INCIDÈNCIES A LA CLASSE DE GIMNÀSTICA-

En una escola d’un petit poblet de Lleida feien, com cada setmana, classe d’educació física. Com que aquell dia era l’últim dia de curs van fer joc lliure però ho havien de triar, la mestra els proposà:
-Teniu dues opcions per triar, jugar al matar conills o al cementiri.
Sis nens van aixecar la mà per jugar al cementiri i quatre per jugar al matar conills.

I com que en Pol estava entre els quatre que van perdre i l’Arnau i la Paula van donar els dos vots que quedaven per jugar al cementiri, en Pol es va enfadar. En Pol era un nen de nou anys que havia vingut a l’escola aquest curs i encara no coneixia gaire bé als seus companys de classe, va dir:
-N’estic tip de que l’Arnau i la Paula siguin els vots que em facin perdre!
La Paula, la nena més gran de l’escola, que ho va escoltar li va dir a en Pol plantant-li cara:
-No és culpa nostra que ens agradi el cementiri i no el matar conills, escarabat!
L’Arnau, el millor amic del Pol que tenia vuit anys, ho escoltà i hi intervé:
-No és culpa de ningú que a una persona li agradi un joc i a una altra un altre joc.
-És el Pol el qui fa això! -va fer la Paula.
-No, sou tots dos! Ara deixeu les discussions i feu les paus.
-Ho sento Paula!! -es va disculpar el Pol.
-Ho sento Pol! es va disculpar la Paula.
– No sempre podreu fer el que voldreu.-els va dir L’Arnau.

Joel Boixadera 5è

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *