà es va despertar i va anar a buscar l’ou de xocolata. Al cap de una estona va veure un talp que treia el cap per un forat. Quan el talp va sortir del forat al conill li va semblar veure l’ou de xocolata.
El talp va marxar i el conill va aprofitar, per posar-se dins del forat. El conill va sortir del forat amb l’ou a les potes i va marxar cap al seu cau i es va menjar l’ou de xocolata. Però el conill no sabia que aquell ou era d’ un nen d’ una masia propera que tenia de pare un mestre i de mare una pagesa .

Ainoa Montoliu

La Pasqua

S’acaba el març, la Pasqua ha arribat
i la primavera ha començat.
Comencem el Diumenge de Rams,
i la nostra palma a l’església portem a les mans.

El Dijous Sant ,Jesús fa l’últim sopar
i a l’acabar uns soldats el venen a agafar.
El Divendres Sant la seva creu li obliguen a portar,
i finalment a la creu el volen clavar .

El Diumenge de Pasqua, Jesús va ressuscitar`pa,
i tothom se n’ alegrarà.
Ningú feia cas a la gent que ho deia,
encara que hi havia gent que si ho creia.

El dilluns la mona hem de preparar,
i xocolata, ous i plomes li hem de posar.
La mona molt bona l’hem preparat,
i tothom un bon tros se n’ ha menjat.

Joel Boixadera