Et recordo, per Rosa Trull

Quan la negra nit acampa

just abans d’endormiscar-me

Ai! L’enyorança m’atrapa

del dolor vull escapar-me.

 

Just abans d’agafar el son

mil records m’apareixen

del teu somriure sota el sol

de com els teus ulls llueixen.

 

Et recordo a la cuina

preparant-me el dinar.

Et recordo a la sala

parlant sense parar.

 

I no hi ha segon que serveixi.

Quant de temps ha de passar?

Perquè el record no fereixi

i deixar-te marxar.

Quan estigui amb tu, per Nerea Rodríguez

Quan estigui amb tu, 

em faràs ser lliure.

Quan estigui amb tu,

tornaré a reviure.

 

Quan estigui davant teu,

els minuts s’aturaran.

Quan estigui davant teu,

només tu m’abraçaràs.

 

-No te’n vagis! et diré,

-No t’allunyis! cridaré.

Tu series la raó,

Per tu aniria a la presó.

 

Només amb tu vull passar el temps,

només amb tu viuré eternament.

No puc esperar ni un sol moment,

per besar els teus llavis tendrament.

NEREA RODRÍGUEZ, 2A3

Un desamor, per Lesly Garcia

Ets allò prohibit 

allò que no puc tocar.

Ets un dolor en el pit,

allò que em va torturar.

 

Voldria la teva felicitat,

dir-te”t’estimo” com en el passat.

Voldria tenir un petó teu,

sentir-te a prop meu.

 

Unir els nostres cossos

amb una única abraçada.

Unir els nostres cossos,

amb un sol contacte.

Dir-te “adéu” amb una mirada,

i poc a poc allunyar-me.

No volia oblidar-te,

ni tampoc enyorar-te.

Era correcte separar-me,

per poder superar-te.

Ets i seràs una ferida,

que formarà part de la meva vida.

LESLY GARCIA

La línia de l’horitzó, per Laura García

Mira aquella esperançada flor, 

que brilla amb resplendor,

té tots els pètals d’or

i mirar-la als ulls és tot dolçor.

 

Ningú hi pot estar a prop,

ningú tocar-la pot,

però tothom apoderar-se’n vol

des de la línia de l’horitzó.

 

Ella em crida i em mira,

la línia em desafia,

si jo la travessés,

em faria bandida.

 

Ja no ho aguanto més,

marxo en direcció est

perquè ja té un promès.

Jo, ja no hi pinto res.

L’amor se’n va, per Selena Fernández

Tu sempre deies 

que mai te n’aniries

sinó que aniria bé.

 

Si et vaig fer mal

no va ser volent

va ser sense voler.

 

Digue’m només què prefereixes

si tens l’opció

de tindre o perdre.

 

Tu només penses en com s’acaba

jo només penso en com acabaré

ho sento per fer-te perdre el temps

per pensar en fer un altre intent.

 

Per què som tan iguals

que si tu te’n vas

jo també me’n vaig.

 

Si vas a quedar-te que sigui amb mi

si vas a córrer que sigui pel tall

se que el futur no estaba davant

ara m’adono que estava al teu costat

SELENA FERNÁNDEZ, 2A3

Et dic adéu

Fa cinc anys ens vam dir adéu, 

adéu, sense mirar enrere

adéu i vam oblidar qui érem,

adéu sense saber què fèiem.

 

Me’n recordo de les nostres tardes

i de les llargues caminades.

Me’n recordo de les nostres nits

i poder tocar-te amb els dits.

 

Els teus ulls blaus són cel,

la teva boca de caramel,

la teva pell suau

em fa sentir un babau.

 

Eres al meu pensament

i no em fugies de la ment.

Adéu, et torno a dir

i no tornaré a patir.

JAVI DE LA COBA, 2n d’ESO

Avi, per Mar Carrión

Vaig néixer, tu ja eres a casa,

vaig créixer i seguies amb mi.

Pensava que sempre hi series

però un dia vas marxar d’aquí.

 

Et recordo:

me’n recordo de la teva cara

me’n recordo de les nostres tardes

i de les infinites migdiades.

 

A la nit, noto la teva veu

i dorms al costat meu.

Sento quan m’acaronaves

i dolços contes m’explicaves.

 

Quan vas marxar, no m’ho creia,

tothom em deia que no hi eres,

però no ho volia admetre:

no et podia perdre

 

Ara que ja sóc més gran

segueix al meu costat assegut

i també al del meu germà gran.

Ets el millor avi que he tingut.

 

Nomes et puc donar les gràcies

perquè encara que va ser poc,

quan et necessiti, estaràs al teu lloc.

mai desapareixeràs del meu cor.

MAR CARRIÓN, 2a3

Blanca temporada, per Miguel Ángel Blanco

Les teves planes semblen

immensos camps de cotó,

quan els pins es refreden,

quan els rius perden el seu so.

 

La majestuositat

de les blanques muntanyes

entre el cel encapotat,

ple de núvols estranyes.

 

La tempesta és propera,

i la ventisca gèlida,

els primers flocs de neu cauen

sobre la natura esplèndida.

 

Els animals del bosc,

amagats sota el verd fosc

d’aquells immensos arbres;

isards, cérvols i daines.

MIGUEL ÀNGEL BLANCO

ENTRE MENTS, PER CARLA LLOP

Un dia,en un poble petitet,una nena que es deia Yuna va arribar a la Terra,però no era una nena normal.Ella podia llegir les ments de la gent,però ella no ho feia volent.La gent i nens no s’acostaven a ella.Yuna marxava cap al poble per anar a jugar amb nens i nenes,però els nens i les nenes s’anaven corrents. 10 anys després… Yuna té 14 anys,però ja no està sola,té un noi que es diu Joel.Es van fer amics,però ella sentia alguna cosa especial per ell.Va anar per dir que li agradava,però li va llegir la ment i va veure que li agradava una noia que es deia Mònica i per aquest motiu no li va dir que li agradava.Quan Yuna trista s’en va anar,el noi es va girar i no era el Joel,era el Lluís,el marit de la Mònica,però ella es va pensar que era el Joel.Al Joel li agradava la Yuna.Va anar cap a ella i li va dir que li agradava,però la Yuna li va dir:-No fa falta que siguis mentider se que tu estàs amb mi perque no et llegeixi la ment.A partir d’ara te la llegirè sempre. 3 dies després la Yuna descubreix que no era ell,que era el Lluís.Li va demar perdó.Ella li va dir que també l’estimava i ell es va posar vermell i orgullós. Van pasar 16 anys junts.Als 20 anys es van casar i a l’any van tenir un fill i dos filles.Es deien Lucinda,Carla i Marc. Els tres van sortir amb un defecte podien llegir ments Continuará…