Category Archives: CURS 2012-2013

Programem a Cicle Inicial

L’objectiu d’aquestes sessions de programació és adaptar la nostres propostes educatives a propostes més cooperativistes i integradores, per oferir als nostres alumnes sessions d’Educació Física per tots i per a tots.

La cooperació és la posada en comú de mètodes de treball que ens ajuda a assolir objectius però satisfent les necessitats del grup, de manera que l’èxit d’un dels components del grup sempre depèn de l’èxit dels altres. Per tant, del que es tracta és d’unir esforços per aprofitar les diferents característiques dels membres del grup sense excloure a ningú.

Aquesta cooperació pot ser forçada per nosaltres com a mestres a l’hora de programar les nostres sessions d’Educació Física, amb l’objectiu de que tots els membres del grup classe amb el que estiguem treballant cooperin encara que no tinguin res en comú.

Però el nostres interès amb aquesta proposta no és ser els més cooperatius de tots, sinó que les característiques dels mètodes cooperativistes ens ajudin a aconseguir a les nostres sessions d’Educació Física:

– Evitar els conflictes

– Promoure una competició  on guanyar o perdre no sigui l’objectiu final.

-Fomentar la participació activa de tothom.

Per això, hem cregut convenient recollir una mostra, per bloc de continguts que en ens marca el currículum, de les unitats didàctiques que tots nosaltres portem a terme en la nostra tasca educativa, per poder introduir aquest nou plantejament metodològic, assenyalant en verd aquells elements que fan de les nostres propostes, mètodes cooperativistes.

 

Quan comença el curs, la mestra d’Educació Física de l’Escola Trentapasses, proposa als alumnes un contracte en el qual s’especifica la normativa de l’àrea. Aquest contracte el tenen present durant tot l’any ja que es troba enquadernat a l’agenda escolar.

A més a més, a l’aula, en un lloc visible es penjaran dos cartells per poder desenvolupar els acords del contracte.

 

Propostes cooperatives

 

Coneixem el Spiribol

SPIRIBOL

 

El Spiribol és un nou esport de raqueta que es caracteritza pel seu alt grau d’adaptació tant al medi (superfície de joc) com al nombre de jugadors que poden participar simultàniament (d’un a quatre). Es basa en fer girar la pilota al voltant del pal per enrotllar la corda. Guanya aquell que aconsegueix enrotllar per complet la pilota al pal.

El material necessari:

• Pal de 220cm d’alt.

• Punt d’ancoratge.

• Sistema Spiri: l’extrem superior del pal penja una corda de 200cm i d’aquesta penja una pilota de tennis-Spiribol.

• Pales Spiribol d’aliatge lleuger.

 

Les regles del joc són ben senzilla:

El joc comença amb un servei previ sorteig. La direcció del servei és arbitrària, és a dir, el jugador que té el servei decideix la direcció del mòbil. La direcció que adopti la pilota en la sacada determinarà el transcurs del joc. El jugador que aconsegueixi enrotllar la pilota en sentit oposat a l’oponent guanyarà.

 

Puntuació:

El partit es guanya mitjançant la consecució de rounds. El nombre de rounds el determina el tipus de competició (ex. El millor de 3 rounds, el millor%, etc.).

Un round s’aconsegueix de diverses formes:

1. Enrotllar la pilota per complet al voltant del pal.

2. Provocant 3 faltes en contra.

 

Les faltes es cometen quan:

1. Es colpeja la corda amb la raqueta

2. La pilota colpeja el jugador (és falta del jugador que rep l’impacte).

3. Es colpeja el pal.

4. Alguna part del cos o raqueta sobrepassa l’horitzontal del camp.

 

Visitem Arbre Ventura

Seguretat vertical a “ARBREAVENTURA”

Arbreaventura és un parc que ofereix activitats de tirolines, tobogans, pas de pals, ponts flotants… combinant  la diversió, la seguretat i el contacte amb la natura.

Aquest tipus de parc va dirigit a tot tipus de persones i escoles, ja que disposen de diferents circuits i materials,  i aquests s’adapten  en cada moment al nivell i exigència personal de cadascú.

Primerament i com a punt clau i diferenciador amb  d’altres parcs del mateix estil, era la SEGURETAT.  La  garantitzaven mitjançant uns mosquetons intel·ligents que són la última tecnologia en parc d’aventures. El funcionament d’aquest tipus de mosquetons és que en tot moment estàs enganxat al que ells anomenaven línea de vida, que és un cable d’acer que va d’arbre a arbre.

Per tant la garantia és que mentre tens un mosquetó obert l’altre està tancat i dins de la línia de vida, garantint la seguretat al 100%, i evitant així caigudes de l’arbre, cosa  que altres parcs d’aventures no ofereixen en aquest moments.

Aquí tenim una petita explicació visual.

 

 

 

 

 

 

 

També podem trobar més info a www.youtube.com/arbreaventura

Aquí podem veure una petita demostració del funcionament. I els nostres  vídeos (tirolina 1, tirolina 2 i passarel·la) i algunes fotos.

 

Punts a favor

–          Seguretat al 100%

–          Adaptable a tot tipus de nivell

–          Contacte amb la natura

 

Punt en contra

–          Es podien fer unes cues molt llargues d’espera entre una i altre activitat.

–          En algun moment i en funció de mosquetó que posaves  podies quedar “liat”, cosa que desprès costava tornar a la posició original degut a no poder treure i tirar enrere el mosquetó de seguretat.

 

Per tant, com a conclusió penso que és una bona activitat per realitzar amb els nostres alumnes, ja que s’adapten  a tots els nivells, des dels nens més actius fins als que els hi costa una mica més. Finalment remarcar la seguretat que ens va donar i no poder caure en cap moment, cosa que van ser mereixedors d’una condecoració

 

Touch a l’escola

El touch

 

1. Què és el touch?

 

El touch és un esport d’equip similar al rugby. L’objectiu és el mateix: consisteix a fer arribar la pilota ovalada passada la línia de fons del camp contrari sense haver fet passis endavant.

 

De totes les diferències entre rugby i touch la més important és que no hi ha contacte físic dur. No hi ha placatges ni melés ni altres formes de contundència. El contacte no violent dels defensors sobre els atacants fa que el joc faci una petita pausa i una reorganització de les posicions abans de tornar a posar la pilota en joc.

 

Altres diferències significatives és que els formats són més reduïts: una pista de 20 x 40 metres encimentada és suficient per jugar a touch, en comptes del gran camp d’herba. Cada equip té 7 jugadors en pista, no pas quinze.

 

Per tal que us feu una idea vegeu aquest vídeo promocional del touch australia:

 

http://www.youtube.com/watch?v=Slg_H19Z7lU

 

2. El touch al Seminari d’Educació Física

 

Vam fer dues sessions de tarda-vespre durant el mes de novembre de 2012 a l’Escola de Cànoves.

 

La part teòrica és féu a una aula amb canó i la part pràctica es va realitzar al gimnàs i a la pista polisportiva del centre.

 

La formació va anar a càrrec d’Olivier Guitart, Director de Desenvolupament de la Federació Catalana de Rugby i President de l’Associació Catalana de Touch.

 

L’Olivier va venir convidat per Carles Fernández i Luismi Muñoz, dos entrenadors de l’Escola de Rugby Vilamajor que, alhora, són pares de l’Escola L’Estelada de Cànoves. Ambdós pares van participar en la formació junt amb els mestres del SEF.

 

Aquest article vol fer una aproximació al touch com a activitat escolar que es pot integrar a les unitats de programació del cicle superior de primària.

 

3. Mecanisme principal del touch

 

 

  1. Els atacants han de córrer amb la pilota ovalada a les mans, direcció cap endavant i han d’evitar ésser tocats pels defensors. Hi ha un desplegament horitzontal dels 7 jugadors que pretén cobrir l’amplada del camp. L’objectiu és sobrepassar la línia de fons i plantar la pilota a terra (touchdown).
  2. Els defensors han d’aconseguir tocar, amb la mínima força necessària (touch) l’atacant que té la pilota. Si el toquen, el joc s’atura momentàniament.
  3. L’equip que ataca té possessió de pilota només fins al 6è touch que aconsegueixen els defensors. Si els defensors fan el 6è touch també aconsegueixen la possessió de la pilota.
  4. Un atacant pot optar entre mantenir la possessió de la pilota (i ésser tocat) o pot passar la pilota a un company fent que la pilota es desplaci cap enrere o lateralment, però mai endavant. Si es passa endavant, en un context escolar de primària, podem sancionar-ho simplement amb un touch.

 

4. Mecanisme per reprendre el joc després de cada tocat

 

  1. L’atacant tocat posa la pilota a terra al punt on l’han tocat, obre les cames i l’agafa fent-la rodar subtilment per sota de les cames (menys d’un metre). D’això se’n diu rollball.
  2. Un altre atacant que estava situat al darrere del que fa el rollball recull la pilota i continua l’atac.
  3. Els defensors han de retrocedir a 5 metres de la línia horitzontal imaginària on s’efectua el rollball. Si es queden en aquesta franja incorren en fora de joc. El professor haurà d’ajudar a respectar aquesta norma situant-se ell com a punt de referència per marcar la zona de fora de joc dels defensors.

 

5. Documents adjunts de la normativa del touch

 

Per aprofundir consulteu els documents adjunts penjats en format pdf:

 

–       Què és el touch_CAT

–       Regles touch primària

–       Regles touch resumides

 

6. Programació del touch

 

Durant les dues sessions de formació vam fer una petita panoràmica de tasques des de la iniciació elemental fins d’altres més complexes.

 

Els documents adjunts, facilitats per l’Olivier Guitart, representen un banc complert i seqüenciat d’idees per implementar programacions de touch dins l’àrea d’educació física

 

–       8 sessions touch

–       Activitats grup touch

–       Jocs de pilota touch

–       Relleus touch

–       Reptes individuals

 

Junt amb la descripció verbal i gràfica de les activitats trobareu consells i pautes per rendibilitzar les tasques proposades.

 

7. Activitats realitzades

 

7.1 Relleus (vegeu document pdf adjunt “Relleus touch”)

 

La disposició inicial són files de 4-5 alumnes que han de córrer fins a una bateria de cons determinada i retornar.

 

La volta al món

 

Petita cursa d’anada i tornada sostenint la pilota de touch. La primera meitat de la tornada es fa marxa enrere. La volta al món és fer girar la pilota al voltant del cos en un punt de l’anada i en un punt de la tornada.

 

El túnel

 

El primer de la fila fa rodolar la pilota enrere sota les cames dels companys fins que arriba a l’últim. Aquest corre fins a un con determinat i torna. Es posa el 1r de la fila i la fa rodolar sota les cames dels companys fins que l’últim rep la pilota i es repeteix la maniobra.

 

El tap

 

Cadascun haurà de plantar la pilota al terra, donar-li una puntada de peu suau, recollir la pilota i començar la cursa. Aquesta senzilla maniobra és un “tap”, una mena de sacada inicial.

 

El roll ball

 

A meitat de recorregut hi ha la pilota. Cal recollir-la i completar l’anada. A la tornada es “planta” entre i sota les cames al punt on s’ha recollit. Aquest plantar la pilota sota les cames és la forma de reprendre el joc després de cada tocat.

La V voladora

 

En aquest relleu les fileres poden ser més nombroses.

 

Cada braç de la V és una fila d’alumnes constituïda en equip. Hi ha dos pilotes en joc. Els últims de cada fila passen la pilota enrere fins que arriben als primers jugadors (els més propers al vèrtex de la V). Aquests jugadors corren cadascun pel seu circuit (són 2 circuits simètrics) que acaba al final dels braços de la V. Mentrestant els altres han caminat un lloc endavant (cap al vèrtex de la V). El jugador que corria arriba al lloc lliure que ha deixat l’últim i la passa enrere per tal que es repeteixi el relleu.

 

La ziga-zaga

 

Dues fileres que poden ser nombroses. Els participants hauran de córrer per un circuit doble, simètric, que aprofitarà els cons que senyalitzaven la V del relleu anterior per fer-hi ziga-zagues. Abans de reincorporar-se a la fila hauran de passar la pilota al company següent en un punt diferent del de sortida.

 

7.2 Reptes individuals (vegeu document pdf adjunt “Reptes individuals”)

 

Bombes

Activitat en onades d’1 contra 1. És una representació mínima d’un atacant que intenta arribar a la zona de marca contra un defensor que l’ha de tocar per impedir-ho. L’atacant rep la pilota de mans de l’educador en un punt intermig entre la línia “de sortida” i la línia de marca.

 

Bombes en progressió

 

El mateix esquema però les onades són de 2 contra 2 o bé de 3 atacants contra 2 defensors.

 

Juga i marca

 

La mateixa idea però l’atacant ja surt amb la pilota.

 

Pilota al centre

 

Activitat en onades que combina 3 atacants en paral·lel. L’atacant central fa passades o bé a l’atacant de la dreta o bé a l’atacant de l’equerra en cadascun dels cons de la línia central (en cada con hi ha estacionada una pilota). L’atacant que rep la passada (diguem en el 1r con) ha de córrer fins al següent con (2n con), plantar la pilota (roll ball), retrocedir marxa enrere fins el 1r con i córrer endavant fins al 3r con per si cal rebre una passada de l’atacant central)

 

 

 

Pressió

 

Onades de 2 atacants contra 1 defensor. La posició inicial del defensor és “en diagonal” respecte de l’atacant que té la pilota.

 

7.3 Activitats de grup (vegeu document adjunt pdf “Activitats grup touch”)

 

Els invasors

 

Versió en format menys nombrós del joc de “L’Aranya” Els atacants intenten penetrar en la zona i els defensors han d’impedir-ho tocant-los.

 

Admet variants afegint una o més pilotes i puntuació.

 

Partit

 

La tasca final va ser un partit que va posar de manifest la dificultat per entendre que la defensa ha de recular 5 metres després de cada tocat.