Miro per la finestra i veig molts ocells volant lliurement pel cel blau. Com m’agradaria ser un ocell, per poder volar. La gent pensa que si vas en avió ja has volat, però jo no crec això. Jo crec que volar no implica utilitzar maquillatge tecnològic. Volar és sortir al carrer sense tenir contacte amb el terra i sentir com la frescor de l’aire frega suaument amb la teva cara, mentres tu veu el paisatge que tens avall. Pots contemplar diferents paisatges, la gran vegetació dels boscos, el mar i tot el que l’humà ha destrossat al llarg de la seva existència. Aquest últim és l’únic inconvenient que té el fet de volar, però excepte això tot és preciós. M’agradaria volar, és difícil però no impossible.
Després de pensar en tot això, en Pau anà cap a la finestra i pensà de tirar-se, però de sobte va sentir la veu de la seva encantadora dona, que entrava per la porta. En Pau amb cara de decepció ho va entendre i va tancar la finestra. Aquella finestra era el seu somni i ell veia com lentament es tancava la porta del seu desig. Però no s’havia tancat per sempre, es podia tornar a obrir.
