LAIA
Eren les nou del matí i em sentia molt cansada però com que estava molt il·lusionada i tenia moltes ganes de gravar les primeres seqüències em vaig espavilar a esmorzar, a vestir-me… Quan vaig arribar a l’escola tots estàvem molt nerviosos i il·lusionats alhora.
El nostre grup vam triar la categoria d’aproximacions progressives. Vam estar pensant entre tots a quin lloc ens agradaria anar a gravar els nostres plans. La Paula va proposar d’anar pels voltants de l’estació. Tots hi estàvem d’acord ja que ens semblava un lloc on s’hi podien gravar diferents sensacions i emocions i podíem fer que coincidissin amb la descripció del personatge: tranquil, senzill….
Quan vam arribar a l’estació ens vam posar d’acord en qui seria el protagonista. Jo no sabia si ser-ho o no, però em vaig adonar que em feia molta vergonya i que també m’agradava molt fer les altres feines. En Brahima va ser l’únic que va aixecar el dit, així que vam decidir que seria ell.
Seguidament ens vam repartir les diferents feines: Càmera, director, sonidista, ajudant del sonidista, script, claqueta i càmera fixa. El primer càrrec que vaig fer va ser de sonidista, ja que em semblava una feina molt interessant i que des de sempre que m’ha agradat especialment. Quan el càmera i el director van haver decidit quin era l’enquadrament que necessitaven i què més els hi agradava, tots ens vam posar a punt preparats per a gravar.
Estava nerviosa i tenia un mica de por que alguna cosa no funcionés, o no fes bé. Quan el director va dir ACCIÓ! tots vam callar i vam esperar amb impaciència que acabéssim de gravar per poder saber com havia anat.
A dos quarts d’una vam començar a recollir i vam gravar un so ambient ja que aquell dia feia molt de vent
Pel muntatge, com que al grup érem bastants persones vam fer dos grups. Em vaig adonar que amb el muntatge es podien crear sensacions i emocions molt diferents, segons com posàvem els plans.
Després de visionar-los a classe ens hem adonat de la gran feina que vam fer tota la classe, i que estem fent en cinema en curs.
IRINA
Ja era l’hora de sortir de l’escola a quarts de nou del matí, jo estava nerviosa per anar a gravar les seqüències que havíem planejat a la classe 10 minuts abans. Quan vam ser a casa la Carme, vaig començar essent càmera, a mi em donava les ordres el director així que jo només tenia la responsabilitat de clicar el botó de gravar i dir en veu alta–gravant!– això va ser fàcil. La cosa es va complicar quan a continuació em va tocar fer de claqueta, i aprendre’m el que havia de dir, a continuació em va tocar dir-ho en veu alta davant de la càmera. 
Cada cop que em tocava estava una mica nerviosa i pendent sobretot de que no ho digués malament… hi va haver-hi una escena que em va tocar fer de claqueta que vaig estar molt incomoda, perquè estava entremig del vidre, del so i de la càmera! el que em va cansar més de fer claqueta va se estar de puntetes i haver de tenir els braços tan estirats com pugés, una mica més i sem haguessin petat els braços!!!
Quan ja eren les 11 vam fer un petit descans per esmorzar, la Carme ens havia comprat magdalenes, ulleres de xocolata, crosantets!!! va estar molt bé, perquè precisament aquell dia no havia esmorzat gaire. Un cop es va haver acabat el descans, vam seguir treballant i em va tocar ser so i portar la perxa. M’agrada molt portar la perxa i els auriculars perquè pots escoltar quasi tots els sons que t’envolten… és bonic escoltar la natura, perquè hi ha sons molt diferents dels que escolto a diari.
Tot plegat va estar molt bé! Però… pobre Carme, ella que tenia els vidres tan nets, gravant van canviar, van quedar plens de ditades!
PAU
Era un matí de rodatge, si estava molt bé; no feia fred, el sol m’acaronava la cara, el pati de la casa era verd, suau i còmode, es respirava un ambient d’alegria i emoció, hi havia espai per filmar, es sentien els ocells (també els camions) i vam esmorzar allà mentre esperàvem que passés el tren per tenir el so, jo vaig menjar una poma que em va donar energia per filmar les altres preses que havíem de gravar en equip.
Al primer pla vaig fer de sonidista, era el que més m’agradava perquè era divertit portar la perxa i escoltar el que s’anava gravant. Al segon vaig fer de càmera i estava bé perquè controlava la càmera. Al tercer de director, donava molta feina, havia de controlar i decidir moltes coses a la vegada, a més era el primer cop que ho feia. En el quart pla em va tocar la claqueta, era senzill i còmode, només m’havia de memoritzar el que havia de dir i després dir-ho.
PERE
Al principi, quan érem a l’escola estava molt desconcertat perquè no sabia on podríem anar a gravar la nostra seqüència, com que ens havia tocat la categoria “De des d’un altre espai a través del vidre”, no tenia cap idea del lloc on podríem anar a filmar, sort que la Carme va tenir la idea d’anar a casa seva.
Quan em va tocar ser script vaig pensar que seria una mica avorrit i llarg de fer, i que si havíem de fer moltes preses se m’esgotaria la paciència. Al començament va ser una mica esgotador i estava molt atrafegat, però ja li vaig anar agafant traça i me’n vaig adonar que no era tant avorrit.
Llavors em va tocar ser sonidista tot i que era molt cansat perquè havies d’aguantar la perxa va ser molt divertit. Era impressionant perquè sentia tots els sons per més fluixets que fossin, em donava la sensació que era a tot arreu i que qualsevol cosa que passes me n’adonaria.
I finalment em va tocar fer de director i càmera, aquesta feina va ser la més dura i llarga, perquè no trobàvem l’enquadrament bo i cada cop que el teníem o ens movien la càmera o el personatge es movia. Em vaig adonar que el director té una responsabilitat gegant perquè ha de preguntar a tota la gent que participa en el rodatge si està preparada, ha d’escollir l’enquadrament, ha de donar orientacions al personatge,… Una anècdota de quan feia de director és que estava comptant fins a deu perquè el personatge pogués moure’s, i quan estava a punt d’acabar l’Anna es va confondre i ella em va fer la feina, suposo que són coses que passen!
També ell que em va fer molta gràcia va ser que després ella, quan li tocava ser directora esperava a que jo digués acció, i hi va haver un rebombori gegant, això em va servir per aprendre que no es pot anar improvisant i que al gravar una pel·lícula ha d’estar tot molt ben planejat i organitzat. Va ser un dia fantàstic i molt divertit!
He après que en un rodatge es necessita molta paciència, s’ha d’anar molt ben coordinat, s’ha d’estar molt ben concentrat i que sempre has d’estar segur del que fas. Però el que en realitat és essencial és el treball en equip, la col·laboració i l’ajuda que donem uns als altres.
RITA
No em pensava que gravar fos un treball en que tot l’equip hi hagués d’estar implicat al màxim. Has d’estar sempre al cas, tinguis el càrrec que tinguis.
Vaig aprendre moltes coses que no sabia, és molt diferent veure extrets o minuts Lumière a dins la classe que sortir a fora i experimentar tu amb la càmera, el so, la claqueta,… juntament amb un equip de rodatge de veritat.
Els plans que em van agradar més gravar van ser els primers perquè vaig fer de sonidista, era una sensació estranya sentir els sorolls del teu voltant a la perfecció, em sentia aïllada.
També va ser important per mi fer de directora en el tercer pla, en tot moment estava enfeinada i havia d’anar donant indicacions. Van ser els moments en què em vaig posar més nerviosa perquè pensava: i si m’equivoco? I si no dic bé les paraules que he de dir o no me’n recordo? Era com si tot el pla depengués de mi. Però després em vaig tranquil·litzar, i em sembla que va sortir prou bé.
A més a més de sonidista i directora també vaig fer de foto fixa, que va ser el que menys em va agradar perquè en aquell moment havies de fer moltes fotos o havies d’estar esperant molta estona perquè algú comencés una feina nova.
M’hauria fet il·lusió també fer de claqueta, no ho he provat mai. Llàstima que cap de nosaltres va poder fer tots els càrrecs, només vam tenir temps de fer-ne tres., un per cada pla, haurem d’esperar quan gravem el curt.
Va ser una tarda de molt de vent, llàstima del vent! perquè hi va haver moments que no vam poder treballar gaire bé. Volíem d’alguna manera distreure’ns i parar de pensar amb el vent, tot i que era una mica impossible.
Va ser una tarda freda, freda però també molt interessant.
LLUC ALMAR
Al principi havia de ser el protagonista, però abans de gravar m’ho vaig pensar bé i vaig prendre la decisió de no fer-ho perquè em semblava que riuria i faria que tot anés malament.
Dels tres càrrecs que vaig fer: el de fer fotos, el de càmera i el de claqueta que va ser amb el que m’ho vaig passar més bé, vaig haver d’aprendre l’ordre en que deia el nº de seqüència, el pla i la presa i com altres persones ja ho havien fet ja tenia apuntat l’ordre de paraules darrera la claqueta.
En tots els càrrecs em vaig haver d’esforçar, tenir paciència i tots havíem d’estar concentrats en la feina perquè si algú no estava al cas ja no podíem començar a gravar.
En el segon pla ens va sortir un cotxe i vam decidir que per que no passessin per davant de la càmera podíem posar-nos una persona a cada carrer per aturar-los. Van tenir un altre càrrec i va ser un treball en equip molt ben organitzat .
El que sí que puc dir és que a part del vent i del fred que feia ens ho vam passar molt bé.
El que m’agradaria fer la propera vegada que sortim a gravar i que no vaig poder fer aquell dia és el càrrec de so.
DANI
Jo tenia pensat ser l’actor, perquè em venia de gust fer-ho i estava animat amb el tema, però en Marc, també ho volia ser i no ens decidíem, fins que la Meritxell ens va desanimar a tots dos perquè ens va comentar que si ho fèiem ara no ho faríem al curt final.
Quan vam arribar a la plaça de l’església, al principi jo no tenia fred, però després en vaig tenir i em vaig haver d’aguantar. Va ser una tarda molt freda.
Em va agradar fer de sonidista perquè amb els auriculars es sentia tot molt bé, les passes de quan caminava la Mamassa, el vent, una finestra que picava, a la Carme o algú altre quan parlava,…
També és molt “xulo” enfocar, enquadrar, mirar a l’actor per la càmera,…
Quan quedava poc temps, per anar a l’escola, tots teníem fred i volíem anar-nos però ens havíem de sacrificar e intenta aguantar el vent. Un cop a l’escola, quan no teníem tanta fred vàrem berenar uns croasants i unes palmeres, i vàrem parlar sobre com havia anat i com havíem viscut l‘experiència.
ANNA
L’experiència de gravar va ser un treball en grup, un treball col·lectiu, que tothom va ser responsable del seu càrrec, amb molta paciència uns amb els altres, ens hi vam esforçar, ja que vam necessitar molt temps. Aquest tema crec que ens va sortir bé.
Va ser un dia molt silenciós comparat amb els dies que passem a la classe.
La climatologia va ser bona pels plans, perquè el sol era bonic, els reflexes de la llum del sol sobre el personatge, les ombres dels arbres sobre la gespa fina i verda, però a nosaltres ens va acalorar força.
El so era l’adequa’t pels plans, se sentia de manera correcte. El soroll del tren, els camions al frenar, els ocells piulant, els gossos bordant, tot quedava molt bé.
Alhora de visionar el treball acabat a la classe no va ser ni competitiu ni res semblant sinó que vam valorar el que havien fet els altres grups.
Una de les coses que m’agradaria a destacar és que ens va costar molt trobar la localització, necessitàvem un vidre, per la categoria que ens havia tocat gravar, vam anar a casa la Carme.
EMMA
Anàvem tots abrigats, feia molta fred. El vent em refrescava la cara mentre anàvem amb bici. Sentia la fredor per tot el cos. Em queia una llàgrima, em ploraven els ulls perquè l’aire fred em venia a la cara. Tots estàvem congelats, però una sensació molt especial, era el silenci que hi havia mentre filmàvem, tothom callat, només es sentia el vent, els arbres moure’s i les passes del personatge. Tot estava tranquil mentre el vent bufava amb forces. El fred em congelava les mans mentre gravava però estava massa contenta per adonar-me’n.
M’agradava molt la llum en que vam poder gravar, encara hi havia una mica de sol. Els rajos es reflectien a la paret de l’església i donava una sensació agradable.
En el rodatge tots teníem un càrrec, però després en va sorgir un altre: Vam haver d’anar a parar els cotxes perquè no es sentissin mentre gravàvem, em va fer una mica de vergonya. He après que ens hem d’ajudar entre tots, hem de tenir paciència, estar atents mentre gravem, ens havíem de concentrar molt. Vam haver d’improvisar quan vam arribar al lloc de rodatge, perquè no teníem pensat el que volíem filmar. Hauria desitjat gravar més plans per així haver fet de tot, però tot i així m’ho vaig passar molt bé! Vaig riure molt, vaig disfrutar, col·laborar, aquell dia va ser molt especial i no l’oblidaré mai, sempre em quedarà algun record
MARC
Anar a gravar les primeres seqüències m’ha fet molta il·lusió perquè era el primer cop que gravava de manera tan professional.
Gravar la seqüència m’ha fet adonar que fer un pla, porta molta més feina del que sembla. Cal buscar l’enquadrament, l’enfocament, la llum (l’iris), pensar quin so vull,… 
Hem hagut de tenir molta paciència perquè algunes vegades havíem de repetir algun pla uns quants cops. Un cop perquè poguéssim fer la presa sense que se sentis cap cotxe, hem hagut de posar-nos a davant de cada carrer i demanar que s’esperessin, aquest càrrec em va fer una mica de vergonya perquè es quedaven una mica sorpresos.
Un cop quan em va ma tocar fer director i m’equivocava amb el que havia de dir i he dit “gravant” quan havia de dir d’ “acció”. També em va passar que quan feia de claqueta anava amb guants i em vaig picar el dit i em va fer una mica de vergonya
M’ha fet gràcia que un dia vam anar a gravar el so del vent i no en feia gens i avui bufava molt fort.
MOHAMADOU
Per mi anar a gravar va ser la millor experiència que he tingut. Em vaig divertir molt fen director, de càmera , de sonidista i de fotògraf.
El càrrec que em va agradar més va ser el de sonidista perquè pots escoltar el so dels ocells i de la natura. Anar amb la bici va ser molt i molt divertit també perquè quan vam travessar la carretera van haver de parar molts cotxes .
Va ser un matí que va fer molt bon temps,
GEMMA
El dia que vaig anar a gravar estava molt nerviosa, no vaig poder dormir massa bé i m’havia de despertar aviat perquè anàvem a gravar pel matí.
El primer que vaig fer va ser claqueta, em vaig fer una “xuleta”, darrera la claqueta per què no recordava el que havia de dir. El que em va semblar més estrany és que has de guardar el guix jo mateixa. 
Desprès vaig fer de sonidista és el que em va agradar més. Sentia molt bé el so del tren i el vent.
Va ser un matí molt interessant i també divertit.
PAULA
El dia que vam gravar les primeres seqüències estava emocionada perquè gravaríem amb la càmera gran de filmar. A les nou del matí ja érem a l’escola, jo estava una mica cansada però l’entusiasme ho superava i estava a punt per tot. El nostre grup, vam triar la categoria d’aproximacions progressives. També vam triar a on anar a gravar, jo vaig proposar anar a l’estació i tots i van estar-hi d’acord.
Vam anar amb bici fins allà, feia un vent i una fred increïble, i jo no portava jaqueta… Abans de res vam pensar quins plans podríem fer, jo des de bon principi vaig tenir una idea molt clara per un pla. Vam repartir els càrrecs del primer pla, a mi em va tocar ser script, vam gravar el pla diferents vegades perquè no acabava de sortir bé del tot, quan va ser la segona vegada que el fèiem, vaig perdre una mica la paciència. Sincerament fer d’script, no em va agradar molt perquè havies d’estar el cas de moltes coses però si ho hagués de tornar a fer, no em faria res.
Quan ja va sortir bé, vam passar a fer el següent pla, en aquell vaig fer d’ajudant. Quan vam acabar de fer el segon, la Carme ens va portar una mica d’esmorzar, a mi em va agradar molt perquè començava a tenir gana. Després d’esmorzar una mica, estava molt nerviosa i al mateix temps emocionada perquè em tocava ser càmera i directora juntament amb en Lluc B.
Quan estàvem buscant l’iris, l’enfocament…estava molt entusiasmada i una mica insegura perquè tenia por de que no sortís bé. A mi el pla m’agradava molt, penso que vaig tenir una bona idea. Ens va sortir molt bé el final!!!
Era hora de gravar el nostre quart i últim pla. En aquell jo feia fotos amb la càmera lleugera. Però a la segona presa vaig ser sonirista, no va estar malament però a mi el càrrec que més em va agradar va ser el de directora i càmera, m’entusiasmaria fer-ho pel curt final.
Va ser un matí de treball amb equip, feina i alegria. Jo crec que com a grup ho vam fer bé.
Quan vam fer “L’estrena” a classe, i vam acabar de mirar la nostra seqüència, estava contenta i satisfeta del treball fet.
Em va agradar molt tot el matí, espero que és repeteixi!
POL
El dia que vàrem anar a gravar les primeres seqüències, va ser una vivència fantàstica. Em vaig despertar amb molta il·lusió, em molts de nervis, vaig agafar la bicicleta i cap a l’escola, que al matí em tocava gravar.
En el primer pla vaig fer de director. A l’agafar la càmera a l’estació tenia molta inseguretat per si passava algun imprevist com que: em caigués la càmera, el pla quedava malament perquè la responsabilitat era del director!!
El segon pla feia de foto fixa com que vaig fer fotos que no tocava me la vàrem treure.
En el tercer pla vaig fer de claqueta i em vaig sentir insegur i a la mateixa hora diversió.
I per últim vaig fer de sonidista,el que més m’agrada i vaig tenir molts de nervis però quan vàrem començar a gravar em va passar.
El que crec que v`rem haver de tenir tots duran tot el matí va ser paciència, ens vam haver d’esforçar i sobretot fer un bon treball en equip.
Va ser una gravació fantàstica.
MAMASSA
Jo, vaig fer d’actriu. Em va costar no riure.
Feia molt de vent i fred, vam gravar tres plans, el primer pla el vam fer a la plaça de l’església, després al carrer Ample i l’últim a la riera de Palagret.
No vaig poder fer cap càrrec perquè jo era l’actriu, només vaig poder fer el so ambient al final.
Amb el so sentia el vent i veia com es movien les branques dels arbres i també ho sentia.
Quan vam arribar a l’escola vam berenar i de vam pensar paraules per resumir com havia anat el rodatge. En van sortir moltes.
Va ser una tarda especial i freda. M’ho vaig passar molt bé.
FLORIN
El dia que vaig anar a gravar la primera seqüència tenia tants nervis que vaig arribar més d’hora a l’escola, era un dia de molt vent i fred. 
Vaig començar a fer de càmera i em pensava que era difícil i també estava desorientat perquè no sabia com posar-la, alguns deien que ho havíem de posar més a la dreta altres més a la esquerra i jo no sabia què havia de fer. Al principi ho vaig trobar difícil però ara penso que és fàcil.
Quan vaig ser director tenia el sentiment d’inseguretat i en Pol em va ajuda a decidir el pla.
Al fer de sonidista vaig notar que el so se sentia diferent amb els auriculars, era molt alt. Jo havia de dirigir la perxa als peus d’en Brahima quan caminava i vaig sentir les passes molt bé però en el muntatge quan vaig sentir el so era diferent.
El primer dia quan vaig gravar, fer de sonidista i director ha molat molt.
AINA
Al principi estava impacient,nerviosa, insegura… llavors quan vaig poder fer de so, tot aquell mal estar em va marxar, em vaig posar els auriculars, em sentia sola, aïllada, tranquil·la,… vaig sentir els so de tranquil·litat, ocells, vent, el so d’un gos, cotxes, a moments silenci,… la meva responsabilitat era aguantar la perxa i encarar-la, escoltar tot aquell so…
Als primers moments estava una mica nerviosa aguantant la perxa pensant que cauria.
Vam muntar el trípode, i quan em van dir que podia fer de so, vaig saltar d’alegria.
Durant el matí també vam esmorzar, estava molt bo! A continuació vam seguir gravant, i quan vam acabar de gravar em va saber molt de greu, era molt interessant i divertit fer els diferents càrrecs.
BRAHIMA
El dia que varem anar a gravar al pont la primera seqüència vaig anar a dormi aviat i em vaig tingué que despertar aviat perquè anàvem a gravar pel matí.
Vam anar a gravar a la via del tren Bordils – Juià.
Va ser una vivència fantàstica. Feia molt de vent i fred. Quant jo estava assegut en el banc vaig passar molta fred. Em vaig sentir molt content i em va agradar fer de protagonista. L’ultima. Gravació vaig agafar el micró per fer el so ambient.
LLUC B
El dia de la primera seqüència va fer molta fred. Vam gravar a l’estació de Bordils – Juià. A la primera presa del primer pla vaig fer de sonidista, pensava que no podria estar quiet i em cauria el micro.
En el tercer pla vaig fer de càmera i de director juntament amb la Paula, em va fer molta il·lusió perquè podia triar el pla i gravar. Per últim em va tocar fer d’escrip, el principi no ho volia fer però el final em va agradar.
NÚRIA
Vaig sortir de casa i feia molta fred, vaig pensar que si al matí feia fred a la tarda encara més.
Va arribar la tarda i vaig encertar, feia molt de vent i fred, els cabells em volaven, tenia les galtes cada cop més vermelles, i les mans tallades, sort que portava guants i un buf. 
El meu grup vam decidir anar a gravar a la plaça de l’església, al carrer Ample i finalment al torrent.
Comencem el rodatge! Cadascú tenia un càrrec, a mi primer em va tocar ser directora juntament amb l’Emma, després escript i finalment sonidista. Havíem d’estar molt atentes i observar tot el que passava.
En el primer pla vaig començar sent directora i em va agradar perquè sentia que era un càrrec important i podia decidir. En una altra presa tenia el càrrec de càmera també, podia veure com quedava i poder-ho abans que els altres companys per mi era com un avantage.
Els plans que vam gravar van quedar molt bé perquè es sentia el vent que bufava fort.
Mentre gravàvem ens havíem de comunicar amb gestos per no fer soroll. Gravant a la plaça m’ho vaig passar molt bé.
En el torrent tenia por que passés algun cotxe i per això la Carme va demanar a alguns del grup que controlessin que no passessin cotxes i poguéssim gravar tranquil·lament. Al carrer Ample cada pla que gravàvem passava un cotxe, jo havia de fer d’escript i era un càrrec força tranquil només havies d’escriure i ja està.
M’ho vaig passar molt bé!!!!
MARTÍ
El moment que estàvem decidint qui faria d’actor em vaig posar molt nerviós, tot i que la Meritxell deia que era avorrit perquè no et paren de donar ordres, però jo ho volia provar.
Durant els primers plans tenia una mica d’inseguretat perquè si ho feia malament tot s’anava a “norris”. Però després em vaig acostumar i em sentia còmode.
Cinema en curs és un treball molt coordinat i per equip perquè un sol no ho pot fer. Alguns plans es feien pesats perquè és repetien molt, no acaba de sortir bé i el director decidia tornar-ho a fer, tot i això va ser molt divertit.
Després d’aquesta experiència, penso que per ser actor necessites tenir paciència, responsabilitat, concentració, saber escoltar i obeir les indicacions que et donen els companys.