EL SEGREST

Vet aquí una vegada, fa uns quants anys, van segrestar a una dona d’una casa rica de Cubells.
Devia tenir 55 anys però semblava més jove. Era alta, tenia els cabells rossos i els ulls verds. Era prima i sempre vestia amb roba molt elegant i cara perquè tenia molts diners.
Al poble se la coneixia com “la dona perfecta” però gairebé mai sortia de casa i quan sortia anava amb una gran limusina blanca que pilotava un xofer una mica malcarat.
Va córrer la noticia de que la nit anterior, que havia hagut tempesta, l’havien segrestat, però ningú havia vist res.
A les noticies van dir que qui l’havia segrestat només ho havia fet per diners:
“Si pagava la deixaria en pau amb la condició de que no li diria a ningú qui era, però si no pagava no tornaria a casa seva “.
El seu millor amic era policia i investigava el cas. Es deia Josep, tenia 31 anys i feia cinc anys que treballava de policia, pensava que els sospitosos eren tres: La seva germana perquè sempre havia volgut ser com ella, la seva amiga Sofia perquè no tenia tants diners i el seu xofer perquè era l’únic que coneixia tots els moviments de la dona.
Els policies van registrar la casa de la seva germana i la de la seva amiga Sofia però no hi van trobar res.
Ara només faltava anar a casa del xofer. Quan van arribar van tocar a la porta. Quan el xofer van obrir la porta els policies el van trobar molt nerviós i li van dir que venien a registrar la seva casa perquè ell era sospitós de la desaparició de la dona.
No van trobar res però quan ja marxaven van sentir uns sorolls que venien del soterrani. Van anar-hi i…
era allà , lligada de peus i mans entre algun que altre ratolí , la van treure i la van pujar cap a dalt a casa .
Van detenir al xofer i la dona va posar moltes mesures de seguretat a casa.

Ainoha Ruiz 6è

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *