Author Archives: amena

Visita a Green Indoor Park

Dins de la nostra línia de visites a diferents espais lúdico-esportius vam decidir adreçar-nos a Green Indoor Park de Granollers.

L’objectiu d’aques aquestes visites és informar-nos de les diferents activitats que s’oferten a la nostra zona per poder fer una sortida amb els alumnes, encabint-la dins del currículum d’educació física.

A green indoor Park ens ofereixen diverses activitats, organitzades per zones, totes relacionades amb la nostra àrea i dissenyades vetllant per la seguretat dels infants. Aquestes son:

  1. Kids zone (Zona d’inflables). Molt apta per Cicle Inicial. Son un conjunt d’inflables els quals estan protegits de forma segura i on un monitor de Green Indoor ens acompanya durant tota l’estança en aquesta activitat. Si els grups són nombrosos disposarem de més monitors.
  2. Motor zone. Apta per Cicle Mitjà i Cicle Superior.  Consisteix en una gran zona (6000m2) de circuits dissenyats per quads, Vipers, motos de trial infantil, simuladors de curses, slot Ninco i Karting).
  3. Freestyle city. Aquesta zona està preparada per activitats amb skateboard, Scooter, Roller y Bmx. Amb espais per activitats d’iniciació com per professionals.

A més d’aquestes zones temàtiques es realitzen altres activitats puntuals, com espectacles de música, projecció d’audiovisuals…

Aquí us adjuntem l’enllaç per si us interessa fer una visita:

Green Indoor Park

 

Badminton cooperatiu

JOCS COOPERATIUS

Dins d’aquesta activitat s’engloben altres, ja siguin jocs o activitats que ens ajuden a desenvolupar aquest aspecte tant necessari a les escoles: la Cooperació.

BADMINTON

1. Descripció de l’activitat

Li hem donat un biaix cooperatiu a la pràctica del bàdminton. En aquesta feina, 2 jugadors que colpegen alternativament el volant de bàdminton amb la seva raqueta no pretenen aconseguir punts o fer fallar l’adversari. El que volen aconseguir és el major nombre de cops abans que el volant no els caigui a terra.

2. Desenvolupament de l’activitat

2.1 Rotacions

Aquest humil cooperació (humil perquè només sumem dos individus) pot integrar-se en una xarxa de cooperacions canviants. Per aconseguir-ho podem dibuixar un sistema de rotacions, en què tots els jugadors canvien de la posició actual a la contígua com si fos una roda que gira.

J         J         J         J         J         J         J         J

J         J         J         J         J         J         J         J

(Cada parella vertical de J representa una parella cooperativa de jugadors)

Si tenim més jugadors que posicions de joc perquè el gimnàs és un pèl petit haurem d’inventar posicions de descans.

Imaginem, per exemple un gimnàs de 20 metres de longitud i un grup classe de 22 alumnes. El dibuix següent representa 8 parelles cooperatives i 6 posicions de descans.

J         D         J         J                    J         J         D         J                   J         J

D                                                                                                                                D

J                      J        J         D         J         J                     J           D      J         J

Una rotació cada dos minuts en els sentit de les agulles del rellotge o en el sentit contrari farà que els alumnes vagin canviant de company cooperatiu, barrejant diferents nivells i diferents nivells de relació dins del grup.

2.2 Material

Una forma magnífica de rebaixar el nivell de dificultat del bàdminton és substituir les raquetes de bàdminton per unes senzilles i barates pales de platja. Són lleugeres, fàcils de manejar per tant, i el mànec curt simplifica la tasca.

Dins del ventall de volants optarem preferentment pels volants sintètics i de vol lent.

3. A qui s’adreça

El bàdminton cooperatiu es pot practicar amb solvència i agilitat en els cursos de 4t, 5è i 6è de primària. Fins i tot en un 3r trimestre de 3r.

4. Els objectius

– Millorar la coordinació en el maneig d’objectes i objectes mòbils
– Cooperar amb els companys en la consecució d’un senzill objectiu esportiu
– Respectar els companys, el materials, els torns de jocs i la resta d’instruccions donades

5. Reflexió última

Quan teniu a classe algun d’aquells alumnes obstinadament competitius són capaços, en la seva mentalitat, de convertir la cooperació intraparella en una competició vers altres parelles. Tanmateix, la mel de la victòria serà molt efímera, perquè ordenarem la rotació al cap de dos minuts.

Juguem a Korfball

Amb la intenció de presentar activitats poc conegudes a l’escola, aquest any al SEF hem decidit fer una activitat de Korfball. Ens hem informat en què consistia i hem fet la pràctica a l’escola Joan Casas de Sant Antoni de Vilamajor, d’aquesta manera hem pogut vivenciar els possibles hándicaps que ens podem trobar a l’hora de posar-ho en pràctica amb els alumnes.

El corfbol o korfbal és un esport d’equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d’una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l’àrea de joc es divideix entre les zones d’atac i defensa. El corfbol, tot i que pot mantenir certes similituds amb el bàsquet, de fet es considera una evolució del ringboll suec (ringball en anglès) amb influències d’aquest.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l’habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d’evitar la segregació per sexes a l’esport.

Excursió al Turó de l’Home

Excursió al Turó de l’Home

1. Descripció de l’activitat principal

 L’excursió al Turó de l’Home és una caminada que comença molt a prop de Santa Fe del Montseny, a l’indret de la font dels Passavets.

Des d’allà, un camí molt ben senyalitzat per la Diputació ens remuntarà uns cinc-cents metres de desnivell dibuixant ziga-zagues per la fageda de la cara nord del Turó de l’Home.

En sortir de la fageda divisem el cim i arribem a l’aparcament de vehicles de coll Pregon. Els últims metres es guanyen descrivint una volta de 360 graus fins al punt culminant.

Tot seguit desfarem un tros curt fins trobar el collet que uneix el Turó de l’Home i la carena de Les Agudes. Ens adrecem a aquest cim veí, però ben aviat trenquem a la dreta, muntanya avall, fins la font del Briançó. El camí, actualment senyalitzat com a sender de petit recorregut continuarà descendint fins travessar la riera de Passavets i retrobar el punt de sortida.

2. A qui s’adreça

Aquesta activitat s’adreça a alumnes de cicle superior de primària. En especial als d’escoles que estiguin en l’àmbit del Montseny o en un radi d’una hora d’autocar des de l’escola (compatible amb els horaris d’una jornada de primària).

Viure l’ascensió dels Passavets és posar en contacte l’alumne amb l’essència i l’emblema del Montseny.

3. Activitats complementàries

L’ascensió al Turó de l’Home justifica l’excursió des del punt de l’activitat física a bastament. Ara bé, aquest entorn privilegiat, és també el catalitzador de les següents activitats de l’àrea de medi:

 3.1  Estimacions quilomètriques: quilòmetres recorreguts per l’autocar des de l’escola fins la font dels Passavets

 3.2  El bosc caducifoli: la fageda; treballarem el nom, aspecte segons època de l’any, raonament sobre el sotabosc pobre i la convivència amb l’avetosa

 3.3  Unitats de relleu: serralada litoral, serralada pre-litoral i depressió pre-litoral; la humanització i les vies de comunicació respecte de les unitats de relleu

3.4  El Montseny: etimologia, situació comarcal, situació en les unitats de relleu del punt anterior, els submassissos, les alçades màximes de cada submassí

3.5  Construcció d’una cabana o refugi de supervivència a la fageda. Activitat lúdica que pot aportar una mica d’emoció a la sortida.

4. Desenvolupament de les activitats complementàries

Cal fer grups de treball (d’unes 4 persones) i repartir una còpia del Dossier del Turó de l’Home.  (Fulls en word que us ajudaran a sistematitzar les feines proposades en el punt anterior).

Caldrà anar omplint el dossier en determinats moments de l’excursió: just abans de començar a caminar i a mitja pujada per parlar de la fageda i l’avetosa. A Coll Pregon (aparcament just a sota del cim) tindrem molt bona vista per explicar les unitats de relleu i els submassissos del Montseny.

Hores després, si ens queda temps, podem aprofitar branques seques i les gruixudes catifes de fulla seca de la fageda per demanar als alumnes que construeixin uns refugis de supervivència com el que mostra la fotografia del dossier.

Fem curses d’orientació

Orientació esportiva

Introducció

Aquesta activitat s’ha desenvolupat en un nivell inicial, tenint en compte el diferent nivell dels participants al Seminari. El seu objectiu vol apropar aquesta als mestres i professors d’educació física una disciplina esportiva que ja desenvolupem a nivell de continguts en l’orientació espacial, però que en cas que ens ocupa, descobrirem i aproparem els elements més característics de l’orientació esportiva. Aquest document més teòric va acompanyat amb uns altres més visuals (adjunts) que permeten la seva millor comprensió. I per acabar aquesta petita introducció, i no per això menys important, cal destacar que les idees i conceptes de l’orientació esportiva es poden adaptar a les singularitats de cada escola fent servir altres mapes i materials que en essència estarem fent el mateix per treballar el nostre esquema corporal i l’orientació espacial.

L’activitat té dues parts:

La teòrica per conèixer els elements i característiques bàsiques de l’esport. Aquesta part en tenim una síntesi a continuació en aquest document.

La pràctica per vivenciar i experimentar aquestes característiques i elements en la praxis, podent-los aplicar en una situació real. La mostra d’aquesta part és el mapa de la zona esportiva de Sant Celoni on es va celebrar i que adjuntem.

Aprofundim en psicomotricitat

Encara que és sabut per tots/es que la psicomotricitat no es competència dels mestres d’educació física, sabem que a la pràctica a moltes escoles les fem. Per aquesta raó, durant el curs 2010-2011 ens van sorgir dubtes sobre les sessions de psicomotricitat.

L’activitat va ser totalment pràctica, ja que el que ens interessava era com organitzar una sessió, com portar-la a terme, en què ens havíem de fixar, com recollir les dades…

Aquest any els dubtes que teníem era quines competències hem de treballar exactament i com hem de fer la seva progressió.

Vam estar assessorats per la psicomotricista Sílvia Giménez Corrons, mestra de l’escola Can Manent de Cardedeu. Aquesta nova sessió va ser totalment teòrica ja que ens va explicar els continguts curriculars, ens va ensenyar a fer un full de previsions i ens va justificar com porten a terme la psicomotricitat a la seva escola.

 

Coneixem l’esport del Tamborí

Durant el curs 2013 ens assabentem que està sorgint un esport nou anomenat Tamborí. Per aquesta raó ens posem en contacte amb Víctor Valverde (mestre diplomat en educació física) que ens el presenta.

Vam fer una sessió teòrico pràctica durant la qual ens va donar dades dels orígens de l’esport, les modalitats, el material utilitzat, el camp de joc… i després vam posar en pràctica tot alló que havíem escoltat.

Us animem a practicar-ho!!

Tambourin

 

Programem a Cicle Inicial

L’objectiu d’aquestes sessions de programació és adaptar la nostres propostes educatives a propostes més cooperativistes i integradores, per oferir als nostres alumnes sessions d’Educació Física per tots i per a tots.

La cooperació és la posada en comú de mètodes de treball que ens ajuda a assolir objectius però satisfent les necessitats del grup, de manera que l’èxit d’un dels components del grup sempre depèn de l’èxit dels altres. Per tant, del que es tracta és d’unir esforços per aprofitar les diferents característiques dels membres del grup sense excloure a ningú.

Aquesta cooperació pot ser forçada per nosaltres com a mestres a l’hora de programar les nostres sessions d’Educació Física, amb l’objectiu de que tots els membres del grup classe amb el que estiguem treballant cooperin encara que no tinguin res en comú.

Però el nostres interès amb aquesta proposta no és ser els més cooperatius de tots, sinó que les característiques dels mètodes cooperativistes ens ajudin a aconseguir a les nostres sessions d’Educació Física:

– Evitar els conflictes

– Promoure una competició  on guanyar o perdre no sigui l’objectiu final.

-Fomentar la participació activa de tothom.

Per això, hem cregut convenient recollir una mostra, per bloc de continguts que en ens marca el currículum, de les unitats didàctiques que tots nosaltres portem a terme en la nostra tasca educativa, per poder introduir aquest nou plantejament metodològic, assenyalant en verd aquells elements que fan de les nostres propostes, mètodes cooperativistes.

 

Quan comença el curs, la mestra d’Educació Física de l’Escola Trentapasses, proposa als alumnes un contracte en el qual s’especifica la normativa de l’àrea. Aquest contracte el tenen present durant tot l’any ja que es troba enquadernat a l’agenda escolar.

A més a més, a l’aula, en un lloc visible es penjaran dos cartells per poder desenvolupar els acords del contracte.

 

Propostes cooperatives

 

Coneixem el Spiribol

SPIRIBOL

 

El Spiribol és un nou esport de raqueta que es caracteritza pel seu alt grau d’adaptació tant al medi (superfície de joc) com al nombre de jugadors que poden participar simultàniament (d’un a quatre). Es basa en fer girar la pilota al voltant del pal per enrotllar la corda. Guanya aquell que aconsegueix enrotllar per complet la pilota al pal.

El material necessari:

• Pal de 220cm d’alt.

• Punt d’ancoratge.

• Sistema Spiri: l’extrem superior del pal penja una corda de 200cm i d’aquesta penja una pilota de tennis-Spiribol.

• Pales Spiribol d’aliatge lleuger.

 

Les regles del joc són ben senzilla:

El joc comença amb un servei previ sorteig. La direcció del servei és arbitrària, és a dir, el jugador que té el servei decideix la direcció del mòbil. La direcció que adopti la pilota en la sacada determinarà el transcurs del joc. El jugador que aconsegueixi enrotllar la pilota en sentit oposat a l’oponent guanyarà.

 

Puntuació:

El partit es guanya mitjançant la consecució de rounds. El nombre de rounds el determina el tipus de competició (ex. El millor de 3 rounds, el millor%, etc.).

Un round s’aconsegueix de diverses formes:

1. Enrotllar la pilota per complet al voltant del pal.

2. Provocant 3 faltes en contra.

 

Les faltes es cometen quan:

1. Es colpeja la corda amb la raqueta

2. La pilota colpeja el jugador (és falta del jugador que rep l’impacte).

3. Es colpeja el pal.

4. Alguna part del cos o raqueta sobrepassa l’horitzontal del camp.

 

Visitem Arbre Ventura

Seguretat vertical a “ARBREAVENTURA”

Arbreaventura és un parc que ofereix activitats de tirolines, tobogans, pas de pals, ponts flotants… combinant  la diversió, la seguretat i el contacte amb la natura.

Aquest tipus de parc va dirigit a tot tipus de persones i escoles, ja que disposen de diferents circuits i materials,  i aquests s’adapten  en cada moment al nivell i exigència personal de cadascú.

Primerament i com a punt clau i diferenciador amb  d’altres parcs del mateix estil, era la SEGURETAT.  La  garantitzaven mitjançant uns mosquetons intel·ligents que són la última tecnologia en parc d’aventures. El funcionament d’aquest tipus de mosquetons és que en tot moment estàs enganxat al que ells anomenaven línea de vida, que és un cable d’acer que va d’arbre a arbre.

Per tant la garantia és que mentre tens un mosquetó obert l’altre està tancat i dins de la línia de vida, garantint la seguretat al 100%, i evitant així caigudes de l’arbre, cosa  que altres parcs d’aventures no ofereixen en aquest moments.

Aquí tenim una petita explicació visual.

 

 

 

 

 

 

 

També podem trobar més info a www.youtube.com/arbreaventura

Aquí podem veure una petita demostració del funcionament. I els nostres  vídeos (tirolina 1, tirolina 2 i passarel·la) i algunes fotos.

 

Punts a favor

–          Seguretat al 100%

–          Adaptable a tot tipus de nivell

–          Contacte amb la natura

 

Punt en contra

–          Es podien fer unes cues molt llargues d’espera entre una i altre activitat.

–          En algun moment i en funció de mosquetó que posaves  podies quedar “liat”, cosa que desprès costava tornar a la posició original degut a no poder treure i tirar enrere el mosquetó de seguretat.

 

Per tant, com a conclusió penso que és una bona activitat per realitzar amb els nostres alumnes, ja que s’adapten  a tots els nivells, des dels nens més actius fins als que els hi costa una mica més. Finalment remarcar la seguretat que ens va donar i no poder caure en cap moment, cosa que van ser mereixedors d’una condecoració