Durant molt de temps em pensava que existien els dracs, els cavallers que salvaven a les princeses dels terribles monstres, les princeses que esperaven ser salvades pels cavallers, sacsejant les pestanyes, els pirates que venien d’altres llocs i entraven a la nostra costa pel mar de Lloret amb els seus imponents vaixells per robar-nos el que és nostre…

Tot això no existeix! Des de petits ens han venut la moto i ens han fet creure en coses que malauradament no existeixen. Però els pares creuen que amb aquestes mentides pietoses els fills tindran una infància més feliç i viuran aliens a com és la societat avui en dia. Però els nens creixen i en un moment de la seva vida s’adonaran de les dificultats que la vida els posarà davant i que no tot és un camí de roses. 

Me’n recordo d’una anècdota de quan era petita que em va marcar. Jo anava passejant amb la meva millor amiga, que era dos anys més gran que jo, i parlàvem dels regals que havíem rebut per Nadal. Li vaig explicar tot el que m’havia portat el Pare Noel. Però per desgràcia ella no va rebre res. En aquell moment, ella em va fer obrir els ulls. Em va dir que el Pare Noel no existia, que era un invent dels pares i de la Coca-Cola, que tampoc no existien els Reis Mags, ni els dracs, ni els cavallers…

Aquella realitat em va xocar molt. Vaig estar uns dies deprimida, però em vaig adonar que no s’acabava el món per aquestes ximpleries. Ara estic passejant per la platja amb el mar de Lloret davant dels nassos i estic reflexionant sobre la vida i sobre aquesta societat en què vivim.

IULIA BORA, 3A2